Té un llibre aquest personatge esdevingut patètic procedent de la gauche divine barcelonina i convertit ara en exabrupte constant contra la democràcia catalana, contra el dret a decidir dels catalans conegut com a Félix de Azúa, que es diu -el llibre- "Historia de un idiota contada por él mismo". És un llibre que jo vaig xalar molt amb la seva lectura, i que recordo amb carinyo de lector.
Una de les històries del llibre anava sobre el sexe en la seva època, de la gauche divine. I té un moment sublim: "¡Grandiosos hechos de armas, los de mis compañeras de generación del Colegio Jesús y María! Han sido uno de esos batallones de choque cuyo sacrificio sirve de alivio al dolor de muchas generaciones posteriores; pero su holocausto apenas nadie lo recuerda hoy día. En todas ellas se distinguen de inmediato los signos de una vida aventurera y dramática; las borracheras, la soledad, la ingratitud, el desprecio, la persecución pública; ese ha sido el pago que recibieron aquellas heroínas de cabello cardado y minifalda que agitaban sus cuerpecillos en el sendero de la guerra de los años sesenta provistas de un diafragma y un libro de Simone de Beauvoir. Verlas hoy en la desolación de las madres sin marido; amantes trituradas por la edad y la fatuidad de los hombres; traicionadas por sus amigas, apestadas para sus parientes, mal pagadas por mercachifles que prefieren secretarias de veinte años... es como ver a los granaderos de Napoleón después de los Cien Días. Un espectáculo que encoge el ánimo por lo grandioso y por lo fatal."
Aquesta darrera frase i imatge sempre l'he trobada genial. I aquesta setmana m'ha vingut al cap en veure els hereus d'aquella gauche divine que avui merodean pel poti poti dels Comuns col·lapsats després dels resultats de la Consulta veïnal sobre la Superilla del Poblenou. Contemplar-los ha estat como ver a los granaderos de Napoleón después de los Cien Días.
Ells, els més divins. Els de la superioritat moral. Els que pensen pel poble. Els que diuen al poble el que els hi convé, perquè per això han estat ungits amb aquest do de poder pensar i decidir pels altres. Ells, de sobte, absolutament acorralats per una colla de veïns que han gosat oposar-se als seus designis (designis sempre pensant en nosaltres i "per" nosaltres, perquè no tenim la seva divinitat com per saber el que ens convé i no convé, això ho han de dir ells).
I a sobre acorralats democràticament per aquests veïns, que han gosat organitzar una Consulta Veïnal perquè tothom pogués tenir veu i vot sobre un tema que ens afecta a tots de manera tan directa. De sobte, ells, els que parlen pel poble i diuen al poble el que els convé, es trobaven que un 85% dels veïns els hi deien que no volen aquesta Superilla.
De sobte ells, sempre amb els "treballadors" a la boca, com a cuirassa argumental que ho justifica tot, davant d'un 95% dels treballadors de la zona que no volen la Superilla.
Ells, que havien menystingut els veïns, que els havien volgut enganyar i enredar des de l'inici, que havien convertit en paper de WC les signatures recollides contra el projecte, que havien volgut resoldre els problemes dels treballadors i pors a quedar-se sense feina instal·lant-los zones de pic-nic, i que havien ignorat i sabotejat "sin que se note el intento" la consulta veïnal, de sobte... estavellats contra la magnitud de les dades de participació i del que, amb total llibertat havien expressat els veïns.
Calia destruir aquesta realitat. I van entrar, per primer cop, a veure què havia passat. No ho van fer per estar interessats en el que havien expressat els veïns. Ho van fer buscant alguna cosa a la que agarrar-se per desprestigiar els veïns que l'havien organitzat. I van començar a discutir els perímetres de la votació, el cens de votants, les dades de participació, la legitimitat, etc.
Com una jauria s'hi van llençar amb aquesta única i obsessiva idea de desacreditar els organitzadors. Destruir la credibilitat dels veïns com a manera de seguir fugint, ignorant i negant una realitat aclaparadora.
L'organització ja ha explicat abastament qui ha pogut participar i com s'han fet les projeccions de participació.
