21 de jul. 2018

WELCOME TO THE REAL WORLD (anàlisi 2a onada CEO 2018)

Avui divendres dia 20 de juliol hem conegut les dades de la segona onada del Baròmetre del CEO del 2018.

Són unes dades molt interessants, si m'ho permeteu, des de dos punts de vista:

- si fa una setmana haguéssim fet una mena de porra sobre els resultats que podia oferir el baròmetre del CEO, crec que ningú no hagués encertat, ni tan sols s'hagués aproximat, als resultats que ha ofert

- acceptant que els resultats tenen un punt de sorprenents, tots estan dins els marges del marge d'error de l'enquesta

Tot plegat ens porta a una primera conclusió: la gran estabilitat de l'escenari polític a Catalunya.

Sí: l'escenari polític català és molt estable, ofereix una molt baixa evolució, tots els canvis estan dins els marges d'error de l'enquesta...

Per tant, una segona conclusió és que hi ha més soroll mediàtic i de xarxes que no pas canvis reals en l'escenari polític català.

I això, en si mateix, és potser la més significativa aportació de l'enquesta CEO.

Si mentre s'estava fent el treball de camp del CEO algú hagués estat fent un seguiment de les opinions a les xarxes socials els seus resultats no haurien tingut res a veure. La gran aportació del CEO és recordar-nos que el món real no són les xarxes, que només representen un petit microcosmos poc significatiu en relació al global de la societat.

Avui mateix un company m'enviava els resultats d'una d'aquestes lamentables enquestes tuiteres que plantegen una pregunta i exigeixen "retuit per ampliar la mostra". A mi em foten dels nervis, perquè ni són enquestes ni són res que s'hi assembli, són pur onanisme. Però m'ha cridat l'atenció que ja tenia prop de 20 mil respostes, que oferien un escenari amb el Puigdemonisme de primera força seguit de prop de la CUP i una ERC ensorrada en intenció de vot.

El CEO ens ha recordat que una mostra representativa és una cosa molt diferent. I així, per al CEO, i per a gran sorpresa de tothom ERC projectava una tendència a l'alça en intenció de vot, mentre Junts x CAT baixava miqueta i CUP també pujava miqueta.

Mireu, fa molt temps que tot el peix està venut i que no canvia res, no canvia cap dada significativament. I això és així "pá lo bueno y pá lo malo".

Mediàticament s'ha venut que si hi hagués eleccions ERC podria guanyar-les, i quedaria pel davant de C's i de Junts x CAT (el 21D va quedar pel darrere de tots dos) i que l'independentisme podria projectar-se fins als 76 regidors.

Anem a veure les coses, per poder assenyalar allò que és transcendent d'allò que és fullaraca mediàtica.

El CEO projecta que la suma d'intenció de vot dels partits indys (JxCAT, ERC i CUP) podria tenir un 48,9% dels vots.

Sabeu quin va ser el percentatge que varen tenir el 21D? 47,5%.
Sabeu quin és el marge d'error de l'enquesta? El +/- 2,53

Per tant, tot igual, tot clavat. Res de "creix el vot sobiranista". Res de res. Tot dins marges d'error enquesta.

Perquè si mirem la pregunta "vol que Catalunya esdevingui un estat independent?" de l'anterior baròmetre del CEO a aquest passem del 48% de favorables al 46,7%. Res, tot igual. Marge d'error del +/- 2,53. Tot igual. Tot el peix venut.

I podria acabar aquí l'anàlisi. Dient-vos que tot està com estava, que no hi ha cap moviment, i que aquesta és pràcticament l'única conclusió que podem treure de l'enquesta CEO.

Però com som mica viciosos del tema, si rasquem una mica i contrastem el que rasquem amb el nostre dia a dia, podem encara comentar alguna altra dada interessant. I en podem treure alguna lliçó, algun aprenentatge, algo útil.

La primera i més important cosa és, i em permetreu que sigui un pesat repetitiu amb el tema, és que allò decisiu del nostre escenari polític és la capacitat que tinguem de construir i blindar un "nosaltres" des del que abordar tots els escenaris que se'ns presentin per fer realitat la República.

