Eleccions 12M: resultats electorals, enquestes, anàlisi de l’evolució del vot independentista (vot a altres opcions i abstenció) i terraplanisme Hard Rock

Ahir diumenge 12 de maig va haver-hi les eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats han estat decebedors per a l’independentisme, atès que l’unionisme, liderat pel PSC, ha guanyat clarament les eleccions, en nombre de vots i diputats. El 2017, amb la més alta participació en unes eleccions al Parlament de Catalunya, l’independentisme (Junts, ERC i CUP) van guanyar en nombre d’escons, però no en nombre de vots. El 2021, però, l’independentisme va guanyar per primera vegada en nombre de vots i en nombre d’escons.

Aquest 2024 l’unionisme ha guanyat en nombre de vots i d’escons. I la premsa internacional ja s’ha fet ampli ressò d’aquesta derrota de l’independentisme, que, evidentment, té unes conseqüències molt negatives per a la nostra causa i aspiracions.

D’aquestes tres eleccions les del 2017 i les del 2021 es van desenvolupar en dos contextos molt excepcionals. La temptació de fer comparativa dels resultats amb les eleccions del 2024 és del tot comprensible, però alhora caldria anar molt en compte amb treure’n certes conclusions, perquè si no es contextualitzen, ens poden portar a visions equívoques o, directament, equivocades.

En aquest article volia comentar els resultats de les eleccions del 12M bàsicament amb tres enfocaments:
-    el primer fent un repàs de com ha anat el tema enquestes i resultats electorals, perquè crec val la pena posar en valor la feina ben feta, però també criticar les coses estranyes que hi ha hagut, i que ja vaig explicar en articles precedents, bàsicament els incomprensibles biaixos i conclusions de les enquestes del CEO i del CIS.

-    El segon analitzant l’evolució del vot del bloc independentista en aquestes tres eleccions, del 2017 al 2024. Quin ha estat el vot del bloc independentista (Junts, ERC i CUP), com ha evolucionat? Quin vot manté el bloc independentista del seu màxim assolit el 2017? El que no ha mantingut aquest bloc, sabem què se n’ha fet? Ha anat cap a altres formacions? Ha anat tot a l’abstenció? Com contextualitzem l’excepcionalitat de les eleccions del 2017 i del 2021 en el vot indepe i en el vot unionista?

-    El Hard Rock com a projecció dels elements més delirants en l’escenificació d’unes estratègies i discursets polítics terraplanistes i del seu brutal xoc amb la realitat.

1.    El que vam preveure analitzant enquestes pre-electorals i els resultats electorals del 12M i l’evidència de que allò que en algunes enquestes ja ens va semblar molt estrany, a la vista dels resultats electorals veiem que era MOLT estrany.

Crec que l’anàlisi que vaig fer de les enquestes que aquestes setmanes prèvies a les eleccions vam tenir s’ha confirmat amb els resultats de les votacions d’ahir. Vam parlar de tendències clares, i s’han confirmat:

