Muchos poemas de democracia (i participació "a mida") y una canción desesperada (a ERC)

 Quan la senyora Colau i els seus van arribar a l'Ajuntament de Barcelona ho van fer omplint-se la boca de donar la paraula als veïns i de fer-los participar en totes les decisions.

Avui mateix, dissabte, l'Ajuntament de Barcelona tuiteja que "Treballem amb entitats un nou paradigma de participació i democràcia directa"

Aquesta setmana l'alcaldessa i el seu equip no han pogut aprovar el "Pla d'Acció Municipal" perquè tots els grups de l'oposició hi han votat en contra. Davant aquesta desautorització radical, la regidora colauer Gala Pin va fer un tuit en el que deia "Avui l'oposició ha votat en contra del PAM més participat, amb un 72% de les propostes acceptades"

Presumia, la regidora, i ho exhibia com si el vot de l'oposició hagués violat un Pla que, com que estava "participat", s'havia d'aprovar. En aquest procés de participació, segons dades del mateix Ajuntament, hi havien intervingut 39.000 persones. De 1.600.000 habitants que té Barcelona.

I aquesta mateixa setmana, també, la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va tombar, amb els vots de BComú, PSC, ERC i la CUP, la proposta per a la celebració d’una consulta ciutadana sobre l’anomenada “superilla” al barri del Poblenou.

Aquest Ajuntament de Barcelona de la senyora Colau té un concepte "estrany" de la democràcia i de la "participació" ciutadana. O potser no. S'omplen la boca de participació, tot el dia estan amb discursets de participació i democràcia directa, però només la volen exercir si tenen garanties que el resultat serà el que ells volen.

La mateixa setmana que aixequen la veu contra el vot dels partits de l'oposició que ha tombat el PAM, perquè havia estat confeccionat de manera "participativa", és a dir, que un 0,024% de la població de Barcelona decidia per tots, per aquest 1.600.000, aquesta mateixa setmana aquests que aixecaven la veu dient que s'havien violat les decisions de la ciutadania en procés participatiu, es negaven a convocar un referèndum al barri del Poblenou sobre la Superilla.

La farsa és monumental. I el més dolorós de tot és que ERC i la CUP se'n fan còmplices, i voten en contra de donar la paraula als veïns.
La democràcia representativa té les seves limitacions, però ens assegura a tots aquest "un home/dona, un vot". De manera que val el mateix la veu i l'opinió de tots. Per a les limitacions de la democràcia representativa, amb la que escollim els nostres representants, les democràcies avançades acudeixen als referèndums o consultes directes a la població.

Es plantegen sobre un tema concret, hi ha una campanya en la que tothom pot traslladar a la ciutadania els arguments en contra o a favor del tema que se sotmet a consulta i finalment la consulta s'executa amb totes les garanties democràtiques, amb un cens, amb unes urnes, amb una organització que, en definitiva, el que persegueix és garantir el 100% dels nostres drets de participació, la netedat del procés, assegurar que exercim el nostre dret a vot en llibertat i que tots els vots valen el mateix.

Però aquesta no és la participació que agrada a la senyora Colau i els seus. Perquè no poden controlar el resultat. És una participació massa democràtica. És caca. La participació que agrada als Colauers és que un 0,024% de la població decideixi per tots. Sobretot si, a més, aquest 0,024% són els seus o controlats pels seus. Així, es premia i s'accepta pulpo com a animal de companyia, el teixit associatiu que ells controlen. Fixem-nos que el senyor Rabell, cap de llista de Catalunya Sí que Es Pot era el president de les AAVV de Barcelona, o fills d'alguns altres "líders" que apareixen com a càrrecs de confiança de l'Ajuntament.... Així sí que es pot participar. 

