Avui hem conegut les dades del 3r Baròmetre d'Opinió Política del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió). Ja sabeu el que sempre dic: la del CEO és, amb molta diferència, la millor enquesta que es fa a Catalunya. I una segona consideració que també sempre faig: les enquestes serveixen pel que serveixen, ens expliquen tendències, ens ajuden en l'observació del posicionament social.
I aquesta esperadíssima 3a onada del CEO no ha decebut. Hi podem trobar dades molt i molt interessants, especialment útils en aquest excepcional moment polític en el que estem.
Començo la casa per la taulada, directes al gra: des del punt de vista de l'anàlisi del suport a la independència, aquesta onada expressa rotundament un creixent suport social a la independència, que va acompanyat d'inequívoques mostres de solidesa.
I aquesta esperadíssima 3a onada del CEO no ha decebut. Hi podem trobar dades molt i molt interessants, especialment útils en aquest excepcional moment polític en el que estem.
Començo la casa per la taulada, directes al gra: des del punt de vista de l'anàlisi del suport a la independència, aquesta onada expressa rotundament un creixent suport social a la independència, que va acompanyat d'inequívoques mostres de solidesa.
En aquest article desenvoluparé aquesta visió. Abans, però, aquest cop crec que és molt necessari fer una nota del moment en el que està fet el treball de camp de l'enquesta.
Nota de situació al voltant de quan es va fer el treball de camp:
Nota de situació al voltant de quan es va fer el treball de camp:
Sens dubte el context polític i social en el que es fa una enquesta l'afecta. Per això les fem, per valorar com el que passa a la nostra societat, en aquest cas singularment des d'un punt de vista polític, és valorat per la societat, com impacta en la societat.
El treball de camp està fet entre el 16 i el 29 d'octubre. A criteri meu els principals fets i impactes que des d'un punt de vista de l'anàlisi en relació al suport a la independència hem de tenir en compte són:
- és molt propera a l'1 d'octubre, és a dir, al referèndum d'autodeterminació que hi va haver al nostre país. El referèndum té dos grans impactes: per una banda la seva pròpia celebració i l'enorme mobilització social que el va fer possible, i per una altra banda la brutalitat de la intervenció policial espanyola, de PN i GC, que va ocasionar més de 1.000 ferits entre la població civil indefensa, pacífica i cívica que defensava els col·legis electorals i que va generar unes imatges esgarrifoses, demencials, terribles, de la violència policial, sense precedents en un país de la UE.
Aquestes dues imatges sens dubte impliquen un impacte que podem considerar pot afavorir els posicionaments independentistes.
Però també hem vist com van generar les més massives mobilitzacions unionistes que han tingut lloc al nostre país. És a dir, que a priori també pot haver afavorit el "despertar" d'un cert unionisme
- és encara més propera al 10 d'octubre. Recordem que després del referèndum es va obrir un període gairebé de letargia, quan tothom pensava hi hauria una proclamació automàtica de la República, i es va demorar fins el dia 10, i en fer la declaració es va deixar en suspens, obrint període per al diàleg.
Això va generar molts dubtes, discussions, etc. entre el sobiranisme. Va generar incertesa. I aquesta situació no generava impactes positius per a la posició independentista.
- el tercer gran fet polític dins el període de l'enquesta crec que ja té poca afectació, perquè s'esdevenen els darrers 4 dies del treball de camp. Són els de dijous 26, amb tota la rumorologia desfermada sobre possibles pactes i retirada de la DI, que no van acabar fins la declaració del MHP al vespre. Són la DI de divendres 27. I són els dos dies de silenci que la varen seguir.
En aquest context es va realitzar el treball de camp de l'enquesta. Només ho he explicat per situar. La meva visió és que les afectacions al posicionament al voltant de la independència cada cop són menys "conjunturals", i molt més sòlides.
