Doncs resulta que estem en la investidura de Pere Aragonés com a nou Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. I que això serà possible perquè finalment entre ERC i Junts han arribat a un acord per fer-ho possible, per fer un govern independentista i per sentar les bases d’una estratègia compartida per fer la independència.
Com a associat de Junts he votat a favor del pacte. I ho he
fet perquè d’entre tots els escenaris possibles, aquest pacte preserva el que
per a mi és més valuós, i que així ho porto defensant en tots els meus
articles: el "nosaltres" independentista!
Els qui em llegiu sabeu que la meva visió és que no hi ha independència possible si no hi som tots, que la independència només és possible si hi som tots, i que, per tant, preservar, refer i blindar el “nosaltres” independentista és l’element fonamental per a qualsevol estratègia independentista. I que sense aquest “nosaltres” independentista, no hi ha independència possible.
Sense aquest pacte, no hi hauria hagut cap “nosaltres” independentista, i el moviment independentista hagués saltat pels aires, hauria esclatat en mil bocins, tots molt legítims representant i defensant la seva veritat i coherència, però tots convertits en bocins testimonials d’un no-res, d’una absència de cap estratègia possible per fer la independència.
El pacte entre ERC i Junts permet mantenir viva l’esperança de fer la independència. No és cap garantia de res, no assegura res, però sí ens permet saber, ser conscients, que tot i no garantir res, sí ens assegura no haver-ho fet impossible, ens permet mantenir viva l'opció de fer la independència.
El pacte ERC-Junts, convé recordar-ho, arriba després que ERC guanyés les eleccions, s’imposés com a força independentista. Això vol dir que els votants independentistes van recolzar la visió i estratègia d’ERC de manera majoritària. Junts va quedar per sota d’ERC en recolzament electoral, i per tant l’estratègia de Junts no era la majoritària de l’independentisme.
El pacte ERC-CUP, que assumia les tesis estratègiques d’ERC, amb dos anys per al diàleg i la negociació amb l’Estat Espanyol, va acabar de posicionar el que era l’estratègia majoritària dins l’independentisme, que no era la de Junts. De 74 diputats independentistes, 42 assumien aquesta estratègia (ERC + CUP), i 32 (junts) en tenien una altra.
El nosaltres independentista només podia reivindicar-se, fer-se possible, amb un acord que compatibilitzés les estratègies dels 74 diputats independentistes. I això, a parer meu, és el que ha passat, i és pel que ens hem de felicitar.
Però no tothom ho ha entès així. I em sap molt de greu dir que lamento enormement l’editorial d’en Partal d’avui a Vilaweb. Normalment sempre coincideixo molt, o moltíssim, o del tot, amb en Partal. Però avui no només no coincideixo amb la seva editorial, sinó que em decep moltíssim que hagi fet una editorial tan frívola i que ignora, oculta, com ignora i oculta, la realitat.
En Partal ha titulat la seva editorial “Junts, amb els vots al sarró, renuncia al Primer d’Octubre i a la unilateralitat”
Això, senzillament, és fals. Junts no ha renunciat a l’1-O ni a la unilateralitat. No entenc com en Partal ha pogut tergiversar així la realitat.
El pacte entre ERC i Junts recull explícitament: “Compartim que només un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol pot substituir el mandat polític del referèndum de l’1 d’octubre de treballar per fer real la República catalana”
És a dir, en cap cas, insisteixo, en cap cas, es renuncia a l’1-O.
L’1-O i el seu mandat són presents al literal del pacte i, el que és més important, a la seva estratègia compartida entre els signants.
Tampoc, en contra del que diu Partal, hi ha cap renúncia a la “unilateralitat”. N’Agustí Colomines, en un article al “Nacional” ho explicava molt bé: “És un acord suficientment obert perquè les dues estratègies que sostenen Esquerra (taula de diàleg) i Junts (confrontació democràtica) hi estiguin contemplades. Un dels consensos acordats és ben explícit: “Compartim l’aposta pel diàleg i la negociació política per resoldre el conflicte polític existent, així com la necessitat d’una confrontació cívica i pacífica per forçar l’Estat a assumir la realitat fins ara negada”.”
ERC, la força independentista guanyadora a les eleccions del 14F de manera explícita plantejava una estratègia de negociació amb l’estat.
Junts no ho plantejava així, però Junts no va guanyar les eleccions.
Quan ERC i CUP pacten, i assumeixen conjuntament la negociació, representen el 57% de l’independentisme. Davant d’aquesta realitat Junts només podia fer dues coses:
- O assumir democràticament i constructivament aquesta realitat, i integrar la seva força i representativitat en l’estratègia majoritària, per preservar el “nosaltres” independentista
- O fer saltar pels aires la unitat independentista, posicionant-se en contra de qui representa la majoria de l’independentisme, i sabotejant l’estratègia de l’independentisme majoritari
El gran valor del pacte ERC i Junts és que fa confluir les dues estratègies de l’independentisme majoritari, les fa compatibles i evitar la col·lisió, evita fer saltar pels aires el “nosaltres” independentista.