Havien participat més veïns que en p.ex. la consulta veïnal que organitzà, amb gran desplegament de mitjans, l'Ajuntament de Barcelona pel tema del tramvia, i que tingué un 11,3% de participació. En el perímetre 1 de superilla i carrers immediatament perimetrals la participació va ser del 17%.
Curiós que aquests mateixos personatges, que van organitzar allò del "Multireferèndum", venien com un gran èxit que 30.000 persones hi haguessin participat A TOT CATALUNYA! A Barcelona, a les dues de la tarda, hi havien participat 10.000 persones sobre un cens de 1,5M de persones.
I clar, que quatre veïns arreplegats haguessin organitzat amb èxit de participació i amb uns resultats clamorosos una consulta popular, això els va col·lapsar. Observar-los era com veure aquells granaders de Napoleó després de la derrota de la batalla dels Cent Dies.
Gairebé sense alè el regidor del Districte, el "Comú" sr. Josep Maria Montaner, exhibia tota la seva prepotència i ignorància extrema, i s'atrevia a afirmar que la participació havia estat del 2%. Una autèntica animalada. I que això evidenciava que com que hi havia molta gent en contra, però també molta gent a favor, ells seguien a la seva, i no tocarien res de la Superilla.
De sobte qui sistemàticament ha menyspreat els veïns i les seves mobilitzacions, qui no havia volgut saber res de les signatures, i qui encara havia volgut saber menys d'aquesta consulta, s'interessava per la participació, per a desacreditar els veïns. Clar, qui no sap com s'ha organitzat la consulta, qui tenia dret a vot, com s'organitzava aquest vot i com es feia el recompte i la projecció de participació s'atrevia a dir aquesta ignomínia insultant del 2%.
Els veïns ja estem acostumats a que l'Ajuntament Colauer insulti i menystingui als veïns que s'atreveixen a discutir-los-hi alguna de les seves decisions. Però aquest ridícul del sr. Montaner és èpic. Encoge el ánimo por lo grandioso y por lo fatal.
Ai, la gauche divine i la seva superioritat moral!!!!! Montaner va coincidir amb Félix de Azúa a l'Escola d'Arquitectura. No sé si eren amics o no. Però tenen els mateixos tics.
Una de les històries del llibre anava sobre el sexe en la seva època, de la gauche divine. I té un moment sublim: "¡Grandiosos hechos de armas, los de mis compañeras de generación del Colegio Jesús y María! Han sido uno de esos batallones de choque cuyo sacrificio sirve de alivio al dolor de muchas generaciones posteriores; pero su holocausto apenas nadie lo recuerda hoy día. En todas ellas se distinguen de inmediato los signos de una vida aventurera y dramática; las borracheras, la soledad, la ingratitud, el desprecio, la persecución pública; ese ha sido el pago que recibieron aquellas heroínas de cabello cardado y minifalda que agitaban sus cuerpecillos en el sendero de la guerra de los años sesenta provistas de un diafragma y un libro de Simone de Beauvoir. Verlas hoy en la desolación de las madres sin marido; amantes trituradas por la edad y la fatuidad de los hombres; traicionadas por sus amigas, apestadas para sus parientes, mal pagadas por mercachifles que prefieren secretarias de veinte años... es como ver a los granaderos de Napoleón después de los Cien Días. Un espectáculo que encoge el ánimo por lo grandioso y por lo fatal."
Aquesta darrera frase i imatge sempre l'he trobada genial. I aquesta setmana m'ha vingut al cap en veure els hereus d'aquella gauche divine que avui merodean pel poti poti dels Comuns col·lapsats després dels resultats de la Consulta veïnal sobre la Superilla del Poblenou. Contemplar-los ha estat como ver a los granaderos de Napoleón después de los Cien Días.
Ells, els més divins. Els de la superioritat moral. Els que pensen pel poble. Els que diuen al poble el que els hi convé, perquè per això han estat ungits amb aquest do de poder pensar i decidir pels altres. Ells, de sobte, absolutament acorralats per una colla de veïns que han gosat oposar-se als seus designis (designis sempre pensant en nosaltres i "per" nosaltres, perquè no tenim la seva divinitat com per saber el que ens convé i no convé, això ho han de dir ells).
