PER LA PÀTRIA

El dia de Nadal de l'any 1933 moria el President Francesc Macià, el nostre més gran líder independentista, qui configurà l'independentisme -separatisme- tal i com el coneixem ara, des de principis del S.XX. La tomba de Macià està a la Plaça de la Fe del cementiri de Montjuïc, al seu bell mig, sòbria, però sòlida. Sobirana. Un rotund MACIÀ i un escut amb les quatre barres damunt la pedra.

El 28 d'abril del 1936, quan sortien de casa seva, un escamot de pistolers de la FAI assassinava a trets els Germans Badia davant el número 38 del carrer Muntaner. Els Germans Badia havien estat els homes més fidels que mai tingué el President Macià. Miquel Badia havia estat detingut, torturat i empresonat per participar en el complot del Garraf, havien fundat Estat Català i eren un exemple de coratge i valor per a tot el jovent separatista. Macià confià a Miquel Badia la Comissaria d'Ordre Públic de la restablerta Generalitat de Catalunya, des d'on combateren la violència sectària que amenaçava el futur del país. Els criminals de la FAI no els perdonaren mai que plantés cara al seu matonisme. I al poc de ser alliberats per participar en la proclamació -fracassada- de l'Estat Català el 6 d'Octubre del 1934, els pistolers de la FAI acabaren amb les seves vides.

Els Germans Badia també reposen al Pla de la Fe del cementiri de Montjuïc. Gairebé davant pel davant de Macià.

Un 9 d'abril del 1938, en un penal de Burgos, les tropes franquistes afusellen, després d'un judici sumaríssim en el que el condemnen a mort per separatista, a Manuel Carrasco i Formiguera. Era el gran líder democratacristià, reconegut independentista, lleial a la República. Havia hagut de marxar al País Basc amb l'esclat de la guerra, perquè aquí, a Catalunya, el terrorisme anarquista de la reraguarda, que sembrà de sang tot el país, el volien matar. El seu gran pecat, ser catòlic. Les despulles de Carrasco foren traslladades al Pla de la Fe l'any 2001.

Macià, els Germans Badia i Carrasco i Formiguera. Tots reposen al Pla de la Fe. Aquest lloc isolat del cementiri de Montjuïc, al que s'hi arriba després de remuntar les enormes parets de nínxols que el caracteritzen. Dalt de tot, el Pla de la Fe s'obre com un oasi a la mar Mediterrània. Al bell centre del pla, Macià. I formant un triangle, les tombes dels Germans Badia i de Carrasco i Formiguera.

En aquest punt es condensa la història d'honor i coratge de l'independentisme i la seva capacitat de sacrifici, fins al martiri. Si en un lloc l'estelada hauria d'onejar sempre, eterna, a mitja asta, hauria de ser al Pla de la Fe.

L'estelada, la bandera més que centenària que expressa el nostre ideal, sagrat, per la independència, per la llibertat, sorgeix com a símbol a començaments del s.XX.

En aquell començament de segle, en una epopeia encara poc coneguda, centenars de joves catalans, independentistes, van lluitar amb la legió francesa durant la 1a Guerra Mundial. Ho feren per defensar el seu ideal de llibertat i el dret a la independència dels pobles. Ho explica l'historiador Solé Sabaté: “Els voluntaris catalans en la Gran Guerra lluiten per la independència de Catalunya en un moment en què ningú hi somia; són els primers independentistes d'aquest segle. Així, són els primers a portar l'estelada al front, a la punta de la baioneta.”

L'any 1918 el dirigent catalanista Dr. Joan Soler i Pla entregà una d'aquelles primeres estelades a un d'aquells voluntaris catalans a la Gran Guerra, al soldat Camil Campanyà. Aquell combatent caigué mort en combat al front de Verdun (França), però els seus companys de trinxera no el varen oblidar. En el seu comiat solemne les seves despulles foren recobertes amb aquella mateixa estelada que Campanyà s'endugué al front. Un cop enterrat finalment l'estelada fou retornada al Dr. Soler-Pla, i els seus descendents la varen custodiar fins als nostres dies. Ara, gràcies a una campanya dels companys de la Fundació Reeixida, està exposada al Museu d'Història de Catalunya.

Aquesta estelada, coneguda com l'estelada de Verdun, és la més antiga que es conserva, i és la que ha fet servir el genial dissenyador, amic i camarada Xavier Miserachs com a fons per als dos cartells dels dos actes amb els que volem homenatjar els Germans Badia, el President Macià i Manuel Carrasco i Formiguera sota aquesta invocació unitària i històrica de PER LA PÀTRIA.

El primer tindrà lloc divendres 28 d'abril, a les 19:00, davant el número 38 del carrer Muntaner. Serà un homenatge als Germans Badia el dia i en el lloc on aquell covard escamot de pistolers failangistes els assassinà. Hi intervindrem l'historiador Lluís Duran i jo mateix.

El segon acte tindrà lloc diumenge 7 de maig, a les 12:00, a la Plaça de la Fe del Cementiri de Montjuic. Serà un acte d'homenatge a Macià, als Germans Badia i a Carrasco i Formiguera, presentat pel camarada Aleix Fenoll, amb les intervencions de Francesc Canosa, Toni Castellà i Francesc Homs.

La Pàtria, com a ideal que ens transcendeix, com a deure i compromís amb nosaltres mateixos i la nostra societat, amb una història i amb un futur, amb uns valors i amb una lleialtat. La Pàtria, no un concepte abstracte, sinó plenament tangible, en tots i cadascun de nosaltres, però, sobretot, en els valors, el compromís i l'ideal des dels que la fem viva.

Macià, els Germans Badia i Carrasco i Formiguera són els nostres valors, exemplifiquen el nostre compromís, són la vivència concreta del que significa, també, l'honor, la dignitat i la capacitat de sacrifici. I el dia 7, molt significativament, tindrem la veu dels qui avui també saben ser dignes hereus d'aquest testimoni, assumint els sacrificis que hagin calgut a partir del seu compromís exemplar. Avui el nostre compromís és inequívocament ferm, cívic i exemplarment democràtic. I la  nostra força, la raó i la determinació. Però, com ja hem vist i veurem, també exigeix sacrificis, perquè tenim al davant un estat demofòbic.

Sí, en aquest moment tan transcendent hem volgut reivindicar Macià, els Germans Badia i Carrasco i Formiguera, i dir que són vius entre nosaltres, amb nosaltres i en nosaltres. Avui la seva mirada, des del fons dels cartells, ens alerta, severa, que no hi ha espai a la nostra història per a covardies, deslleialtats o estupendismes.  Serem si allò que podem aportar ho aboquem a blindar aquest TOTS des del que ens constituïm com a Pàtria. Posem-hi el millor de tots nosaltres, el llegat de valors dels qui ens han precedit i el que ara som i hem après a ser.


Per la Pàtria.

Us hi esperem!