Ara fa un any, tornant de vacances, em trobava -no sabia per què- que tot al barri anava pitjor que abans de les vacances. Llavors la propaganda colauer es va posar en marxa: "hem fet una prova pilot d'una Superilla al Poblenou".
No n'havia sentit parlar, d'això de la Superilla, ningú me n'havia informat. Ni jo ni cap altre veí. Bé, alguns sí, els 4 endollats colauers del barri, que ja havien rebut pisos de protecció oficial, feineta, "paguitas" i que havien decidit que pel seu carrer no passarien ni cotxes ni autobusos.
Van dir, els colauers, que a Barcelona hi havia moltes morts prematures, conseqüència de la contaminació. I així van decidir que pels seus carrers no hi passessin cotxes, que passessin per la resta de carrers del barri, així ells tindrien menys possibilitats de patir aquestes morts prematures. Si s'incrementava el risc -abans mínim- a la resta del barri, això a ells ja els hi era igual.
De la nit al dia, amb nocturnitat i mala fe, la majoria de veïns del Poblenou vam veure empitjorar les nostres condicions de vida, la nostra qualitat de vida. Els 4 colauers responien que la seva havia millorat, que podien fer sopar i cinema a la fresca, i que els respectéssim, que per això havien guanyat les eleccions municipals.
I així, els veïns de Tànger, de Pallars, de Pujades, de Llull, de Taulat, de Llacuna, de Badajoz, de Bilbao, etc. vèiem sumits els nostres carrers fins llavors tranquils, en un col·lapse permanent, més contaminació, més soroll i més fums dels que fins aleshores ningú havia tingut.
Els comerços, negocis i treballadors de la zona també es van veure ràpidament afectats, disminuint radicalment els seus ingressos. Alguns ja han tancat. I no són pocs els treballadors que viuen amb l'angoixa de veure perillar els seus llocs de treball. Però l'Ajuntament colauer els va dir que els escoltava molt, que els comprenia molt i que fent-se ressò de les seves preocupacions, havia decidit instal·lar quatre taules i els seus respectius bancs perquè els treballadors poguessin fer dinars de carmanyola.
Ara fa un any, davant les greus afectacions a la qualitat de vida de la immensa majoria dels veïns del Poblenou, es van començar a fer assemblees espontànies. I finalment, tots aquests veïns, vam formar la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou. L'Associació de Veïns del Poblenou, presidida i heredada per gent que anava a les llistes dels colauers deia que els problemes generats a la majoria de poblenovins no eren de la seva incumbència.
La nova Plataforma de veïns, la PASP9, va intentar fer sentir la veu dels veïns i que l'Ajuntament fos conscient de les greus afectacions que aquell deliri estava portant. Però l'Ajuntament va respondre que només era vàlida la participació que assumís com a bo el seu projecte. Davant aquesta situació la PASP9 va recollir milers de signatures entre els veïns del barri. I es van lliurar als responsables municipals, que van agrair aquella quantitat de fulls de signatura per l'ús que li podien donar de paper WC.
Els veïns vam seguir amb les nostres mobilitzacions. I vam tallar, durant molts matins i moltes tardes, diferents carrers del barri, per sensibilitzar tothom de les afectacions que la SIP9 havia generat i de com l'Ajuntament colauer ignorava els veïns. Però l'Ajuntament colauer només va riure i ens va aplaudir, tot dient que quants més carrers talléssim i més perjudiquéssim el trànsit (privat, públic i comercial) per a ells millor, perquè el seu objectiu és fer la vida impossible a tots els que agafin el cotxe.
Se'ls va intentar fer veure que el que havien fet havia perjudicat greument tot el transport públic en superfície del barri. I les rialles dels colauers encara ressonen en els veïns que els ho van anar a plantejar. Davant la seva estupefacció els van dir que ja els hi anava molt bé que l'actual transport públic en superfície fos ineficient. I això no els ho van dir, però es va entendre tot, el seu objectiu era que el transport públic de bus funcionés cada cop pitjor perquè d'aquesta manera la gent veiés en el tramvia, fins ara rebutjat per la majoria de veïns, la solució als seus problemes.
Ja fins al capdemunt, els veïns vàrem convocar una consulta veïnal sobre la Superilla. Hi van donar suport la majoria de partits polítics del Districte: PDECAT, ERC, C's i PP. Durant tot el mes de maig, milers de veïns van participar en la consulta i es van posicionar inequívocament contra la Superilla, un 80%.
Els colauers llavors van dir que de què els parlàvem. Se'ls va dir que ells s'havien presentat a les eleccions fent bandera de la participació veïnal, de l'empoderament dels veïns, dels referèndums veïnals. Però van insistir que no sabien de què els parlàvem, que no tenien ni idea de què era això de consultes veïnals ni de la participació veïnal. I que no atabaléssim.
