Durant tota la setmana hi ha hagut convocades diferents mobilitzacions per alguns sindicats estudiantils, que culminaven avui amb la convocatòria de vaga a totes les universitats i una manifestació a la tarda.
La reivindicació: una rebaixa universal del 30% del preu matrícules universitàries. Estem davant un clàssic: la tensió entre les polítiques d'equitat i les polítiques d'igualtat. Analitzem algunes dades i fets per poder-ho entendre millor:
Fet 1: el curs 2012 la Generalitat va modificar el model de preus universitaris, establint un sistema de preus per renda. És el que es coneix com a tarifació social. Els estudiants amb rendes familiars més altes paguen més, i els de les rendes més baixes o no paguen res o tenen descomptes a partir del 50%. En qualsevol cas, no hi ha cap estudiant que pagui més del 25% del que costen els seus estudis universitaris. Fins i tot als estudiants de rendes més altes la societat els hi paga el 75% del cost dels seus estudis. De mitjana, la societat assumeix el 80% del cost del servei d'educació superior, i els estudiants un 20%.
Fet 2: aquest model de tarifació social se centra en ajudar els estudiants i les famílies que més ho necessiten, que tenen unes rendes més baixes. Fins i tot rescata entre 6.000 i 7.000 estudiants de les rendes més baixes que perden la beca del Ministeri per motius acadèmics i que sense aquest model es veurien abocats a pagar la integritat de la matrícula o abandonar els seus estudis. Amb aquest model poden seguir estudiant.
D'aquesta manera el curs 2015-16 un 40% dels estudiants universitaris de les universitats públiques gaudien d'algun tipus de beca o ajut a la matrícula. Un percentatge històric, que dobla el % d'estudiants amb beca abans d'implementar aquest model.
I qui són aquests estudiants, qui configura aquest 40% d'estudiants amb beca? Doncs els que més ho necessiten, els estudiants i famílies de rendes més baixes i amb menys patrimoni.
Fet 3: Aquest model ha incrementat significativament les oportunitats d'accés a la Universitat, ha millorat significativament l'equitat del sistema. Com es mesura això? En termes estadístics i d'anàlisi d'una realitat socioeconòmica d'un determinat col·lectiu, s'assumeix que a menor nivell d'estudis menor nivell de renda, i a l'inrevés, a major nivell d'estudis major nivell de renda. Així, i segons ha demostrat el professor García-Montalvo en un recent estudi, amb la posada en marxa d'aquest model la proporció d'estudiants universitaris de famílies en les quals els progenitors o no tenien estudis o tenien estudis primaris, s'ha incrementat.
I això és una manifestació inequívoca dels efectes positius sobre l'equitat que té el model. Ajuda a qui més ho necessita. I això s'està manifestant en aquests percentatges d'estudiants becats i en un major accés a la universitat d'estudiants de rendes més baixes.
Fet 4: Vist els efectes beneficiosos sobre l'equitat social d'aquest model en els estudiants de les rendes mes baixes, ens podríem preguntar si ha tingut algun efecte negatiu sobre la resta d'estudiants, els de les rendes més altes. I no. Actualment a Catalunya hi ha el major percentatge d'estudiants universitaris en relació a la població jove (de 18 a 24 anys) de la història, superior al 40%. Mai assolit. A banda, el professor García-Montalvo també ha demostrat que s'ha reduït l'abandonament universitari. Una altra bona notícia, doncs.
Fet 5: Recentment, durant la tramitació i aprovació dels Pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya, es va aprovar, amb la Llei de Mesures que els acompanyava, per unanimitat de tots els grups parlamentaris (sí, de tots, des de PP i C's fins la CUP, amb PSC, CSQEP i JxSí) consolidar el model de tarifació social, centrant els ajuts i les millores en els estudiants de rendes més baixes, als que es va aprovar incrementar en un 30% les bonificacions actuals (ara ja tenien descomptes d'un 50% i d'un 40%). I, a més a més, també es va aprovar introduir el sistema Equitat de preus per renda als Màsters, de manera que també en aquest nivell d'estudis el sistema concentri els seus esforços en afavorir els estudiants de les rendes més baixes.
