Coi, si li han fotut "jeta" els de La Vanguardia als titulars de l'enquesta que avui publiquen. Tela. Veiem-ho. I veiem també, al marge dels titulars, algunes dades que conviden a la reflexió

No m’agrada massa comentar enquestes de les que no tinc algunes informacions importants. Tanmateix, com que amb les dades que tinc no comparteixo gens la lectura -els titulars- que en fan a La Vanguardia, he volgut fer aquest post d’urgència.

També perquè l’enquesta ofereix una lectura complexa en relació a l’escenari polític, més enllà de les projeccions electorals, que crec que, des de l’independentisme, no hauríem d’ignorar, o hauríem d’aprofundir en els posicionaments que hi ha al darrere...

Projecció de vot:

Pel que fa a la projecció de vot i el titular de La Vanguardia, doncs no ho comparteixo.

Segons LV ERC avançaria al PSC i ampliaria el seu avantatge electoral sobre Junts, fins al punt que projecta un 25,9% de vot a ERC i un 17,3% a Junts, més de vuit punts de diferència, que traduït en escons implicaria que ERC s’enfila fins als 39-40 escons i Junts es quedaria amb 27 escons.

No hi estic gens d’acord, no ho comparteixo, crec que aquesta projecció està bastant manipulada.

Fixem-nos en una dada que sí coneixem: el record de vot dels enquestats, de la mostra, i el vot que les diferents opcions van tenir el 14F.

El PSC a la mostra té -6 punts (6 punts menys de record de vot que de vot el 14F), ERC  -4 i Junts... -9.

Amb aquestes dades podem veure clarament com Junts està infrarepresentat a la mostra de l’enquesta. Aquests 5 punts de diferència, d’infrarepresentació de Junts en relació a ERC, crec que afecten radicalment a les projeccions i titulars que ha fet LV.

Com podem detectar aquestes afectacions?

Doncs comparant, de les dades que tenim a l’enquesta, el record de vot i el vot directe a les diferents opcions:

-ERC té +1, és a dir, sembla creix miqueta

-Entre record de vot i vot directe Junts té -2,6 punts, semblaria perd una miqueta

Però, i aquí és on entren els biaixos i fan descarrilar la projecció de LV, és que sense el  diferencial de -5 punts de Junts en relació a ERC, per la infrarepresentació mostral de Junts el més probable és que les coses estiguessin pràcticament igualades.

És a dir, ERC té +1 i Junts -2,6, però és que en relació a la mostra la infrarepresentació de Junts en relació a ERC és de -5 punts, o sigui que les variacions que projecta LV estan en els biaixos mostrals, dins d’aquests 5 punts de diferència per infrarepresentació de Junts.

Sense taula de fidelitat de vot i moviment de vot entre opcions és difícil anar més enllà.

Pel que fa a la projecció de Junts una dada també molt interessant és la que certifica la desaparició del PDECAT. L’enquesta els hi projecta un 0,6% d’intenció de vot. O sigui, que han deixat d’existir. DEP

Altres elements de context polític:

• Un element inquietant és la resposta a la pregunta directa que fa l’enquesta de si en cas de referèndum es votaria Sí o No a la independència. L’enquesta situa el Sí en un 39% i el No en un 52%. No és una bona dada. Però tampoc s’entén gaire. La suma de percentatge de vot d’ERC, Junts i CUP se situa en 48%. Tot i que en un cas estem en projecció de vot i en un altre en vot directe (Sí/No), les dades plantegen massa dubtes, el diferencial és massa gran. Tanmateix, seria molt interessant disposar del creuament d’aquesta pregunta de vot en referèndum amb la intenció de vot electoral. Poder disposar d’aquest creuament ens permetria veure si una de les possibles explicacions a aquest diferencial entre vot a favor de la independència i vot a partits “independentistes” es troba, com ja hem vist en moltes enquestes els últims mesos, en que el vot d’ERC consolida un espai no indepe, un espai que no votaria a favor de la independència.