Fixeu-vos una cosa. Hi ha molta gent per les xarxes socials que diu que tot el que ha passat del 21D ençà, tots els pactes, tots els acords, totes les decisions, haurien significat una "traïció" als votants, de tal nivell que requeriria, per legitimar tot el que ha passat, passar per les urnes, sotmetre-ho tot plegat a unes noves eleccions. Diuen els apòstols de les eleccions permanents que això permetria "posar cadascú al seu lloc".

Suma de vots Junts per CAT i ERC segons enquesta CEO: 41,9%
Suma de vots Junts per CAT i ERC el 21D: 43%
CUP CEO: 7%
CUP 21D: 4,46%
Marge d'error enquesta: 2,53%

És a dir, tot igual, cap canvi. Si ara hi hagués eleccions, l'endemà tot seria igual, només seria possible fer la República arribant a un acord entre totes les forces independentistes. Igual que ara.

Això ens porta a la segona cosa important que ens explica el CEO: no hi ha cap transvasament significatiu de vot entre formacions. Molts dels apologetes de les eleccions permanents "per posar a cadascú en el seu lloc" ho fan des del convenciment de l'autisme de les xarxes que el soroll de les xarxes és un inequívoc presagi de grans canvis. Doncs res de res. Lamento dir-vos-ho, però els partidaris de la independència no han embogit i no creuen que la CUP sigui l'única força independentista que mereix confiança. No, l'independentisme segueix sent democràtic, creu en el progrés i les llibertats, i no està per extremismes antisistema, que posin en perill totes les nostres llibertats socials i econòmiques. La CUP segueix formant part del nostre "nosaltres", els necessitem i els volem, però la nostra societat no ha embogit i tot i que la CUP expressa un lleuger increment en la seva intenció de vot, després de la patacada del 21D, aquest increment està dins els marges d'error de l'enquesta. No hi ha cap "sorpasso".

Mentiria si digués que no m'ha sorprès que la intenció de vot d'ERC sigui ascendent. Tot el soroll d'aquests mesos semblava apuntar un desgast d'ERC, a partir de les polèmiques sobre abandonament o no de la unilateralitat i d'altres que semblava eren denostades per la majoria indy.

Pues no, l'electoral d'ERC manifesta una molt alta fidelitat de vot, del 80,9% (la més alta de tots els partits polítics), i només té unes petites fugues de vot per sobre del marge d'error cap a la CUP (5,7) i cap a Junts per CAT (3), mentre que el seu possible electorat indecís és el més baix (5,9).

En canvi, Junts per Catalunya, que va ser la "sorpresa" del 21D (sorpresa que alguns anunciàvem sense cap mena de dubte de que s'esdevindria, de que quedaria pel davant ERC), evidencia les dificultats per consolidar tot el seu vot. La Crida Nacional protagonitzada aquesta setmana pel President Puigdemont és posterior al treball de camp de l'enquesta CEO, de manera que mentre s'enquestava la gent la situació de Junts x CAT era la d'una confusió molt important. No només Junts per CAT no ha fet res per "institucionalitzar" el seu projecte polític des del 21D, sinó que va permetre que un moribund PdeCAT s'apropiés il·legítimament de les sigles. I tot això, tot aquest despropòsit, té una traducció molt clara a l'enquesta del CEO: JxCAT és la formació amb una més baixa fidelitat de vot, de només el 66%. Mentre que un 16,8% dels seus votants el 21D ara diuen votarien ERC.

Si us aïlleu del soroll, veureu que això que projecta el CEO sembla força raonable. Llavors, per què han sobtat tant els resultats de l'enquesta CEO en relació a ERC?

Ho veureu molt fàcil. D'entrada, per l'evidència que el soroll de les xarxes no és representatiu del país. ERC ha estat acusada d'abandonar el projecte independentista i la unilateralitat que porta implícita per tornar a l'autonomisme. Doncs bé, això els seus votants no ho compren. Jo no dic que ERC no estigui fent coses rares, que a molts ens fan estar amb la mosca al nas. Dic que això no només no ha tingut cap impacte en termes de desgast sobre els seus votants, sinó que tampoc ha estat impediment per captar-ne d'altres formacions.

Curiosament aquest "gir autonomista" d'ERC que no pocs ni poques denuncien per les xarxes, i que ja hem vist no té per ara cap impacte sobre els seus votants en termes de desgast, sí té impacte en la visió que sobre ERC tenen els votants dels partits unionistes.