Aquesta pràctica maquiavèl·lica val a dir que no és un invent dels colauers. Tota aquesta farsa de la "participació" comença allà pel 1989 a la ciutat brasilera de Porto Alegre. És un cas que s'explica a totes les escoles de gestió pública mínimament serioses. Aquell alcalde de Porto Alegre amb el temps esdevindria mundialment icònic, fins al punt que va posar en marxa aquella cosa del Foro Social Mundial, amb l'objectiu de combatre el neoliberalisme, la globalització, etc.

Doncs bé, aquell alcalde de Porto Alegre, que era un tio molt llest, també era ambiciós i carismàtic, tot i que el seu carisma no fos prou, a la seva ciutat, per tenir majoria per aprovar els pressupostos. Vaja, com la Colau aquí amb el PAM. Davant això (no poder aprovar els pressupostos de la ciutat) aquest carismàtic -però no tant-, ambiciós i espavilat alcalde de Porto Alegre es va treure de la txistera una cosa: "farem uns pressupostos participatius".

I va muntar tota una mandanga de "participació" ciutadana, a través de les associacions i moviments "populars" que ell controlava i així va fer "aprovar els seus pressupostos per la ciutadania", a cada barri. I els va portar de nou a l'Ajuntament. Ja no eren els "seus" pressupostos, sinó els pressupostos que havien elaborat els ciutadans en el procés participatiu que s'havia obert. I l'oposició, majoritària, es va quedar col·lapsada davant aquella història, i no es va atrevir a votar en contra d'uns pressupostos "que havien elaborat i aprovat els veïns en processos participatius".

Aquesta història la senyora Colau o la regidora Gala Pin la coneixen. Per això s'omplen la boca de participació, per això volen que un 0,024% dels ciutadans de Barcelona decideixin per tots en processos controlats per ells. I per això es neguen rotundament a promoure o acceptar processos democràtics, amb totals garanties, que assegurin l'exercici individual dels nostres drets amb total llibertat.

Per això es neguen rotundament a fer una consulta al barri del Poblenou sobre la Superilla. Perquè no la controlarien. Perquè vés a saber què en surt. Perquè això ens permetria opinar a tots. Perquè això permetria debatre arguments ordenadament. Perquè això ens permetria votar a tots i que els nostres vots tots valguessin igual. Perquè això seria democràcia, i ells no estan per aquest tema, ells estan per subvertir-la via "processos participatius", via que unes quantes associacions que controlen i un 0,024 ja siguin la veu i la voluntat de tots.

La democràcia no és unes assemblees convocades al sortir de la feina a quatre centres cívics. La democràcia és votar. La democràcia és el procediment participatiu per excel·lència, el millor que fins ara hem conegut. Per això no agrada als colauers. El que em segueix flipant és que ERC, amb els seus vots, hagi impedit aprovar una moció per donar la paraula als veïns en una consulta democràtica, amb totes les garanties.

Senyors, el que està passant al Poblenou és molt greu. No únicament perquè és la consumació d'un projecte delirant que només ha causat que perjudicis a la pràctica totalitat de veïns, treballadors i negocis del barri. És molt greu perquè s'està negant vergonyosament la veu i el vot a uns veïns que ho exigim com a única via per poder superar el conflicte en el que han instal·lat al barri. Ens neguen la veu i el vot mentre s'omplen la boca de participació i de donar la veu als veïns. Però la seva farsa ha quedat en evidència als ulls de tothom.

Vergonya, senyors, vergonya.  

ERC, si us plau, recapaciteu, no gireu l'esquena als veïns ni ens negueu poder decidir sobre una cosa que està afectant les nostres vides, els nostres llocs de treball, etc com ho està fent aquest projecte delirant de la Superilla del Poblenou. I us "assenyalo" perquè el vostre vot és el que pot decantar la situació a favor dels veïns o a favor de la farsa. I perquè sé que no sou uns farsants com tota aquesta tropa de la Colau. 

Feu-nos costat, si us plau. Doneu la paraula als veïns. Deixeu-nos decidir!