Aquest clamor que se sent...

Avui hem tornat a viure un dia d'aquests que ens posen la pell de gallina a tots, amb l'espectacular manifestació que ha omplert el carrer Marina amb més d'un milió de persones clamant per la LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS i pel Govern legítim de Catalunya.

Que l'estat espanyol i la seva dinàmica repressiva tingui segrestats a les seves presons als dos Jordis, i al Vicepresident i consellers del nostre Govern legítim, i que el nostre President i 4 consellers més estiguin a l'exili a Brussel·les és un fet que ha commocionat la nostra societat i està provocant unes mobilitzacions possiblement mai vistes, per intensitat i abast.

L'únic que no m'ha agradat d'avui és quan s'ha començat a dividir la manifestació, que en principi era per donar suport a tots els presos i per la seva llibertat. Quan hem començat amb això de els d'aquests carrers donaran suport a aquests presos, i els d'aquests altres carrers a aquests altres, la cosa ha perdut aquella força que tenia. La gent ha començat a parcel·lar els espais "ah, no, si estàs aquí dones suport a aquests presos, si vols donar suport a aquells altres presos has d'anar a aquell altre sector". Hi havia gent que es resistia "però és que jo vull donar suport a tots!", i els voluntaris dels partits polítics que han aparegut només llavors per organitzar-ho tot, responien amb molta autoritat "no, en aquest sector donem suport als nostres presos, perquè són els presos amb els que compartim valors". I s'esforçaven en que quedés clar amb quins presos s'estava en aquell sector.

No, és evident que això avui no ha passat: el paràgraf anterior, en cursiva, és una llicència que m'he permès per reflectir l'absurditat de, davant les eleccions del 21D, no estar treballant, sense cap mena de dubte, amb una llista unitària de la que en formin part tots els presos.

Avui hem evidenciat que estem amb tots els presos, i que no volem que el nostre vot sigui per donar suport a uns presos sí i a uns altres no. Volem que el nostre vot ens permeti donar-los-hi suport A TOTS.

Perquè davant unes eleccions com les del 21D, il·legítimes, atès que no han estat convocades per qui podia convocar-les, que únicament és el nostre President legítim, sinó pel sr. Mariano Rajoy, en aplicació del cop d'estat contra Catalunya batejat amb "155", l'única opció per participar-hi és que ens permetin denunciar la repressió sobre el poble de Catalunya, que es concreta en les persones empresonades i exiliades.

Aquest ha de ser l'objectiu prioritari que ens ha de moure a participar en aquestes eleccions.

Volem un vot contra la repressió. Volem un vot a favor dels nostres dirigents empresonats -tots- i exiliats -tots. Volem un vot per la seva llibertat -la de tots-. Volem un vot que els hi faci arribar -a tots- el nostre suport.

I això només és possible amb una candidatura única.

Quin sentit té que s'imposi una agenda de partit??? Quin sentit té que els nostres presos puguin compartir cel·la però no llista electoral? Quin sentit té que unes eleccions ilegítimes puguin ser plantejades no per restituir el nostre President i Govern legítim, sinó per canviar-los? Estem bojos? Quin sentit té dividir les candidatures per programes electorals, com si es pogués aplicar cap programa electoral en una Generalitat intervinguda fins al moll de l'os per Montoro? Ara anem a dir "no, és que nosaltres i els "nostres" presos volem fer aquestes polítiques, que no són les que volen fer aquests altres i els "seus" presos? Estem bojos???

Dissortadament en el món d'ERC altre cop l'agenda de partit sembla imposar-se a l'agenda de país, i ells erre que erre que amb els seus presos, amb el seu partit, amb les seves polítiques... y si eso ya tal.

Sortosament la societat catalana, la gent, cada cop és més conscient que és l'actor determinant d'aquest procés. S'ha dit mil vegades que fou la gent qui el va començar, i que serem la gent qui l'acabarem. Això no és cap soflama contra els partits polítics, sempre necessaris, sinó per superar les seves limitacions i miopies.

Gairebé mig milió de persones ja han signat per una llista unitària.

I avui el 87% dels socis de l'Assemblea s'han pronunciat, en la consulta interna, perquè l'ANC sigui un protagonista actiu per fer possible una llista unitària.

Ara mateix al nostre país hi ha plantejada una opció, des de la base, que és l'única capaç d'integrar des del President i govern legítims, presos o a l'exili, els Jordis, partits, personalitats, societat civil, etc. i és l'agrupació d'electors per una "LLISTA UNITÀRIA 1 D'OCTUBRE"

• És l'única opció possible perquè tots puguem expressar el nostre suport a tots els represaliats, presos o exiliats.
• És l'única opció possible per restituir el President i el Govern legítims de Catalunya
• És l'única opció possible per evidenciar davant tot el món, el suport que té la República Catalana i fer-la possible, fer-la una realitat.

Hi ha altres opcions, evidentment, que poden servir per a moltes coses, però no per a aquestes tres. Que ningú no ens intenti prendre el pèl. Per a aquestes tres opcions, la LLISTA UNITÀRIA 1 D'OCTUBRE és l'única possible.

Us convido a donar-hi suport signant i recollint signatures per poder articular legalment, com a candidatura a les eleccions, l'agrupació d'electors. En calen 55.000, i cal tenir-les recollides dimecres 15 de novembre. És un compte enrere, és una cursa contrarrellotge. Per això cal una implicació màxima. Baixeu-vos els fulls. Signeu. Feu signar. I lliureu-les als llocs que demà es comunicaran, o a través dels contactes de la gent que estem implicats en fer possible aquesta opció pels presos i represaliats, pel President i Govern legítims i per la República Catalana.

Una opció que neix de la gent, de la base, i que ha esdevingut l'única opció possible. La resta, xerrameca, o altres coses, que poden ser legítimes, però que en aquest moment són inconfessables, i per això només es defensen amb xerrameca.

SOM-HI!

DONEC PERFICIAM