Des d'aquest punt de vista resulta del tot revelador veure com el President Puigdemont concentra la ira unionista, és vist com la principal amenaça per l'unionisme, mentre que "indulten" a Junqueras, al líder d'ERC.

Resulta molt sorprenent i alhora revelador que els votants de C's valorin amb un 1,14 a Puigdemont i amb un 2,81 a Junqueras, que els del PSC valorin amb un 2,45 a Puigdemont i amb un 4,44 a Junqueras i que, ojo al dato! els del PP valorin amb un 1,28 a Puigdemont i amb un 3,74 a Junqueras.

Clarament el discurs que per a un sector que en podríem dir "hiperventilat" de les xarxes socials és un discurs de rendició, però que no és vist així pels votants d'ERC, sí ho és per a un percentatge significatiu dels votants unionistes, que indulten Junqueras i condemnen Puigdemont.

Hi ha un parell de dades molt reveladores del per què d'aquesta dissociació de la realitat de les xarxes i de la realitat demoscòpica (representativa socialment):

- el mitjà de comunicació pel que majoritàriament s'informen els catalans dels temes polítics és la TV (un 74,3%). Més de 30 punts per sota, un 42,2% s'informen per internet

- D'aquest 42,2% que s'informen per internet, Twitter només ocupa la quarta posició, amb un 33,2%, mentre que dels que s'informen per internet les pàgines dels mitjans de comunicació són la font d'informació del 80,2%


Aquesta evidència em permet arribar a una última dada que avui voldria compartir. Oi que si atenem al soroll mediàtic i de xarxes, l'actuació del Govern els últims mesos, en tot el temps que segueix al que va passar després de l'1-O ha estat radicalment criticada, menystinguda, etc etc etc??? Oi que sí?

Doncs mireu, la realitat és que la nostra societat és molt més madura, molt més sensata i molt més comprensible de la imatge que de nosaltres mateixos com a societat ofereixen xarxes socials, mitjans de comunicació i opinadors en general:

- un 80,5% dels votants de JxCAt, un 83,9% dels d'ERC i un 74,8% dels de la CUP aproven l'actuació del govern

- qui la suspèn? Doncs l'unionisme: un 75,4% dels de C's, un 70,2% dels de PSC, un 65,8% dels Comuns i un 54% dels del PP

I per avui ho deixem aquí. Hi ha altres continguts de l'enquesta CEO, la millor que es fa a CAT que voldria analitzar, però ho faré la setmana vinent.

En aquesta anàlisi d'urgència, les coses estan molt clares: tot segueix més o menys igual, no hi ha cap canvi significatiu. La República només és possible si som capaços de construir i blindar el "nosaltres". Ens necessitem tots. Ens necessitàvem l'1-O, ens necessitem en el post 21D i seguim necessitant-nos tots a tots d'acord al que projecta l'enquesta del CEO.

Abandonem aquesta agror que acompanya la majoria de comentaris per les xarxes socials. Si amb aquesta agror el que es vol és desgastar als altres, el fracàs és evident. Tot segueix igual. Estalviem-nos-la, si us plau. Siguem constructius. Sumem. Estenem la mà. Som i hi serem. Tots. Aquest és el nostre únic possible futur: ser, ser-hi i ser-hi tots.

3 comentaris:

seowebmaster ha dit...

Sólo una cuestión referida al último párrafo: si las redes sociales, como has demostrado en tus conclusiones, no son representativas de la realidad social demoscópicamente demostrada, no veo ningún sentido a darle importancia alguna a los efectos de "l'agror" en el ambiente internauta para la construcción del "nosotros" republicano-independentista.

¿Tan despreciables son los datos empíricos de las redes? Quizás la demoscopia es incapaz, por el momento, de incorporar en sus lecturas de la realidad social el valor "real" del torrente internauta.

Josep ha dit...

Acabarem dels nervis.

Chusé ha dit...

Se'n desprèn de l'anàlisi que les xarxes son tòxiques i a elles els hiperventilats de tots dos bàndols tenen una presència desmesurada. El problema és si a la llarga la hiperventilació avança precisament a causa d'aquest activisme.
D'altra banda, manca una anàlisi del camp unionista. Si baixa Cs no és en absolut anecdòtic. Pot ser el problema està en l'ús restrictiu del "nosaltres" per l'autor.