Eleccions 21D: anàlisi de l'enquesta GESOP per a EP

Tots els que em seguiu sabeu que des de fa temps les anàlisis d'enquestes que he fet a les projeccions electorals que feien davant unes eleccions al Parlament de Catalunya. I m'havia centrat exclusivament en les dades relatives a tot el que envoltava la posició davant la independència.

Hi havia un doble motiu per no entrar-hi:

- No teníem ni idea de en quin context es tornarien a celebrar unes eleccions al Parlament de Catalunya

- No teníem ni idea, quan se celebressin, i fossin del caràcter que fossin, quin seria l'escenari de propostes electorals.

Sense saber, per tant, ni el quan, ni el com, ni el qui, qualsevol anàlisi esdevenia pura quimera. I així ha quedat demostrat.

Ara ja sabem el quan, el com i el qui. I no és un quan, ni com ni qui que mai cap de nosaltres hauria pogut ni imaginar. Són unes eleccions en un escenari inèdit.

D'entrada unes eleccions que es fan el 21D, en aplicació del 155, amb el President i mig govern a l'exili i amb el Vicepresident i l'altre mig govern a la presó. Unes eleccions que molts considerem ilegítimes, perquè només les pot convocar el President de la Generalitat, i no ho ha fet. Unes eleccions, tanmateix, a les que s'ha decidit concórrer perquè en una guerra s'han de lluitar totes les batalles, fins i tot aquelles que es voldria evitar. I perquè a nosaltres no ens fan por les urnes. El procés independentista català sempre ha volgut una solució democràtica als reptes que plantejava, sempre ha cregut en les urnes com la via perquè la ciutadania pugui decidir el seu futur.

Per tant, el 21D hi haurà eleccions, en un context de clara excepcionalitat derivada del cop d'estat del 155 i de la situació d'exili i presó dels nostres líders.

I ara sí ha arribat el moment de valorar les enquestes. La primera digna d'aquest nom és la del GESOP per a EP. Tot i que el mitjà no ens mereixi cap confiança, per la seva trajectòria de manipulació, el cert és que GESOP és una empresa que treballa de fa molt temps amb un rigor contrastat.

Que ningú no busqui en una enquesta el que només tindrem quan tanquin els col·legis electorals i es recomptin els vots el 21D. Les enquestes només ens serveixen -i no és poc- per valorar les tendències de posicionament social en clau política i electoral. Ens aporten informació de com estan evolucionant les coses, quina lectura fa la societat de la situació i com s'està posicionant. I això és el que faré avui, analitzant les poques dades que entre ahir i avui ens ha facilitat EP de l'enquesta del GESOP. Com sempre dic també, a major transparència en les dades d'una enquesta (com l'exemplar transparència del CEO), més fiabilitat. I la transparència d'EP justeja molt. Però arriba a algun mínims. Confiem GESOP, com té pràctica habitual de fer, publiqui al seu web el dossier sencer de l'enquesta, i poder tenir més dades sense les quals aquesta anàlisi coixeja.

Context electoral del "qui" d'aquestes eleccions:

Ja he fet una breu pinzellada del context supra d'aquestes eleccions. Ara permeteu-me, abans d'analitzar les dades de l'enquesta, situar-ne alguns elements cabdals per entendre la situació des del punt de vista del "qui", és a dir, de qui concorrerà a aquestes eleccions.

Sens dubte el fet polític més rellevant té un protagonista: el President Carles Puigdemont. Fa un parell de setmanes, des del seu exili a Bèlgica va dir que estava disposat a encapçalar una candidatura i feia una crida per constituir una candidatura unitària.

S'havia especulat amb la possibilitat que el President no s'hi presentés, perquè ell havia plantejat, per a un escenari de normalitat, que passava per la constitució de la República Catalana, que no es presentaria, que entendria finalitzada la seva tasca i obriria pas al nou escenari polític d'unes eleccions constituents. Però és evident que el "com" no és el de l'escenari de "normalitat" en el que aquesta decisió podia tenir sentit. I assumint la seva responsabilitat, assumint el pes de la història i de la legitimitat democràtica que conserva íntegrament, es presenta, no defuig plantar cara en aquesta batalla que ens ha plantejat l'estat espanyol amb el 155.

I el President Puigdemont fa temps que totes les enquestes i totes les anàlisis polítiques situen com el principal actiu polític i electoral de Catalunya en aquests moments. Per tant, aquesta decisió té una radical transcendència de cara als resultats del 21D.

El segon element del posicionament del President fou el de fer una crida per constituir una candidatura unitària. Alguns ens hi vam posar immediatament, tant fent una crida per una llista unitària, com recollint signatures per impulsar una agrupació d'electors que, si els partits no actuaven com la majoria reclamava, pogués esdevenir un element facilitador.

Però cap de les iniciatives ha pogut trencar la dinàmica partidista en la que s'havia entrat. Una dinàmica, cal dir-ho, ni que sigui per simple constatació, que ha tingut en ERC el seu actor principal, atès que des del primer dia tot el que ha fet era per fer impossible aquesta llista unitària que reclamava el President.

Hi ha en el posicionament d'ERC, una doble inspiració: una de legítima i l'altra de "poc" legítima en aquestes circumstàncies:

- per una banda des del món d'ERC es defensava que la millor manera de sumar el màxim de vots independentistes en aquestes eleccions del 21D era no amb una candidatura unitària, sinó amb candidatures de partits. Seria un argument legítim en aquest context. El que passa és que és un argument sense cap mena de fonament, és una pura entelèquia. No tenim absolutament cap dada que ens permeti pensar això, cap dada sobre la que sustentar aquesta estratègia. Tot el contrari, totes les dades de les que disposem assenyalen el contrari. I només cal veure el que en aquest darrer cicle electoral ha passat: es van perdre les eleccions a l'alcaldia de Barcelona (fet d'una gravetat extrema, que està lastrant el procés) i es van perdre les dues eleccions generals que hi ha hagut. I com veurem, l'enquesta de GESOP també desmenteix rotundament aquest falaç argument contra la unitat.

- l'argument il·legítim -en aquest context en el que estem-, i que per això des d'ERC no es diu públicament, ni que tots sapiguem és el que ha estat clau per la decisió de no voler ni sentir parlar de la llista unitària, és que des d'ERC es pensa que els hi ha arribat el moment de consagrar-se com la força hegemònica del sobiranisme. Des d'ERC assumir la unitat del 27S va ser un procés que va implicar costos nacionals molt grans perquè veien aquesta proposta d'unitat no com una proposta absolutament estratègica, sinó com una mena de "trampa" del món convergent per evitar anar a unes eleccions que consagressin ERC com la nova força hegemònica. I aquesta aspiració, la de l'hegemonia electoral, que en un escenari de normalitat és plenament legítima, al meu entendre en un escenari d'excepcionalitat com l'actual, de cop d'estat del 155, de President i govern a l'exili, de vicepresident i govern a la presó, esdevé ilegítima, o profundament inconvenient.

I així és com s'arriba al cap de setmana passat, en el que es confirma que no hi haurà llista unitària, i que, a la vista d'aquest escenari, el President ha promogut una llista pròpia, que trenca totalment les costures ideològiques per sumar gent d'una gran pluralitat de trajectòries polítiques i militàncies. És una llista, és una candidatura de la que el Pdecat en forma part, però que no és la del Pdecat. És una llista que del primer al darrer dels seus integrants té al darrere una història, un bagatge, un relat polític. I que tots ells han decidit formar-ne part com a gest polític de lleialtat i compromís amb el President legítim, amb el President Carles Puigdemont.

Una llista que a Barcelona, darrere del President, incorpora Jordi Sànchez, líder de l'ANC empresonat des de fa més d'un mes per l'estat espanyol juntament amb l'altre líder de la societat civil, en Jordi Cuixart. Una llista amb tots els consellers empresonats o a l'exili que l'han volgut acompanyar, siguin del Pdecat o no (com la Clara Ponsatí). I una llista amb una transversalitat que ha trencat les costures de tots els partits, incorporant persones de gran vàlua provinents del món del PSC, o fins i tot amb carnets d'altres partits, com ERC. O que compta amb una molt significativa presència, tancant la llista de Barcelona, de Joan Rigol, de Demòcrates, partit que finalment, com a tal, havia decidit concórrer amb ERC.

