6 d’abr. 2019

1a Onada Baròmetre CEO 2019 (1): anàlisi de les projeccions electorals

Sempre dic que les enquestes del CEO són les més sòlides que es fan a Catalunya. És així. També sempre dic que evidentment hi ha molta mala pràxis amb les enquestes, que hi ha empreses que no treballen bé i que hi ha mitjans que les usen com a eina de manipulació massiva. Això és així.

Però també és cert que moltes vegades el que critiquem a les enquestes és simplement un problema de no saber-les llegir adequadament.

El Baròmetre del CEO que avui hem conegut és una excel·lent enquesta, que ens aporta una quantitat d'informació extraordinària. Curiosament la part amb menys valor és la projecció de resultats electorals que fa. A explicar-ho, a aquesta anàlisi i lectura dedico aquest primer article sobre aquesta enquesta.

Quina és la dada clau per valorar que la projecció electoral del BOP del CEO és obsoleta, ha estat superada abans de ser publicada? 

Doncs les dates en les que està fet el treball de camp. S'inicia el 4 de març. I el 4 de març no se sabia:
  • ni el nom, ni la candidatura, ni la llista, ni res del que seria la proposta del món de Junts per Catalunya, Crida Nacional, PdeCat...
  • tampoc se sabia que Poble Lliure, Pirates i Albano Dante es presentarien, constituirien aquesta nova proposta electoral que han configurat amb el nom de Front Republicà
  • no se sabia encara qui seria el cap de cartell del PP
  • tampoc se sabia qui seria el cap de cartell de VOX

El treball de camp de l'enquesta es realitza en un moment en el que l'única candidatura independentista coneguda era la d'ERC. Del món que coneixem com a Junts per Catalunya, i que a les darreres generals va concórrer com a Convergència, i que el partit és el PdeCAT, i que integra la Crida Nacional, no se sabia res de com concorrerien a les eleccions. No se sabia quina seria la marca. No se sabia quins serien els caps de cartell, no se sabia qui integraria les llistes, no se sabia quina orientació política reflectiria la candidatura. Fixem-nos que fins mitjans de març semblava que la candidatura podia integrar els elements d'aquest món polític més associat a un passat peixalcovista, com en Carles Campuzano, en Xuclà, la Marta Pascal, que havien estat escollits en els processos interns de PdeCAT. En un agitadíssim procés tot aquest món més associat a l'antiga convergència, va quedar apartat de la proposta electoral, que va ser integrada pels presos polítics, per lideratges emergents de gran recorregut com la Laura Borràs, per activistes independentistes com la Míriam Nogueras, per valors polítics de la solidesa i capacitat de Ramon Tremosa, per independents com n'Hèctor López Bofill a Tarragona, o com en Jaume Alonso-Cuevillas a Girona.

Per tant, durant molt bona part del treball de camp de l'enquesta els electors no sabien, sobre aquest espai polític, quina seria la seva proposta, que podia ser tan radicalment diferent com per estar liderada pel peixalcovisme convergent de tota la vida o estar liderada pel nou independentisme, talent, capacitat, independència, com finalment ha estat.

No és que l'enquesta del CEO estigui mal feta, sinó que per valorar els resultats que projecten hem de veure que per les dates en les que està fet el treball de camp, no ha pogut recollir fets transcendents, i per tant els seus resultats són obsolets. No, en cap cas, ni de lluny, ERC projecta els resultats que avui ha fet públics el CEO. I tampoc Junts per CAT. Les coses, i avui ja ho sabem, són molt i molt diferents.

Un altre element que converteix en desfasada la projecció de resultats electorals del CEO és el que fa referència a Front Republicà. Aquesta candidatura només es va constituir, existir, en la darrera setmana del treball de camp del CEO, no en les dues primeres. Per tant els resultats que projecta estan radicalment afectats per aquest fet, per aquest desfase de realitats fruit de la temporalitat del treball de camp.

Torno a reclamar la vostra atenció sobre un fet que evidencia això que dic: l'enquesta del CEO projecta per a Front Republicà, la possibilitat d'obtenir entre 0-1 diputats. Això amb existir només una de les tres setmanes del treball de camp de l'enquesta. Hauria estat el resultat, la projecció de vot, la mateixa, si Front Republicà hagués existit com a proposta política des del moment inicial del treball de camp? Evidentment no.

A l'enquesta del digital Metròpoli Abierta, només a Barcelona, però extrapolable, la van iniciar el 21 de març, i projecta a FR una intenció de vot a Barcelona del 3,9%. El CEO, amb una setmana de les tres de treball de camp, projecta a FR una intenció de vot directe de l'1,5, que eleva fins al 2,5 en la projecció final. No cal ser un geni com per veure que si des de l'inici del treball de camp del CEO, el 4 de març, el FR hagués existit, la seva projecció electoral hauria no sé si triplicat però mínim duplicat la que ha recollit amb una setmana d'existència en el treball de camp.


Com el 21D, Junts per CAT, un cop constituïts com a candidatura, esdevé un motor d'atracció de vot fenomenal, que converteix en un passat museístic els resultats electorals projectats només 15 dies abans.