No, no és cert, com tristament afirma Partal, que Junts renuncia a l’1-O i a la unilateralitat.
Junts, el que ha fet és apostar pel “nosaltres” independentista, de l’única manera que podia fer-ho, que és acceptant el que majoritàriament les urnes van dir el 14F sobre quina havia de ser l’estratègia independentista, però fent compatible aquesta acceptació amb l’estratègia de Junts, del mandat de l’1-O i de la unilateralitat.
Si Junts hagués tingut el suport majoritari de l’independentisme, el plantejament estratègic hagués estat un altre. Però el suport majoritari de l’independentisme el va tenir ERC i les seves propostes.
Si el 57% de l’independentisme reclama dos anys de negociació amb l’estat, que l’altre 43% hagués sabotejat aquesta estratègia hagués estat un suïcidi col·lectiu.
Si Junts tingués el 57% de suports indepes hauria pogut imposar la unilateralitat com a estratègia immediata. Però no els té.
I així les coses, què és millor, rebentar-ho tot o fer compatibles les estratègies per blindar el “nosaltres” independentista?
No crec en la taula de negociació. No crec en diàlegs. Però sí que crec, fermament, que la independència només és possible si hi som tots.
I el pacte ERC-Junts era l’única sortida possible per mantenir vives les opcions de fer la independència.
El moment era crític perquè si el purisme intransigent s’imposava, feia saltar pels aires el “nosaltres” independentista, i impedia, per moltes generacions, bastir una estratègia compartida que permetés fer possible la independència. El que Partal diu ha implicat el pacte ERC-Junts no és cert, és fals. Però això no és el més preocupant. El més preocupant és que ignori el veredicte de les urnes i defensi una intransigència entre les diferents posicions i estratègies independentistes que haurien fet saltar pels aires, dinamitat, el moviment independentista, que haurien fet impossible, generacionalment, la independència.
El pacte ERC-Junts, com deia abans, no és garantia de res, no assegura res, però és l’únic que permet mantenir oberta la lluita per fer possible la independència.
PS: porto militant per la independència des del 1984. Les hem vistes de tots els colors. La tensió divisiva-inclusiva sempre hi ha estat. I sempre he intentat militar en posicions amb capacitat de suma pel damunt de les posicions divisives. Suposo no sempre ho he aconseguit. Però aquest ha estat sempre el meu motor militant: fidelitat a uns valors, lleialtat a una lluita i, alhora, inteligència estratègica per assolir els nostres objectius.
Entrades
8 comentaris:
L'1 d'Octubre ens vàren trencar la cara per voler votar independència sí, independència no. L'1 d'Octubre va guanyar el sí.
No cal un altre referèndum. Això invalida l'anterior. Per tant, obviant el valor d'aquella gesta, tot lo construït serà deconstruït després d'aquest pacte.
Uns volen esperar 20 anys per la independència, altres així que passi la pandèmia.
Passats dos anys de no dialec realista i sense observadors internacionals, JxCat s'hi haurà de posicionar i tornar a la unilateralitat, així com ERC baixar del burro encara que tingui majoria independentista.
Tant per uns com per altres: no he votat mai a ERC (ni ho faré, per autonomista i sectària), però tampoc no votaré més a JxCat, si en 730 dies no marca el discurs de la unilateralitat que els ha donat 1 escó menys que ERC.
El temps comença a correr a comptar el 21/05/2021.
PD: El teu discurs destil.la un tuff republicà que tira d'esquena.
Com sempre que es camina en grup, el que va més a poc a poc(ER) marca el ritme de tots. Tan de bó l'el.lectorat s'en adoni que donar-li tantes oportunitats a España solsament ens debilita i ens allunya cada vegada més de l'objectiu. 90 anys de voluntarisme esperant que l'amo España sigui bó haurien de ser suficient per donar-se que l'estratègia es equivocada.
Mussol, ningú posa en qüestió el resultat de l'1-O. Llegeix bé.
Que volem ser independents ja ho vam decidir, ara cal implementar-ho i, per fer-ho, reconstruir aquest nosaltres és essencial.
Ningú priva que poguem construir l'estratègia d'alliberament que ens cal. És la incapacitat de fer-ho la que ens fa buscar culpables entre nosaltres.
El President legítim destituït per la força sempre serà Carles Puigdemont fins que el marc repressiu s'acabi. Mentrestant cal ser conscients que vivim dins d'un parèntesi repressiu i és dins d'aquest marc que les nostres decisions prenen un sentit relatiu per limitat.
Doncs jo sóc afiliat a JUNTS i vaig votar que no.
Cal la definició i esgotament de cada una de les dues grans estratègies per assolir la independència per consolidar una estratègia eficaç cap a la independència.
Calia que ERC governés sola i JUNTS enfortis la seva estratègia, perquè després hi hagués la possibilitat de que reeixits anb força alguna de les dues. Espero la de JUNTS.
Les dues estratègies són incompatibles.