I aquest fet, que el President es presenti i que hagi estat capaç de generar aquest nou "qui", impensable en el panorama polític català fa només un parell de mesos, apunta ser una de les claus de la campanya.

Què ens diu l'enquesta del GESOP?

El que més em crida l'atenció és que les tendències que evidencia combinen una doble característica que semblaria incompatible entre elles: una profunda estabilitat i una alta volatilitat.

Des del punt de vista de la lectura de l'enquesta entre favorables i contraris a la independència, l'estabilitat és molt gran. Fixeu-vos-hi:

- Junts pel Sí va treure 62 diputats el 27S. L'enquesta projecta per a la suma d'ERC i JxCat 61 escons en la franja baixa i 63 en l'alta. Repartiment del "botí", però ni pèrdua ni suma. Estabilitat.

- Des del punt de vista del total del Sí a la indy, l'escenari del 27S sumava 72 escons (62 JxSí i 10 CUP). L'enquesta GESOP projecta 68 en franja baixa i 71 en franja alta. La majoria absoluta està en 68, de manera que es mantindria. I aquí cal tenir en compte que essent la CUP la força menys votada al Parlament el 27S, en una enquesta com aquesta, amb una mostra tan justeta com és la de 800 enquestats, els partits "petits" són molt difícils de "valorar" en la seva tendència a vot. Tot i que com veurem més endavant, el cert és que la CUP, de fa mesos, arrossega un important problema de connexió amb el vot que va tenir el 27S, atès que és una de les opcions amb menys fidelitat de vot. però això ho veurem més endavant, a l'analitzar aquest aspecte.

Des del punt de vista de "moviments" dins dels blocs, l'enquesta apunta elements d'alta volatilitat:

- en el grup del Sí, inevitablement, perquè ja no existeix JxSí i perquè el seu vot se'l repartiran entre ERC i JxCat, en una pugna que no aportarà res de bo, que generarà, inevitablement, danys, i que és el que hauria evitat una llista unitària.

- en el grup del No la volatilitat encara és més alta. Segons l'enquesta, C's i PSC estarien frec a frec per "liderar l'oposició", bàsicament per una sorprenent -i demoscòpicament jo entenc que difícil d'explicar- miraculosa recuperació d'intenció de vot del PSC. C's es mantindria en relació al 27S, però el PSC passaria de 16 a 24-25. Esotèric. El PP és qui més tendència a la baixa presenta, però també CSQEP/CEC.

Quins moviments s'estan produint, doncs, que ens permetin valorar la solidesa d'aquests canvis o explicar aquesta volatilitat?

Amb les dades que ara mateix tenim, que són les facilitades pel EP, només podem valorar mirant la fidelitat de vot. I hi ha coses interessants.

Els antics votants de JxSí són els que una més alta fidelitat de vot tenen (repartida entre ERC i JxCat), del 72,3%. I són els que, d'acord a l'enquesta, menys han decidit canviar vot (un 11,5%).

Segueix a JxSí en més alta fidelitat el votant de C's, amb un 70,6%. Una fidelitat així d'alta apunta que C's mantindrà les seves expectatives de vot.

Però quan mirem el PSC veiem que, a data d'avui, només conserva la fidelitat d'un 57% dels seus antics votants. Amb una dada així es fa difícil explicar aquest "ascens" que li projecta l'enquesta. Molt díficil...

Sí en canvi s'explica perquè l'enquesta projecta un descens del PP, que té només un 45,5% de fidelitat de vot.

Tanca la classificació la CUP, amb una fidelitat de només el 42,9% i amb un 38,2% dels seus antics votants que ja han decidit fer-ho a altres opcions.