La dada cabdal: el suport a la independència assoleix el seu màxim històric
La dada més rellevant d'aquesta 3a onada del CEO del 2017 és que el suport a la independència assoleix el seu màxim històric.
Un 48,7% dels enquestats (per tant, sobre cens, no sobre votants), manifesten que volen que Catalunya esdevingui un Estat independent.
"Només" un 43,6% dels enquestats diuen que No ho volen, en el que també seria el seu mínim històric.
Veiem la importància del salt que s'ha esdevingut en el suport a la independència:
Juliol 2017: Sí 41,1% No 49,4% (-8,3 punts el Sí en relació al No)
Octubre 2017: Sí 48,7% No 43,6% (+5,1 punts el Sí en relació al No)
El resultat és que el Sí a la independència s'ha projectat aquests 13,4 punts en 3 mesos.
El Sí ha passat del 41,1 al 48,7. I el No del 49,4 al 43,6.
És un creixement excepcional del Sí. Ni marges d'error ni hòsties. És una evidència demoscòpica molt sòlida aquest augment del suport a la independència.
Aquest cop el CEO no fa cap pregunta directa de si hi hagués un referèndum quin seria el seu vot. En anteriors anàlisis vam poder veure com una part del No en aquesta pregunta "volitiva" que estem analitzant, davant la tesitura de votar, no votarien No, que poden no voler-la, però no estan disposats a votar en contra. Així doncs en termes de projecció sobre un referèndum, el Sí segueix incrementant la seva diferència sobre el No.
D'on arriben els suports a la independència per haver experimentat aquest creixement?
Quan he vist aquests resultats tan espectaculars del CEO el primer que m'he preguntat és "d'on està arribant aquest suport a la independència? Què és el que s'està movent a la nostra societat perquè els favorables a la indy hagin experimentat aquest creixement?"
I he aplicat la lògica de raonament que ja havíem aplicat en anteriors anàlisis i treballs que havíem fet per detectar possibles "jaciments" de vot que poguessin bascular cap a la independència des de posicions no independentistes.
En aquell moment ja vam situar el focus en aquest grup de ciutadans que a totes les enquestes del CEO, en la pregunta múltiple sobre què creu que hauria de ser Catalunya (una regió, una comunitat autònoma, un Estat dins una Espanya federal o un estat independent) responen "un Estat dins una Espanya federal", i que històricament ha vingut recollint al voltant del 25% dels suports.
Per què el vàrem identificar? Perquè aquest grup comparteix amb els independentistes un diagnòstic comú: la insuficiència de l'autogovern. Compartint diagnòstic, no comparteixen "solució", per això opten pel "federalisme" i no per l'independentisme.
Tanmateix, vam pensar, aquest col·lectiu "federalista", com es comporta davant una pregunta dicotòmica, és a dir de Sí o de No a la independència?
I vam veure que de manera massiva aquest col·lectiu es posicionava en contra de la indy. Un 80% aproximadament dels federalistes deia No a una CAT independent. I només un 20% que Sí.
Doncs bé, és en aquest col·lectiu de "federalistes" on trobem el moviment polític que ha detectat aquest CEO, de creixement del suport a la independència.
En la 2a onada del BOP CEO 2017 (juliol), només un 22,7% dels federalistes (en resposta múltiple) voldrien la independència en la pregunta de resposta Sí/No.
En aquesta 3a onada del BOP, tres mesos després, el suport a la independència en aquest col·lectiu gairebé ha crescut 10 punts, arribant fins el 31%.
En 3 mesos hem passat d'un 22,7% de Sí i un 64,4% de No a un 31% de Sí i un 58,8% de No. Els NS/NC segueixen molt estables 12%-10%.
Aquí hi ha una lectura política molt important. Si en anteriors anàlisis sempre remarcàvem la gran estabilitat de les dades, que col·loquialment resumíem amb allò de "tot el peix venut", ara podem dir que el plantejament del referèndum i tot el que l'ha envoltat sí ha generat una més que perceptible sacsejada en el panorama polític. Una sacsejada que ha beneficiat a les posicions independentistes.
