26 de set. 2021

Barcelona, en situació límit, d’emergència, per la degradació (inseguretat) en la que l’ha sumit la nefasta gestió Colau

Els que em seguiu, tant aquí al blog com per twitter o a tots dos llocs, sabeu que sóc molt crític amb l’ús propagandístic d’expressions hiperbòliques, de paraules que ens situen en escenaris catastròfics.

Tanmateix avui crec està absolutament justificat fer servir el terme “Emergència” per a referir-nos a la situació de Barcelona i a la degradació a la que l’està abocant la nefasta gestió de Colau i la seva tropa.

Fins ara, en parlar de la situació de la Barcelona Colau, hem parlat de “decadència” per a referir-nos a elements urbans com l’urbanisme, mobilitat, neteja, cura de la ciutat, etc. També hem parlat de ruïna, per referir-nos a la situació econòmica, a una BCN que Colau va rebre amb superàvit i que ara ja és l’Ajuntament amb major endeutament i dèficit, tot i haver pujat absolutament tots els impostos i taxes. I així amb molts altres conceptes.

Però avui parlo de la DEGRADACIÓ de la ciutat, de Barcelona, en un concepte en el que situem els elements vinculats a la inseguretat de la ciutat, incivisme, delictes, etc.

I si avui parlo d’Emergència davant la degradació de Barcelona, tristament no estic usant cap expressió hiperbòlica ni manipuladora. Tot el contrari, ara mateix, si l’ús del concepte EMERGÈNCIA té un ple sentit i justificació, és en el que està passant a Barcelona, és a la situació d’emergència a la que ens han portat les polítiques Colau. Una situació d’emergència que les dades fan molt evident.

El desencadenant d’aquest article d’avui i del que estic explicant és la gravetat del que ha passat a Barcelona, amb els massius botellots. I en concret, el detonant d’aquest article i de la qualificació d’emergència és la gravetat d’una dada: 13 ferits per arma blanca en una sola nit a la nostra ciutat.

Aquesta dada, aquests 13 ferits per arma blanca, 3 dels quals de gravetat, en una sola nit a Barcelona és una dada esgarrifosa, que posa els pèls de punta. Una dada que mai s’havia donat a Barcelona.

I aquí algú podria pensar que és hiperbòlic qualificar una situació pel que ha passat una nit. I seria cert. Si parlo de que aquests fets són el detonant és perquè la situació fa molt temps que s’està deteriorant en termes de seguretat a la nostra ciutat. Concretament des que Ada Colau és l’alcaldessa, està directament vinculat, lligat, a la degradació permanent en matèria de seguretat ciutadana que pateix la ciutat. 

Són moltes les dades que ens estaven alertant de la gravetat del que estava passant, de la inseguretat creixent a la ciutat, i de la responsabilitat per irresponsabilitat de Colau en aquesta situació.

La nefasta gestió de Colau i els que li donen suport han portat a Barcelona als índexs més alts d’inseguretat ciutadana en la història de la ciutat.

L’any 2018, després de tres anys de gestió Colau Barcelona va tenir el major percentatge de barcelonins que han estat víctima d’algun delicte, el 31,8%. Un percentatge mai assolit. L’any següent, el 2019, les conseqüències directes de la gestió Colau fan que s'arribi al segon més alt percentatge de la història, amb un 30,9% de barcelonins víctimes d’algun delicte.

Ni en els pitjors anys de la Barcelona pre-olímpica, d’aquella Barcelona tan fosca dels 80s, s’havia arribat a aquests percentatges. L’any 1983 p.ex. el % era del 24,9%. I el % més alt de víctimes de delictes abans de l’arribada de Colau el vam tenir el 1986, amb un 26,2%.

I en els anys previs a l’arribada de Colau al poder municipal, durant el mandat Trias, el % de barcelonins víctimes de delictes va oscil·lar del 20,8% al 23,7%.

Amb Colau d’alcaldessa el % de barcelonins víctimes de delictes no para de créixer, fins arribar a ser el més alt de la història, amb aquests 31,8% i 30,9%.

Per tant, els indicadors en matèria d’inseguretat ciutadana fa anys que havien disparat totes les alarmes.

La gestió Colau havia fet de Barcelona la ciutat més insegura de la seva història. I és aquí on trobem els fonaments que expliquen l’actual situació d’emergència per la degradació de la nostra ciutat, que amb els 13 ferits per arma blanca en una sola nit ha passat a evidenciar-se ja per a tothom amb tota la seva gravetat.