M'he deixat per al final el plat fort de l'anàlisi des d'aquesta dimensió: el que està passant a CSQEP. Comparteix amb la CUP ser farolillo rojo de fidelitat de vot: conserva només un 42,9% dels votants que va tenir el 27S. I un 29,9% d'aquests antics votants ja ha decidit fer-ho a altres opcions.

CSQEP, ara CEC és l'opció que arriba a aquest 21D amb una major sotragada:

- per una banda, les hòsties internes, que han acabat amb la defenestració dels seus dos diputats més ben valorats i coherents: l'Albano Dante i l'Àngels Martínez Castells. L'espectacle d'aquests mesos és una possible factura que aparegui per ser cobrada aquest 21D. El maltratcte i matonisme dels Coscus i Rabells pot tenir molts zeros, molts números vermells...

- per una altra banda les declaracions de la Colau contra l'independentisme, trencant l'ambigüitat que fins ara havien mantingut, dient que seria un vot "no independentista" també pot passar factura entre part del seu electorat. Recordem que el 27S Rabell obria els braços perquè els independentistes el votessin. I que un 30% o més dels votants de CSQEP es posicionen inequívocament favorables a la independència. Què passarà amb tot aquest vot? És un dels elements que caldrà seguir molt de prop en totes les enquestes.

De tal manera que a la vista de tot això podem presumir que es pot estar donant, dins d'aquest bloc, una important transferència de vot entre opcions.

"Puigdemont, el nostre President!": El factor Puigdemont

Si una cosa evidencia clarament l'enquesta del GESOP és la importància que tindrà en aquestes eleccions el President Puigdemont. Dues dades:

- l'enquesta està feta entre els dies 15 i 18. Quan la candidatura del President encara ni se sabia com seria ni com aniria. I tot i així, el simple fet que sigui la candidatura que encapçala el President "aixeca" a ERC, en un mes, una diferència de 6 possibles escons en el repartiment de la intenció de vot de JxSí. ERC en perd 6 dels que projectava l'enquesta octubre, i el President en guanya 6 dels que projectava l'enquesta a Pdecat.

- un 60% dels antics votants de JxSí volen Puigdemont de President, davant el 24% que prefereixen Junqueras. Una diferència que parla per si sola.

Aquests dies de mobilització hi va haver un càntic que es va estendre com la pòlvora: "els carrers seran sempre nostres". Ara n'hi ha un altre que no hi ha cap mobilitzacio que no sigui corejat pels assistents: "Puigdemont, el nostre President". Puigdemont és sense cap mena de dubte el fet polític i electoral que més transcendència pot tenir aquestes eleccions.

Fins a quin punt la llista que encapçala el President, Junts per Catalunya, esdevindrà el vot refugi de tots els que volen expressar amb el seu vot el suport al President i Govern legítims i contra el 155? Puigdemont ha estat i és la cara visible del procés en aquesta etapa, i ara, des del seu exili a Bèlgica, és la figura que representa, que assumeix, que encarna, la legitimitat democràtica de la Catalunya que ha patit el cop d'estat del 155 als ulls de tot el món. No tinc cap dubte que molts votants es plantejaran, amb el seu vot, en quina situació quedem si el President legítim no guanya les eleccions. I això pot ser un element que remogui intenció de vot. Al cap i a la fi, si Puigdemont és per a la gran majoria dels antics votants de JxSí, el preferit com a President, per què no l'haurien de votar per evidenciar-ho?

Finalment, i potser és la part més decisiva de tot plegat als efectes de la independència i el 21D, Puigdemont sembla ara mateix l'única garantia de sumar vot a la independència aquest 21D. Vot d'aquest 75% que abomina de la resposta repressiva de l'estat, de la seva violència judicial, carcelària, policial, física. Una llista unitària permetia, amb el President i tots els presos i exiliats permetia convertir el vot a aquesta llista en un vot per la llibertat i contra la repressió. Ara aquest vot l'encarna Puigdemont. Quin recorregut tindrà?

Seguirem analitzant les dades atentament i compartint-ho amb tots vosaltres. SEGUIM!

DONEC PERFICIAM!