Podríem dir que no hi ha unionisme "amagat" que el referèndum hagi fet emergir (en tot cas com a molt ha radicalitzat a una part d'aquest unionisme, com hem vist tant per les mobilitzacions com per la violència que les ha acompanyat).
I podríem dir també que l'única política que ha practica l'unionisme, a saber, la criminalització del referèndum, la violació de drets fonamentals, l'ús massiu i brutal de la violència, empresonament de persones, etc. ha estat el que clarament ha mogut cap al Sí a la independència a persones que abans no hi eren, no eren Sí.
No deixa de ser absolutament al·lucinant la renúncia total de l'unionisme a fer política. Amb dades a la mà, si l'unionisme hagués optat per fer política l'independentisme no seria ara mateix l'opció majoritària socialment i políticament a Catalunya.
Però l'unionisme no ha volgut mai tractar com un tema polític la reivindicació d'una part molt important de la societat catalana. L'ha negada, l'ha menystinguda i finalment l'ha reprimida amb tota la violència de que ha estat capaç: judicialment, econòmicament, policialment.
L'independentisme davant el 21D
No entraré a fer valoracions sobre la situació política i nacional que ha seguit a tots els fets narrats en la nota de contextualització.
Però després de la compareixença del MHP des de l'exili a Brussel·les sembla clar que una de les mesures del cop d'estat contra Catalunya del Gobierno de España, la convocatòria il·legítima d'unes eleccions el 21D, serà, malgrat tot, entomada pel sobiranisme, que hi concorrerà.
Les urnes i la democràcia, com ha dit avui el MHP, és el terreny on l'independentisme vol competir i vol guanyar. És l'única legitimitat que volem per a la República Catalana, la democràtica. Per això l'independentisme també ha d'anar a aquest 21D i ha de guanyar.
És coherent el suport a la independència amb el suport al vot als partits indys? Al meu entendre sí. De fet Junts pel Sí i CUP experimenten, en relació a l'anterior BOP del mes de juliol, tendència creixent d'intenció de vot.
Quins són els dos elements clau que ens apunta el BOP del CEO de cara al 21D?
- el primer, la importància del factor unitat. Junts pel Sí ha funcionat, i molt bé. Els votants de JxSí són els que amb molta diferència, expressen una major fidelitat de vot (un excepcional 83,6%), una fidelitat superior en més de 10 punts al següent partit amb major fidelitat de vot, que és C's. I no presenta fugues de vot significatives en cap direcció, només un 7,7 que diuen que a hores d'ara no ho saben o no contesten.
La unitat funciona. I la unitat, pel sistema electoral, és clau per maximitzar els nostres vots.
- el segon element que serà cabdal en aquestes eleccions és què passarà amb CSQEP i més concretament amb el seu vot indepe.
Les eleccions del 21D sense cap mena de dubte es llegiran alineant els resultats en dos blocs: els dels partidaris de la República (els actuals JxSí i CUP) i els dels partidaris del 155 (C's, PSC i PP). Si CSQEP persisteix en fer política de la puta i la ramoneta i dir que ni una cosa ni l'altra, no hem de tenir cap dubte que els seus vots no estaran amb la República i sí estaran amb el 155. Aquesta serà la realitat.
I això no només interpel·la a CSQEP com a força. Això interpel·la molt especialment al 30% dels seus votants que diuen volen la independència. Sí, d'acord que tenen un 55% que diuen que No. Però la gestió del conjunt de la proposta i específicament el que facin o deixin de fer aquests votants que tenen que diuen voler la independència és clau.
Per tant, desitjo el màxim encert en tots els nostres líders polítics i de la societat civil perquè siguin capaços de construir una candidatura excepcional, tan bona, tan plural, tan inequívocament de país, de República que, en paraules d'Eduard Voltas "faci vergonya no votar-la". Una llista en la que em permeto demanar tinguin un lloc d'honor els Jordis, que avui segueixen segretats per l'Estat Espanyol.
LLIBERTAT JORDIS!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
El treball de camp està fet entre el 16 i el 29 d'octubre. A criteri meu els principals fets i impactes que des d'un punt de vista de l'anàlisi en relació al suport a la independència hem de tenir en compte són:
- és molt propera a l'1 d'octubre, és a dir, al referèndum d'autodeterminació que hi va haver al nostre país. El referèndum té dos grans impactes: per una banda la seva pròpia celebració i l'enorme mobilització social que el va fer possible, i per una altra banda la brutalitat de la intervenció policial espanyola, de PN i GC, que va ocasionar més de 1.000 ferits entre la població civil indefensa, pacífica i cívica que defensava els col·legis electorals i que va generar unes imatges esgarrifoses, demencials, terribles, de la violència policial, sense precedents en un país de la UE.
Aquestes dues imatges sens dubte impliquen un impacte que podem considerar pot afavorir els posicionaments independentistes.
Però també hem vist com van generar les més massives mobilitzacions unionistes que han tingut lloc al nostre país. És a dir, que a priori també pot haver afavorit el "despertar" d'un cert unionisme
- és encara més propera al 10 d'octubre. Recordem que després del referèndum es va obrir un període gairebé de letargia, quan tothom pensava hi hauria una proclamació automàtica de la República, i es va demorar fins el dia 10, i en fer la declaració es va deixar en suspens, obrint període per al diàleg.
Això va generar molts dubtes, discussions, etc. entre el sobiranisme. Va generar incertesa. I aquesta situació no generava impactes positius per a la posició independentista.
- el tercer gran fet polític dins el període de l'enquesta crec que ja té poca afectació, perquè s'esdevenen els darrers 4 dies del treball de camp. Són els de dijous 26, amb tota la rumorologia desfermada sobre possibles pactes i retirada de la DI, que no van acabar fins la declaració del MHP al vespre. Són la DI de divendres 27. I són els dos dies de silenci que la varen seguir.
En aquest context es va realitzar el treball de camp de l'enquesta. Només ho he explicat per situar. La meva visió és que les afectacions al posicionament al voltant de la independència cada cop són menys "conjunturals", i molt més sòlides.
La dada cabdal: el suport a la independència assoleix el seu màxim històric
La dada més rellevant d'aquesta 3a onada del CEO del 2017 és que el suport a la independència assoleix el seu màxim històric.
Un 48,7% dels enquestats (per tant, sobre cens, no sobre votants), manifesten que volen que Catalunya esdevingui un Estat independent.
"Només" un 43,6% dels enquestats diuen que No ho volen, en el que també seria el seu mínim històric.
Veiem la importància del salt que s'ha esdevingut en el suport a la independència:
Juliol 2017: Sí 41,1% No 49,4% (-8,3 punts el Sí en relació al No)
Octubre 2017: Sí 48,7% No 43,6% (+5,1 punts el Sí en relació al No)
El resultat és que el Sí a la independència s'ha projectat aquests 13,4 punts en 3 mesos.
El Sí ha passat del 41,1 al 48,7. I el No del 49,4 al 43,6.
És un creixement excepcional del Sí. Ni marges d'error ni hòsties. És una evidència demoscòpica molt sòlida aquest augment del suport a la independència.
Aquest cop el CEO no fa cap pregunta directa de si hi hagués un referèndum quin seria el seu vot. En anteriors anàlisis vam poder veure com una part del No en aquesta pregunta "volitiva" que estem analitzant, davant la tesitura de votar, no votarien No, que poden no voler-la, però no estan disposats a votar en contra. Així doncs en termes de projecció sobre un referèndum, el Sí segueix incrementant la seva diferència sobre el No.
D'on arriben els suports a la independència per haver experimentat aquest creixement?
Quan he vist aquests resultats tan espectaculars del CEO el primer que m'he preguntat és "d'on està arribant aquest suport a la independència? Què és el que s'està movent a la nostra societat perquè els favorables a la indy hagin experimentat aquest creixement?"
I he aplicat la lògica de raonament que ja havíem aplicat en anteriors anàlisis i treballs que havíem fet per detectar possibles "jaciments" de vot que poguessin bascular cap a la independència des de posicions no independentistes.
En aquell moment ja vam situar el focus en aquest grup de ciutadans que a totes les enquestes del CEO, en la pregunta múltiple sobre què creu que hauria de ser Catalunya (una regió, una comunitat autònoma, un Estat dins una Espanya federal o un estat independent) responen "un Estat dins una Espanya federal", i que històricament ha vingut recollint al voltant del 25% dels suports.
Per què el vàrem identificar? Perquè aquest grup comparteix amb els independentistes un diagnòstic comú: la insuficiència de l'autogovern. Compartint diagnòstic, no comparteixen "solució", per això opten pel "federalisme" i no per l'independentisme.
Tanmateix, vam pensar, aquest col·lectiu "federalista", com es comporta davant una pregunta dicotòmica, és a dir de Sí o de No a la independència?
I vam veure que de manera massiva aquest col·lectiu es posicionava en contra de la indy. Un 80% aproximadament dels federalistes deia No a una CAT independent. I només un 20% que Sí.
Doncs bé, és en aquest col·lectiu de "federalistes" on trobem el moviment polític que ha detectat aquest CEO, de creixement del suport a la independència.
En la 2a onada del BOP CEO 2017 (juliol), només un 22,7% dels federalistes (en resposta múltiple) voldrien la independència en la pregunta de resposta Sí/No.
En aquesta 3a onada del BOP, tres mesos després, el suport a la independència en aquest col·lectiu gairebé ha crescut 10 punts, arribant fins el 31%.
En 3 mesos hem passat d'un 22,7% de Sí i un 64,4% de No a un 31% de Sí i un 58,8% de No. Els NS/NC segueixen molt estables 12%-10%.
Aquí hi ha una lectura política molt important. Si en anteriors anàlisis sempre remarcàvem la gran estabilitat de les dades, que col·loquialment resumíem amb allò de "tot el peix venut", ara podem dir que el plantejament del referèndum i tot el que l'ha envoltat sí ha generat una més que perceptible sacsejada en el panorama polític. Una sacsejada que ha beneficiat a les posicions independentistes.
Podríem dir que no hi ha unionisme "amagat" que el referèndum hagi fet emergir (en tot cas com a molt ha radicalitzat a una part d'aquest unionisme, com hem vist tant per les mobilitzacions com per la violència que les ha acompanyat).
I podríem dir també que l'única política que ha practica l'unionisme, a saber, la criminalització del referèndum, la violació de drets fonamentals, l'ús massiu i brutal de la violència, empresonament de persones, etc. ha estat el que clarament ha mogut cap al Sí a la independència a persones que abans no hi eren, no eren Sí.
No deixa de ser absolutament al·lucinant la renúncia total de l'unionisme a fer política. Amb dades a la mà, si l'unionisme hagués optat per fer política l'independentisme no seria ara mateix l'opció majoritària socialment i políticament a Catalunya.
Però l'unionisme no ha volgut mai tractar com un tema polític la reivindicació d'una part molt important de la societat catalana. L'ha negada, l'ha menystinguda i finalment l'ha reprimida amb tota la violència de que ha estat capaç: judicialment, econòmicament, policialment.
L'independentisme davant el 21D
No entraré a fer valoracions sobre la situació política i nacional que ha seguit a tots els fets narrats en la nota de contextualització.
Però després de la compareixença del MHP des de l'exili a Brussel·les sembla clar que una de les mesures del cop d'estat contra Catalunya del Gobierno de España, la convocatòria il·legítima d'unes eleccions el 21D, serà, malgrat tot, entomada pel sobiranisme, que hi concorrerà.
Les urnes i la democràcia, com ha dit avui el MHP, és el terreny on l'independentisme vol competir i vol guanyar. És l'única legitimitat que volem per a la República Catalana, la democràtica. Per això l'independentisme també ha d'anar a aquest 21D i ha de guanyar.
És coherent el suport a la independència amb el suport al vot als partits indys? Al meu entendre sí. De fet Junts pel Sí i CUP experimenten, en relació a l'anterior BOP del mes de juliol, tendència creixent d'intenció de vot.
Quins són els dos elements clau que ens apunta el BOP del CEO de cara al 21D?
- el primer, la importància del factor unitat. Junts pel Sí ha funcionat, i molt bé. Els votants de JxSí són els que amb molta diferència, expressen una major fidelitat de vot (un excepcional 83,6%), una fidelitat superior en més de 10 punts al següent partit amb major fidelitat de vot, que és C's. I no presenta fugues de vot significatives en cap direcció, només un 7,7 que diuen que a hores d'ara no ho saben o no contesten.
La unitat funciona. I la unitat, pel sistema electoral, és clau per maximitzar els nostres vots.
- el segon element que serà cabdal en aquestes eleccions és què passarà amb CSQEP i més concretament amb el seu vot indepe.
Les eleccions del 21D sense cap mena de dubte es llegiran alineant els resultats en dos blocs: els dels partidaris de la República (els actuals JxSí i CUP) i els dels partidaris del 155 (C's, PSC i PP). Si CSQEP persisteix en fer política de la puta i la ramoneta i dir que ni una cosa ni l'altra, no hem de tenir cap dubte que els seus vots no estaran amb la República i sí estaran amb el 155. Aquesta serà la realitat.
I això no només interpel·la a CSQEP com a força. Això interpel·la molt especialment al 30% dels seus votants que diuen volen la independència. Sí, d'acord que tenen un 55% que diuen que No. Però la gestió del conjunt de la proposta i específicament el que facin o deixin de fer aquests votants que tenen que diuen voler la independència és clau.
Per tant, desitjo el màxim encert en tots els nostres líders polítics i de la societat civil perquè siguin capaços de construir una candidatura excepcional, tan bona, tan plural, tan inequívocament de país, de República que, en paraules d'Eduard Voltas "faci vergonya no votar-la". Una llista en la que em permeto demanar tinguin un lloc d'honor els Jordis, que avui segueixen segretats per l'Estat Espanyol.
LLIBERTAT JORDIS!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
Entrades
3 comentaris:
No entenc per què aquest suport a la independència no és tradueix encara en suport als partits q la defensen
Excel.lent anàlisi.
Una reflexió. No es podria trobar un punt programàtic que compartissin el bloc JxS + CUP i CSQEP? Per exemple, defensem República i ens comprometem a negociar amb Espanya, de tu a tu, un pacte de confederació que sotmetríem a referèndum a Catalunya?. O, en altres paraules, que CSQEP faci possible allò que defensa: "un procés constituent no subordinat però relacionat amb Espanya". No va proposar Ada Colau "una república dentro de la monarquía española"? No és això? I si Espanya no vol una confederació, pitjor per a ells.
Digueu-me idealista! Però de vegades les solucions són així de senzilles.
M'estava mirant els resultats del 27 S 2015, per tal d'albirar cap on es pot moure el 21 D.
Sense tenir en compte les enquestes (no me'n refio), tan sols el nas.
Crec que:
Pujarà:
- La suma Erc i Pdcat.
- C'anus, vot util unionista.
- Cup
Mes o menys, es manté:
- Csqnep, Perd vot cap a Cup, Erc i C'anus, però en guanya del PscE
- Pp vot fidelisim.
S'enfonsa:
El PscE, perd vot per tot arreu.
El dubte que em queda és cap on va l'antic vot d'Unio, si vol que sigui util.
Com ho veus?
Publica un comentari a l'entrada