• que el PSC estava al capdavant, que creixia, i que difícilment perdria aquesta posició. I així ha estat. El PSC ha estat el clar guanyador de les eleccions, en vot i escons. I s’ha situat en la franja alta de les forquilles que projectaven les enquestes, amb aquests 42 diputats.
• Junts, tal i com ja vam dir que les enquestes manifestaven amb total claredat, ha estat la segona força més votada i amb més diputats, però, com també vam dir, no ha pogut entrar a disputar la victòria al PSC. Era molt difícil i no ha estat. I de fet Junts s’ha situat en la franja mitjana-baixa del creixement que es veia tindria, amb 3 diputats més.
• Els resultats d’ERC també han confirmat el que assenyalava a la vista de les tendències que analitzava a les enquestes, ha quedat en tercer lloc, trencant, per pèrdua clara de suports, l’empat tècnic que amb Junts mantenia a les eleccions del 2017 i 2021. La caiguda de vot i de diputats d’ERC ha estat, però, superior a la prevista, s’ha situat en l’extrem amb més impacte negatiu de les forquilles de les enquestes, perdent fins a 13 diputats en relació als que tenia el 2021.
• Com també es veia a les enquestes, el PP ha confirmat la seva recuperació, però ho ha fet amb més força de la que es percebia, i quedant pel damunt de VOX.
• VOX ha mantingut el suport que va obtenir el 2021, creixent una mica en vot però amb el mateix nombre de diputats, liderant el bloc d'extrema dreta racista i xenòfoba al Parlament.
• Els Comuns, com també havíem analitzat, han perdut suports, en vots i en diputats, passant de 8 a 6, però en relació a la clara tendència a a baixa que es percebia, s’ha quedat en la franja de menor impacte. En qualsevol cas, els responsables de l’avançament electoral són uns dels perjudicats.
• La CUP, tal i com també vam analitzar, ha confirmat la pèrdua de suports, en aquest cas, però, amb una davallada superior a la pronosticada. Les últimes enquestes feien pensar que la campanya de la CUP podia haver revertit la pèrdua de suports que s’evidenciava a les primeres, però no, la CUP ha acabat perdent molts vots i 5 dels 9 diputats que tenia, quedant-se només amb 4
• L’altra formació d’extrema-dreta racista i xenòfoba que també concorria a aquestes eleccions, Aliança Catalana, també, tal i com vam predir, i gràcies a que la participació a les eleccions no ha superat el 60% ha aconseguit entrar al Parlament amb 2 diputats. Les enquestes ja marcaven que estaven en condicions d’obtenir representació, però que finalment dependria de quina fos la participació, de manera que per sota del 60% les seves opcions s’incrementaven molt, i per sobre del 60% baixaven.
• Ciutadans, com també totes les enquestes avançaven, s’ha fotut una nata monumental i evidentment no ha obtingut cap diputat, ha quedat fora del Parlament. S’ha acabat.
• I per acabar aquest petit repàs, també tal i com amb absoluta contundència, sense cap mena de dubte, vam veure a totes les enquestes, i així ho vam explicar, aquest nou invent del sr. Graupera, això de “Alhora”, se suma a la llarga llista de fracassos del sr. Graupera. No és que no hagi obtingut, com era evident que no tenia, cap opció d’obtenir representació parlamentària, el tema és que els seus resultats han acabat sent tan ridículs que han quedat per sota del que totes les enquestes visualitzaven. Vam assenyalar que es movien en una franja de vot del 0,6% o 0,7% i s’han quedat en el 0,44%, amb uns tretze mil vots a tot el país, vint mil vots per sota del PACMA.

O sigui que sí, que crec puc dir que vaig saber llegir –i explicar en els diferents articles que vaig escriure- els resultats que projectaven les enquestes...

Però sí d’una cosa estic més satisfet és d’haver identificat com a molt i molt estranyes les dades de l’enquesta pre-electoral del CEO i de la segona pre-electoral del CIS, quan totes dues van situar, amb grans titulars, un empat tècnic entre Junts i ERC. 

Vaig dir que no ho entenia, que no podia entendre aquelles projeccions tan estranyes que efectuaven, amb tants biaixos com vaig analitzar tenien. Vaig dir que jo no veia aquell “empat tècnic” entre ERC i Junts que va concentrar tota l’atenció mediàtica. Vaig explicar com, rascant les dades i superant els més que evidents biaixos demoscòpics, no es veia enlloc, de cap manera, aquest empat tècnic, perquè Junts creixia clarament i ERC, encara més clarament, perdia suports.

I així ha estat. L’empat tècnic del CEO i del CIS han estat aquests 15 diputats de diferència que Junts ha tret a ERC. És molt fort. Algú va dir que els que criticàvem les dades tan estranyes del CEO i del CIS, i dèiem que no vèiem enlloc aquell empat tècnic, semblàvem “xammams” analitzant les enquestes... En fi. Content d’haver-vos-ho pogut explicar, i amb encert.

2.    L’evolució del vot independentista les tres darreres eleccions (de 2017 a 2024): el vot que es manté al bloc independentista (Junts, ERC i CUP) i el vot que s’ha perdut, ja sigui cap a altres opcions polítiques, ja sigui cap a l’abstenció... 

