Anàlisi polític i demoscòpic (de les diferents enquestes) sobre el 10N

El 10N ha esdevingut un plebiscit el resultat del qual serà determinant en termes de legitimitat interna i internacional de les dues posicions polítiques ara mateix estan confrontades a Catalunya.

Un triomf electoral del PSC, que sumi majoria de vots amb PP, Cs i VOX seria exhibit com el fet que legitima la repressió de la sentència TS i policial. Un triomf així donaria ales a la seva estratègia internacional de deslegitimar el nostre moviment i les nostres aspiracions. A l'Estat Espanyol només li caldria anar amb els resultats electorals pel davant per tot el món, i no amb aquest patetisme amb el que fins ara no té més remei que fer les coses l'equip de Borrell i Espanya Global.

En canvi, un triomf electoral de l'independentisme, que sumi majoria de vots entre ERC, Junts per CAT i CUP, reforçaria la legitimitat de les nostres aspiracions democràtiques i la resposta a la sentència. Després de l'extraordinària reacció que s'ha esdevingut a Catalunya contra la sentència del TS, un triomf independentista deixaria gairebé en el KO a l'estat espanyol. Les imatges de les manifestacions massives, permanents, excepcionals, tindrien, amb una victòria indepe el 10N la clau de volta final per legitimar internacionalment, a tots els nivells, la nostra causa i les nostres mobilitzacions.

La bona notícia és que només depèn de nosaltres que aprofitem l'oportunitat que ens ofereix el 10N, que només depèn de nosaltres desactivar l'amenaça que representa el 10N.

La mala notícia és que, des d'un punt de vista d'oferta electoral independentista, hi tornem a arribar dividits, i amb propostes electorals a priori sotmeses a un desgast important.

Així les coses, què ens estan dient les enquestes?

Les enquestes ens estan dient coses molt interessants i, el que és més important, encoratjadores. Tenint en compte la quantitat d'enquestes que estem tenint en un espai tan petit de temps, no faré una anàlisi individualitzada, sinó global, a partir de les tendències més fortes que la seva lectura global, ens permet detectar com a més rellevants i sòlides.

Només un petit parèntesi abans d'entrar a fons amb el tema. Entre aquestes enquestes n'hem tingut una de particularment interessant, l'anual de l'ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB). Per a mi les coses més interessants que ens aporta estan al marge de les projeccions electorals, i tenen a veure amb el retrat de l'independentisme que ens proporciona. Avui no hi faré esment. Després d'aquestes eleccions hi dedicaré un article, només sobre aquesta enquesta i les coses que ens explica.

Visió global de les opcions independentistes:
Segons totes les enquestes, l'independentisme pujarà en relació al 28A, i pot arribar a tenir un resultat molt i molt important, de majoria en escons i de majoria en vots. Això últim és més difícil, però no impossible.

Tot i que ara hi entrarem més detalladament, és una evidència que la fortalesa electoral d'ERC, unida a que JxCAT aguanti resultats 28A i que es presenti la CUP, amb el que implica de mobilització d'un segment d'electorat indepe que, o bé votava altres opcions no indepes o bé no votava, unida al nou ridícul dels nostres sermonejadors i sermonejadores amb la seva campanya per l'abstenció, vot en blanc o nul, farà que aquest 10N l'independentisme tingui el millor resultat de la història en unes eleccions d'aquest tipus, que tinguem a tocar més de la meitat dels escons en joc.

Si a això hi afegim la crisi electoral dels partits del bloc del 155, on els majoritaris (PSC-PSOE i CS) semblen retrocedir, i només PP i VOX milloren miqueeeeta, en relació al pou en el que van quedar el 28A, tenim que la victòria en vots també és possible.

Anem ara a fer una petita visió de les diferents opcions indepes:
Comencem per ERC, que va guanyar les eleccions del 28A. Ha arribat a aquestes eleccions sotmesa a un per a mi delirant assetjament polític per una part prou sorollosa de l'independentisme. Una part sorollosa i, alhora, absolutament minoritària, a la llum de totes les enquestes. Totes les enquestes situen ERC repetint el resultat del 28A, amb variacions sempre dins el marge d'error de les enquestes, tant les que projecten que pugui créixer en 1 i fins i tot 2 diputats més, com les que projecten en pugui perdre 1. Res, això és res, això tot dins marges d'error.

En relació a ERC la notícia és, per tant, la solidesa de les seves opcions electorals. ERC manté el suport que va tenir el 28A. El seu paper durant la fallida investidura de Pedro Sánchez va generar molt soroll per les xarxes, i molt desagradable, però zero impacte electoral. L'electorat d'ERC a les eleccions generals avala la seva política i les seves propostes estratègiques.

És un aval, a més, que els situa, dins l'independentisme, en aquestes eleccions generals, com la força clarament hegemònica. I d'això n'hauria de prendre nota tothom. Si ERC té aquestes opcions i aquesta força de cara al 28A és perquè la seva proposta de cara al Congrés és la clarament majoritària dins l'independentisme. I això pot agradar més o menys, però s'ha de respectar i hem de treballar, tots plegats, assumint aquest escenari i tot el que implica.

Finalment, en relació a ERC dir que, malgrat aquesta solidesa que expressa en els resultats de totes les projeccions de les diferents enquestes, assenyalar que per primera vegada en moltes eleccions, la fidelitat de l'electorat d'ERC des del punt de vista de record/intenció de vot en unes mateixes eleccions, ha baixat, no presenta la mateixa solidesa p.ex. que el 28A. Els % no poden ignorar-se, cal esmentar-ho, però tampoc no tenen perquè tenir cap impacte. A més a més, cal tenir en compte que el 28A ERC va tenir els millors resultats q mai havia tingut en unes eleccions generals. Això vol dir que va tenir molt nou votant. I és normal que demoscòpicament aquest nou votant que s'ha pogut tenir en unes eleccions, pugui expressar alguns dubtes demoscòpics. Veurem!

En definitiva, la projecció a les diferents enquestes d'ERC se situa entre els 14 i els 18 diputats. Jo crec repetirà resultat 28A, o sigui, 15 diputats.

Junts per Catalunya
Hi arriba, com a proposta electoral, desgastada per les permanents tensions que sempre genera PDECAT en la prou complicada tasca de vertebració d'aquest espai polític, però crec que l'extraordinària feina feta a Madrid sobretot -no únicament- per la Laura Borràs i la Míriam Nogueras és valorada majoritàriament per l'electorat, i així és com les opcions electorals de JxCAT per a aquest 10N es mantenen molt estables en relació als resultats del 28A. La majoria d'enquestes apunten pot haver-hi un lleuger descens, que pugui implicar la pèrdua d'algun diputat, però jo el que veig és que són projeccions gairebé sempre afectades i no corregides adequadament de l'endèmica infrarepresentació del votant de JxCAT.

Cal tenir en compte, a més de la molt bona valoració de la feina feta, de la coherència exhibida, per JxCAT a Madrid des del 28A i del lideratge abans assenyalat de la Laura Borràs i de la Míriam Nogueras, el valor que té que a JxCAT s'hagi imposat el coratge d'obrir la proposta electoral el màxim possible, de treballar sempre per, en aquestes circumstàncies extraordinàries, poder articular una resposta extraordinària, en forma de proposta electoral unitària.

 

Aquesta actitud és el que ha permès incorporar a la candidatura una persona com en Roger Español, amb tot el que té d'icònica en relació a tot el viscut com a país, amb tot el que pot aportar, que és molt, de fermesa i convicció. Un gran encert.

A més a més a JxCAT crec li senten bé les campanyes, perquè té l'oportunitat d'arribar amb més claredat del que pot fer-ho habitualment, sotmesa com està sotmesa aquesta opció a un permanent menysteniment informatiu arreu.

