18 de març 2015

Dragons, llegendes i realitats en la projecció electoral del CEO

Després de l'exhaustiva anàlisi dels elements a criteri meu més significatius o de major impacte estratègic de l'enquesta del CEO, em va quedar pendent analitzar-ne la projecció electoral.


El punt més crític ja el vaig tractar: a dia d'avui les enquestes estan projectant un Parlament tan atomitzat que ens aboquen a un escenari molt complicat des del punt de vista de la governabilitat. Això ha passat a ser, a hores d'ara, el principal taló d'Aquil·les del procés. El procés s'aboca al col·lapse per possible incapacitat de constituir un govern, de configurar un govern capaç de gestionar aquesta fase del procés i el dia a dia del país.

PANORÀMICA DE LA PROJECCIÓ ELECTORAL DEL CEO 2015
Dues forces polítiques, CiU i ERC, se situen més o menys amb la mateixa força política. Difícil de dir a hores d'ara qui pot quedar en primer lloc i qui pel darrere. Estan en un frec a frec total.

Per primera vegada des de la reinstauració del Parlament de Catalunya CiU i ERC no sumarien majoria absoluta. Com ja havia analitzat en anteriors posts, fins ara aquestes dues forces tenien un transvassament intern de vots tan fort que l'ascens d'una implicava el descens de l'altra, però compensant-se fins deixar la suma d'ambdós en el llindar de la majoria absoluta.

Això està passant perquè per primera vegada tant ERC (fins a un 7,1%), com CiU (un no menyspreable 3,6%) perden votants cap a la CUP. Tenint en compte que CiU i ERC van ser les dues forces més votades el 2012, això és un gruix de vot suficient per convertir la CUP en un sòlid tercer agent polític en el camp independentista, que si bé no altera la majoria parlamentària per la independència sí que fa ingovernable el país per primera vegada des del 1980.

En aquesta aproximació panoràmica el següent fenomen que cal consignar és la simultaneïtat que es dona en la irrupció de Podemos i en l'ascens de Ciutadans, que se situen clarament com a tercera i quarta força política, tot i que sigui aventurat anticipar l'ordre, fet que deriva d'un triple col·lapse: el més important, el d'ICV-EUA, seguit pel del PSC i el del PP. Són tres forces en clar retrocés i que amb la fuga de vot dels seus antics votants propicien la irrupció de Podemos i el creixement de C's. Després hi entrarem amb més detall.

ANÀLISIS DE LES DIFERENTS PROPOSTES ELECTORALS

- CiU: el retrocés electoral de CiU és una evidència. CiU està perdent vot des del 2010. En va perdre, contra tot pronòstic, les eleccions del 2012, i ho ha seguit fent després del 2012. La pèrdua de vot ara mateix sembla haver-se aturat i hi ha alguns indicis de remuntada. Aquests indicis van ser molt més evidents després del 9N, però el fet de no haver fet els deures, perquè no s'han fet, ha impedit al President consolidar la recuperació de les opcions electorals.

Ara mateix CiU té una fidelitat de vot del 59,1% i ERC segueix sent la seva principal fuga de vot d'antics votants, amb un 14,3% dels qui ho van fer el 2012. Aquest percentatge de fuga cap a ERC s'ha reduït molt significativament si mirem enquestes passades. Però ara tenim al davant un fenomen inèdit en el món convergent, al qual no m'atreveixo encara a donar-li carta de naturalesa, i caldrà esperar futures enquestes. Es tracta d'una triple fuga d'un petit % de vot: un 3,8% cap a C's, un 3,6 cap a la CUP i un 4,5% cap a Podemos. Poden ser males passades demoscòpiques, tractant-se de percentatges tan petits, però que no són tan petits com per ser irrellevants, i tots junts impliquen gairebé una pèrdua de vot decidit del 12% cap a altres formacions extraordinàriament diferents políticament. Caldrà seguir-ho de prop, perquè té un punt de desconcertant... i preocupant.

Els indicis de recuperació on els veig? En que la pèrdua de suports va seguir des del 2012, i al 2013 només retenia un 52% del vot que havia tingut l'any anterior, però és que al 2014 CiU només retenia una fidelitat de vot del 42,4%. Que del setembre del 2014 al febrer del 2015 (dates treball de camp de les enquestes) CiU hagi incrementat la seva fidelitat de vot en gairebé 18 punts és un dels indicis de recuperació.

- ERC: Esquerra sembla haver consolidat el seu creixement en relació a les eleccions del 2012, tot i que sigui inferior el que s'apuntava temps enrere.
Les opcions d'ERC són sòlides en la mesura que té una altíssima fidelitat de vot (78%),  només té una significativa pèrdua de vot cap a la CUP (el 7,1%) i un poc significatiu 3,3% cap a CiU. I prou. No hi ha transferència (el zero punt algo no és transferència) ni cap a PSC, ni cap a ICV, ni cap a C's, ni cap a Podemos.

I en canvi, segon element de fortalesa, rep vot de CiU, el ja comentat 14,3%, però també dels antics votants de PSC (3,1%), d'ICV (5,7%) i de la mateixa CUP (un 5,8%).

- CUP: Aquest baròmetre del CEO projecta el millor resultat en termes d'intenció de vot directa que fins ara ha assolit la CUP, un 7,3%. El creixement de la CUP, per tant, sembla sòlid, i té les següents claus: una elevada fidelitat de vot (76,6%), una captura múltiple d'antics votants d'altres partits (3,6% de CiU, 7,1% d'ERC i un 4,2% d'ICV) i fugues «controlades» dels seus antics votants: un 5,8% cap a ERC i un 9,2% cap a Podemos.

Potser la fuga cap a Podemos és la que més ens pot sorprendre. Però no. Més enllà del públic «cupero» clàssic, el 2012 la CUP va tenir un % de vot «prestat» únicament en clau «antisistema». Això és així perquè si mirem enquestes p.ex. del 2013, veiem que un 18,2% dels seus votants del 2012 a la pregunta de què votarien en un referèndum d'independència, no votarien afirmativament. Aquest percentatge de vot que va tenir la CUP no compartia per tant un dels seus grans eixos programàtics, l'independentista. I és aquest vot el que ara perden, quan ha sortit una opció com Podemos, és aquest 9,2%, que podria arribar a ser més. Ja ho veurem.


ANÀLISI CONJUNTA DE CiU, ERC i CUP
Després seguiré amb la resta de forces polítiques, però, per dos motius, ara faré una anàlisi conjunta del que està passant amb el vot de CiU, ERC i CUP. Ho faig, d'entrada, perquè com a militant independentista, tot i intentar objectivar al màxim les meves anàlisis, el que em motiva és dedicar tot l'espai que mereixen a les forces que d'una manera o una altra representaran el Sí a les eleccions del 27S. Però també perquè un cop les analitzem en profunditat les enquestes posen dades a totes les intuïcions i anàlisis polítiques que hem pogut fer al llarg d'aquests últims mesos, fins a extrems sorprenents.

(Obro un petit parèntesis. Traslladem-nos un moment a la tardor del 2012. El President Mas convoca eleccions després de l'espectacular Onze 2012 i del cop de porta de Rajoy a qualsevol negociació. I demana una majoria sòlida per iniciar el procés. Totes les enquestes, totes, apunten que obtindrà majoria absoluta. Però una triple «coincidència», i contra tot pronòstic, impacta extraordinàriament en l'electoral convergent i les seves expectatives, fins al punt que no només no creix, sinó que el President Mas i CiU acaben perdent vots i escons.

Què va passar? Les enquestes estaven ben fetes, com a mínim algunes, les que jo consulto. Com es van poder equivocar tant? Si teniu paciència us ho explico.

Des d'un punt de vista demoscòpic, el CEO, que és la més fiable i que també projectava majoria absoluta, no pot fer enquestes un cop iniciada la campanya electoral, de manera que no va poder recollir els fets que tan decisivament van succeir, perquè en aquestes eleccions la campanya electoral va ser molt decisiva. I la resta d'enquestes, de mitjans de comunicació, no van poder recollir el que estava passant perquè per motius de màrketing comercial van estar projectant resultats com si fossin una enquesta nova, quan només un % de la mostra era renovat i quan, per tant, s'arrossegaven els resultats d'enquestats de setmanes prèvies per a completar la mostra. Això va fer que cap enquesta no detectés, fins l'últim diumenge que es podien publicar enquestes, el que estava passant, però llavors ja era tard.

Els tres fets que es van carregar la majoria absoluta de Mas van ser els següents, i per ordre d'importància:

- El premeditat i perfectament planificat sabotatge de Duran a la campanya de Mas. Va ser terrible. El va fer just el cap de setmana abans de l'inici de la campanya electoral, quan Mas estava llençat a les enquestes i fent coincidir el sabotatge amb un viatge que el President estava fent a Moscú. Després de llençar les bombes Duran es va amagar, va desaparèixer. Segons diuen, via una emissària es va fer arribar a la cúpula de CDC que «el sr. Duran reapareixeria en l'acte d'inici de la campanya». I així va ser. Tothom era tan conscient del que havia passat que en aquell acte d'inici de la campanya, la gent gairebé no el va deixar parlant pels crits de IN-INDE-INDEPENDENCIA.

I en aquest escenari, ni el President Mas ni CDC no van ser prou hàbils ni prou contundents per evitar que l'onada expansiva de les bombes amb que Duran havia sabotejat la campanya no fessin una destrossa. El fet que totes les enquestes donessin majoria absoluta i que la llavors nova ERC d'Oriol Junqueras s'oferís com a aliat fiable inequívocament independentista i que havia superat el tripartit, va provocar la paradoxa que, davant la CiU més independentista de la història, un gruix important del seu votant tradicional independentista votés ERC.

- el segon element va ser la vergonyosa campanya d'intoxicació de El Mundo, que també va fer mal

- i el tercer element va ser la no menys antidemocràtica vaga general que es va convocar en plena campanya.

Tant de bo algun dia puguem saber la manera com els serveis secrets espanyols van intervenir en tot el que va passar amb l'objectiu de rebentar la projecció electoral amb que arribava el President Mas a la campanya electoral. Tanco el parèntesi.
)

Una CiU col·lapsada encara pel daltabaix de les eleccions del 2012 i una ERC d'Oriol Junqueras totalment diferent de la del tripartit i de l'actual, que s'oferia com l'aliat més fidel que podria tenir el President Mas, davant la permanent deslleialtat i sabotatge d'en Duran, seguia emportant-se votants convergents. I així en les enquestes del 2013 un 21,5% dels votants de CiU del 2012 (sí, del 2012, no del 2010) deien que votarien ERC. Una autèntica sagnia. L'estiu del 2014 ERC va començar a donar símptomes que alguna cosa estava passant i que tornava a ser aquella ERC poc fiable que sempre l'ha caracteritzada, capaç de qualsevol cosa. El setembre del 2014 el % de fuga de vot de CiU cap a ERC continuava sent molt gran, però minvava, i se situava en el 18,6%.

Després de l'espiral destructiva en que va entrar ERC en el pre i en el post 9N la fuga de vot de CiU cap a ERC s'ha reduït d'aquell 21,5% al 14,3%.

I, encara, el factor Duran que segueix explicant la debacle de CiU... Malgrat minvar, hi continua havent un significatiu transvassament de vot de CiU cap a ERC. Per saber què està passant anirem a una altra pregunta del CEO, la 41b), en la que es valora l'actuació política dels principals líders polítics: quan aquesta valoració es creua amb la intenció de vot emergeix una realitat que ni el President Mas ni CiU no poden seguir ignorant. Tots els votants de les diferents forces polítiques valoren de manera similar els seus líders. Així els del PP valoren amb un 5,97 Jorge Fernandez Díaz i amb un 5,96 la Camacho, els d'ERC amb un 6,41 en Bosch i un 7,77 a Junqueras, els del PSC amb un 5,29 Collboni i amb un 5,74 Iceta, els d'ICV amb un 5,97 en Coscubiela i un 6,70 l'Herrera i els de C's amb un 7,40 Albert Rivera i un 6,44 Carina Mejías.

Tots? No. Tots no. Els votants de CiU, els qui encara manifesten que votaran CiU, valoren amb un 7,66 a Artur Mas i amb un 4,80 a Duran i Lleida.

És una diferència brutal, acollonant. Els enquestats que manifesten tenir intenció de votar CiU suspenen Duran de manera clara. Amb una diferència respecte l'altre "propi" líder, en Mas, de 3 punts, que no es dona enlloc més. El votant de CiU n'està fins el capdamunt de Duran.

I això entre els que encara segueixen votant CiU. Ara imagineu-vos la valoració que en fan els que havien votat CiU i ara ja no ho fan.

I aquesta és una de les grans claus dels resultats electorals de CiU des del 2012 i de tot el que projecten les enquestes: Duran s'està carregant CiU. Duran arrossega de manera dramàtica al President Mas i a CDC i CiU cap al desastre. No pot ser que als quarters generals del President i de CDC això se segueixi ignorant. I no pot ser que no s'hi faci res. Cal fer alguna cosa, o la sagnia continuarà. Si tot el que està fent el President Mas, que és descomunal, titànic, mai li podrem agrair prou, no dona fruits en termes electorals és pel desgast salvatge que provoca Duran, pel seu permanent sabotatge.

Però seguim amb altres elements d'aquesta anàlisi creuada: les tres vides d'ERC i la irrupció de la CUP. Si seguim el fil del que explicava abans, en els últims 4 anys hem conegut 3 ERC diferents: l'ERC del tripartit, que es va quedar amb tan sols 10 diputats el 2010, l'ERC positiva, compromesa i fiable de la primera etapa del lideratge de l'Oriol Junqueras, que jo mateix vaig batejar com a providencial, i que els va portar a ser segons força política el 2012 i a que totes les enquestes els projectessin com a primera força política, i l'actual ERC, una ERC sumida en una espiral destructiva, que va estar a punt de carregar-se el 9N, que va desaprofitar la més gran oportunitat històrica que haurem tingut en aquests últims 300 anys de guanyar la independència i de la que ja ningú sap què fa ni a què està jugant.

Aquestes coses, aquestes actituds, sempre s'acaben visualitzant en l'electorat. I quan mirem conjuntament les tendències d'ERC i de la CUP això que he explicat queda plenament ratificat. El 2013 un 2,9% de votant d'ERC del 2012 deia que votaria CUP, mentre que en direcció contrària la CUP perdia un 7,9% de vots cap a ERC. El 2014 ERC perdia un 3,9% de vot cap a la CUP. I ara mateix, el 2015, ERC perd el seu màxim històric cap a la CUP, amb un 7,1%, i rep el mínim històric des de la CUP, un 5,8%

Són dades del tot eloqüents del que ha passat. Són la transformació en intenció de vot de la percepció que molta gent va tenir, que la CUP va estar a l'alçada del moment històric el 9N i que ERC no.

EL VOT UNIONISTA: PP, C's i Podemos
El PP té una projecció de vot clarament a la baixa. Només reté un 53,3% de fidelitat de vot, i en perd un 22,9% cap a C's i un 9% cap a Podemos.

Aquestes dades ens aproximen a la radiografia del nou unionisme. C's s'alimenta bàsicament i fortament del PP, però també ho fa del PSC (6,7%). Evidencia que és l'aposta de l'unionisme més fatxa, el vot refugi del fatxerio davant els despropòsits del PP.

Podemos en canvi és el vot refugi de l'unionisme d'esquerres, tot i que també rasca entre el fatxerio, com demostra aquest 9% provinent del PP. El factor Inestrillas no és una casualitat. Els «Vivas» a l'exèrcit i la Guàrdia Civil és la manera com Podemos festeja de manera impúdica tot aquest vot provinent de la ultradreta, aquí i a Espanya, que saben que el tenen. Però com ja vam veure en el post anterior, les seves dos principals fonts de vot són el 29,2% del PSC i el 20% d'ICV. Sense menystenir el 9,8% de C's i el 9,2% de la CUP (al que abans ja m'he referit).

A grans trets el vot unionista bàsicament el que fa és redistribuir-se i radicalitzar-se, ja que C's i Podemos són dues manifestacions extremes de l'espanyolisme a Catalunya. I en el cas de Podemos sense cap mena de dubte el seu espanyolisme desacomplexat és una radicalització en relació als paràmetres en els que s'havien mogut històricament el món del PSC i d'ICV. I això no és una bona notícia.

El PSC només reté un 46,1% de fidelitat de vot, i queda massacrat per les emergents opcions de l'espanyolisme radical: aquest 29,2% de vot cap a Podemos que hem vist, però també el 6,7% cap a C's.

ICV reté un 50,9% del seu vot, però perd un 20% cap a Podemos, un 1,5% cap a CiU, un 5,7% cap a ERC, un 3,4% cap a C's i un 4,2% cap a la CUP. ICV està a les portes del seu propi funeral. I només ho lamento per aquest 25% de votants que encara reté i que diuen que en un referèndum d'independència votarien Sí, perquè és vot que no podrem comptabilitzar a les plebiscitàries.

MITES, SOROLL I EXCUSES

Els últims mesos hem assistit a molt bla bla bla sobre tema llista central de país o llistes per a l'escabetxina partidista. Per justificar l'injustificable ERC va tirar d'arguments falaços, sense cap suport mínimament empíric. El problema ha estat que al posar en marxa el seu cor mediàtic, aquestes falsedats i rucades han quedat instal·lades en un cert discurs. Veiem-ne alguns exemples que evidencia el CEO.

1. Després de tot el festeig amb velles glòries del PSC, de portar Ernest Maragall al Parlament Europeu i que la nova ERC post 9N assumís com a marca pròpia l'atàvic ressentiment anticonvergent del món del PSC, ens trobem que només un 3,1% d'antics votants del PSC votarien ara a ERC. Un fracàs més que important i evident. Ojo, i del que no me n'alegro gens, és una mala notícia a nivell de país.

2. Després d'haver-nos de sentir totes aquelles soflames dels indecisos ens trobem que els únics significativament indecisos que hi ha en l'actual escenari polític són (informació consultable a la pregunta 32-b del CEO) els que dubten entre votar CiU o votar ERC, que són un 5,7%. Seguits dels que dubten entre votar ERC o votar CUP.

De manera que tot aquest viatge tan espectacular d'ERC que els va portar de reivindicar-se com el soci més fiable que podia tenir el President Mas a quasi carregar-se el 9N, a malbaratar la descomunal oportunitat històrica que ens va oferir el post 9N i a estar suant sang per poder sortir del caos en el que ens han ficat... després de tot això i de tots els discursets i soflames que vam haver de sentir-nos... després de tot això resulta que els únics indecisos estan entre els qui dubten votar CiU o ERC o ERC o CUP.

En fi. Espero que com a mínim, de tot aquest desastre, tots n'hàgim après alguna cosa. Perquè fet i fet, tothom té deures per fer i tothom té prejudicis per destruir abans que els deures que no hem fet o els prejudicis que no hem destruït acabin amb el procés, el país i tots nosaltres i la nostra paciència.

SEGUIM!
DONEC PERFICIAM

2 comentaris:

Albert Pereira ha dit...

L'anàlisi del DdF és exhaustiu i encertat, tal com ens té acostumats. Hi coincideixo i el subscric, o sigui que el que diré a continuació, més que expressar discrepàncies, vol completar l'explicació:

- Sobre les causes de la davallada de CIU, jo n'afegiria dues més a les que assenyales, una que val per als resultats del 2012 i l'altra per les previsions actuals:

--Jo penso que als resultats del 2012 hi va tenir una influència molt substancial la caracterització del govern de CIU com a "govern de les retallades". Acabàvem de passar els 2 anys de retallades més brutals, que van ser durament denunciades per l'oposició política i social. És cert que que els retalls es devien al dèficit i el deute generats pels governs tripartits (sobretot el segon) i per l'espoli fiscal que ens impedeix disposar de gairebé el 50% dels impostos que els catalans paguem a l'Estat, però també ho és que aquells primers anys Mas va aparèixer com un entusiasta executor de les polítiques d'austeritat, més que com un gestor d'una autonomia ofegada que retallava perquè no li quedava més remei. Aquest capteniment l'ha corregit força del 2012 ençà, tot procurant donar un tomb social al discurs del govern.

--Pel que fa les pèssimes expectatives electorals de CIU hores d'ara, estic segur que l'aparició de diversos casos de presumpta corrupció vinculats al passat de CIU com el cas Pujol (d'aparició gens casual, evidentment) o el cas Palau (amb embargament de la seu de CDC inclosa) en són una causa fonamental. I el mal és que contra això poca cosa hi poden fer el govern i la CDC actuals...(tot i que el trist espectacle de la família Pujol a la comissió d'investigació es podria haver evitat avançant les eleccions).

- Per acabar, un apunt optimista: el vot al conjunt CIU + ERC + CUP es manté (punt amunt, punt avall) estable en les pitjors condicions per al sobiranisme dels últims 3 anys. Això vol dir que si es fan els deures i es deixen de banda els prejudicis (he trobat brillant com ho formules), es recobra la unitat d'acció política, es reactiva la societat civil, es confegeix una candidatura potent al voltant del president Mas (i també fan bones candidatures ERC i la CUP, clar) i va quedant més en evidència la impostura dels posicionaments d'alguns (ICV, Podemos...) que tenen vot fronterer amb el sobiranisme i fan un discurs ambigu, aquest gruix de vots pot tornar a augmentar, fins a arribar a l'objectiu que l'independentisme s'hauria de fixar per al 27S: superar el 50% dels vots emesos.

Dies de fúria ha dit...

No discutiré els teus arguments, amic Albert, fas una reflexió tocant temes en els que pots tenir raó.