No hi ha cap futur possible amb aquesta CUP

Abans del 27S ho vaig escriure: els vots a la CUP serviran per per comptar "Sí" a la independència, però no serviran per FER la independència. La gestió del post 27S tot això ho va evidenciar molt clarament.

El pacte agònic que va fer possible el pas al costat del President Mas va ser potser l'última carta per salvar el procés com l'havíem conegut fins llavors. I va tornar a obrir un horitzó d'esperança de que aquesta legislatura fos la legislatura de la independència.

Però aviat es va començar a veure que, necessitats com estàvem de creure que podíem fer-ho, vam ser massa optimistes, fins i tot uns il·lusos.

Fa dues setmanes la CUP va solemnitzar que ells no se sentien lligats al pacte signat. I que per tant si el volien complir ho farien i si no volien, no.

La deslleialtat de la CUP amb el pacte signat ha estat constant. Però ara arribem a un dels moments clau de la legislatura i el procés: uns pressupostos que són decisius per a la fase independentista en  la que estem. D'acord al pacte subscrit és evident que ni n'hauríem de parlar: la CUP es va comprometre a aprovar-los. I en canvi han presentat una esmena a la totalitat.

Tanmateix, al punt al que la CUP ha portat les coses, ja és igual si s'aproven o no, que seria gestionar la independència. El gran problema que tenim és que l'ús deslleial i irresponsable que ha fet la CUP de la seva minoria de bloqueig en relació a la majoria parlamentària per la independència està esquerdant dramàticament la majoria social per la independència.


A la Facultat de Dret em vaig familiaritzar amb una expressió per descriure i valorar els danys que una cosa pot causar: "daño emergente y lucro cesante". El "daño emergente" és el mal efectiu, el dany causat de manera directa. El "lucro cesante" és allò que deixes de guanyar com a conseqüència del fet en qüestió. En el nostre cas el daño emergente és aquest desgast directe a que la CUP sotmet la majoria social per la independència. I el lucro cesante és que, atrapats en els seus deliris, no es visualitza la feina que fa el govern per gestionar el procés cap a la independència (que és molta) i no es pot traslladar a la societat un missatge de confiança i il·lusió en relació a la independència. Hi va haver una època, fa uns tres anys, que tot el que fèiem era per explicar perquè volíem la independència i què implicaria. Ara estem totalment col·lapsats per l'espiral destructiva de la CUP. Ja fem molt intentant evitar l'efecte devastador de les seves bogeries. I no hi ha manera de teixir un relat del moment i del que anem a fer i de les implicacions positives que tindrà per a tots.

Diumenge hi va haver una manifestació important a Barcelona. Dic important pel que defensava (els drets socials dels catalans davant les agressions del TC) i per qui la convocava: gairebé tots els partits polítics, els sindicats i les grans organitzacions de la societat civil. Doncs malgrat aquesta enorme llista d'organitzacions convocants, totes elles amb gran capacitat de mobilització, el resultat va ser més aviat discret, per no dir que es va punxar. Segons els organitzadors, 60.000 persones. Segons la GU, 8.000. Moltes soflames prèvies, molta poesia social, moltes crides, moltes sigles i performances... però una mobilització final fluixeta. Fins al punt que ja no era important el suport a la manifestació sinó la "unitat" de sigles de la convocatòria.

Setmanes enrere la CUP va convocar una altra manifestació, aquest cop sota el delirant paraigües aquest de la "desobediència", del "desobeïm". Un altre fracàs. Com a molt un parell de milers de persones. Molta samarreta i molt postureo i al final de la mani a Plaça Sant Jaume, sort de les cartolines, perquè estava mig buida.

Anem fent seguidisme dels deliris cupaires, anem fotent-nos trets al peu, que al ritme que anem quan ens descuidem serem els de sempre.