Davant aquest descomunal frau els partits polítics que representen la majoria de veïns del barri van convocar un ple extraordinari del Districte per analitzar els resultats de la Consulta Veïnal i de la situació de la Superilla. Els colauers van dir que per a ells tota participació que no els hi doni la raó no existeix. El menyspreu i insult als veïns fou tan bèstia que partits tan radicalment diferents com PDECAT, ERC, C's i PP, van aprovar una moció en suport als veïns, i que exigia retirar la Superilla.
Els colauers van dir que si ells no votaven a favor no estaven obligats a complir cap moció que aprovés la majoria de representants dels veïns del barri. I que seguien curts de paper de WC i aquella moció els anava molt bé.
El mes de juliol vàrem presentar una petició adreçada a l'alcaldessa Colau que, transcorreguts 6 mesos, ens permetrà, a tots els veïns, comerciants i treballadors, interposar una demanda col·lectiva contra l'Ajuntament.
Si els colauers es pensaven que el seu control de l'associacionisme veïnal els permetia actuar despòticament, que els milers d'euros que es gasten en propagandistes i matonisme a les xarxes els asseguraven silenciar les crítiques, que menysprear sistemàticament els drets de participació veïnal els permetria executar pacíficament aquesta delirant actuació urbanística... estaven molt i molt equivocats.
El moviment veïnal al Poblenou és més viu que mai. Lluitarem sense treva per fer sentir la nostra veu, perquè sigui escoltada i perquè sigui respectada. Lluitarem per un barri de tots, contra el nepotisme municipal, contra aquesta pràctica despòtica i immoral de crear veïns de primera (amb drets i "privilegis") i veïns de segona, contra les afectacions que tan greument han empitjorat la qualitat de vida de la majoria del barri, i també -sempre els tenim presents- pels drets dels treballadors de la zona.
Els colauers van pensar tenien controlat el Poblenou, amb tots els seus tentacles i "paguitas", i van voler iniciar aquí la seva experimentació social. I s'han trobat un moviment de resposta que no para de créixer.
No n'havia sentit parlar, d'això de la Superilla, ningú me n'havia informat. Ni jo ni cap altre veí. Bé, alguns sí, els 4 endollats colauers del barri, que ja havien rebut pisos de protecció oficial, feineta, "paguitas" i que havien decidit que pel seu carrer no passarien ni cotxes ni autobusos.
Van dir, els colauers, que a Barcelona hi havia moltes morts prematures, conseqüència de la contaminació. I així van decidir que pels seus carrers no hi passessin cotxes, que passessin per la resta de carrers del barri, així ells tindrien menys possibilitats de patir aquestes morts prematures. Si s'incrementava el risc -abans mínim- a la resta del barri, això a ells ja els hi era igual.
De la nit al dia, amb nocturnitat i mala fe, la majoria de veïns del Poblenou vam veure empitjorar les nostres condicions de vida, la nostra qualitat de vida. Els 4 colauers responien que la seva havia millorat, que podien fer sopar i cinema a la fresca, i que els respectéssim, que per això havien guanyat les eleccions municipals.
I així, els veïns de Tànger, de Pallars, de Pujades, de Llull, de Taulat, de Llacuna, de Badajoz, de Bilbao, etc. vèiem sumits els nostres carrers fins llavors tranquils, en un col·lapse permanent, més contaminació, més soroll i més fums dels que fins aleshores ningú havia tingut.
Els comerços, negocis i treballadors de la zona també es van veure ràpidament afectats, disminuint radicalment els seus ingressos. Alguns ja han tancat. I no són pocs els treballadors que viuen amb l'angoixa de veure perillar els seus llocs de treball. Però l'Ajuntament colauer els va dir que els escoltava molt, que els comprenia molt i que fent-se ressò de les seves preocupacions, havia decidit instal·lar quatre taules i els seus respectius bancs perquè els treballadors poguessin fer dinars de carmanyola.
Ara fa un any, davant les greus afectacions a la qualitat de vida de la immensa majoria dels veïns del Poblenou, es van començar a fer assemblees espontànies. I finalment, tots aquests veïns, vam formar la Plataforma d'Afectats per la Superilla del Poblenou. L'Associació de Veïns del Poblenou, presidida i heredada per gent que anava a les llistes dels colauers deia que els problemes generats a la majoria de poblenovins no eren de la seva incumbència.
