Pinzellada analítica sobre el baròmetre del CIS: tendències polítiques i electorals a l’estat espanyol i impacte a Catalunya

Aquesta setmana s’han fet públics els resultats de la principal enquesta periòdica que es fa a l’estat espanyol, el Baròmetre del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas). És un organisme estatal que, tot i fer una bona feina en molts camps, en les projeccions polítiques i electorals sempre acaba tenint un cert biaix cap al partit al poder. I ara que hi ha el PSOE, els baròmetres del CIS tenen aquest cert biaix que afavoreix al PSOE.

Així, el CIS, en la informació que malauradament sempre té més impacte mediàtic, projectava que el PSOE guanyaria unes hipotètiques noves eleccions, amb un 31,8% dels vots (es mantindria estable en relació a les darreres eleccions espanyoles), seguit del PP amb un 29,7% (perdria mica de vot, de manera que no tornaria a guanyar com va guanyar les darreres), com a tercera força estaria VOX (pràcticament igual que les últimes) i darrere Sumar, que podria perdre la meitat dels vots que va tenir, i Podemos (que es presentaria separadament de Sumar), per sota de Sumar (la suma de Sumar i Podemos quedaria clarament per sota dels vots que abans escissió va tenir Sumar). I a ERC i Junts el CIS també projecta uns resultats similars als que varen tenir les darreres eleccions.

Això, com deia, és la notícia mediàtica projectada pel CIS. I, alhora, la menys interessant, perquè és la més sotmesa als biaixos. Només perquè veiem l’impacte d’aquests biaixos, i abans d’entrar en el que m’interessa, que és analitzar les dades que podem neutralitzar de biaixos, podem veure com a la mostra de l'enquesta el PP té un record de vot del 24,2%, quan a les eleccions darreres va tenir el 33,06% dels vots. El PSOE té un record de vot del 31,2%, gairebé clavat al 31,68% que va tenir el 2023. Hi ha per tant un biaix d’infrarepresentació mostral del PP de 9 punts.

Com que les mostres de les enquestes no es poden “clavar” mirant només el record de vot, hi ha eines demoscòpiques per corregir biaixos, però vet aquí que el PP a l’enquesta té un 19,8% d’intenció de vot directe, i aplicant eines de correcció de vot el CIS li projecta 10 punts més, un 29,7%. El PSOE té una intenció de vot directe del 21,5%, però el CIS li projecta +10,3 punts, fins arribar al 31,8%.

És a dir, el PP té un biaix d’infrarepresentació mostral de 10 punts, el PSOE no té la més mínima infrarepresentació, però el CIS encara aplica una correcció de la intenció de vot superior al PSOE que al PP. Una mica raret, no?

Però com deia abans, a l’enquesta del CIS també hi podem trobar o podem treballar amb dades neutralitzades en relació a aquests biaixos, que ens ofereixen una visió més interessant de com van les coses a nivell estat espanyol i a nivell de Catalunya.

Des de la visió que em proporciona aquesta observació neutralitzant els biaixos, l’enquesta del CIS recull amb claredat un PP que tornaria a guanyar les eleccions i un PSOE que tornaria a quedar lleugerament pel darrere del PP, en un escenari, entre els dos partits amb major vot a l’estat espanyol, molt similar al de les darreres eleccions del 2023. Però estabilitat no vol dir que tot segueixi igual, perquè el PSOE pot estar amb uns resultats similars però no en una situació similar.

El que a criteri meu clarament no es repetiria en un nou escenari electoral és aquesta confluència de resultats de diverses formacions polítiques que van impedir que la suma de PP i de VOX tingués majoria absoluta. Això ara mateix, no es repetiria. I no es repetiria, sobretot, per un factor: per l’impacte de la trencadissa de Sumar, que es presentarà, si no hi ha cap novetat, dividit entre la proposta de Sumar i la de Podemos. 

Com hem vist abans la suma d’intenció de vot de Sumar i de Podemos quedaria per sota dels vots que va tenir Sumar les darreres eleccions. Però això, aquesta pèrdua de vots d’aquest espai, no és el que tindria el major impacte sobre l’escenari polític, impossibilitant la reedició d’un govern com l’actual: el major impacte, que aplanaria el camí a una clara majoria absoluta de PP i VOX, el tindria que aquesta divisió de  Sumar i Podemos, en un sistema electoral regit per la Llei d’Hondt, ni que sumats repetissin idèntics vots, a nivell d’obtenció de diputats els penalitzaria greument, disminuint  molt més els seus diputats que els seus vots.

El PP és la formació política, a nivell estat espanyol, amb una més alta fidelitat de vot, del 73,3%, i només té una fuga mínimament significativa de vot, un 5,7% dels seus votants el 2023 que ara votarien VOX. En canvi, recolliria un 4,6% de vots que va tenir el PSOE el 2023 i un 12,5% dels que va tenir VOX. Per tant, PP repetiria resultats, ni puja ni baixa.

El PSOE té una menor fidelitat de vot, però no és baixa, ja que és del 67,1%. És una fidelitat de vot 6 punts inferiors a la del PP, però que només podríem considerar baixa i que podria tenir impacte en els resultats electorals del PSOE si el vot no fidelitzat presentés fugues clares cap a altres formacions, i com hem vist, només hi ha un 4,6% de fuga cap al PP. Que podria tenir impacte, però que no el tindrà, de manera que el PSOE també repetirà més o menys els seus resultats, perquè de manera clara el PSOE és el partit refugi d’antics votants d’un gran ventall de formacions polítiques: un 16% d’antic vot de Sumar, un 11,4% del vot d’ERC, un 10,9% del de Junts, un 15,8% del de Coalición Canaria... Després analitzarem aquesta tendència que apunta el CIS de vot cap al PSOE de partits com ERC o Junts.

VOX, que les darreres eleccions del 2023 va quedar tercera força, segons les dades del CIS també repetirà com a tercera força, però no sembla pugui millorar els seus resultats. Té un 65,3% de fidelitat de vot (per sota de la de PP i PSOE), només té un fluxe significatiu de vot que poden guanyar, en aquest 5,7% de vot cap a VOX d’antics votants del PP, però presenta dues fugues significatives: el 12,5% de fuga de vot de VOX cap al PP i el 8,8% cap a SALF (Se Acabó La Fiesta).

Aquesta nova opció electoral del bloc de la ultradreta hispànica, aquests de SALF, no sembla estiguin en condicions de repetir els resultats electorals que van tenir a les darreres eleccions al Parlament Europeu, que els van convertir en la gran sorpresa d’aquelles eleccions. Ara mateix aquesta opció ultra només té un fluxe de vot significatiu que és el que prové d’antics votants de VOX, un 8,8%. Així les coses aquest personal del bloc ultra difícilment tindrà representació parlamentària.

Una dada inquietant de la projecció de vot d’aquest bloc ultra és que VOX es la principal opció de vot entre els joves, entre els joves que l’any 2023 no van poder votar perquè encara no tenien l’edat i que ara sí podrien votar. En aquest segment de població, la més jove, VOX, amb un 34,3% d’intenció de vots, és la formació clarament majoritària, seguida a distància pel PP amb un 17,9% i del PSOE amb un 11,6%.

La posició de VOX també es veu consolidada per altres factors de comportament electoral en aquest blog de l’extremadreta a nivell estatal, amb coses com per exemple que VOX és la principal opció de vot en unes eleccions al congrés de diputats entre els votants d’altres grups ultres, com seria el cas d’Aliança Catalana. Entre els votants d’AC les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, VOX és la seva opció de vot majoritària en unes eleccions espanyoles.

Però com deia abans, l’element que serà decisió en la hipòtesi d’un nou escenari electoral, en la projecció electoral que ara mateix projecta el CIS, és la debacle de l’espai podemita/sumar.

La divisió entre Sumar i Podemos fa que Sumar passi del 12,33% de vots que va tenir el 2023, pràcticament empatats en vots amb VOX, a un 6,5% dels vots, i que Podemos, l’escisió de Sumar, només n’aconsegueixi un 3,9%.

Del total de vots que va tenir Sumar el 2023, l’actual Sumar només en conservaria un 33,6%. I Podemos se n’emportaria un 20,9%. Un 16% del vot de Sumar aniria directament al PSOE. Com veiem amb aquests percentatges l’hòstia electoral d’aquest espai sembla assegurada. A més a més l’impacte més gran d’aquesta fractura no serà directament la pèrdua de vots, sinó que aquesta divisió del vot, més enllà del que en perdin, provocarà, via impacte Llei d’Hondt, una molt superior pèrdua de representació parlamentària. Sumar va obtenir 31 diputats amb el seu resultat electoral del 2023, dels quals pràcticament la meitat els van obtenir essent l’ultima força electoral a les seves circumscripcions, de manera que ara, amb  la projecció que podem veure a les dades neutralitzades del baròmetre del CIS, tot apuntaria a que aquest espai perdrà més de la meitat d’aquests 31 diputats que va obtenir el 2023.

I és aquí, en aquest punt, on se situa la clau de l’escenari electoral i polític de l’actual moment. La divisió de Sumar i Podemos rebenta el seu espai i projecta una clara pèrdua de representació, de diputats, fet que farà impossible que Sanchez pugui reeditar un nou pacte a moltes bandes per evitar que la suma de PP i VOX governi. La davallada provocada per la divisió caïnita de Sumar i Podemos aplana del tot el camí a la majoria absoluta de PP i VOX.

I en aquest escenari, com estan les coses a Catalunya?

El CIS no “territorialitza” els resultats de l’enquesta, de manera que no podem tenir directament quina seria, a Catalunya, la tendència de vot de totes les formacions, la projecció política i electoral general. Però atès que les dues formacions indepes que van obtenir representació a les darreres eleccions al congrés del 2023 només es presenten a Catalunya, podem avaluar la seva situació a partir de la seva projecció de vot a l’enquesta, en les dades neutralitzades.

En les dades no neutralitzades tant ERC com Junts tenen una intenció de vot directe de l’1% (percentatge sobre el vot total a nivell estatal), però el CIS projecta un 1,9% de vot per a ERC i un 1,4% per a Junts.

Un cop més, jo no ho veig clar, no veig clara aquesta projecció que fa el CIS.

ERC i Junts van tenir un resultat molt similar a les eleccions del 2023: tot i que en còmput global ERC va tenir uns 70.000 vots més que Junts, tots dos van obtenir la representació de 7 diputats al Congreso.

La tendència que ara mateix projecta el CIS és que totes dues formacions podrien perdre una mica de vot. Ara mateix ERC té una fidelitat de vot del 59,5% i Junts del 62,7%, és a dir, no se situen en la franja alta, tot i que tampoc sigui especialment baixa. I la fidelitat de vot d’ERC està 3 punts per sota de la de Junts.

Tanmateix la principal diferència entre la projecció de vot d’ERC i de Junts la podem veure en que ERC té dues fugues significatives de vot: un 11,4% cap al PSC i un 7,7% cap a Junts, mentre que Junts només tindria una fuga significativa, amb aquest 10,9% de vot que van tenir el 2023 i que ara aniria al PSC. També tindria fuga cap a ERC, però seria del 2,5%, és a dir, 9 punts inferior al transvasament d’ERC cap a Junts.

És per això que jo crec que tant ERC com Junts poden perdre una mica de vot, però més o menys seguiran igualats en els diputats que obtinguin.

En aquest context l’element per a mi més significatiu políticament d’aquestes dades és aquest 11,4% d’antic vot d’ERC cap al PSC i aquest 10,9% d’antic vot de Junts cap al PSC.

Aquesta fuga de vot entre votants dels dos partits independentistes de Catalunya amb representació al Congreso al meu entendre segueix el mateix “patró” que fa que el PSOE sigui ara mateix el partit més receptor de vot de diferents formacions a l’estat (recordem també el 16% de Sumar, el 15,8% de CCa, el 3,7% del BNG, el 2,8% del PNB...)

Des de posicionaments molts diversos, davant unes eleccions generals a l’estat espanyol, molts electors de forces molt diverses semblen prioritzar clarament el seu vot amb l’objectiu d’un vot el màxim d’útil per evitar un gobierno de PP i de VOX, per barrar el pas a VOX, a l’extrema-dreta.

Arguments i propostes en unes eleccions n’hi ha molts, molt diversos, amb moltes contradiccions, etc etc etc Però jo crec que de manera clara les dades de l’enquesta del CIS evidencien que en l’actual conjuntura política, tal i com estan les coses i tal i com es projecta l’escenari electoral i polític hi ha una part petita però significativa de l’electoral de forces polítiques molt i molt diferents que està decidint el seu vot per intentar sigui el vot més útil possible per impedir l’accés al poder de l’extremadreta de VOX.

Assistim a molts discursos que PP i PSOE són el mateix, fins i tot que la majoria de PP i VOX és el mateix que la majoria de PSOE i Sumar. I això en algunes franges de votants de formacions molt i molt diverses no es veu així, i davant el temor per l’accés al poder de VOX volen que el seu vot sigui el més útil possible per impedir-ho, i aquest vot útil per frenar VOX el veuen en el vot al PSOE.