El 21D del 2017 l’independentisme assoleix el seu màxim vot en tota la història a unes eleccions al Parlament de Catalunya, amb 2.079.340 vots. Aquelles van ser unes eleccions absolutament excepcionals, convocades després de la repressió que seguí a l’1 d’Octubre i de l’aplicació del 155. En aquell context repressiu i de profunda polarització política a tots els nivells al nostre país, la participació fou la més alta de la història, arribant al 79%. Una participació tan excepcionalment alta en un moment tan dur de la nostra història és el que explica aquest vot de més de dos milions de votants a les opcions polítiques del bloc indepe (Junts, ERC i CUP). Però la mobilització també fou excepcional en el bloc unionista, que arribà als 2.228.421 vots. Aquell 21D 2017 el bloc indepe i el bloc unionista van assolir el seu nombre màxim de vots mai assolit abans i mai més assolit després, en una evidència clara de l’excepcionalitat del moment.

Les següents eleccions foren el 14F del 2021, i també foren absolutament excepcionals, però per un altre motiu que no tenia res a veure amb el del 2017: les eleccions es van celebrar en plena pandèmia del COVID. I vam passar de la participació més alta a la participació més baixa, de només el 51,29%. En aquest context el bloc indepe passà de 2.079.340 vots a 1.443.773 vots, i el bloc unionista de 2.228.421 vots a 1.366.291 vots.

El bloc indepe, en aquest context 2021 marcat pel COVID s’hi va deixar 635.567 vots, va tenir un 30,5% menys de vots, mentre que el bloc unionista s’hi va deixar 862.130 vots, va tenir un 38,7% menys de vots, 7 punts més de pèrdua de vot que el bloc indepe.

Era evident que en el bloc indepe hi havia moltes crítiques fruit del desencís i frustració per com el moviment havia col·lapsat després que l’1-O no es poguessin assolir els resultats. I és evident que entre el vot perdut del bloc indepe hi devia haver abstenció conscient, com a resultat de posicionament polític. Però encara era més evident, perquè l’abstenció encara fou més important al bloc unionista, que el COVID era el que havia marcat aquella baixa participació.

Però això, intencionadament, mai ho van explicar tots els que volen fer de l’abstenció la seva arma política i, descontextualitzada (havia estat superior l’abstenció unionista), fou usada com a arma llancívola contra els que ells en diuen “processistes”.

Ahir, a les eleccions de 12M 2024 el vot del bloc independentista (Junts, ERC i CUP) ha estat, amb resultats encara provisionals (falta un 0,5% de vot per escrutar) de 1.229.881 vots, mentre que el vot del bloc unionista ha estat de 1.668.373 vots, amb una participació del 57,94%, 6,65 punts superior a la del 2021, però 21 punts inferior a la del 2017.
En relació al 2017 aquest 2024 el bloc indepe ha perdut 849.459 vots, mentre que el bloc unionista hauria perdut 560.048 en relació al 2017, però n’hauria guanyat 332.082 en relació al 2021, mentre que el bloc independentista, en relació al 2021 n’hauria perdut 213.892.

És evident que el descens de la participació i del vot als dos blocs el 2021 presenta pautes i comportaments similars, fet que ens fa pensar en la influència del COVID i, alhora, en l’impacte de l’afebliment de la polarització política del país que va haver-hi el 2017. 

Però és igualment d’evident que aquest 2024 el comportament polític en els blocs unionista i independentista no ha estat el mateix. El bloc unionista recupera vot, i l’independentista en perd. 

Aquest 2024 es visualitza amb claredat la crisi en el bloc independentista, que en un context de major participació, encara perd vots, mentre els unionistes en recuperen. 

La pèrdua de vots del bloc indepe ha estat aprofitada per molts com a argument determinant de que és un vot que ha anat, de manera conscient i militant, a l’abstenció, com a forma de protesta contra els partits que ells en diuen processistes.

I així és com aquests 800 mil vots que en relació al 2017 no han tingut, han perdut, els partits del bloc independentista, són atribuïts, sense cap mena de dubte, tots a l’abstenció, a una abstenció plenament conscient. I són situats com el gran baluard de la resistència independentista, el gran èxit, perquè l’abstenció fa caure “Vichy” (sic) i això, ni que no votem res ni a ningú, ens apropa a la independència.

El bloc independentista (Junts, ERC i CUP) ha mantingut el 60% del vot màxim que va tenir aquell 21D 2017. 

Però un 40% del vot que aquest bloc indepe va tenir el 2017 no l’ha mantingut.
La cosa fàcil és dir “és abstenció independentista, perquè ningú no ha deixat de ser independentista, i com els partits indepes no generen cap confiança, s’abstenen”.