Finalment, en aquest "sentar bé les campanyes", també hi afegiria que és el moment en el que emergeix vinculada a una opció l'enorme capacitat de lideratge del President Puigdemont, que tot i servar sempre el rol institucional unitari que ha de preservar, ho fa compatible amb donar la cara pels qui mai l'han fallat, pels que sempre ha tingut al seu costat.

A la vista del que projecten les enquestes, i a l'igual que en el cas d'ERC, jo també crec Junts x CAT repetirà el resultat del 28A, o sigui 7 diputats. Això voldria dir s'ha conservat el diputat de Tarragona, impedint que vagi al PSC, que és la combinació que assenyalen les enquestes podria passar si JxCAT perd vots a Tarragona.

CUP
La gran novetat d'aquestes eleccions és que s'hi presenti la CUP, que no ho havia fet mai. Que ho facin és una bona notícia des del punt de vista que això ajudarà a no perdre cap vot independentista.

El resultat de la CUP és una mica incert. I per valorar les opcions cal fer una miqueta d'història. El passat 28A l'opció de Front Republicà va quedar-se a les portes d'obtenir representació al Congrés. De fet jo en les meves anàlisis la donava per segura. La candidatura que havien configurat en un temps rècord n'Albano Dante i Poble Lliure (que forma part de la CUP) va fer-se ràpidament amb un espai electoral que en la majoria de casos els hauria permès obtenir representació. Però la participació es va enfilar fins a un gairebé inèdit 78% quan, per posar un exemple, el 2016 havia estat del 64%. Aquest enorme increment de la participació a unes generals va impedir que FR obtingués representació.

També una altra cosa: una part molt significativa de la CUP no només no va ajudar o votar els seus companys de Poble Lliure en la seva opció de FR, sinó que no perdien oportunitat de desgastar-los. Si tot el sector més "enredant" hagués tingut envers els seus "companys" de Poble Lliure la mínima lleialtat de votar-los, també haurien entrat.

Això la CUP ara ho sabia, que la bona feina feta per FR tindria amb tota probabilitat, premi, i sí obtindrien representació. I això era una cosa que es vivia, en certs sectors de la CUP, com una amenaça, per això finalment s'han presentat com ho han fet. Per evitar el risc que per a ells representava la consolidació de FR.

Així les coses, i malgrat els pobres resultats que va tenir la CUP a les municipals, sembla que el moment polític, si mobilitzen el seu votant més ampli, assegura la CUP obtenir representació per Barcelona, amb 2 diputats, i potser també a Girona. Pel que fa a Lleia i Tarragona està totalment descartat.

És una incògnita fins a quin punt l'actual escenari pot afavorir que la CUP rasqui alguns vots d'altres opcions. La CUP diu que es presenta per bloquejar-ho tot a Madrid, però crec que fins l'últim votant independentista sap que de fet l'únic que sistemàticament la CUP està bloquejant i sabotejant és la majoria independentista del Parlament de Catalunya que són JxCAT i ERC i el Govern de la Generalitat. Diuen que aniran a Madrid a bloquejar PSOE i PP, però el cert és que al Parlament no tenen cap mena de problema en votar amb PP, PSC i Cs contra el Govern, contra la majoria indepe de JxCAT i ERC, ja sigui per evitar la investidura d'en Jordi Turull un dia abans d'entrar a presó, ja sigui per carregar-se els pressupostos.

Així doncs, més enllà d'intentar passar de puntetes sobre aquesta dada, que al Parlament de Catalunya la CUP ha votat més vegades amb PSOE, PP i Cs contra el Govern que amb ERC i JxCAT a favor del Govern, és una incògnita què pot arribar a rascar d'antics votants d'aquests partits la CUP. Segons les enquestes podria estar al voltant del 6% del d'ERC i del 4% del de JxCAT.

La projecció d'escons que es fa a la CUP en les diferents enquestes va dels 1-2 als 4-5. Jo crec que estarà en els 3 diputats: 2 per Barcelona i 1 per Girona

Sobre el comportament electoral dels partits no independentistes a Catalunya el 10N

El més impactant que veurem aquest 10N en termes d'evolució de resultats electorals a nivell de tots els partits és l'asseguradíssima hòstia monumental que es fotran els de Cs.

En 2 anys, del 21D 2017 al 10N 2019 hauran passat de guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya en vots i escons a quedar-se, en aquestes eleccions generals, amb un únic diputat per Catalunya. I gràcies.

La desfeta és atòmica, de proporcions inaudites. I de fet serà, amb tota seguretat, una de les dues grans notícies que tindrem el 10N. Un partit de males persones, amb un comportament inhumà i tan repugnant en relació al dolor dels altres, a la vida dels altres, només mereixia un final així. Colossalment ridícul. Un final patètic per a una proposta política que del 21D ençà havia fet un gir polític cap a l'extremadreta demencial i que basava tota la seva política en el montapollismo permanent.

Curiosament i en contra del que alguns pensàvem, no sembla que el PSC-PSOE estigui aprofitant aquesta desfeta. El naufragi del PSC en tant que un dels grans partits de Catalunya, en l'actual moment polític és també colossal. Cap proposta política que no sigui repressió. Una vergonya. I una llàstima per al nostre país, que el PSC hagi renunciat a tenir cap paper polític a Catalunya. Jo crec, com en Cuixart, que el PSC hauria pogut formar part de les solucions. Però hi ha renunciat.

El 28A el PP va estar a punt de quedar fora, aquest 10N sembla pot duplicar els seus escons, passant d'1 a 2. I igual pel fatxerio de VOX.

Aquests dos apunts de PP i de VOX al meu entendre quedaran condicionats a quina sigui la participació que hi hagi.

EPÍLEG:

Les eleccions del 10N són unes eleccions absurdes, a les que només s'hi ha arribat per l'estupidesa gegantina de Pedro Sánchez. Ho tenia tot a favor per fer govern, i amb dues opcions diferents: govern d'esquerres amb Podemos, govern de bifachito, amb Cs.

De vegades dedico alguns minuts a pensar "què volia aconseguir aquest home -Sánchez- amb aquestes eleccions?" I no hi trobo cap resposta. Un enigma. Es pensava arrasaria electoralment? Es pensava que, després de la sentència, hauria derrotat l'independentisme i ho podria exhibir com a trofeig electoral, inclosa l'extradició del President Puigdemont?

Quina buidor d'home. Potser mira més el tuiter del que ens pensem. O té qui ho faci per ell, i a partir de tuiter generar escenaris. Si no és així, no té cap explicació. Potser l'equip de la Moncloa va creure que tot aquest soroll que generaven els "nostres" tòxics i tòxiques, sermonejadors i sermonejadores, tenia impacte social i electoral, i que realment els partits indepes estaven perdent suports de manera massiva i imparable.

Però per sort ja hem vist això no ha passat, i que tot aquest personal no representen a ningú ni mobilitzen a ningú. De vegades penso que no es representen ni a ells mateixos.

La solidesa d'ERC i de Junts per Catalunya és una molt bona notícia per a l'independentisme. Ni crides a l'abstenció, ni al vot nul, ni al vot en blanc, ni res. Ni crides a votar CUP no per fer res, sinó únicament per castigar la resta, per canalitzar el seu odi cap a ERC i Junts x CAT. Res. ERC, Junts per CAT i CUP aconseguiran, aconseguirem tots i totes amb el nostre vot, que el 10N, que inicialment era una inquietant amenaça per a la nostra causa, esdevingui una oportunitat que projecti la nostra causa i la nostra mobilització.

Mobilitzem fins l'últim vot possible. Fem-ho constructivament. Fem-ho per guanyar, en vots i en escons. Fem-ho perquè internacionalment quedi clar el nostre rebuig a la sentència del TS i a la repressió, alhora que legitimem tota la resposta i mobilització que estem mantenint contra aquest estat autoritari i demofòbic

SOM-HI! 

DONEC PERFICIAM