Tingue'm-ho clar: hi ha coses que van de valors essencials. Al nostre carrer, a Ripoll i arreu

Ahir dimecres. Eren les 22:00 de la nit, pujava, sol, per un carrer del barri del Poblenou que porta on visc. Un carrer peatonal, després d’acompanyar la meva estimada fins ca seu. Quan faltava poc per arribar al meu carrer, van començar a passar coses estranyes, que em van posar en alerta. 

Un jove, corpulent, anava caminant direcció contrària a la meva, és a dir, direcció mar, molt ràpid, empenyent un carret amb un nadó dins. I anava parlant-cridant sol. Llavors del carrer de més amunt va sortir un nen d’uns 4-5 anys corrent cap a ell, que es va girar i va començar a caminar empenyent el carro direcció cap al nen. Mentre pujava cap al nen anava proferint tota mena d’insults. Jo no entenia res del que estava passant, però cada cop estava més alerta. No em semblava normal. Llavors una noia va aparèixer, també corrent, des del mateix carrer de dalt d'on havia sortit el nen de 4-5 anys. La noia també anava cridant, insultant, vaig entendre, al qui portava el carret amb el nen, demanant-li que deixés estar el nen i li tornés el mòbil.

El nen petit que havia baixat corrent, quan va arribar a l'alçada de l'home que portava el carret amb el nadó, no parava de moure’s, nerviós, sense saber què fer, al seu voltant. Quan la noia va arribar a l'alçada on eren, van començar a empentar-se Ella cridava. I ell no parava d’insultar-la. Es van anar empenyent fora del carrer per on jo pujava i ells baixaven, cap a un passatge que el creuava.

No havia vist mai res igual. Patia molt pel que pogués passar. Llavors vaig veure com el tio s’abocava damunt la noia, que li havia agafat el carret amb el nen petit. I vaig anar cap allà. Ella plorava, i ell la insultava i l’estava amenaçant de pegar-la. I li va aixecar la mà, jo vaig veure clar que per pegar-li, però jo ja estava allà, al seu costat, i el vaig agafar la mà amb la que amenaçava la noia, i el vaig fer enrere, impedint pegués a la noia.

Van aparèixer un parell més de veïns. Jo vaig aguantar el tio, impedint s’abraonés sobre la noia. Era clar que eren parella. Era clar que si no interveníem, l’anava a pegar. Mentre jo aguantava al paio, els altres veïns es van emportar la noia i els nens, a la carrera. El tio no parava d’insultar-me a mi, perquè m’apartés i el deixés anar contra la noia. No ho vaig fer. No les tenia totes amb mi. Vaig pensar que allò acabaria a hòsties, però finalment vaig aconseguir contenir la situació sense usar la força, només impedint al tio que es mogués, que sortís corrent darrere la noia.

Amb la noia i els nens lluny del paio, va tornar un dels veïns que havia vingut també alertat pel que passava, era un jove, gairebé un post-adolescent. Com que tenia el mòbil a la mà pensava havia trucat a Mossos, però no, era francès, no havia entès res del que es cridava, però havia vist com de complicada era la situació i no havia dubtat en venir a ajudar en el que pogués. Li vaig agrair vingués a donar suport. L’altre veí que va venir a ajudar i es va emportar la noia i els nens lluny del tio que els amenaçava ja no el vaig veure.

A l’arribar a ca meu quasi em tremolaven les cames. Li havia anat de molt poc de no acabar a hòsties amb un autèntic psicòpata, que estava clarament insultant i amenaçant la seva parella i els nens. Potser va reconèixer tècniques d’arts marcials en la manera com el vaig contenir per impedir es llencés darrere la noia i els nens quan marxaven per allunyar-se del perill, i no es va atrevir a pegar-me, tal i com m’amenaçava de fer.

Avui entre alguns veïns de la zona hem estat mirant si podíem saber què havia passat, si era una família coneguda, del barri, si hi havia antecedents.

El que havia passat era molt greu. No vull pensar el que podia haver passat si no arribem a estar allà els veïns que hi érem i vam sortir a protegir la noia i els nens.

En aquests moments, en els que es fan lectures frivolitzants del tot des de punts de vista polítics, m’ha semblat que era una experiència que calia compartir per explicar les línies vermelles que alguns considerem hi ha a la nostra societat, a la nostra convivència veïnal, i que estan molt per sobre de qualsevol consideració política.

Plantar cara a un potencial maltractador, a una persona que amenaça una noia i uns nens, i intervenir per protegir-los, està per sobre de qualsevol consideració política. És una obligació com a persona i com a veïns. No ens vam preguntar entre nosaltres ni el que pensàvem ni d’on érem. Vam veure una situació de gravíssima amenaça de violència masclista, i vam intervenir. M’és igual que el xaval fos francès o que l’altre veí fos espanyolista. Pel damunt de tot hi ha una cosa que se’n diu ser persona. Pel damunt de tot hi ha una cosa que se’n diu humanitat.

