31 de març 2017

Un parell de pinzellades sobre el 1r BOP CEO 2017 i la independència

Molt interessant primer Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió, la millor enquesta que es fa a Catalunya. Intentaré fer, en aquest primer article, algunes pinzellades sobre les principals dades, novetats i tendències sobre la independència.

El mes de novembre de 2016 feia una anàlisi comparada del 3r. Baròmetre del CEO del 2016 i de l'enquesta del ICPS de la UAB, que van sortir simultàniament. En aquell moment vaig advertir que CEO i ICPS projectaven pràcticament el mateix resultat per al Sí (44,9 i 46,6 respectivament), però que diferien molt en el No: 45,1 del CEO per 33,8 de l'ICPS. I llavors ja vaig explicar que el CEO preguntava "vol que CAT sigui un Estat independent", mentre que l'ICPS preguntava "si demà es fes un referèndum què votaria".

Això ens posava sobre la pista que entre el "No" hi havia una part de la població, significativa, que preguntat sobre si volen que CAT sigui independent estan en el No, però que preguntats concretament sobre el seu vot, no hi votarien en contra.

Aquest 1r. BOP del CEO del 2017 tenim la sort que hagi plantejat les dues qüestions:
- Vol que Catalunya esdevingui un estat independent
- Si demà es fes un referèndum, vostè que votaria

Com en el cas de la comparativa amb l'ICPS, els resultats del CEO per a les dues preguntes pel que fa al Sí són pràcticament idèntics: 44,3% de Sí a la primera (vol) i 43,3% a la segona (vot).

I igualment, la diferència forta la trobem en el No, atès que passem d'un 48,5% que No vol a un 22,2% que votaria No. Una diferència molt radical, que consolida plenament l'anàlisi que hi ha una part de la població a CAT que no voldria veure una CAT independent però que no pensa oposar-s'hi.

Aquesta és la més important aportació d'aquest BOP del CEO. És una dada sobre la que reflexionar, tant pel seu impacte com per tot el que hi ha al darrere. Perquè no deixa de ser un fenomen polític intrigant aquest diferencial entre no voler i no votar. I fins ara no havia emergit, però ara ho fa cada cop amb més força, i té molt pes polític i sociològic al darrere.

Un segon element molt rellevant d'aquest CEO és una altra novetat: la pregunta sobre el referèndum.
Clarament si hi ha un fet polític de primera magnitud que comparteix amb una majoria abrumadora la societat catalana és la voluntat de celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un 73,6% dels catalans volen que se celebri aquest referèndum, és a dir, 3 de cada 4 catalans.

Des d'un punt de vista polític és una dada que no pot deixar indiferent. No ho fa a Catalunya, i el President Puigdemont ja ha dit per activa i per passiva "referèndum o referèndum". Però és inconcebible que a nivell estat espanyol aquesta extraordinària en termes polítics i socials majoria de catalans que volen el referèndum sigui obviada, menystinguda, ignorada. Un sistema democràtic ho és si sap canalitzar les voluntats democràtiques, i aquesta és potser la voluntat democràtica que més consens desperta a Catalunya: REFERÈNDUM.

Després hi ha matisos: els qui volen referèndum sigui com sigui, és a dir, amb acord amb l'estat o no (un 50,3% dels catalans) i els qui el volen però acordat amb l'estat (un 23,5%).

Fixem-nos que el referèndum supera, amb escreix, les barreres que imposen els partits:
- un 41,8% dels votants de C's volen un referèndum pactat amb l'estat, però és que un 8,2% dels seus votants també unilateral
- un 18,6% dels votants de PSC el voldrien unilateral, i un 34,3% acordat
- un 3,5 dels votants del PP unilateral i un 26,3% acordat.

És a dir, un 50% dels votants de C's volen referèndum, un 53% dels del PSC i un 30% dels del PP, que són els partits que s'hi oposen por lo civil o por lo penal. La fractura entre votants i partits és radical en aquest punt.

Però la incongruència i fractura màxima arriba amb CSQEP, atès que a nivell de Parlament practiquen totalment el filibusterisme contra el referèndum, però un 47,7% dels seus votants el voldrien fins i tot unilateral. Això deixa molt en evidència la farsa política dels Comuns i el menyspreu als seus votants.

Estabilitat, marges d'error i estancament
Avui la majoria de mitjans unionistes, entre els que incloc els de la CCMA han titulat que el No a la independència sumava suports i es distanciava del Sí.

Això no és cert. O no ho és de manera significativa en termes demoscòpics. El marge d'error de l'enquesta és del 2,5%. Fixem-nos que el Sí passa del 45,3 al 44,3, és a dir, dins dels marges d'error. I el No passa del 46,8 al 48,5, també dins dels marges d'error.

