28 d’ag. 2020

La trama dels Comun's: la més greu amenaça possible per a Barcelona i per a Catalunya (versió resumida)

 




Del talent i l'ambició de ciutat i de país hem passat al que és, per a Barcelona i per a Catalunya, la més greu amenaça possible: la trama dels Comun's


D'un país i d'una ciutat que varen tenir ambició i que varen confiar en el talent ara hem passat a una Barcelona en mans d'aquesta trama política que són els Comun's, que amenacen també arribar al govern de la Generalitat.

Parlo dels Comun's com a trama, i no com a moviment polític, perquè és el que són, una trama perfectament organitzada per fer-se amb el poder, a qualsevol preu, i perpetuar-s'hi.

Tres són els elements que caracteritzen aquesta trama:

- Està liderada i gestionada per un grup de persones sense cap mena de formació acadèmica mínimament rellevant i, el que encara és pitjor, que no han treballat mai, que sempre han viscut de momio, de les trampetes, de les subvencions, etc.

- Tenen una extraordinària capacitat de control social, a través d'una xarxa clientelar sense precedents, que ajusta la seva activitat cívica i social exclusivament als interessos de la trama

- Tenen una habilitat sense precedents per imposar discurs mediàtic

Fixem-nos en aquesta infografia que obre el post, estreta d'aquest article del web "Sueldos públicos: transparencia y libertad en la Red": no hi ha ni un sol membre de la trama colauer que governa Barcelona que tingui la més mínima experiència laboral, que hagi treballat mai.

Cap.

Cap ni un.

Són tot un conjunt de persones que han urdit aquesta trama per fer-ne el seu mitjà de vida. Són tot un conjunt de persones sense cap formació rellevant, sense cap experiència, sense cap capacitat de gestió, sense cap idea que no siguin els seus dogmes i l'assegurament de la seva pervivència generosament assalariada amb els recursos públics.

De fet aquesta trama també edifica la seva continuïtat en la seva capacitat de paralitzar la ciutat, l'economia, tot. De manera que tot allò que impliqui progrés, generació de riquesa, creació de llocs de treball, atracció de talent, competitivitat, és vist com una amenaça directa.

El turisme, que aporta el 15% del PIB de la ciutat, és tractat com una amenaça, com un enemic a combatre. El sector industrial vinculat a l'automòbil, igual. El comerç, la restauració, l'oci, també.

Per poder-se perpetuar en el poder, aquesta trama necessita, i ha excel·lit en fer-ho, tenir una extraordinària capacitat de control social. Aquest control social la trama dels Comun's l'han bastit sobre dos grans àmbits:

- el control de les associacions de veïns, control de l'agenda veïnal i neutralització dels moviments veïnals crítics

- el control d'entitats "temàtiques", com l'observatori DESC i una amplíssima xarxa d'entitats que proporcionen cobertura laboral a tota la trama

Aquest control social s'edifica a partir de la capacitat per captar recursos públics. Així, la trama Colau destina més de 800.000 € a la Federació d'Associacions de Veïns i la pluja de centenars de milers d'euros al DESC

Ara el control social que exerceixen aquestes entitats serveix per mantenir la trama al poder, però en el seu moment van ser les plataformes des de les que aquesta trama, sense ofici ni benefici, va començar el seu assalt a les institucions.

Finalment, la tercera pota del poder de la trama és la seva capacitat d'imposar un discurs mediàtic. 
Així, p.ex. la senyora Colau va arribar a l'alcaldia instrumentalitzant les qüestions de l'habitatge a Barcelona, i assenyalant a l'alcalde Trias com a únic responsable de tots els problemes. Segons deia Colau, i va imposar mediàticament el seu discurs, resoldre els problemes d'habitatge a BCN era simplement una qüestió de voluntat política, que segons ella Trias no tenia.
 
Quan va arribar Colau a l'alcaldia, desbancant Trias, l'accés a l'habitatge era el problema número 22 dels barcelonins. Amb ella d'alcaldessa l'accés a l'habitatge ha esdevingut el problema número 4 dels barcelonins. Però com la trama controla socialment i mediàticament, això queda absolutament amagat. 

Aquesta "capacitat" d'imposar un discurs mediàtic té el seu fonament en el tracte de favor fins a extrems servils que obtenen de la pràctica totalitat de mitjans de comunicació del règim justament per ser l'opció política clau a Catalunya per apuntalar el règim, per dinamitar el moviment independentista.

L'impacte de la trama dels Comun's sobre la ciutat de Barcelona és DEVASTADOR.

La seva incompetència total fa que qualsevol decisió esdevingui un nou problema per a la ciutat i els barcelonins. 

No és que no tinguin cap projecte, cap idea de futur, cap ambició,per a la ciutat. El problema és la seva capacitat destructiva.

Posem un exemple. Barcelona necessita reduir la seva contaminació. Això pot fer-se de moltes maneres positives des de polítiques públiques, com és millorar significativament el transport públic i com és promovent mitjans no contaminants, com són els mitjans elèctrics. I tot això fer-se promovent espais per a la bici, els vianants, etc.

En tots aquests anys la trama dels Comun's no ha fet ni una sola actuació de millora del transport públic.

En tots aquests anys la trama dels Comun's no ha impulsat ni una sola política pel transport elèctric.

Què és el que han fet? Actuacions com la Superilla del Poblenou, que ha incrementat la contaminació global al barri, ensorrat negocis, comerços i enviat a l'atur a centenars de treballadors. Actuacions com la criminalització del més eficient i majoritari sistema de transport de la ciutat: la moto.

Com aquest, trobaríem els exemples que vulgueu en tots els àmbits: l'econòmic, el laboral, el comercial, l'habitatge.

I també trobem un àmbit en el que la seva farsa es manifesta amb la màxima intensitat. S'omplen la boca de la participació veïnal, però tot és una farsa. Muntatges propagandístics de reunions de barri, a les que només hi assisteix la seva secta de "benpagats". Mai democràcia directa. Mai res que pugui implicar una manifestació en contra dels veïns. Torno a l'exemple de la Superilla del Poblenou. La van fer amb nocturnitat, ni tan sols complint cap tràmit d'informació pública. I sempre han rebutjats donar veu als veïns. Farts d'això els veïns van organitzar una consulta, impecablement democràtica, avalada per la majoria de partits del districte. Hi va haver gairebé un 20% de participació, que per a una consulta municipal és molt (recordem que a la consulta promoguda per l'Ajuntament de BCN quan era alcalde Hereu sobre la Diagonal hi va participar un 12%). I un 85% dels veïns van votar en contra de la Superilla. Els Comuns no van enviar els piolins contra els veïns perquè no hi van pensar. Però no van fer puto cas de la consulta ni de l'opinió democràticament expressada, dels veïns.

La trama dels Comun's només contempla una ciutat on només s'hi pugui viure si es gaudeix d'algun subsidi públic.

El seu odi a tot el que representa la llibertat, l'emprenedoria, el talent, l'empresa, el comerç no el poden dissimular. Estan bastint una ciutat letal per a l'economia i amb una capacitat sense precedents de destruir ocupació. El seu projecte és una ciutat subsidiada. Una ciutat on l'accés a l'habitatge només sigui possible per concessió pública, en la que s'hagi esborrat del mapa la iniciativa privada i la capacitat d'adquirir un habitatge o de llogar-lo.

Això tancaria el cercle del control social de la trama dels Comun's.

Per visualitzar la Barcelona que quedarà després de com a mínim 8 anys de mandat Colau/Comun's heu de pensar en les imatges d'aquestes ciutats caòtiques, brutes i empobrides del tercer món, amb una fallida total dels serveis públics, amb un col·lapse total econòmic i amb una degradació imparable urbanística, dels carrers.