Ho he dit moltes vegades: la principal amenaça per al procés independentista i la majoria social és la incertesa associada a qualsevol procés independentista, inclòs el nostre. Estratègicament és clau treballar per reduir a la mínima expressió aquesta incertesa, tranquil·litzar, donar seguretat i confiança a tota la gent que vol la independència i també a la gent que no hi arriba perquè té por del que pot passar.

Doncs bé, la CUP i aquesta rucada de la desobediència, plantejada com l'han plantejat ells (i elles) és l'atac més fort que podem fer a la credibilitat i seguretat en el que estem fent. Perquè no estem defensant un procés en el que no es respecti res ni a ningú i que tot es pugui desobeir perquè algú ho digui, a su antojo. No estem defensant deixar d'estar sotmesos al dret i a les lleis, no respectar les normes ni els procediments. És més, s'està treballant en un marc jurídic que empari el procés i garanteixi la seguretat jurídica, sense cap mena de salt en el buit, en aquesta transició. No estem plantejant un campi que pugui que ens aboqui a la selva de la "llei del més fort" ni un forat negre jurídic.

Agradi o no a la CUP, estem plantejant un procés ordenat, i amb respecte a tot i a tothom.

Quan el procés arribi a la seva fase decisiva, final, si es manté l'absència de diàleg amb l'estat espanyol i es confirma impossible una sortida negociada i democràtica, evidentment caldrà fer un acte unilateral que esdevindrà un acte de desobediència. I PUNT. A això queda reservada la possible desobediència, no a una manera de viure i d'actuar, en la que no hi hagi lleis, ni acords, ni compromisos, ni ordre ni respecte per res ni per ningú.

Els pactes es compleixen. Les lleis s'obeeixen. La propietat privada es respecta. Els deutes es paguen. I la policia és la garant dels nostres drets i d'un ordre que permeti exercir-los en llibertat, i no deixarem el carrer en mans dels vàndals.

Estem fent un procés per a que tothom hi guanyi, que respecti i asseguri els drets, l'status quo i l'estil de vida de tothom. Un procés que permeti generar més riquesa i més oportunitats per a tothom. I sí, sens dubte, sobretot, també un procés que permeti atendre millor, amb més justícia, les necessitats dels qui menys tenen o no tenen res. Perquè sabem, i el TC ens ho demostra cada setmana, que només la independència ens permetrà fer-ho de la manera que volem com a país i com a societat. I perquè sabem que només la independència ens permetrà gestionar els nostres recursos perquè tothom hi guanyi i ningú hi perdi. Perquè el nostre treball genera prou recursos com per atendre totes aquestes necessitats que ara, per l'autoritarisme judicial antidemocràtic o per la discriminació econòmica que comporta l'espoli fiscal, no podem.

Sincerament, no sé com hem de sortir d'aquest atzucac en el que estem ficats. Si les forces polítiques que van permetre fer Junts pel Sí mantinguessin el seu compromís amb la unitat, i no es deixessin arrossegar per les temptacions partidistes, ho tindria clar: noves eleccions abans no sigui massa tard i la situació actual hagi trinxat la majoria social indy. Però tots sabem que aquesta unitat, que és la clau per assolir la independència, que és condició necessària per fer-la possible, avui no està assegurada.

L'únic que sé és que si les coses segueixen així, la CUP no només farà impossible gestionar la independència, sinó que es carregarà, letalment, la majoria social que dona suport a la independència. Ja comencem a tenir evidències d'aquest desgast. I la legitimació de la violència que ha fet la CUP en relació al que ha passat a Gràcia és una línia vermella que no es pot passar i que pot tenir conseqüències devastadores. Les imatges que ha escampat l'entorn de la CUP són pròpies de la demència de la propaganda de l'Estat Islàmic, i no tenen res a veure, violen, massacren les imatges amb les que l'independentisme ha forjat la seva majoria social aquests anys, i que algú va batejar encertadament com "la revolució dels somriures". Fem-hi alguna cosa abans no sigui massa tard! 

DONEC PERFICIAM