La degradació de la ciutat, fins arribar a aquesta fase actual, d’emergència, tenia, com ja he dit, totes les llums d’alerta enceses des de fa anys, des que es comencen a percebre els resultats de la nefasta gestió de Colau. Fixem-nos en una altra dada: 

L’últim any del mandat Trias la inseguretat ciutadana era el principal problema que tenia la ciutat per a un 3,4% dels barcelonins, era el 7è problema que percebien els barcelonins. 

L’any 2018, quan les polítiques i la gestió de Colau comencen a generar efectes, comencen a poder-se valorar per la ciutadania, la inseguretat ciutadana ja va esdevenir el principal problema que té Barcelona per a un 21% dels barcelonins. Òbviament amb aquest percentatge la inseguretat ciutadana esdevé el primer problema dels barcelonins. I ho ha seguit sent fins ara.

Si tu (Colau) reps, el maig del 2015, una ciutat en la que la inseguretat era el principal problema per al 3,4% dels barcelonins, en la que la inseguretat era el problema 7 dels barcelonins, i tu, Colau, com a alcaldessa, amb la teva gestió, quan els efectes d’aquesta teva nefasta gestió comencen a produir-se, comencen a fer-se evidents, desembre 2018, portes a que la inseguretat sigui ja el primer problema de la ciutat, sigui el problema més greu per al 21% dels barcelonins... i quan des d’aquell desembre 2018 fins ara, dades juliol 2021, la inseguretat ha seguit sent el principal problema de la ciutat... quan tot això passa és que tu (Colau, alcaldessa), n’ets la responsable.

Que Colau assenyali a Mossos perquè “és un problema d’ordre públic” és, a més, el colmo. S’ha de ser molt barruda, barruda com només ho és la senyora Colau, per assenyalar altres de la responsabilitat que, com hem vist, és exclusivament seva, per fer veure que ella no té res a veure amb la situació creada. No es pot ser més farsant. No es pot ser més immoral.

El drama és que un cop les polítiques Colau han arribat al nivell de degradació que han arribat, fins esdevenir una emergència, la seva reversió és molt complicada.

Tenim la ciutat més insegura de la història, amb un ajuntament arruïnat, amb la més alta pressió fiscal de la història, amb una decadència sense aturador en qualsevol àmbit de la nostra ciutat, des de l’urbanisme a la neteja, i amb una alcaldessa i un equip de govern de Comuns i PSC només pendent de xorrades, pinturetes i fer la vida cada dia més complicada a la immensa majoria de veïns. I a sobre tenim una ERC-Barcelona absolutament entregada, totalment submisa a la faraona Colau, fins al punt de fer-se els còmplices necessaris per, per si tot això no era poc, de la Barcelona més antidemocràtica i despòtica de la història. ERC va donar ple suport a Colau per pixar-se en el que havíem votat els veïns de la ciutat en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a la ciutat. Sense ERC Colau no hauria pogut anar en contra del que vam votar els veïns. ERC va preferir la submissió servil a Colau que respectar la voluntat dels veïns, que respectar aquest 85% de veïns que vàrem votar i decidir no al tramvia per la Diagonal.

Pues eso, mala peça al teler.

De fet ara mateix només veig una manera de que els veïns puguem intentar fer alguna cosa davant la decadència i emergència per la degradació i inseguretat de la nostra ciutat, de Barcelona: fer el que vàrem fer la vespra de la Mercè: mobilitzacions ciutadanes arreu, cada cop més massives, com fou la xiulADA.

La xiulADA del pregó fou, malgrat tot el blindatge antidemocràtic darrere del que es va voler refugiar Colau, un èxit espectacular, fruit d’una convocatòria espontània de veïns als que només ens impulsa la preocupació pel que està passant a Barcelona.

Hem de seguir aquest camí. No ens podran callar. No callarem. 

Colau, estigues preparADA. El malson de la teva gestió ja està convertint també en un autèntic malson les vides de la majoria de barcelonins. 

Però ja s’ha acabat, ja hem dit prou.Des d’ara, miris on miris, vagis on vagis, no podràs evitar sentir-te sempre xiulADA. Un dia serem un parell, un altre dia serem milers. Un dia ens sentiràs, un altre dia creuràs que ens estàs sentint, i acabaràs que fins i tot enmig del més absolut silenci et sentiràs xiulADA.

I un dia, si pot ser demà millor que d'aquí un any i mig, deixaràs de ser alcaldessa i llavors, siguis on siguis, miris on miris, facis el que facis... tot sempre t’estarà dient “has estat la pitjor alcaldessa de la història de Barcelona”, i cada veí amb el que et creuis sabràs és algú al que el teu únic llegat haurà estat fer-li pitjor la seva vida, esdevenir el malson de la immensa majoria de barcelonins.