27 de nov. 2018

Breu apunt sobre el sondeig de l'ICPS: 3 perspectives diferents de la independència

Avui hem conegut una nova i molt interessant enquesta. El Sondeig d’Opinió de l’ICPS (Institut de ciències Polítiques i Socials de la UAB). És un sondeig que amb periodicitat anual venen fent des de fa ja una colla d’anys.

Les dades en els temes fonamentals de país són molt similars a les que ens oferia el BOP del CEO divendres de la setmana passada. Això confirma la visió de “tot el peix venut”, com a manera de referir-me a aquesta estabilitat i que els resultats fa molt temps no canvien, el que ens indica que les posicions sobre els grans temes i a gran trets al nostre país romanen estàtiques.

Tanmateix l’enquesta de l’ICPS té una singularitat que la fa especialment interessant: pregunta sobre el mateix tema amb plantejaments diferents. I és en aquests matisos on trobem un gran valor afegit, són aquests matisos els que alimenten la reflexió, ens fan preguntar sobre coses.

Directament sobre el tema de la independència, l’ICPS permet aproximar-nos a 3 resultats diferents en funció de 3 preguntes diferents:

- Respecte l’Estat espanyol Catalunya hauria de ser...
- En qualsevol cas, vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent o prefereix que segueixi formant part d’Espanya
- Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?


Respecte l’Estat espanyol Catalunya hauria de ser...
S’ofereix reposta múltiple: una regió d’Espanya, una CA, un estat federal o un estat independent.

La resposta estat independent és la majoritària, amb un 39,2%. Molt estable els últims anys. Variacions dins el marge error de l’enquesta (els dos anys anteriors valors de 40% i del 40,3% i fa 3 anys 37%)

Entre els partidaris de CA sí hi ha un descens significatiu. Passa del 28,3 i 28,8 dels dos últims anys al 22,9%. Una diferència de -6 punts, molt més enllà del marge d’error. Significativa. Per trobar la resposta cal acudir a la quarta proposta de resposta, una regió d’Espanya, que passa del 3,9% al 7,2%. Aquí hi ha els punts de diferència.

Podem interpretar-ho com una radicalització d’una part de l’unionisme. Els q han passat de CA a regió d’espanya manlleven el caràcter polític de l’autogovern de la CA. És per tant, l’aplicació sistemàtica del 155.

Els partidaris d’un Estat dins d’una Espanya Federal haurien passat del 21,5 al 23%. L’estabilitat en la resposta federalista és admirable, si em permeteu la reflexió, perquè realment no sé si algú sabria dir què hi ha al darrere. En tot cas aquesta persistència és eloqüent en si mateixa, mai ignorable.

En qualsevol cas, vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent o prefereix que segueixi formant part d’Espanya?
Un 46,1% dels enquestats es manifesten a favor que volen sigui un Estat Independent. I un 46,2 volen segueixi formant part d’Espanya. A un 3,1 li és igual i un 4,6 NS/NC.

Crida poderosament l’atenció aquest empat total, aquest 46,1 i 46,2. És el que hi ha. En termes exclusivament de "preferència personal", les dades sí que ofereixen aquest empat.

Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?

Un 47,9% votaria a favor
Un 31,8 votaria en contra
Un 14,7% no votaria
Un 0,7% votaria ben blanc o nul
Un 4,8% NS/NC

Els que votarien Sí altre cop són molt estables en els darrers anys. Del 2012 ençà les diferències han estat del 49,9 el 2014 al 46,6 el 2016. Ara estem en el 47,9. Les diferències són tan petites que el principals valor és que clarament és el que la gent votaria de forma majoritària. Si ens hi fixem, l’any 2011 era un 43,7%. Es fa el salt. I s’assoleix l’actual majoria. Però ja no hem crescut més significativament. Això coincideix amb la lectura que moltes vegades he fet que fa molts anys que hem deixat de fer independentisme per estar tot el dia embolicats en coses nostres, que si jo que si tu, que si així que si aixà. I així el que és segur és que no es creix.

Els que votarien en contra en canvi sí que de l’anya passat a enguany baixen significativament, passen del 37,1% a un 31,8%. Una diferència d -5,3 punts. Mirant la resta de respostes, aquest no que deixa de votar no se’n va al no votaria, que creix del 10,3 al 14,7.

Al meu entendre aquí hi ha una part del No descontenta amb l’autoritarisme que implica la posició del no. El no democràtic perd estímuls a participar.

En els matisos trobem la política:

Què és el que més crida l’atenció? A mi el diferencial entre la segona i la tercera pregunta pel que fa al no.

Un 46,1% enquestats vol CAT sigui un Estat independent. I un 47,9% votaria Sí

Però un 46,2% volen que CAT segueixi formant part d’Espanya, i només un 31,8% votaria No a la independència. Són 14 punts de diferència. Una burrada.

Què hi ha al darrere d’aquests 14,4 punts de diferència? Com ens els expliquem? No és fàcil, però jo crec que l’encertem si ens fixem que en una pregunta s’apel·la a l’enquesta sobre el que ell voldria. Un 46,2 voldrien q CAT seguís formant part d’ESP. És una esfera més íntima de conviccions, d’adhesions, d’identitat, de sentiment. Potser fins i tot un estadi “pre-polític”, dit sense cap connotació negativa.

En canvi, la pregunta del referèndum és ja molt concreta, totalment política. Davant una urna i un Sí i un No, què faria? I aquí ens trobem que hi ha molta gent que no voldria la independència, que en termes de preferència personal voldrien seguir formant part d'Espanya, però que no hi votaria en contra, que no traslladen a l'esfera política aquesta preferència personal.

I a mi això em sembla una dada absolutament significativa, que ens diu moltes coses. I que hem de saber aprofitar. D’entrada perquè aquestes persones poden, per sentiment, per adhesió nacional, pel que sigui, tenir un vincle amb ESP que no voldrien trencar. Però que no per això votarien en contra de la independència. Cal respectar-les molt i cal sobretot, evitar que se’n surti l’unionisme en la seva política de convertir l’adhesió pre-política en una mobilització. L’unionisme apel·la a l’origen per tot argument. El nostre projecte l’hem d’elevar i mantenir inclusiu.

En el diferencial entre la primera pregunta, de resposta múltiple, sobre què creu l’entrevistat que hauria de ser ESP les diferències fixem-nos que són bàsicament la distribució dels federalistes.

Un 39,2% creuen que CAT hauria de ser un estat independent. Els que no ho creuen, des d’aquest punt de vista, sumen un 53,1. I el que és significatiu és que aquest 53,1 com a proposta única no independentista no apareix mai més. Un 46,2% voldrien segui amb ESP i un 31,8% votaria no a la indy. Què se’n fa d’aquest 53,1%? La meva interpretació és que es dissol per falta de projecte polític alternatiu a la independència. La incapacitat de l’estat espanyol per vertebrar una oferta mínima per a CAT que pugui satisfer tot el potencial social i polític d’aquest 53,1%, provoca la seva dissolució. I el fet que l’única resposta estatal hagi estat la repressió i l’autoritarisme provoca perdre suports en la gent que fins i tot fa un any estava disposada a votar No a la independència, que passen com hem vist del 37,1 al 31,8