I a sobre acorralats democràticament per aquests veïns, que han gosat organitzar una Consulta Veïnal perquè tothom pogués tenir veu i vot sobre un tema que ens afecta a tots de manera tan directa. De sobte, ells, els que parlen pel poble i diuen al poble el que els convé, es trobaven que un 85% dels veïns els hi deien que no volen aquesta Superilla.
De sobte ells, sempre amb els "treballadors" a la boca, com a cuirassa argumental que ho justifica tot, davant d'un 95% dels treballadors de la zona que no volen la Superilla.
Ells, que havien menystingut els veïns, que els havien volgut enganyar i enredar des de l'inici, que havien convertit en paper de WC les signatures recollides contra el projecte, que havien volgut resoldre els problemes dels treballadors i pors a quedar-se sense feina instal·lant-los zones de pic-nic, i que havien ignorat i sabotejat "sin que se note el intento" la consulta veïnal, de sobte... estavellats contra la magnitud de les dades de participació i del que, amb total llibertat havien expressat els veïns.
Calia destruir aquesta realitat. I van entrar, per primer cop, a veure què havia passat. No ho van fer per estar interessats en el que havien expressat els veïns. Ho van fer buscant alguna cosa a la que agarrar-se per desprestigiar els veïns que l'havien organitzat. I van començar a discutir els perímetres de la votació, el cens de votants, les dades de participació, la legitimitat, etc.
Com una jauria s'hi van llençar amb aquesta única i obsessiva idea de desacreditar els organitzadors. Destruir la credibilitat dels veïns com a manera de seguir fugint, ignorant i negant una realitat aclaparadora.
L'organització ja ha explicat abastament qui ha pogut participar i com s'han fet les projeccions de participació.
Havien participat més veïns que en p.ex. la consulta veïnal que organitzà, amb gran desplegament de mitjans, l'Ajuntament de Barcelona pel tema del tramvia, i que tingué un 11,3% de participació. En el perímetre 1 de superilla i carrers immediatament perimetrals la participació va ser del 17%.
Curiós que aquests mateixos personatges, que van organitzar allò del "Multireferèndum", venien com un gran èxit que 30.000 persones hi haguessin participat A TOT CATALUNYA! A Barcelona, a les dues de la tarda, hi havien participat 10.000 persones sobre un cens de 1,5M de persones.
I clar, que quatre veïns arreplegats haguessin organitzat amb èxit de participació i amb uns resultats clamorosos una consulta popular, això els va col·lapsar. Observar-los era com veure aquells granaders de Napoleó després de la derrota de la batalla dels Cent Dies.
Gairebé sense alè el regidor del Districte, el "Comú" sr. Josep Maria Montaner, exhibia tota la seva prepotència i ignorància extrema, i s'atrevia a afirmar que la participació havia estat del 2%. Una autèntica animalada. I que això evidenciava que com que hi havia molta gent en contra, però també molta gent a favor, ells seguien a la seva, i no tocarien res de la Superilla.
De sobte qui sistemàticament ha menyspreat els veïns i les seves mobilitzacions, qui no havia volgut saber res de les signatures, i qui encara havia volgut saber menys d'aquesta consulta, s'interessava per la participació, per a desacreditar els veïns. Clar, qui no sap com s'ha organitzat la consulta, qui tenia dret a vot, com s'organitzava aquest vot i com es feia el recompte i la projecció de participació s'atrevia a dir aquesta ignomínia insultant del 2%.
Els veïns ja estem acostumats a que l'Ajuntament Colauer insulti i menystingui als veïns que s'atreveixen a discutir-los-hi alguna de les seves decisions. Però aquest ridícul del sr. Montaner és èpic. Encoge el ánimo por lo grandioso y por lo fatal.
Ai, la gauche divine i la seva superioritat moral!!!!! Montaner va coincidir amb Félix de Azúa a l'Escola d'Arquitectura. No sé si eren amics o no. Però tenen els mateixos tics.
- Félix de Azúa insulta i menysprea tots els catalans (que som majoria) que volem decidir sobre el nostre futur, i ens nega tenir dret a decidir.
- Josep Maria Montaner insulta i menysprea tots els poblenovins (que som majoria) que volem decidir sobre el nostre futur, i ens nega tenir dret a decidir.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada