Anàlisi de l'enquesta del CIS 28M Barcelona: les dades dels biaixos mostrals buscant un titular, que han tingut, i un efecte polític, que no tindran

Aquest matí s’han fet públics els resultats d’un munt d’enquestes pre-electorals del CIS, centrades bàsicament en la múltiple convocatòria d’eleccions autonòmiques que hi ha a l’estat i amb les municipals que a tot l’estat també se celebren aquest mateix dia, el 28M. No han fet enquesta de tots els municipis, només de les principals “capitals” (Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Vigo, Valladolid, Sevilla, Saragossa).

L’enquesta electoral de les municipals de Barcelona és molt important, perquè té una mostra de 1.609 enquestats, és molt gran, i podia haver estat una gran enquesta... però només mirar unes quantes dades mostrals he vist que tot apuntava era una enquesta “preparada” per obtenir uns resultats, generar un titular massiu que, alhora, acabés provocant efectes polítics i electorals.

I en això de generar un titular massiu s’ha de dir han tingut èxit. El titular amb el que s’ha “venut” l’enquesta ha estat que Colau guanyaria les eleccions a Barcelona, frec a frec amb el PSC. I ha estat així, el titular únic, a tots els mitjans de comunicació.

Però a aquest titular només s'hi ha pogut arribar a través d’uns biaixos monumentals en la mostra, que entenc són massa bèsties, massa grans, com perquè siguin casuals.

La sobrerepresentació mostral de Barcelona en Comú és brutal, mai vista. Si recordeu el 2019 les municipals de Barcelona les va guanyar ERC, que fou qui més vots va tenir (14,1% vots). Colau i els seus Comuns van quedar segons, a poca distància d’ERC, però amb menys vots que ERC (13,7%). Els tercers més votats van ser el PSC, amb un 12,2%, també a molt poca distància dels Comuns, però darrere seu.

Doncs bé, a la mostra de l’enquesta del CIS la sobrerepresentació mostral dels Comuns els porta a tenir el 24,8% del record de vot, amb 335 enquestats, mentre ERC té el 16,4% del record de vot (222 enquestats) i el PSC el 13,9% (187 enquestats).

ERC va tenir 0,4 punts de vot per sobre dels Comuns, però a l’enquesta del CIS els Comuns estan 8,4 punts per sobre d’ERC, amb 113 entrevistats més del seu perfil, de sobrerepresentació. I el PSC va quedar 1,5 punts pel darrere dels Comuns, però a la mostra estan 10 punts pel darrere.

Tot i que el CIS treballa amb intenció directa de vot i “cuina” de projecció amb la intenció de “corregir” biaixos, aquests són tan grans, tan bèsties, que condicionen tota l’enquesta, i la porten a obtenir uns resultats molt concrets que, quina casualitat, han permès una extraordinària campanya de propaganda generant un únic titular que afavoria un únic grup polític.

La situació de Colau i els seus Comuns a l’inici de la campanya no és bona, atès que fa front, malgrat el seu formidable aparell de propaganda, a una ciutat instal·lada en les pitjors, més negatives, valoracions de la història.

A l’inici de la campanya pràcticament cap enquesta, excepte la que ahir vam conèixer filtrada interna de VOX, aproximava Colau a poder guanyar.

Colau sempre ha estat la candidata del Règim del 78. L’any 2015 li van fer la campanya amb la guerra bruta contra Trias, i l’any 2019 li van situar Valls per ajudar-la en el que calgués si les coses no anaven bé, i també va funcionar.

Jo crec que aquest titular únic que s’ha generat amb l’enquesta del CIS i que s’ha escampat per tots els mitjans de comunicació és potser el darrer regal, reconeixement, del R78 a la seva candidata, Colau, que sempre els ha estat lleial.

La brutal sobrerepresentació dels Comuns, 11,1 punts més dels vots que van tenir era l’empenta que necessitava el colauisme per tornar-se a ficar en la lluita per l’alcaldia, fent veure que la ciutat està amb ella i és la guanyadora. Però tampoc es tractava de fer-ho sacrificant Collboni, i se l’ha premiat “lo just” perquè compartís titular amb la faraona Colau. I així, de retruc, amagar la resta. I ho han aconseguit: l’impacte mediàtic del CIS ha aconseguit visibilitzar únicament a Colau i Collboni, i amagar la resta.

A més a més aquesta monstruosa sobrerepresentació dels Comuns ha permès, com ara veurem, rebaixar els elements més crítics de l’opinió ciutadana, a la resta de preguntes.

Però com deia abans, fins i tot en un cas així, i amb una enquesta tan gran, de 1.609 enquestats, val la pena navegar per les dades neutralitzables, esquivant els biaixos. Es pot fer i és el que he fet, i és al que dedico la resta de l’article, perquè és molt i molt interessant.

Primer situaré els elements de valoració de la ciutat i després els elements d’anàlisi electoral, de projecció de vot i fortalesa electoral en l’escenari polític que ens dibuixen les dades no manipulables, les neutralitzades.

1. Malgrat els biaixos mostrals a favor dels Comuns, el CIS no pot evitar que es visualitzi clarament la valoració tan negativa que té la ciutadania de la situació de la ciutat i de la gestió de Colau:

•           Un 55% dels enquestats diuen que la situació de la ciutat ara és pitjor o molt més pitjor que fa 4 anys. Només un 30,1% diuen que la situació de la ciutat és millor que fa 4 anys. I el que és més aclaparador: només entre els votants dels Comuns és majoria (61,7%) els que defensen que la ciutat està millor. Entre la resta de votants de la resta de partits, absolutament en tots, la majoria diu que la ciutat està pitjor.

•  Un 54,8% dels enquestats diuen que la gestió d’alcaldessa Colau ha estat dolenta o molt dolenta. Un cop més només entre els votants dels Comuns es considera que la gestió de Colau ha estat bona o molt bona, que així ho defensen un 78,8%. Les valoracions positives mitjanes són del 38,6%, perquè la resta de votants de la resta de partits tots consideren ho ha fet malament. És una dada espectacular, aquesta distància sideral entre la visió dels Comuns i de la resta de la ciutat, que es projecta com una clara expressió del seu sectarisme, que els té absolutament desconnectats del que pensa i vol la immensa majoria de barcelonins.

En aquestes preguntes, sense la sobre representació mostral dels Comuns, els resultats encara els serien molt més negatius, molt i molt més.

2. Els resultats electorals que projecta l’enquesta del CIS des de les seves dades neutralitzades dels biaixos mostrals:

Les dades del CIS no projecten, en cap cas, l’escenari de resultats electorals que s’ha difós a partir de les dades d’intenció de vot, perquè com hem vist, malgrat la cuina, el pes dels biaixos és tan monumental que condiciona tots els resultats així analitzats.

El que farem serà mirar com es projecten els resultats electorals a través de l’anàlisi del comportament electoral dels electors de tots els partits, analitzats separadament. Aquesta dada no està influïda per la sobrerepresentació mostral, i permet assolir una anàlisi molt més sòlida, que reflecteixi millor, amb més precisió, la situació política i les projeccions electorals.

2.1. Primer, unes dades generals:

•           La participació que projecta l’enquesta serà alta. En aquests moments ja un 72,6% dels enquestats diuen que, amb total seguretat, votaran el 28M. Aquesta dada és molt rellevant perquè encarirà molt l’entrada a l’Ajuntament, en unes eleccions en les que hi ha una inèdita situació de fins a 4 forces polítiques en la frontera de vots d’entrar o no entrar: CUP, VOX, Valents i C’s. Si amb una participació del 66% com les anteriors (2019) ja ho tenien complicat, amb una participació per sobre del 70% podem afirmar ja, m’atreviria a dir que sense marge d’error, que cap d’ells entrarà. Una altra dada també molt important en termes polítics és que entre les forces independentistes la projecció de participació decidida és superior a la resta, amb aquest 86,9% entre els votants de Junts i el 76,1% dels d’ERC. Són molt bones notícies!

•  El 66,6% dels votants ja té decidit el seu vot en aquest moment, a l’inici de la campanya electoral. Entre els independentistes el % encara és més gran: 78,3% dels votants de Junts i 69,5% dels d’ERC ja ho tenen decidit. Però la campanya no podem dir no sigui important. En un escenari que es projecta encara incert i d’alguna manera ajustat entres tres formacions, que farà que cada vot sigui decisiu potser com mai, per configurar els diferents escenaris i opcions de pactes, aquest 8,2% d’electors que segur aniran a votar però que no decidiran el seu vot fins el cap de setmana de les eleccions situa la importància que també tindrà la campanya.

•  Finalment, assenyalar aquest 55,3% que diu votarà d’acord al moment d’aquestes eleccions, al marge de partits polítics. Aquesta dada confirma plenament el caràcter plebiscitari de les eleccions municipals a BCN. Hi ha una majoria de ciutadans que decidiran el seu vot en termes d’aprovar i seguir amb la gestió Colauer o d’acabar amb el malson de la gestió Colauer. I això ho faran al marge de sigles, partits, ideologies... El moment pesa massa. L’excepcionalitat del moment serà decisiva.

 2.2. La projecció electoral, de resultats electorals, de les dades neutralitzades del CIS

Evidentment el que no faré en aquest apartat és fer cap projecció electoral en termes de regidors. El que farem serà analitzar les fortaleses i febleses de les diferents opcions, a la vista de les dades, i per tant com es projecta l’escenari polític que sortirà del 28M.

Ahir publicava una anàlisi combinada de tres enquestes, que ens permetia veure com estaven evolucionant les coses, fortaleses i febleses. Les dades neutralitzades del CIS confirmen, faig d’espoiler, la majoria de les conclusions a les que ahir arribava.

El CIS ha llençat el titular que Colau guanyava, lluitant-s’ho amb en Collboni. Això no és cert. Això només és cert en la fantasia esbiaixada de la mostra. Però quan anem a les dades neutralitzades, veiem que les coses no apunten per aquí.

La intencionalitat política del CIS l’hem vista també en el silenciament en els titulars de Trias, que ha estat apartat, gràcies als biaixos introduïts, de la lluita per l’alcaldia. I això és doblement greu, perquè si una cosa confirmen les dades neutralitzades del CIS és l’enorme fortalesa de l’efecte Trias. Veiem-ho:

• Junts té la major fidelitat de vot de tot l’escenari polític (un 72,5%), no té cap fuga mínimament significativa en termes demoscòpics cap a cap altra formació, i és la que té un percentatge més baix de votants indecisos (12,8%).

La situació positiva de les opcions de Trias s’acaba configurant quan veiem és receptor net de vot procedent de gairebé totes les altres forces polítiques: de qui més, dels antics votants d’ERC, que en un 18,9% ara tenen decidit votar Trias, però també un 3,9% d’antics votants de PSC, un 6,8% del PP i un 9% d’altres (p.ex. vot Primàries 2019). Aquests percentatges de transvasament de vot a favor no els té cap altra formació política.

• Les dades també són molt concloents en relació a la situació molt complicada d’ERC. Ahir ho deia a l’article, malgrat els esforços del propagandisme mediàtic d’ERC, no es veu recuperació d’intenció de vot per enlloc. I amb les dades del CIS aquesta situació es confirma. ERC és l’opció amb una més baixa fidelitat de vot, de només el 38,3%, un dels més alts percentatges de vot indecís (19,2%) i dos dels majors percentatges de vot decidit cap a altres opcions (el 18,9% cap a Junts i el 7,6% cap a Colau). Les dades confirmen el diagnòstic de “divorci” que es venia arrossegant entre una part molt important de l’electorat d’ERC a BCN i l’acció política d’ERC a BCN, amb el seu suport incondicional, gairebé servil i fins l’últim moment, a Colau. Segons el CIS un 57% dels votants d’ERC diuen que la ciutat ara està pitjor o molt pitjor que fa 4 anys, i un 62,7% valoren com a dolenta o molt dolenta la gestió de l’alcaldessa Colau. Tenint en compte que ERC ha donat suport a totes les decisions més rellevants d’aquesta legislatura colauer (des d’impedir consultes ciutadanes sobre les superilles fins a votar en contra de fer estudis previs d’impacte, o evitar reprovar la nefasta gestió Colau ....) la distància que una part molt important del seu electorat expressa sobre l’actual ERC BCN és perfectament comprensible, i ja fa molt de temps que ho havia advertit.

• El CIS projecta com a guanyadora a Colau, però a les dades, ara com ara, no ho veig així. Això sí, hi ha dos elements molt diferents que projecten dubtes també sobre aquestes dades neutralitzades, en el sentit de que al darrere hi podem tenir comportaments electorals que ara mateix no som capaços d’avaluar el seu impacte. Els Comuns tenen una més que normaleta fidelitat de vot, del 61,5%, i un alt percentatge d’indecisos (18,1%). A més a més tenen alguna fuga mínimament significativa (3,9% cap a ERC i 6,8% cap a PSC), tot i que pràcticament es puguin compensar amb el 7,6% de vot procedent d’ERC i el 5,4% del PSC.

Tanmateix, els elements de major incertesa sobre la projecció de vot dels Comuns els trobem obrint el zoom de dades:

-          Per una banda, en les implicacions de comportament electoral d’un electorat que s’expressa com ho fa el dels Comuns, des d’aquest impactant aïllament sectari. És molt impactant aquest 78,8% de votants dels Comuns que valoren com a bona o molt bona la gestió de Colau, i són els únics en veure-ho així, perquè tots els votants de la resta de partits, absolutament tots, ho veuen diametralment diferent, com una gestió dolenta o molt dolenta.

-          El segon element d’incertesa que hi veig és el possible impacte del vot “estranger”. Entre els ciutadans que el 2019 no tenien dret a vot, però que ara sí el tenen, i que entenc només poden ser situacions de nacionalització, ciutadania, etc (hi ha un altre apartat que és no haver votat per no tenir edat, per tant no és això), Colau arrassa, amb un 25,6%. De quin vot estem parlant? Quin volum té? Quina incidència pot tenir? Són preguntes que m’han suggerit aquestes dades.

• Pel que fa al PSC, tampoc les seves dades semblen projectar la fortalesa que les dades del CIS han volgut projectar. Té una fidelitat de vot normaleta, del 61,6%, petites fugues de vot cap a Junts (3,9%) i Comuns (5,4%), però que queden compensades, minimitzades, per les més importants transferències de vot que rep d’ERC (4%), dels Comuns (6,8%) i de C’s (9%). A banda, lidera amb ERC els indecisos, amb un 19,5%. Un cop més la propaganda no sembla parlar el mateix llenguatge que les dades. Es disputarà amb Colau lluitar contra Trias.

• La desfeta de C’s és èpica. Dels vots que van tenir amb Valls, ara un 7,8% se’n va cap a Valents i un 11,9% cap a C’s. Patètic. Cap dels dos no tenen la més mínima opció d’entrar. Qui més es beneficia de la desfeta és el PP, que arrossega un 17,2% de vot, fet que pràcticament li assegura entrar a l’Ajuntament. El 9,9% de vot de C’s cap a VOX és insuficient perquè puguin entrar a l’Ajuntament, el que seria una molt bona notícia, que quedessin fora.

• La CUP també quedarà fora, amb gairebé tota seguretat. El 2,2% d’intenció de vot els deixa molt lluny del 5%, no tenen transferència de vot significativa pràcticament de ningú, únicament aquest 2,7% d’antics votants d’ERC. Però és evident que la candidata no connecta per a gens amb el públic cupaire. De fet amb ningú, perquè és l’única candidata que no obté cap aprovat en la seva valoració.

A tall de conclusions:

•           Els biaixos de la mostra del CIS són tan monumentals, provocant una sobrerepresentació tan bèstia d’una determinada força política, els Comuns, que no puc creure sigui una “casualitat”, sinó que més aviat sembla és una situació provocada per obtenir un determinat titular, que s’escampés per tots els mitjans de comunicació i actués així de revulsiu d’una Ada Colau que les dades neutralitzades de l’enquesta evidencien els seus problemes i límits. El R78 vol la seva candidata dins la lluita electoral, i aquesta enquesta ha estat una bona manera d’intentar-ho, tot i que a diferència de l’estratègia de guerra bruta del 2015 i de la de Valls del 2019, dubto aquest 2023 tingui èxit.

•  Trias consolida les seves opcions. Les seves posicions són sòlides i es projecten positivament, tot i que això no podem saber si serà suficient per evitar que un nou joc de pactes li barri el pas a l’alcaldia. En tot cas el que està clar és que és l’únic candidat que pot fer fora Colau.

•  Les eleccions del 28M evidenciaran la crisi estratègica d’ERC BCN en relació al seu electorat, després que el 2019 haguessin estat la força més votada. El xoc del suport incondicional a Colau amb un electorat que majoritàriament era crític amb la gestió municipal passarà factura.

•  La participació apunta alta, i això pot ser decisiu per un escenari polític en el que fins a 4 partits que aspiraven a entrar a l’Ajuntament, quedin clarament fora: CUP, VOX, C’s i Valents. L’escenari polític d’un ajuntament amb aquests quatre partits o sense ells projecta uns jocs de majories de regidors molt diferents, i era fins ara, una de les incerteses que hi havia.

•  Totes les dades apunten, també les del CIS, el caràcter excepcional de les eleccions del 28M a Barcelona, aquest caràcter plebiscitari en relació a la continuïtat o no de Colau, que està decidint el vot de moltíssima gent, al marge de sigles, partits, ideologies... Les dades dibuixen una Barcelona Colau amb els pitjors indicadors de la història i que ha empitjorat la ciutat i la qualitat de vida de la majoria de veïns i treballadors. El 28M decidirem si posem fi a aquest malson o li donem continuïtat, fins que la ciutat quedi definitivament arrassada i no s’hi pugui viure ni treballar.