Crec que val la pena analitzem una mica algunes dades per veure què ha passat amb aquest vot indepe que tenia el bloc indepe el 2017 i que no té el 2024. Segur que és homogeni? Tot respon als mateixos referents polítics i de crítica política? 

Veiem-ho, perquè potser no és tan homogènia la cosa, i fem-ho analitzant-ho des de dos punts de vista: el primer observant si hi ha hagut o no transvasament de vot del bloc independentista cap a altres opcions polítiques i el segon observant l’evolució del suport a la independència i el seu impacte en l’abstenció

Hi ha hagut transvasament de vot del bloc independentista cap a altres opcions polítiques? 

Sí:

Del 2017 al 2024 el bloc independentista ha deixat de tenir 850.000 vots dels que va tenir. Però no tots han anat a l’abstenció. Aquest 2024 podem veure amb claredat el transvasament de vot del bloc independentista cap a dues diferents opcions polítiques:

• El transvasament de vot del bloc independentista cap a l’extremadreta racista i xenòfoba d’Aliança Catalana. Dels 118 mil vots d’aquesta formació racista un 5% ha vingut de VOX, però la resta, el 95% del seu vot, ha vingut d’antics votants independentistes, tant de Junts com d’ERC i la CUP. És a dir, uns 112.000 vots que abans votaven per la independència ara han votat alineant-se amb el bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba.
• També és perceptible i perfectament identificable un transvasament de vot del bloc independentista al PSC, d’uns 75.000 vots, bàsicament provinents d’ERC, però no únicament, també hi ha una mica de vot provinent de Junts.

Així doncs tenim identificats uns 187.000 vots del bloc independentista que ara estan votant altres opcions polítiques, el que deixa la bossa de vot indepe que s’ha perdut des del 2017 i que pot estar a l’abstenció en uns 663.000 vots. Continua essent un volum altíssim de votants del bloc indepe que ara s’abstindrien per motius polítics, i que si es mobilitzés en un únic sentit esdevindria la segona força política del bloc indepe, només pel darrere de Junts i els seus 674.896 vots d’aquest 2024. 

Des d’aquesta perspectiva si aquesta abstenció, tot i no ser els més de 800 mil que els propagandistes indiquen, fos homogènia, seria al voltant del 34% del vot que va tenir el bloc indepe el 2017. Però... és realment homogènia? 

Per defensar la seva homogeneïtat des del propagandisme abstencionista es diu que ningú ha deixat de ser indepe, i per tant tema tancat. Però això potser no és ben bé així.

Fixem-nos en una dada absolutament clau: el 2017 el suport a la independència se situava en el 49%, mentre que el no a la independència estava en el 43%. Quan hi va haver les eleccions del 2017, amb el màxim de vots de l’independentisme, aquest era el posicionament social i polític davant la independència. Però aquest 2024 el suport a la independència ha seguit la tendència baixista dels últims anys, situant-se en el 42%, mentre que els contraris a la independència s’han situat en el 51%.

Els que volen la independència han passat de ser el 49% a ser el 42%, set punts menys, mentre que els contraris a la independència han passat del 43% al 51%. És a dir, no és ben bé cert que ningú hagi deixat de ser independentista. Sí que hi ha un volum no menyspreable de persones que abans estaven amb la independència i ara no. I això ho traslladen als seus posicionament polítics. El 2017, en aquell context d’unitat, de fermesa, de credibilitat i d’il·lusió col·lectiva, la independència és quan més suports té i els partits indepes quan més vots tenen. 7 anys després una part d’aquells que estaven amb la independència, ara no ho veuen, ara diuen que no. Les raons poden ser moltes. No hi entraré, però hi són.

Per tant hem d’aplicar també sobre el vot que del 2017 al 2024 ha perdut el bloc indepe, aquest impacte de votants que han passat de voler la independència a no voler-la, i això situa finalment l’abstenció independentista que del 2017 al 2024 s’ha generat en uns 573.661 votants. Que és una xifra molt i molt important, però que no són ni els 800.000 que habitualment s’assenyalen ni molt menys el milió que també hi ha qui fa córrer.

En resum, del 2017 al 2024 el bloc independentista (Junts, ERC i CUP) han mantingut un 60% del vot màxim que aquest bloc va tenir. Un 9% d’aquell vot màxim del bloc indepe s’ha transvasat a altres opcions polítiques, bàsicament a l’extremadreta racista i el PSC. I, finalment, un 27,6% d’aquell vot indepe del 2017 ara no vota, s’absté, i és l’abstenció independentista.

I una última observació sobre aquest impacte en la pèrdua de vot en el bloc independentista. Sovint generalitzem, perquè hi és, la pèrdua de vot del 2017 al 2024, a les tres formacions polítiques d’aquest bloc independentista, però el cert és que l’afectació no és la mateixa, i la generalització és injusta. Globalment el bloc indepe ha perdut un 40% del vot que va tenir el 2017, però quan ho mirem per cadascun dels partits que integren aquest bloc veiem que l’impacte no és el mateix: Junts ha perdut un 28,8% dels seus votants, ERC un 54,36% i CUP un 34,51%. 

3.    El Hard Rock com a evidència del deliri argumental i polític en el que està instal·lat el nostre país 

Per acabar, em permetreu que avui no entri en els escenaris polítics que han projectat els resultats de les eleccions d’aquest 12M, ja hi entraré, amb la intensitat que cal, en un altre i proper article. Avui si us plau deixeu-me que acabi compartint amb vosaltres el que jo considero és una de les més delirants situacions polítiques, amb tot l’argumentari de xaladura que des del primer moment acompanya el tema, i les conseqüències demencials que ha tingut.

Sí, estic parlant de tot això del Hard Rock.

No entraré en els arguments a favor o en contra. És un projecte que des del primer dia ha tingut detractors, però també és un projecte que s’ha estigmatitzat, ridiculitzat i condemnat com el pitjor dels mals possibles al nostre país, amb una vomitera de demagògia i una incapacitat dels seus defensors de visualitzar els elements transformadors i les oportunitats que implicava.

Però al cap i a la fi estem parlant d’una cosa demencialment magnificada. Sí, un macroprojecte, però com ja havíem tingut Port Aventura. Un macroprojecte amb impacte al territori, i sobre la població d’aquest territori, però en cap cas un projecte que faria col·lapsar el país, l’economia, el turisme, el territori, la natura, les reserves d’aigua. 

Comuns i CUP van convertir el Hard Rock en una mena d’amenaça destructiva com la que podia tenir un meteorit. Comuns i CUP van convertir Hard Rock en el meteorit. 

I per a aquests dos grups, Comuns i CUP, tot girava al voltant d’aquest meteorit, del Hard Rock. Era tan destructiu que tot havia de girar al voltant del Hard Rock, magnificant-ho en termes d’impacte fins aquest deliri de meteorito en el que es van instal·lar Comuns i CUP, i que fou suficient per deixar el país sense el pressupost més expansiu de la seva història.

El 9 de maig, la líder dels Comuns deia “l’única garantia al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per aturar el Hard Rock és el vot als Comuns”.

La CUP va proposar als Comuns crear un “dic de contenció” contra el Hard Rock, perquè està portant Catalunya “a la destrucció” i va demanar “llençar el Hard rock a la paperera de la història”.

Doncs quines coses, vet aquí que els Comuns i la CUP, que demanaven el vot per aturar el Hard Rock, ... s’han quedat sense representació per Tarragona. 

Tant la CUP com els Comuns tenien un diputat escollit a la circumscripció de Tarragona a les eleccions del 14F del 2021, i aquest 12M del 2024 CUP i Comuns s’han quedat a zero. Entre CUP i Comuns han perdut més de 7.000 vots i el diputat que tant CUP com Comuns tenien per Tarragona. 

I encara més curiós és, oi, que el partit que sempre ha fet defensa desacomplexada del Hard Rock, el PSC hagi tingut 25.000 vots més que a les anteriors eleccions.

L’hòstia que Comuns i CUP s’han fotut a Tarragona, pel seu demencial terraplanisme argumental, estratègic i polític amb tot això del Hard Rock és per celebrar-la aplaudint dempeus! És del tot legítim que s'hi oposessin, però és demencial la manera com l'han magnificat, convertit en el més greu problema que té el país.

Si la gent no els ha votat potser és perquè la gent no vol que aturin el projecte ni que es facin dics de contenció ni es llenci res més a la paperera de la història. Respectaran Comuns i CUP el que la gent ha votat?