A nivell de Catalunya, després del vot d’ERC i de Junts que va fer possible la investidura de Pedro Sanchez i un gobierno de PSOE i Sumar, tot i que el PP havia guanyat les eleccions, hi va haver veus, i encara n’hi ha, que diuen que haver fet possible amb els vots de partits indepes la investidura de Sanchez era rendició, que no es podia fer.

Això, la por a que en un moment donat l’independentisme al congrés, presoner de la seva falta d’estratègia global, pugui posicionar-se no impedint l’accés al poder de PP i VOX sembla, a la vista de les dades del CIS, que de manera clara no agrada a un percentatge significatiu dels votants d’aquests partits, aquest 11,4% de votants d’ERC i aquest 10,9% de Junts, que prefereixen “vot útil” al PSOE per impedir accés al poder de VOX.

Agradarà o no, però és així. I no només aquí, com hem vist, també a Galícia, País Basc, Canàries, i a nivell estatal amb votants de Sumar.... Davant unes hipotètiques eleccions hi ha percentatges significatius de forces i posicionaments polítics molt diferents, que farien vot útil al PSOE.

És evident que el PSOE això ho sap, i se n’aprofita. Igual d’evident que aquesta situació deixa en una posició molt complicada sempre a l’independentisme. La majoria dels votants no compren aquest discurs de que PP i VOX són el mateix que PSOE.

No és un escenari gens fàcil de gestionar, però és el que és.

Per acabar, un flash sobre un àmbit de l’enquesta els resultats de la resposta que els entrevistats han fet a la pregunta també crec ens ha d’interrogar, ens ha de fer pensar les coses, com estem i com estan les coses.

Al Baròmetre del CIS d’aquest gener 2025 el principal problema assenyalat per la ciutadania (suma del primer, segon i tercer principals problemes considerats) és l’habitatge, que això ho assenyala un 28,3% de la població, seguit de la visió que un 22,1% tenen d’estar en una situació de crisi econòmica o abocats a ella. Després, en tercer lloc tenim directament com a problema als mateixos polítics, a la política en general com a problema. En quarta posició tenim aquest 21,1% que situen la immigració dintre dels principals problemes, i un 18,8% que situa l’atur.

En aquest context, aquest gener 2025 la independència de Catalunya només és vista com un problema pel 0,2% dels enquestats, mostra representativa, que situa la independència al voltant del problema 60 a l’estat espanyol.

Novembre del 2017 un 24,6% situava la independència de Catalunya com el tercer més important problema que tenia l’Estat Espanyol. Això també ens hauria de fer reflexionar a tot el moviment, perquè també explica moltes coses...

Aquell novembre del 2017 el principal problema era l’atur: així ho assenyalava més d’un 60% de la població. A distància abismal dels altres, que se situaven entre el 20% i el 30%.

Aquell novembre del 2017 només un 1,6% assenyalava l’habitatge, l’accés a l’habitatge, com un dels principals problemes.

Aquell novembre del 2017 ja feia uns quants anys al gobierno hi havia el PP, amb Mariano Rajoy.

Però el 2018 arriba al poder Pedro Sánchez, el PSOE, que des del 2020 està governant amb Podemos i amb Sumar.

L’any 2018, quan entra Pedro Sanchez i el PSOE en solitari al gobierno l’habitatge era el problema 18 que assenyalava la ciutadania de l’estat espanyol (un 1,6%)

L’any 2020, quan Podemos entra al Gobierno de Pedro Sanchez, i hi ha estat fins ara, l’habitatge era el problema 16 de l’estat ( era el principal problema per a un 2,8% de la població).

Aquest 2025, després de més de 4 anys de polítiques del PSOE i dels podemites en matèria d’habitatge, l’habitatge ha esdevingut el principal problema que assenyala la ciutadania de l’estat espanyol. Concretament així ho veu i diu un 28,3%.

Les polítiques podemites, colaueres i del sanchisme en matèria d’habitatge han convertit l’habitatge en el principal problema de l’estat.

I tot aquest personal i els seus satèl·lits, rotllo sindicat de llogateres i similars segueixen escampant els seus discursos d’insuportable demagògia i culpant tothom dels problemes en l’àmbit de l’habitatge quan són les seves polítiques les que han convertit l’habitatge en el principal problema. I ho han fet en el temps rècord de menys de 5 anys. És tan vergonyós tot plegat.... Els causants del problema erigint-se en la solució del problema. Repugnant