Pel damunt de tot hi ha la consideració de que certes qüestions estan molt per sobre i molt al marge dels nostres orígens o del que pensem. I fer-nos costat per combatre la violència masclista n’és una, d’aquestes coses.

Però n’hi ha més. No moltes més, però sí més. I una d’aquestes coses és el racisme i la xenofòbia.

Davant uns veïns que estiguessin actuant al carrer des del racisme i la xenofòbia, jo hauria actuat igual. I també ho haurien fet els altres veïns que van intervenir contra l’amenaça de violència masclista. Contra el racisme i la xenofòbia el combat és de persones, és de valors d’humanitat, molt per sobre de qualsevol consideració política.

És per això que vinc defensant, incondicionalment, unir sempre el màxim de forces veïnals que permetin aturar les amenaces pre-polítiques que tenim com a societat, com poden ser la violència masclista o el racisme i la xenofòbia.

Puc estar a les antípodes polítiques de molts dels meus veïns, però sé que davant situacions de drets humans i vitals bàsics, com són el combat a la violència masclista o al racisme i la xenofòbia, estarem junts, prioritzarem fer-nos costat en aquesta lluita que ens uneix com a persones humanes i societat, molt per sobre de qualsevol consideració política.

Per això defenso sense cap mena de dubte, que a Ripoll se sumin tots els vots dels veïns per plantar cara al racisme i la xenofòbia de la candidata Orriols, malgrat haver estat la més votada. Quan parlem de valor sessencials com a humans, fonamentals, parlem de defensar-los davant les actituds personals i polítiques que més els amenacen, com poden ser la violència masclista i el racisme i la xenofòbia.

A Ripoll cal unir el màxim de vots dels veïns per plantar cara, des del primer minut, al racisme i la xenofòbia de la sra. Orriols. És ben trist hagi guanyat les eleccions, però més trist seria que la majoria de veïns que volen es respectin els drets humans més fonamentals, no s’unissin per plantar-li cara des del primer minut.

Ahir quan vaig intervenir per defensar aquella noia i aquells nens no vaig pensar en cap moment que millor no fer res, que millor deixar que aquell psicòpata fes el que volgués, perquè així aquella noia i aquells nens veurien finalment la llum. No. Calia intervenir immediatament, per impedir la violència masclista que amenaçava aquella noia i aquells nens.

Amb les opcions polítiques racistes i xenòfobes cal actuar igual. Des del primer minut, sumant les forces de tots els veïns pel damunt de qualsevol altra consideració política.

El racisme i la xenofòbia a Catalunya tenen dues expressions: la majoritària, la del racisme i xenofòbia espanyolista de VOX que representa el 96,57% del vot racista i xenòfob, i la minoritària, la que es formula des de posicions independentistes (FNC i Aliança Catalana), que és un 3,43% del vot racista i xenòfob. O dit d’una altra manera, entre l’espanyolisme el vot racista i xenòfob és el 10,65%, mentre que entre l’independentisme el vot racista i xenòfob només és el 0,41%.

El discurs d’Aliança Catalana, els guanyadors de les municipals a Ripoll és, sense cap mena de dubte, un discurs absolutament alineat amb tot els discursos racistes i xenòfobs que hi ha a Europa.

Voler “normalitzar” o treure ferro o transcendència a aquests discursos polítics amarats de xenofòbia i racisme és un gravíssim error, és fer-se’n còmplices de la seva extensió.

Hi ha certes coses, com són la xenofòbia, el racisme o la violència masclista que s’han de combatre amb tots els mitjans i sumant tots els veïns des del minut zero. Són prepolítiques, apel·len directament a la nostra humanitat, a la nostra condició humana.

No em quedaré mai indiferent davant un maltractador, davant la violència masclista, de la mateixa manera que no em quedaré mai indiferent davant la xenofòbia i el racisme. No cauré en el parany de les formulacions discursives de l’extrema-dreta que frivolitzen en relació a la violència masclista, que la intenten relativitzar, fins al punt que posen com a caps de llista a condemnats per violència masclista, de la mateixa manera que no cauré en les formulacions discursives que frivolitzen o relativitzen, fins i tot volen normalitzar, els discursos xenòfobs i
racistes.

L’individu que ahir entre uns quants veïns vam impedir agredís a la seva parella sempre serà el meu enemic, sempre el voldré lluny de mi, sempre miraré d’impedir faci mal, sempre seré intolerant amb ell, sempre voldré aturar-lo sumant amb qui sigui.

De la mateixa manera sempre militaré per aturar qualsevol manifestació de racisme i xenofòbia, sempre voldré lluny de mi els qui la defensen o frivolitzen, sempre miraré d’impedir que puguin escampar el mal de la seva inhumanitat, siguin VOX o siguin presumptes independentistes a Ripoll. I això va pels que fan els discursos i pels qui, vergonyosament, volen relativitzar-los. Com ha explicat molt bé el gran Jordi Borràs, el discurs de la sra. Orriols és el mateix discurs racista i xenòfob de les actuals extremes dretes europees.