29 d’ag. 2020

fonament i legitimitat dels lideratges militars i dels polítics!

No interactuo amb vatres, per motius coneguts, massa diferències d visió de les coses, i, en el cas del Lluís, de codi de valors. Tanmateix avui aquest fil d comentaris/retrets q us esteu fent em motiva. He volgut fer un petit fil amb els meus comentaris, però la cosa s'ha allargat molt i he optat per fer aquesta entrada provisional al meu blog. 

D'entrada potser estar parlant en termes militars sense tenir-ne cap formació ni experiència és una mica atrevit. Potser...

Però també m'ha motivat la vostra petita discussió perquè crec no teniu en compte que el lideratge militar i el polític no tenen els mateixos fonaments, tot i que en el seu exercici puguin tenir similituds

El lideratge militar es fonamenta en una carrera d progressius ascensos, la graduació, com a reconeixement dels coneixements assolits, de l'experiència i amb una també gradual assumpció de responsabilitats d comandament. Jerarquia: des del soldat ras fin el màxim comandament, sense salts en el buit

El lideratge polític es fonamenta en la legitimitat que deriva de l'elecció ciutadana de la confiança que li atorguin els ciutadans. És el mateix fonament pel que aquests mateixos ciutadans poden retirar la confiança, aparcar, liquidar en termes polítics, per haver perdut la confiança.

En l'àmbit militar la derrota d'un "general" no implica la seva desautorització, perquè en la victòria i la derrota poden concórrer molts més factors dels determinats en el plantejament estratègic, atribuïbles al comandament. I encara més, militarment de les derrotes o d'operacions que no hagin assolit els objectius inicials se n'aprèn molt, i els líders militars q les han lluitat adquireixen una experiència en el combat de gran importància. Per tant en termes militars una operació fallida o que no assoleixi objectius no implica qüestionar el comandament, sinó, moltes vegades, reforçar-lo. Sap més q ningú com van les coses. I fins i tot, en una derrota, el comandament pot haver tingut un paper heroic.

En termes polítics el lideratge queda sotmès a la legitimació social dels seus ciutadans, que són els que valoren la seva acció política. Qualsevol que pensi ho pot fer millor només cal se sotmeti a escrutini electoral, a veure si la seva gent li fan confiança o no.

En termes militars el que en dieu derrotisme, és a dir, qüestionament permanent del comandament no és admissible. En cap circumstància fora de la cadena d comandament.

En termes polítics el derrotisme, entès com qüestionar permanentment el lideratge que té la confiança de la comunitat per part de qui no l'ha obtingut se situa únicament en un plànol moral o ètic, però no es pot no admetre, impedir.

Si tornem al plantejament militar de la vostra discussió, no podem dir que les guerres es perden per desmoralització, situant la població civil com a objectiu perquè desencadeni la rendició. Les guerres i les batalles es poden perdre per moltes causes diferents. La desmoralització en pot ser una, però n'hi ha moltíssimes més q poden ser les determinants.

Un exemple molt proper. A la Batalla d l'Ebre es va bombardejar Corbera, fins destruir tot el poble i q la població hagués d marxar, i encara mentre marxaven buscant refugi, van continuar bombardejant les columnes d civils q fugien. Però això no va tenir cap incidència en el resultat d la Batalla. Franco va derrotar la República a l'Ebre perquè tenia una incomparable superioritat aèria, d'artilleria i d'homes.

En resum, les comparatives d lideratge civil/polític i militar no tenen el mateix fonament ni legitimitat. I en termes militars l'anàlisi estratègic d les batalles és molt més complexe del reduccionisme que, tot sovint injustament, habitualment apliquem en política. Lideratge, moral, recursos, estratègia, mitjans, adversari... són moltes coses les que incideixen en l'èxit o no èxit tant en termes militars com polítics. 

I tornant al que deia a l'inici, el comportament en el combat i en la política també estan d'alguna manera condicionats per quin sigui el nostre codi de valors. Els Marines tenen com a divisa Never leave a man behind, i en canvi en política sovint la divisa és no perdis mai l'oportunitat d'apunyalar als que no estan amb tu.




Cap comentari: