28 d’oct. 2018

Retorn a la Barceloneta. Retrat d'un infern

L'altre dia vaig anar a fer un arrosset a la Barceloneta.

Hi vaig viure 10 anys a la Barceloneta. 10 meravellosos anys, de 1996 a 2006. No hi coneixia ningú ni hi tenia ningú. Però era un barri que m'agradava molt i em permetia anar a la feina a peu. Vaig conèixer-hi mooolta gent. Vaig fer amics, coneguts i saludats. De tots els llocs que durant aquells 10 anys més vaig freqüentar, ja quasi no en queda cap. La majoria han sucumbit a la impersonalització de la massificació turística i l'especulació laboral i immigratòria.

No vaig marxar-ne jo. Podríem dir que em van fer fora. Vivia de lloguer. Primer contracte 5 anys, renovat sense problema. 3 mesos abans del venciment del segon contracte de 5 anys vaig començar a trucar l'administrador. "No hi haurà cap problema! En 10 anys ni un problema! la propietat està molt contenta!". Passa un mes i res. Torno a trucar "ho estem mirant, no hi ha d'haver cap problema, tranquil". Inexpert de mi, tranquil. Quan faltava un mes per acabar el contracte em truca l'administrador "escolta, que ja ho hem parlat tot amb la propietat i renovem deixant-ho a 1.500€".

Jo en pagava 700, fins aleshores. Els hi dic que si estan bojos. Li dic de tot a l'administrador per haver-me enganyat aquests mesos dient que no hi hauria problema i que el "no-problema" fos renovar a més del doble del que pagava. Em diu que ho podríem deixar per 1.300€. Li dic que són uns cabrons, que jo no puc pagar ni més del doble ni gairebé el doble, i que m'han enganyat, i ara, a un mes del venciment, no tinc marge de maniobra. No em diu "jódete" però quasi. L'últim que li dic és que sort que no hi havia cap problema, que si n'hi arriba a haver, m'envien uns matons a treure'm a hòsties.

Al mes següent d'haver deixat jo el pis, ja era un pis turístic. Ara no ho podrien fer, la Generalitat va aprovar una normativa que m'hauria protegit. Però llavors, aquell 2006, estava totalment indefens.

No vaig buscar per la Barceloneta. S'havia escapat de les meves possibilitats. Havien estat 10 anys fantàstics. Tocava canviar de barri.

Des d'aquell 2006 he seguit anant pel barri, per la Barceloneta, als llocs que durant 10 anys havien format part del meu paisatge vital. Però poc a poc els vaig anar perdent. Encara en queda algun, però molt pocs. I encara hi vaig.

Ara feia potser un any no hi anava, a un d'aquests llocs que són més que espais, que són persones, abraçades, sentir-te una mica família. I m'hi he sentit, com sempre. Hem començat a xerrar sobre com ens anàvem les coses, a "actualitzar-nos". Però veia molt seriós al meu amic. Finalment em diu "ha estat el pitjor any des de sempre, des que es va obrir el restaurant". I llavors em comença a explicar la infinitat de problemes diaris als que han hagut de fer front: incivisme, delinqüència, vandalisme, gent drogada liant-la de primera a última hora, assetjament... i indefensió.

Li pregunto per la Guàrdia Urbana, i em diu que estan impotents. M'explica escenes dantesques, de personal d'aquest que fins i tot havia arribat a pixar-se als pantalons dels guàrdies. M'explica que la Guàrdia Urbana està absolutament impotent i desemparada, que l'Ajuntament no els ajuda en res, no els dona suport mai i que en canvi protegeix a tot aquest personal, molts dels quals són o eren menors d'aquests que l'estat espanyol trasllada sistemàticament a Catalunya perquè ens en fem càrrec.

Ens abracem, li dic que em sap infinitament greu aquest calvari que els hi toca viure. Coincidim que 4 anys més de Colau a l'Ajuntament acabaran amb la ciutat.

Després d'aquesta llarga xerrada sec amb la gent amb la gent que havia quedat, que ja havien anat arribant. Demanem i anem menjant.

En l'estona d'estar menjant assisteixo a dues intervencions de la Guàrdia Urbana. Flipo. Intervenen per ajudar el personal, clients... dels restaurants de la zona. Però cap detingut ni res. En la segona intervenció un dels que l'estava liant, que de menor no tenia res, no deixa d'insultar la Guàrdia Urbana, de gesticular despectivament, etc. La GU només aguanta perquè no torni a anar cap als clients de la terrassa propera contra els que s'havia abraonat abans.

Miro al meu colega. Ens mirem, mentre encongeix les espatlles i obre les mans, com dient, "ho veus? No poden fer res! Estem indefensos!"

M'aixeco i vaig a parlar amb ell. Em diu "això que acabes de veure no ha estat res. El que hem viscut aquest estiu no té nom. Tot el dia patint pels nostres clients, per la gent que passeja, per nosaltres mateixos, pel nostre personal... Hem vist de tot i hem vist el que no havíem vist mai".

Assisteixo en directe a la impotència i frustració de la gent del barri i de la Guàrdia Urbana. 4 anys d'un Ajuntament que no els ha recolzat mai i que sempre ha recolzat als delinqüents, han passat factura. No crec equivocar-me si dic que la nostra Guàrdia Urbana ara mateix és un cos totalment desmoralitzat, que fa el que pot per ajudar a la gent, però que ells mateixos se saben impotents i abandonats davant aquest caos, sense cap recolzament institucional, tot el contrari, permanentment fiscalitzats, sota sospita totes les seves actuacions.

Ni la ciutat ni els veïns no ens mereixem 4 anys més de colauisme. Acabaran amb la ciutat i amb nosaltres, els ciutadans, els veïns. Ni sols ni amb tripartits. Prou Colau! Fora!