Fet 6: En l'acord parlamentari que exigia concentrar els esforços en ajudar als estudiants de les rendes més baixes, no es va fer cap referència als estudiants de les rendes més altes, per als que tot segueix igual que aquest curs (preu congelat, sense increment ni de IPC des del 2012).
Quins són aquests estudiants de les rendes més altes? Tampoc pensem que són milionaris, però sí són, del conjunt d'estudiants i de la societat, els que les tenen més altes. Per a una família de 4 membres, a partir d'uns ingressos bruts al voltant dels 65.000€ anuals, i en amunt, és el que es considera estudiants de "les rendes més altes". I a aquestes famílies se'ls hi demana l'esforç d'assumir fins al 25% del cost dels estudis universitaris, mentre que la societat ja assumeix finançar el 75% restant d'aquest cost. Això pot implicar, per a aquests alumnes de les rendes més altes, pagar una matrícula anual més o menys d'uns 2.000€, en determinats estudis fins a 2.500€, en funció de l'experimentalitat, rendiment acadèmic, etc.
Fet 7: Tenint en compte dons, que per unanimitat del Parlament, el Govern incrementarà els descomptes als estudiants de les rendes més baixes, afegint un 30% al descompte del 50% que ja tenien, i que això es començarà a aplicar el curs vinent (2017-18), els estudiants que avui es manifestaven ho feien per exigir que els estudiants de les rendes més altes tinguin els mateixos beneficis que els estudiants de les rendes més baixes.
És evident que tenen tot el dret del món a defensar els seus interessos, a defensar els interessos dels estudiants de rendes més altes.
Però Parlament i Govern tenen el compromís de dedicar els seus esforços als estudiants que més ho necessiten. Es podrien fer polítiques iguals per a tots, per als que tenen i per als qui no tenen, però aquest no és el model del Govern ni del Parlament, que aposten per un model que millori l'equitat del sistema.
Si bé és cert que hem d'aspirar a la igualtat, aquesta només l'assolirem via polítiques i models d'EQUITAT, com el model de preus per renda, que es concentra en remoure els obstacles econòmics que dificulten l'accés a la universitat dels estudiants amb menys recursos i no atenent a les reivindicacions dels estudiants avui mobilitzats perquè s'apliqui als estudiants de les rendes més altes els mateixos beneficis previstos per als estudiants de les rendes més baixes.
Fet 8: Suposo que la majoria d'estudiants universitaris així ho han vist, i no s'han sumat a les mobilitzacions per aplicar als estudiants de rendes altes els mateixos descomptes que als de rendes baixes. De fet avui a la UPC, a la UPF, a la URV i a la UdG l'activitat acadèmica s'ha desenvolupat amb total normalitat. A la UB hi ha hagut alguns piquets en algunes Facultats, molt poques. I únicament a la UAB l'acció violenta de piquets d'encaputxats, barricades, etc ha aconseguit generalitzar la vaga. Però sobre això, sobre la impunitat davant certa violència als nostres Campus ja en parlarem un altre dia, perquè com a sistema universitari no ens podem permetre espais de coacció davant estudiants o professors per part de minories violentes i encaputxades.
La reivindicació: una rebaixa universal del 30% del preu matrícules universitàries. Estem davant un clàssic: la tensió entre les polítiques d'equitat i les polítiques d'igualtat. Analitzem algunes dades i fets per poder-ho entendre millor:
Fet 1: el curs 2012 la Generalitat va modificar el model de preus universitaris, establint un sistema de preus per renda. És el que es coneix com a tarifació social. Els estudiants amb rendes familiars més altes paguen més, i els de les rendes més baixes o no paguen res o tenen descomptes a partir del 50%. En qualsevol cas, no hi ha cap estudiant que pagui més del 25% del que costen els seus estudis universitaris. Fins i tot als estudiants de rendes més altes la societat els hi paga el 75% del cost dels seus estudis. De mitjana, la societat assumeix el 80% del cost del servei d'educació superior, i els estudiants un 20%.
Fet 2: aquest model de tarifació social se centra en ajudar els estudiants i les famílies que més ho necessiten, que tenen unes rendes més baixes. Fins i tot rescata entre 6.000 i 7.000 estudiants de les rendes més baixes que perden la beca del Ministeri per motius acadèmics i que sense aquest model es veurien abocats a pagar la integritat de la matrícula o abandonar els seus estudis. Amb aquest model poden seguir estudiant.
D'aquesta manera el curs 2015-16 un 40% dels estudiants universitaris de les universitats públiques gaudien d'algun tipus de beca o ajut a la matrícula. Un percentatge històric, que dobla el % d'estudiants amb beca abans d'implementar aquest model.
I qui són aquests estudiants, qui configura aquest 40% d'estudiants amb beca? Doncs els que més ho necessiten, els estudiants i famílies de rendes més baixes i amb menys patrimoni.
Fet 3: Aquest model ha incrementat significativament les oportunitats d'accés a la Universitat, ha millorat significativament l'equitat del sistema. Com es mesura això? En termes estadístics i d'anàlisi d'una realitat socioeconòmica d'un determinat col·lectiu, s'assumeix que a menor nivell d'estudis menor nivell de renda, i a l'inrevés, a major nivell d'estudis major nivell de renda. Així, i segons ha demostrat el professor García-Montalvo en un recent estudi, amb la posada en marxa d'aquest model la proporció d'estudiants universitaris de famílies en les quals els progenitors o no tenien estudis o tenien estudis primaris, s'ha incrementat.
I això és una manifestació inequívoca dels efectes positius sobre l'equitat que té el model. Ajuda a qui més ho necessita. I això s'està manifestant en aquests percentatges d'estudiants becats i en un major accés a la universitat d'estudiants de rendes més baixes.
Fet 4: Vist els efectes beneficiosos sobre l'equitat social d'aquest model en els estudiants de les rendes mes baixes, ens podríem preguntar si ha tingut algun efecte negatiu sobre la resta d'estudiants, els de les rendes més altes. I no. Actualment a Catalunya hi ha el major percentatge d'estudiants universitaris en relació a la població jove (de 18 a 24 anys) de la història, superior al 40%. Mai assolit. A banda, el professor García-Montalvo també ha demostrat que s'ha reduït l'abandonament universitari. Una altra bona notícia, doncs.
Fet 5: Recentment, durant la tramitació i aprovació dels Pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya, es va aprovar, amb la Llei de Mesures que els acompanyava, per unanimitat de tots els grups parlamentaris (sí, de tots, des de PP i C's fins la CUP, amb PSC, CSQEP i JxSí) consolidar el model de tarifació social, centrant els ajuts i les millores en els estudiants de rendes més baixes, als que es va aprovar incrementar en un 30% les bonificacions actuals (ara ja tenien descomptes d'un 50% i d'un 40%). I, a més a més, també es va aprovar introduir el sistema Equitat de preus per renda als Màsters, de manera que també en aquest nivell d'estudis el sistema concentri els seus esforços en afavorir els estudiants de les rendes més baixes.
Fet 6: En l'acord parlamentari que exigia concentrar els esforços en ajudar als estudiants de les rendes més baixes, no es va fer cap referència als estudiants de les rendes més altes, per als que tot segueix igual que aquest curs (preu congelat, sense increment ni de IPC des del 2012).
Quins són aquests estudiants de les rendes més altes? Tampoc pensem que són milionaris, però sí són, del conjunt d'estudiants i de la societat, els que les tenen més altes. Per a una família de 4 membres, a partir d'uns ingressos bruts al voltant dels 65.000€ anuals, i en amunt, és el que es considera estudiants de "les rendes més altes". I a aquestes famílies se'ls hi demana l'esforç d'assumir fins al 25% del cost dels estudis universitaris, mentre que la societat ja assumeix finançar el 75% restant d'aquest cost. Això pot implicar, per a aquests alumnes de les rendes més altes, pagar una matrícula anual més o menys d'uns 2.000€, en determinats estudis fins a 2.500€, en funció de l'experimentalitat, rendiment acadèmic, etc.
Fet 7: Tenint en compte dons, que per unanimitat del Parlament, el Govern incrementarà els descomptes als estudiants de les rendes més baixes, afegint un 30% al descompte del 50% que ja tenien, i que això es començarà a aplicar el curs vinent (2017-18), els estudiants que avui es manifestaven ho feien per exigir que els estudiants de les rendes més altes tinguin els mateixos beneficis que els estudiants de les rendes més baixes.
És evident que tenen tot el dret del món a defensar els seus interessos, a defensar els interessos dels estudiants de rendes més altes.
Però Parlament i Govern tenen el compromís de dedicar els seus esforços als estudiants que més ho necessiten. Es podrien fer polítiques iguals per a tots, per als que tenen i per als qui no tenen, però aquest no és el model del Govern ni del Parlament, que aposten per un model que millori l'equitat del sistema.
Si bé és cert que hem d'aspirar a la igualtat, aquesta només l'assolirem via polítiques i models d'EQUITAT, com el model de preus per renda, que es concentra en remoure els obstacles econòmics que dificulten l'accés a la universitat dels estudiants amb menys recursos i no atenent a les reivindicacions dels estudiants avui mobilitzats perquè s'apliqui als estudiants de les rendes més altes els mateixos beneficis previstos per als estudiants de les rendes més baixes.
Fet 8: Suposo que la majoria d'estudiants universitaris així ho han vist, i no s'han sumat a les mobilitzacions per aplicar als estudiants de rendes altes els mateixos descomptes que als de rendes baixes. De fet avui a la UPC, a la UPF, a la URV i a la UdG l'activitat acadèmica s'ha desenvolupat amb total normalitat. A la UB hi ha hagut alguns piquets en algunes Facultats, molt poques. I únicament a la UAB l'acció violenta de piquets d'encaputxats, barricades, etc ha aconseguit generalitzar la vaga. Però sobre això, sobre la impunitat davant certa violència als nostres Campus ja en parlarem un altre dia, perquè com a sistema universitari no ens podem permetre espais de coacció davant estudiants o professors per part de minories violentes i encaputxades.
Entrades
2 comentaris:
SI ELS HI PAGUEM ENTRE TOTS,LO MINIM EXIGIBLE ES QUE "TREBALLIN"...
SI NO TENEN PROU DEDICACIO,DONCS PER UN ALTRE...
Bon dia Senyor Abad, no li he fet comentaris als darrers articles, bons com sempre, però el segueixo. Aquest sobre beques boníssim. Estic molt d’acord amb vostè; el model de beques és bo i només assolirem la igualtat, o ens hi aproximarem, via polítiques i models d'equitat.
No sé si alguna vegada li he comentat. Jo cada vegada que compro alguna cosa a IKEA em poso dels nervis quan a la caixa em demanen si necessito factura. Si he comprat un matalàs, ja els hi dic que no regento cap bordell, que com treballo a sou no puc minorar la meva tributació amb una factura i ja en tinc prou amb el tiquet.
L’únic nivell de renda sobre el que caben pocs dubtes de la seva certesa és el nivell de renda originat pels llocs de treball per compte d’altri, siguin d’alts executius o de mínima qualificació. La renda d’autònoms i empresaris, en un percentatge no menyspreable, no té la certesa de la d’un assalariat.
Segur que es concedeixen beques a estudiants de rendes baixes fictícies. Segur que seran les menys i es pot argüir que és un frau molt menor que els forats als comptes públics que legalment es produeixen des del BOE. Però no deixa de ser un frau, que hi genera greuges perquè sempre hi ha qui sap de qui ha rebut una beca i els pares tenen pasta i tal.
El frau fiscal també pot distorsionar la percepció del model de beques i espero que quan siguem independents es perseguirà el gran i el petit frau.
Tot i que penso que les mobilitzacions d’alguns sindicats estudiantils són simplement convocades per erosionar la majoria independentista.
Publica un comentari a l'entrada