Per tant la primera evidència, que tenim des de fa molts i molts mesos, molt i molt temps és que hi ha una gran estabilitat entre els que volen la indy i els que no la volen. Totes les oscil·lacions que observem estan dins dels marges d'error de l'enquesta. I això és un fet.

Hi ha en relació a aquest tema un parell d'enfocaments que són interessants:
- és una evidència que la nostra societat està molt dividida entre els qui volem i els qui no volen la independència, pràcticament som meitat i meitat
- però també és una evidència que hi ha una part de la societat que preguntat en la seva esfera personal si vol que CAT sigui independent, no ho vol, però no pensa fer res per oposar-s'hi, no votarà en contra.

Els dos fets polítics conviuen simultàniament a la nostra societat, són rellevants i només són resolubles amb un referèndum.

Hi ha una tercera qüestió que sobre la que no podem passar de puntetes: aquesta gran estabilitat en relació a la independència no ha d'amagar que fa molt de temps que l'independentisme no creix, que hem deixat de fer independentistes.

L'estabilitat demoscòpica, que és certa, ens serveix d'argument davant els titulars com els que avui han fet des de la CCMA que el No creix. Fals. O com a mínim, tendenciós i manipulador.

Però no pot amagar que no creixem. I aquí és, com a independentistes, que ens hem d'interrogar profundament. Per què hem deixat de créixer?

I aquí podem tenir un enfocament de resposta múltiple i molt complexe, que vagi des de la composició sociodemogràfica del nostre país a l'activitat política. És a dir, que hàgim tocat sostre en relació a les possibilitats de sumar suports a la independència o que la nostra activitat política sigui el que està "fabricant" aquest sostre.

Jo crec que la nostra activitat política (la de l'independentisme) és la principal causant d'haver fabricat aquest sostre, i té molt a veure amb l'emergència de la CUP com a crossa necessària, que ha estat letal per al creixement de l'independentisme. Però això serà llarg d'explicar i ho faré i fonamentaré en un altre article.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

És evident que el no a la pregunta "Vols la independència de Catalunya?" Inclou els abstencionistes. Si tant me fa la independència i em pregunten si la vull diré que no, però tampoc diré que hi estic en contra.

Lord Nelson ha dit...


Bon article Senyor Abad. En forma. Espero la següent anàlisi.

En aquesta recta final cap al referèndum, els empresaris haurien d'assumir un protagonisme més preeminent en favor de l'estat català independent. Empresaris de pes i prestigi que no viuen dels favors del BOE, internacionalitzats.

La independència permetrà bastir una política industrial ambiciosa que recuperi sectors com l'aeronàutic, el naval, o el ferroviari, sense descuidar l'automoció, el farmacèutic, l'agroalimentari, etc. La investigació podrà rebre un gran impuls en una Catalunya independent. Aquestes i d'altres iniciatives reduiran les taxes d'atur, asseguraran llocs de treball de qualitat, i milloraran el sistema de pensions. Això ho sap l'empresariat. Cal que tinguin un paper principal en aquesta etapa.

Per cert, magnífic Gerard Piqué. Les seves darreres declaracions són de les que fan forat. Sostinc que des de l'independentisme no vam defensar Messi com calia, no ens vam defensar. Si Messi no fos del Barça no se l'hauria comparat amb un capo d'una estructura criminal; va ser una vexació a Messi, al barcelonisme, i a tots els catalans. Encara no hem acabat de treure'ns de sobre un cert acomplexament impulsat per la premsa del movimiento i encara ens hi fan creure de ser el més corrupte d'Espanya, gairebé els únics corruptes.

DONEC PERIFICIAM

Anònim ha dit...

Molt d'acor4d amb l'anàlisi en termes generals, però jo diria que ja és un èxit que davant la guerra bruta, els judicis mediàtics i l'assetjament general contra els partits independentistes, la proporció de gent a favor de la independència es mantingui estable. Créixer en aquestes condicions és difícil d'un dia per l'altre. El més important és la resposta de la gent en cas de referèndum. La gent és molt més democràtica que la classe política espanyola en general. Per sort!

Jere Ferrer ha dit...

Bona anàlisi.
Tres apunts:
a) Els que no volen ni "estatu quo" ni independència (federalistes, con-federalistes, etc.) s'abstindrien, votarien en blanc o encara no ho saben, en el referèndum.
b) Es planteja amb la màxima cruesa el dilema dels partits unionistes: fomentar participació amb el no o l'abstenció.
c) La "tendència a la baixa" del independentisme, apart de moure's en els marges d'error, podria obeir a la modificació en la composició de la mostra. Per exemple, s'observa una lleugera sobre-representació del Baix Llobregat (4%) i del Penedès, suficients per fer oscil·lar la projecció dels resultats.