Mireu, el 5 de Desembre del 2017, abans del 21D del 2017, analitzant enquestes, escrivia això en aquest article

"- L'efecte Puigdemont. Fa només un mes, de cada3 antics votants de Junts pel Sí, 2 havien decidit votar ERC i només 1 Pdecat. Davant la negativa d'ERC a la llista unitària que va demanar el President es configurés, el President va plantejar una llista absolutament singular, coneguda com la "llista del President", i que va agafar com a "marca" Junts per Catalunya. D'això no fa ni 15 dies. Però en aquests 15 dies ja s'està veient el seu impacte monumental. L'enquesta del CIS està feta entre els dies 23 i 27 de novembre, molt enganxada a que es conegués la notícia d'aquesta nova proposta electoral, i malgrat això, ja recull el seu impacte, i s'ha passat d'una distribució 2-1 a un 39,7 (ERC) vs un 35,3 (JxCat). El diari "El Español" va publicar fa uns dies una enquesta pròpia feta entre els dies 27 i 30 de novembre, és a dir, van començar el seu treball de camp el mateix dia que el CIS finalitzava el seu. No podem comparar les dades, però sí la magnitud de l'efecte Puigdemont, atès que aquest diari està fent una enquesta mensual. Fa tot just un mes ERC tenia una intenció de vot del 31,1% i Pdecat del 10%. Un mes després, 15 dies després del sorgiment d'aquesta nova opció política que encapçala Puigdemont, la seva llista té un 19% d'intenció de vot i ERC un 23,1%. En tan sols un mes, i amb tan sols 15 dies "de vida", un +9 i un -8.

I aquesta serà una de les claus de la campanya. Absurdament, però ho serà. Puigdemont va clarament a l'alça i ERC a la baixa. Tot això ens mereixíem haver-nos-ho estalviat."


Ara està passant exactament el mateix. Per les dates en les que està feta l'enquesta del CEO, això no ho detecta. No és que estigui mal feta, és que està feta abans de poder recollir aquest efecte. Per a la resta de continguts, l'enquesta CEO és excel·lent i valuosíssima.

I com sé, com sabem, que això que va passar en les eleccions del 21D està tornant a passar ara? Dues dades:

  •  L'enquesta del CEO, iniciada el 4 d març, abans de constituir-se la proposta de Junts per CAT, recull un transvasament de vot d'antics votants de JxCAT cap a ERC del 31,2%. En les enquestes que hem conegut amb treball de camp iniciat després de constituir-se la proposta política de Junts per CAT, aquest transvasament, en només una setmana, s'ha reduït al 15%. 
  • L'enquesta de Metrópoli Abierta, feta només a Barcelona, amb treball de camp iniciat el 21M, és a dir, 17 dies després de l'inici de la del CEO, recull perfectament i públicament aquesta tendència: "Esta tendencia (vot cap a ERC a BCN), sin embargo, va a la baja, una vez configurada la candidatura de PDeCAT (Junts per Catalunya), con Joaquim Forn y Elsa Artadi como grandes reclamos. Respecto a sondeos anteriores, los republicanos pierden dos representantes, los mismos que gana Junts per Catalunya. Y esta tendencia podría prolongarse hasta el 26M."

En un escenari d'estabilitat política, una enquesta feta el dia 4 de març no presentaria grans diferències, afectacions en els seus resultats, amb una enquesta feta a partir del 14 de març o del 21 de març. Però en un escenari com l'actual, en el que el 4 de març no existia la candidatura de Junts per Catalunya ni la de Front Republicà, les dates del treball de camp són decisives per valorar els resultats que projecten les enquestes.


En només una setmana d'existir, FR ja s'ha situat amb força a les enquestes. Crec que tindran un bon resultat, que obtindran representació parlamentària. I com ja vaig dir, jo no els votaré, perquè crec que votar a JxCAT és més útil, ens dona més força, ens fa més forts, però els podria votar tranquil·lament. I de fet em sap greu l'absència d'unitat perquè igual que vull votar Jordi Sànchez i Laura Borràs, voldria votar Albano Dante i Guillem Fuster. I també a Oriol Junqueras i a Gabriel Rufián. La no-unitat implica no poder recolzar a tots els que voldries recolzar, malgrat crec estem tots en el mateix equip.

Sensu contrario, així com FR amb només una setmana ja entra a totes les enquestes, l'opció de les primàries de Graupera no entra a cap enquesta. I no ho fa no perquè no es reculli la seva opció, que es recull, sinó perquè el seu % de vot és ridícul.

En només una setmana l'enquesta de MA a Barcelona, recull aquest 3,9% de FR, però, alhora, a les eleccions a Barcelona, a Graupera, que porta mesos i mesos construint i promovent la seva candidatura, només li dona uns 20.000 vots, no arriba ni al 2% d'intenció de vot. Cap opció d'entrar a l'Ajuntament. I són dades del tot consistents amb altres que hem conegut.

Per acabar avui, una dada del tot significativa que ens hauria d'ajudar a tots a evitar o silenciar aquest soroll tan tòxic i destructiu que alguns incansablement intenten propagar per les xarxes. Sabeu quin és el % d'indepes que seguint aquestes soflames ridícules no aniran a votar? Doncs només un 1,2%. No arriben ni a error mostral. Entre el fatxerio no hi aniran un 2,9% d'antics votants C's i un 2,2% dels del PP. Ahí lo dejo.

Demà entraré a analitzar els aspectes més interessants del Baròmetre del CEO, que són molts i molt útils per ser conscients de com són i estan les coses i de com podem, a partir d'aquí, fer realitat la República Catalana.

DONEC PERFICIAM