•  De tots els titulars que ha fet LV en relació a les dades de l’enquesta, el que em sembla més inadmissible, el que em sembla una trampa absolutament barroera és quan es treu de la màniga el titular que diu que el 80% rebutja la via unilateral. Quina jeta!!!! L’enquesta no pregunta això. L’enquesta el que fa és preguntar com creu l’entrevistat que s’hauria de decidir el futur de Catalunya. És a dir, apel·la a un desig, li pregunta a l’enquesta com li agradaria que es pogués resoldre el conflicte. No li està preguntant si rebutja la via unilateral. Home, que i és clar que gairebé tothom desitja, que tots voldríem que el nostre futur el poguéssim decidir via acord amb l’estat. Qui diria que no a això? Una altra cosa és si creiem sigui possible, i si no és possible què fem, ens creuem de braços o tirem endavant? En fi.

•  Una dada que sí podem donar per bona és la que evidencia que majoritàriament la gent no es creu que la taula pugui oferir sortides a la situació. Tot i que els diferencials siguin no gaire grans.

•  Unes de les dades que més m’han cridat l’atenció, i que entenc no són gaire manipulables, per tant les podem donar demoscòpicament com a fiables són les dades que s’obtenen a la pregunta de quin creuen els enquestats que hauria de ser el paper del Govern en aquesta situació, en la situació en la que estem. Són unes dades que caldria confirmar amb altres treballs demoscòpics, però que al meu entendre apunten clarament a un bany de realisme/possibilisme del gruix de l’electorat independentista, molt lluny del soroll de xarxes de “fem la DUI i s’ha acabat” i totes aquestes soflames. Apostar perquè el Govern lideri una nova DUI només s’ho planteja el 7,9% enquestats (al maig 12,2%). Apostar per un nou referèndum el 15,4 (al maig 22,4%). I en canvi negociar millores finançament, etc passa a ser l’opció defensada per un 47,7% (al maig un 40,2%). Evidentment no es pot traçar cap estratègia amb una única enquesta, i menys una enquesta com aquesta, però alerta que les dades apunten un escenari en el que la gent ha interioritzat que no estem com per fer com si no hagués passat res des de l’1-O, i per això no subscriu unilateralismes de “como decíamos ayer”. És un tema que cal explorar perquè té moltes implicacions polítiques i estratègiques. D’aquesta enquesta la via “tirar pel dret” no es veu, en les actuals circumstàncies, com a viable. Calen més dades i cal pensar-hi, perquè estratègicament és clau. 

•  Finalment, fins i tot amb un treball de camp de l’enquesta fet abans de la detenció del President Puigdemont a l’Alguer, i de tot el que l’ha seguida, d’aquesta nova victòria de l’exili sobre la repressió de l’estat espanyol, el lideratge del President Puigdemont en l’espai de Junts és extraordinari Cap líder de cap altre partit té, entre els seus votants, la valoració que té el MHP CP entre els votants de Junts. Una dada curiosa és que KRLS és el millor valorat pels votants de la CUP, fins i tot per sobre de la candidata de la CUP, de la Dolors. I evidentment KRLS és l’enemic a batre per a l’espanyolisme, que és al líder que puntua pitjor. I lamentablement el sectarisme de la política de la direcció i dels voceros d’ERC té aquí un impacte clar. Els votants d’ERC només valoren KRLS amb un 5,2, mentre els de Junts valoren Oriol Junqueras amb un 6,9. El sectarisme de l’aparell d’ERC i l’impacte que està tenint en el seu electorat el veiem molt clar aquí, quan valoren a l’Illa amb un 5,3, pel damunt del President Puigdemont. En fi. ERC està recollint el que fa tant de temps sembra, i no és una bona notícia, perquè està impactant en el seu electorat, i l’està arrossegant als posicionaments tan sectaris i divisius de la seva direcció i del seu cor d’opinadors. És una pena, perquè és el mateix sectarisme que sembla portar una part no negligible del seu electorat, de l’electorat d’ERC, a rebutjar la independència.

 Com sempre dic, ens necessitem a tots per fer la independència. Em fa mal que el partidisme esgarrifós de la direcció d’ERC i dels seus opinadors arrossegui el seu electorat a valorar millor a Salvador Illa que a Carles Puigdemont. Fa molt mal. I tots hi hauríem de pensar i rectificar. D’alguna manera aquest cap de setmana, amb tot el que ha passat a l’Alguer, crec que s’estaria en la direcció correcta, i que cal valorar molt positivament el paper i la reacció lleial del President Pere Aragonès.