Anàlisi del tsunami d’enquestes sobre el 12M: les tendències més sòlides i els aspectes més incerts i crítics

Avui dilluns dia 6 de maig hem tingut un autèntic tsunami d’enquestes sobre les eleccions del proper diumenge dia 12 de maig. A 5 dies del final de la campanya electoral, avui era el darrer dia per publicar enquestes. 

Jo no recordo una pluja d’enquestes com la que avui hem tingut: a la diària de Vilaweb i la d’ahir de l’Ara, avui hi hem afegit, del que jo he vist, la d’El Periódico, El Mundo, El Confidencial, El Nacional, El Español, 20 minutos, una que diuen interna de Junts i finalment una altra del CIS. 9 enquestes diferents en un dia, 10 si hi comptem la de l’ARA d’ahir. Flipant. No recordo res igual.

Com és obvi no m’entretindré en comentar-les una a una, ni tinc temps ni, de moltes, la informació necessària per poder-les valorar.

El que faré en aquest article seran tres coses diferents:

 1.    situar els elements comuns que trobem si no a totes les enquestes a la pràctica totalitat, atès que ens indiquen les tendències més sòlides que podem observar en el nou escenari polític que les enquestes projecten. Malgrat les diferències i variacions que hi pugui haver entre les diferents enquestes, posades una al costat de l’altra podem identificar els elements més sòlids que ens projecten, i són als que dedicaré la primera part de l’anàlisi.

2.    en aquest situar totes les enquestes una al costat de l’altra, a banda de les tendències més fortes, sòlides, també podrem identificar aquelles enquestes que projecten dades que no coincideixen amb cap altra. Les analitzarem, per veure què hi pot haver al darrere de que projectin resultats que només projecta aquella enquesta. Aquesta anàlisi la faré especialment amb les dades del CIS d’avui, perquè són molt estranyes i projecten escenaris que cap altra enquesta ni de lluny projecta. Què hi ha al darrere d’aquesta solitud discrepant d’algunes dades del CIS en relació a la resta de totes les altres enquestes? Intentaré explicar-ho...

3.    finalment analitzarem, de la projecció de resultats electorals que hem pogut observar gràcies a aquestes eines demoscòpiques, les incerteses dels escenaris projectats. Analitzant les enquestes hem pogut identificar tendències molt sòlides, però també escenaris incerts, dubtes que només el 12M podrà aclarir.

1.    Quines són les tendències electorals més sòlides, els escenaris polítics més clars que projecten les enquestes?

-    El PSC millorarà el seu resultat en relació a les anteriors eleccions, del 14F 2021, i, a dia d’avui, sembla molt difícil se li escapi repetir el triomf electoral del 2021. No hi ha cap enquesta en la que el PSC no millori resultats i no sigui el guanyador de les eleccions. Per tant, és una tendència electoral molt sòlida. Però en aquesta solidesa de la tendència també hi ha elements d’incertesa, atès que la projecció d’aquesta millora de resultats del PSC abasta una forquilla de resultats amplíssima, en la que passaria dels actuals 33 diputats a entre 36 i 43, és a dir de +3 a +10. I la incertesa de l’impacte d’aquesta segura millora té, com veurem, grans conseqüències, atès que és clau en la correlació de forces i majories de govern.

-    El segon element que amb més solidesa també evidencien les enquestes és que Junts serà, en solitari, la segona força més votada i amb més escons, i única que pot evolucionar, d’ara fins el dia de les eleccions, per estar en condicions de disputar la victòria al PSC. Ara mateix és un escenari que sembla poc probable, d’acord a les enquestes, però no el podem descartar. En tot cas, el que és segur és que Junts serà la segona força i ho serà quedant clarament pel davant de la tercera, que serà ERC, i que les últimes enquestes semblen situar en una pugna més igualada que al començament de campanya la disputa de la victòria entre el President Puigdemont i Junts i Salvador Illa i el PSC-PSOE. Veurem

-    Efectivament la pèrdua de suports electorals d’ERC hi és. Les darreres eleccions ERC va quedar per molt poc pel davant de Junts (poc més d’un punt per sobre Junts i 1 diputat més). Aquell resultat, que podríem qualificar d’empat tècnic, les enquestes evidencien de manera molt sòlida que es trenca, a favor de Junts. Ara mateix ERC només sembla retenir 1 de cada 2 vots que va tenir el 14F de 2021, i això la situa en un escenari on la tendència de pèrdua de suports els situa com a 3a força, pel darrere de Junts. Però és un escenari en el que també hi ha incerteses, atès que la forquilla de l’impacte en pèrdua de diputats que sobre ERC projecten les enquestes és monumental, i va dels -3 als -12. És evident que assumint pèrdua de suports i quedar tercera força no té res a veure un escenari de perdre tres diputats amb un escenari on perdi 12 diputats. ERC seguirà essent vertebral en l'espai independentista, però aquesta incertesa hi és. I no es resoldrà fins el 12M.

-    Una quarta tendència que les enquestes ens evidencien sòlida és que el vot que C’s encara va tenir el 14F del 2021 aquest cop anirà bàsicament cap al PP, que es recupera així de la residualització de les últimes eleccions. A la vista del que projecten les enquestes sembla que aquells  3 escons del PP del 2021 van ser el seu tocar fons, i ara, gràcies a la segura desaparició de C’s, recuperen vot, i es projecten cap als 10-12 diputats, tot i que no és segur que això els permeti ser la quarta força, ja que tot i que a les enquestes semblen portar-hi un lleuger avantatge, s’ho disputarà amb VOX, que sembla posicionar-se amb uns resultats molt similars als del 2021.

-    Una altra evidència que projecten les enquestes és que difícilment la CUP podrà reeditar el resultat electoral i els escons obtinguts el 2021. Però cal dir que sembla la campanya electoral li està sentant bé a la CUP, i el que semblava una pèrdua important de vots i escons, ara no és tan clara, i tot i que en un escenari d’incertesa, aquesta pèrdua podria anar de només un diputat fins a 5 diputats, depèn de les enquestes. El que està clar és que cap enquesta projecta ni repetir ni créixer, a la CUP, però el que ja no està tan clar és si la pèrdua de suports serà mínima (-1) o tindrà impacte (-5). A mi em sembla percebre, a les darreres enquestes, que la CUP ha recuperat fidelitat de vot, i això suavitza la pèrdua de suports que fins ara detectaven totes les enquestes.

-    Una situació similar a la de la CUP és la dels Comuns. Està clar que perden suports, que haver provocat aquestes eleccions amb la deslleialtat que ho van fer els ha passat factura, tot i que sigui difícil calibrar si això els portarà a perdre el 50% de la seva representació o menys. Ara mateix la tendència és a que els Comuns es quedin amb entre 4 i 6 diputats, és a dir, que encara estan a temps de consumar fotre’s una nata històrica.

-    Entre les novetats d’aquestes eleccions tenim la presència d’Aliança Catalana, disputant-se el vot de l’extremadreta racista i xenòfoba amb VOX, tot i que uns ho facin embolicats amb una senyera i els altres amb una estanquera. La majoria d’enquestes assenyalen que aquesta doble oferta farà incrementar el vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba al nostre país. Com hem vist abans, VOX sembla repetirà resultats en relació al 2021, i Aliança Catalana està en condicions d’entrar al Parlament, tot i que això ni sigui segur ni sigui visible clarament com ho faria. Si la participació és alta (+65%) AC podria quedar fora del Parlament. Però si no és alta tot sembla indicar entraran al Parlament amb entre 1 i 3 diputats, tot i que algunes enquestes encara els hi projectin, en la forquilla alta, la possibilitat de tenir més diputats.

-    Finalment, la darrera tendència electoral que amb més solidesa projecten les enquestes és potser la més evident i segura de totes les fins ara explicades: el nou invent electoral del Sr. Graupera no té la més mínima opció d’entrar al Parlament, les opcions són zero, absolutament inexistents. A cap enquesta no han arribat ni a l’1% d’intenció de vot, de fet la intenció de vot que tenen se situa en el 0,6/0,7%. O sigui que res, zero opcions, cap opció. És potser el més segur de tot el que avui podem afirmar en relació al 12M, conjuntament amb la desaparició de C’s.

2.    L’estranya enquesta del CIS
Avui, com he dit al començament, hem tingut una segona enquesta pre-electoral Catalunya del CIS. I sorprenentment el titular amb el que s’ha difós i que així han recollit tots els mitjans de comunicació és que Illa guanyaria les eleccions amb claredat, amb un empat tècnic entre ERC i Junts pel segon lloc.

Entre ahir i avui hem tingut al voltant de 10 enquestes i cap, absolutament cap, només el CIS, ha projectat aquest presumpte “empat tècnic” entre Junts i ERC. Quan ho he vist he flipat molt. Absolutament totes les enquestes situen clarament Junts com a segona força i ERC a una distància insuperable, amb una forquilla oberta d’entre un mínim de -5/6 diputats en relació a Junts a fins i tot -15 diputats per sota de Junts. I de sobte el CIS diu que hi ha empat tècnic? M’ha semblat molt estrany. I he anat a veure què hi havia al darrere. I encara ho fa tot més estrany, fins al punt que crec és l’enquesta del CIS que menys crèdit em mereix de totes les que des de fa una burrada d’anys he analitzat.

La primera cosa a destacar és la brutal infrarepresentació de Junts a l’enquesta del CIS. El 2021 ERC va tenir el 21,30% dels vots i Junts el 20,07%, és a dir, Junts -1,3 punts podríem dir. Al record de vot de l’enquesta del CIS ERC té el 26,05% i Junts el 15,06%, és a dir, Junts 11 punts per sota. Per començar distorsions n’est pas mal, oi?

Però la cosa que més m’ha cridat l’atenció i que menys entenc és la fidelitat de vot que el CIS atribueix a Junts.

Fixem-nos en l’enquesta del CIS d’avui i en altres 4 enquestes d’avui, sobre aquesta fidelitat de vot de Junts:
-    La més alta la trobem a l’enquesta de El Confidencial, del 78%, seguida del 73,4% de El Mundo, del 72% de l’ARA i del 68,2% del Periódico. És a dir, en aquestes 4 enquestes la forquilla de fidelitat de Junts, com a la pràctica totalitat d’enquestes que hem conegut, se situa entre el 68,2% la més baixa i el 78% la més alta, en una forquilla de 10 punts.

-    Doncs sabeu quina fidelitat de vot diu el CIS té Junts? El 57,3%. Flipant! 11 punts menys de fidelitat que la més baixa de la forquilla de la resta d’enquestes, i 21 punts més baixa que la més alta de la forquilla. No ho entenc. No té cap sentit. A totes les enquestes Junts es mou en una fidelitat al voltant del 70% i cap a amunt. I el CIS la situa en aquest flipant 57,3%.

Encara s’entén menys que el CIS parli d’empat tècnic de Junts i ERC quan la fidelitat de vot d’ERC el CIS la situa en el 42,6%, és a dir, 15 punts menys que Junts. En aquest cas, però, la fidelitat de vot d’ERC, tot i ser baixa, està més alineada amb altres enquestes, com el 41,5% del Periódico, el 48% de l’ARA, el 51% del Confidencial i en la franja més alta el 57,7% del Mundo. En aquest cas la dada que desentona és el 57,7% del Mundo. En general ERC s’ha mogut a totes les enquestes amb una fidelitat de vot entre el 47% i el 50%. 

I encara s’entén molt menys que el CIS parli d’empat tècnic entre Junts i ERC quan veiem altres dades del mateix CIS, com el vot decidit a altres partits i la indecisió:  

Un 35% dels antics votants d’ERC ja tenen decidit votar una altra opció, mentre que en el cas de Junts només són un 13,7%.

“Bé, potser és perquè estan més indecisos els de Junts”, em podríeu dir, però tampoc: Junts ara mateix té un 18,1% d’indecisos, mentre ERC en té un 23,6%

O sigui, al CIS veiem que Junts en relació a ERC està infrarepresentat de menys 11 punts, i també hi veiem que ERC té una fidelitat de vot 15 punts més baixa que Junts (fins i tot acceptant la poc creïble dada de fidelitat de vot que el CIS atribueix a Junts, única, amb diferència, a totes les enquestes), que ERC dobla en vot decidit d’antics votants a altres partits i que també té 5 punts més de votants indecisos que Junts... però segons el CIS hi ha empat tècnic. 

Vosaltres mateixos...

3.    Les incerteses que cap enquesta no pot resoldre:
La primera i més important i transcendent incertesa és si el 12M al Parlament hi haurà majoria independentista, és a dir, si la suma de Junts, ERC i CUP permetrà mantenir l’independentisme com l’opció majoritària del nostre poble. Ara mateix no està clar ni que s'hi arribi ni que no s'hi arribi. Es projecten escenaris en el que això encara ho tenim a l’abast, és possible reeditar-la, però també es projecten escenaris en el que es perd.

Ser majoria no implica automàticament “fer la independència”, com hem vist les darreres legislatures. Però és la condició necessària, sine qua non,  per estar en condicions de poder fer la independència.

I ser majoria, ara mateix, només és possible amb Junts, ERC i CUP. 

Els vots a AC només són vots a enfortir el front de l’extrema-dreta racista al Parlament. És evident que els antics votants de Junts, ERC o CUP que ara votin AC ho fan perquè es desmarquen de l’independentisme i l’únic que mou el seu vot és contribuir a visibilitzar els discursos i posicionaments polítics racistes i xenòfobs de l’extrema-dreta a Catalunya a la nostra societat i al nostre Parlament. És un vot mogut pel racisme, que abans no havien canalitzat cap a VOX pel seu ultraespanyolisme. I la prova més clara la tenim en que en el perceptible transvasament de vot de VOX a AC, així com la manera com l’espanyolisme mediàtic ha impulsat AC, ho fan, ho han fet i faran perquè en aquests moments AC és l’opció amb més poder destructiu envers el moviment independentista. 

Per tant en cap cas els vots a AC i, eventualment, els diputats que obtinguin, no poden ser considerats mai dins del bloc independentista, sinó únicament dins del bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba.

Una altra incertesa en l’actual escenari és fins a quin punt els resultats electorals, fins i tot si la suma de Junts, ERC i CUP assolís la majoria absoluta, cosa que no està clara, si ERC se situaria en una posició de refer una mínima unitat i estratègia compartida amb Junts i CUP, o optaria per reeditar un nou tripartit. Jo crec que ara mateix això, tot i no poder-ho descartar, és altament improbable que ERC donés suport a un nou tripartit. Però no sé què passaria si l’independentisme no suma majoria absoluta. 

El que està clar és que un escenari així, sense majoria absoluta indepe, també estaria totalment condicionat pel resultat del PSC: si se situa en la banda alta de la forquilla de resultats les seves opcions es multiplicarien i diversificarien. Si se situa en la banda baixa, es reduirien radicalment. I si empata o queda per sota de Junts, ni que sigui per un sol diputat, l’escenari que es projectaria seria també totalment diferent.

A tot això cal afegir també la pressió que sobre el PSC implica segons el que faci en relació a la legislatura de Pedro Sánchez, atès que fer un Collboni al Parlament de Catalunya podria tenir moooltes "seqüeles".

Els escenaris, com dic, són difícilment predibles en aquests moments. Les enquestes ens han situat clarament algunes tendències polítiques i electorals sòlides, però es manté la incertesa sobre els escenaris de quines seran les majories nacionals i polítiques que se’n derivaran. El risc de que l’independentisme perdi la majoria social i política que ara mateix és, existeix, però també hi ha projeccions que permeten mantenir la força de que l'independentisme conservi la majoria, segueixi sent majoritari.

I per acabar, tampoc és descartable que els resultats electorals facin inviable, des del punt de vista de governabilitat, cap majoria, i calgui anar a unes noves eleccions.