La nova Plataforma de veïns, la PASP9, va intentar fer sentir la veu dels veïns i que l'Ajuntament fos conscient de les greus afectacions que aquell deliri estava portant. Però l'Ajuntament va respondre que només era vàlida la participació que assumís com a bo el seu projecte. Davant aquesta situació la PASP9 va recollir milers de signatures entre els veïns del barri. I es van lliurar als responsables municipals, que van agrair aquella quantitat de fulls de signatura per l'ús que li podien donar de paper WC.
Els veïns vam seguir amb les nostres mobilitzacions. I vam tallar, durant molts matins i moltes tardes, diferents carrers del barri, per sensibilitzar tothom de les afectacions que la SIP9 havia generat i de com l'Ajuntament colauer ignorava els veïns. Però l'Ajuntament colauer només va riure i ens va aplaudir, tot dient que quants més carrers talléssim i més perjudiquéssim el trànsit (privat, públic i comercial) per a ells millor, perquè el seu objectiu és fer la vida impossible a tots els que agafin el cotxe.
Se'ls va intentar fer veure que el que havien fet havia perjudicat greument tot el transport públic en superfície del barri. I les rialles dels colauers encara ressonen en els veïns que els ho van anar a plantejar. Davant la seva estupefacció els van dir que ja els hi anava molt bé que l'actual transport públic en superfície fos ineficient. I això no els ho van dir, però es va entendre tot, el seu objectiu era que el transport públic de bus funcionés cada cop pitjor perquè d'aquesta manera la gent veiés en el tramvia, fins ara rebutjat per la majoria de veïns, la solució als seus problemes.
Ja fins al capdemunt, els veïns vàrem convocar una consulta veïnal sobre la Superilla. Hi van donar suport la majoria de partits polítics del Districte: PDECAT, ERC, C's i PP. Durant tot el mes de maig, milers de veïns van participar en la consulta i es van posicionar inequívocament contra la Superilla, un 80%.
Els colauers llavors van dir que de què els parlàvem. Se'ls va dir que ells s'havien presentat a les eleccions fent bandera de la participació veïnal, de l'empoderament dels veïns, dels referèndums veïnals. Però van insistir que no sabien de què els parlàvem, que no tenien ni idea de què era això de consultes veïnals ni de la participació veïnal. I que no atabaléssim.
Davant aquest descomunal frau els partits polítics que representen la majoria de veïns del barri van convocar un ple extraordinari del Districte per analitzar els resultats de la Consulta Veïnal i de la situació de la Superilla. Els colauers van dir que per a ells tota participació que no els hi doni la raó no existeix. El menyspreu i insult als veïns fou tan bèstia que partits tan radicalment diferents com PDECAT, ERC, C's i PP, van aprovar una moció en suport als veïns, i que exigia retirar la Superilla.
Els colauers van dir que si ells no votaven a favor no estaven obligats a complir cap moció que aprovés la majoria de representants dels veïns del barri. I que seguien curts de paper de WC i aquella moció els anava molt bé.
El mes de juliol vàrem presentar una petició adreçada a l'alcaldessa Colau que, transcorreguts 6 mesos, ens permetrà, a tots els veïns, comerciants i treballadors, interposar una demanda col·lectiva contra l'Ajuntament.
Si els colauers es pensaven que el seu control de l'associacionisme veïnal els permetia actuar despòticament, que els milers d'euros que es gasten en propagandistes i matonisme a les xarxes els asseguraven silenciar les crítiques, que menysprear sistemàticament els drets de participació veïnal els permetria executar pacíficament aquesta delirant actuació urbanística... estaven molt i molt equivocats.
El moviment veïnal al Poblenou és més viu que mai. Lluitarem sense treva per fer sentir la nostra veu, perquè sigui escoltada i perquè sigui respectada. Lluitarem per un barri de tots, contra el nepotisme municipal, contra aquesta pràctica despòtica i immoral de crear veïns de primera (amb drets i "privilegis") i veïns de segona, contra les afectacions que tan greument han empitjorat la qualitat de vida de la majoria del barri, i també -sempre els tenim presents- pels drets dels treballadors de la zona.
Els colauers van pensar tenien controlat el Poblenou, amb tots els seus tentacles i "paguitas", i van voler iniciar aquí la seva experimentació social. I s'han trobat un moviment de resposta que no para de créixer.
Entrades
1 comentari:
LO DEL P.N.,ES UN "DELIRI",PERO LO DEL RAVAL,POT ARRIBAR SER LA FI DE TOTE UNA PART DE BARCELONA...EL RAVAL ACABARA MALAMENT,MOLT MALAMENT,PERO ERAN TAN "XUPI-GUAIS",ELS "OKUPAS"...HEROINA,COLAS, COCAINA,XOCOLATA,"MACHETES",PISTOLAS...
Publica un comentari a l'entrada