El govern anb coalició té el risc de confondre la definició de les estratègies i finalment perjudicar l'estrategia guanyadora.
JUNTS ha de poder criticar obertament a ERC i fer propostes i plantejar actuacions valentes i confrontadores. Ara no serà possible.
Pepi, ERC i la CUP son la mateixa me...
JxCat s'ha abaixat els pantalons en donar-li la presidencia i entrar al govern. Volien governar sols, haver-los-hi donat els vots pero no compartir governabilitat.
Sino hi ha unilateralitat, els qui la defensaven ens han trait, com aquells que alimenten el sentiment independentista des del faristol, autoproclamant-se el pal de paller mentre aproven els pressupostos de l'estat vei.
JxCat, ERC i CUP, son ara per ara, la mateixa cosa.
L'unica alternativa per exhaurir la independencia i la confugiracio d'un estat propi amb noves normes de conducta etimologiques, es mitjancant un partit nou i la mobilitzacio de la gent al carrer.
Avui l'enessim acte de traidoria dels politics, s'ha consumat. Veurem si no acaben, passats 4 anys, amb la cara trencada; ja que s'estan guanyant que anem a buscar-los i passar comptes per les pallisses que hem rebut nosaltres, per acabar al mateix punt de sortida mentre ells viuen de la menjadora politica.
Jo vaig votar No i em vaig donar de baixa de Junts, per què la pregunta era una trampa vergonyant que humilia els militants. Una pregunta pactada per Jordi Sánchez i Pere Aragonès el cap de setmana d'esquenes al partit. Si haguessin fet una pregunta sobre el pacte (la que van fer era sobre el govern: coalició O ER en solitari) possiblement hauria votat a favor, precisament pels arguments que dóna el Francesc Abad.
Comparteixo part del relat del Francesc i crec que s'havia de respectar la opció d'ER però també defensar la pròpia i per això l'única alternativa era que ER dialogui amb espanya com a partit i no com a govern, de la mateixa manera que Junts hauria de forçar la unilateralitat al Parlament amb els seus diputats i sobre tot al CxR.
Ara tenim mala peça al teler per què Junts ha claudicat de defensar la seva estratègia assumint la d'ER i la CUP i acceptant la reformulació del CxR sometent-lo a aquesta direcció colegiada O com li diguin.A més un partit que no respecta la democràcia interna i tutela de manera indigna als seus militants té un futur negre.
Pel que fa al Partal també crec que s'ha retratat força darrerament. Ha malparlat de Junts com mai no ho ha fet d'ER tot i tenir molts més motius. Deu ser que veu perillar les subvencions O que va fent una de calç i una de sorra per mantenir la clientela.
Estic d'acord en la major part del que dius però tot pot quedar en fum ja que si no s'ha establert què passarà quan als dos anys es constati que no hi ha diàleg possible amb l'estat, cosa que ja sabem ara. Què farà el govern aleshores? Crec que V Partal anava més per aquí.
Bé, Senyor Abad, no n'estem molt d'acord avui.
Tenim un govern representatiu del 52% independentista, sense estratègia independentista. Ara s'hi posaran a estudiar-la? Si almenys hagueren fet públic un compromís ferm en favor del Consell per la República, però ni això. Jo hauria obligat a ERC i a la CUP a triar entre estat espanyol i estat català i, si ERC i CUP optaven per governar amb suports dels partits dels carcellers, hauria votat NO a la investidura de Pere Aragonès. La hipotètica i improbable repetició electoral, hauria donat a molts ciutadans l'oportunitat de rectificar el vot després d'haver vist com, ja clarament, les direccions d'ERC i CUP no tenen la independència com el seu primer -ni segon- objectiu.
Per tant, del nou govern només espero que els de JxCat facin una sòlida gestió i siguin independentistes desacomplexats, tipus Joan Canadell, per posar un exemple.
De JxCat espero que trenqui els pactes, per petits que siguin, amb els partits dels carcellers. Aquest assumpte corca la credibilitat i mai és tard per prendre la decisió correcta. També espero de JUNTS que treballi intensament per construir el "nosaltres independentista". Ja fa anys que els nuclis motors d'ERC i la CUP no ho són, d'independentistes, i per això correspon a JUNTS l'esforç principal per construir, no reconstruir, construir el "nosaltres independentista".
De Jordi Sànchez espero que, un cop ha complert la seva paraula de facilitar la investidura de Pere Aragonès, dimiteixi del seu càrrec de secretari general de JxCat i no ocupi cap càrrec de responsabilitat política mentre sigui un presoner. Ho dubto, però potser, fer aquest pas, fora un exemple per a Oriol Junqueras.
Dels d'ERC, potser una bona forma de començar a refer les confiances fora que, ara que comandaran els Mossos, resolguessin d'una vegada, com proposava l'altre dia Carod-Rovira, la seguretat del President Puigdemont.
De mi espero no fallar al President Puigdemont. La carta que ens hi ha enviat és la del President legítim dels catalans.
Publica un comentari a l'entrada