Just abans d’acabar l’any 2024 vam tenir les dades del segon semestre del 2024 de l’enquesta més important que es fa a la ciutat de Barcelona, el Baròmetre municipal, que semestralment realitza l’Ajuntament des de fa moltíssims anys. El Baròmetre ha reflectit històricament, al llarg de tots aquests molts anys, la visió dels veïns sobre la seva ciutat, els seus problemes, els escenaris polítics, etc. I com ja sabeu és justament que sigui una enquesta amb la que podem traçar una visió evolutiva de la ciutat i de com veuen les coses els veïns, un dels seus principals valors. Com veurem en aquesta anàlisi que ara començo aixecar el zoom temporal i veure com es valoraven i veien les coses al llarg dels anys ens aporta una informació valuosíssima, des de tots els punts de vista.
El Baròmetre sempre ha permès evidenciar com anaven les coses a la ciutat. Però el que passa és que sovint se’n fan lectures esbiaixades o massa parcials, de manera que els titulars de les notícies que genera sovint no reflecteixen, no recullen, la situació de la ciutat a ulls dels seus veïns. I, el que encara és pitjor, tot sovint assistim a vergonyoses, immorals, manipulacions polítiques d’aquesta realitat i visió ciutadana per part d’algunes formacions polítiques. En aquest sentit els Comuns són els màxims especialistes, i se’ls ha de reconèixer la seva capacitat de tergiversació i manipulació mediàtica de la realitat de la ciutat, de la que fins ara sempre n’havien tret grans rèdits. Ara persisteixen en aquesta política immoral, però, com veurem, sembla la gent ja els té calats i no sembla els hi funcioni com els hi ha funcionat tots aquests anys.
Anàlisi de les principals qüestions que es visionen al Baròmetre de Barcelona
Si heu seguit una mica les informacions que van seguir a la publicació del Baròmetre de Barcelona del segon semestre 2024, crec que podríem agrupar-les en tres grans qüestions:
1. La valoració que fan els veïns sobre si la ciutat millora o empitjora
2. Els principals problemes que l’enquesta municipal evidencia els veïns creuen que té la ciutat, amb especial atenció al tema de l’habitatge
3. La visió sobre la situació política a Barcelona, lideratges, fortaleses, febleses, tendències polítiques globals i en relació als principals partits amb representació a l’Ajuntament
1. La ciutat millora o empitjora?
Una de les principals preguntes que planteja a la ciutadania de Barcelona el Baròmetre, des de sempre, és si d’acord a la seva visió, creu que en el darrer any Barcelona ha millorat o ha empitjorat.
Tot i que els resultats d’aquesta pregunta sempre són dels més interessants i descriptius de la situació, políticament, en aquesta edició el seu ressò mediàtic i polític encara és més gran perquè l’Ajuntament de Barcelona ha fet bandera dels resultats d’aquesta pregunta, a tots els nivells. Tenim per exemple el tuit del compte de tuiter oficial de l’Ajuntament de BCN que va dir: “En la segona onada del Baròmetre de Barcelona 2024, un 26% de la ciutadania creu que la ciutat ha millorat durant l'últim any.”
Home, enaltir que un 26% de la ciutadania de BCN creu que la ciutat ha millorat durant l’últim any i amagar que un 49,5% creu que ha empitjorat és fotre-li una mica massa de jeta a la cosa.
Però tot i ser important la visió que en un moment donat tenen els veïns sobre si la ciutat està millorant o empitjorant, l’autèntica importància, la transcendència analítica d’aquesta qüestió clau de la ciutat, emergeix quan en fem una lectura de la seva evolució en el temps i en diferents moments polítics determinats per qui estava en cada moment al capdavant de l’Ajuntament.
Tot i que em sembli una mica massa jeta per part de l’Ajuntament informar sobre el Baròmetre fent bandera de que per a un 26% dels veïns la ciutat ha millorat l’últim any, amagant que per a un 49,5% ha empitjorat, ho entenc si mirem d’on veníem.
Colau deixa la ciutat, al finalitzar el seu segon mandat, després de 8 anys, en una situació en la que només un 20,5% dels veïns valoraven que la ciutat havia millorat el darrer any, mentre que un 66,4% deien havia empitjorat.
És evident que l’electorat va fotre fora Colau per alguna cosa, i que tot i que la ciutadania va votar perquè fos Trias l’alcalde, el pacte de les forces del 155 (PSC, Comuns i PP) va permetre que el candidat del PSC, Jaume Collboni, segon més votat en aquelles eleccions, fos escollit alcalde de la ciutat.
Sempre he dit i les dades que he fet servir per explicar-ho han estat sempre aclaparadores, que els Comuns, els colauers, era el pitjor que mai li havia passat a Barcelona, que mai a la vida hi havia hagut governant Barcelona una secta com la dels Comuns, tan farsants, tan incompetents, tan males persones, tan servils al poder, tan aliens a la realitat de la majoria de veïns de la ciutat.
Sense fer grans coses, en poc més d’un any, Collboni ha fet créixer 6 punts els veïns que pensen que la ciutat ha millorat el darrer any, i ha rebaixat 16,9 punts el percentatge de veïns que creuen que la ciutat ha empitjorat (s’ha passat del 66,4% colauer al 49,5% de Collboni).
Això no és menor.
Però tampoc és menor remarcar que continua sent una clara majoria de veïns els que creuen la ciutat empitjora.
L’últim cop que hi havia una majoria de veïns per als quals la ciutat havia millorat l’últim any, pel damunt dels veïns que pensaven havia empitjorat, fou amb Xavier Trias d’alcalde. En aquell últim any del mandat de Trias, primer semestre del 2015, un 30,9% dels veïns deien que Barcelona havia empitjorat aquell darrer any, mentre un 42% deien que havia millorat, 11,1 punts de diferència a favor de la majoria de veïns que creien BCN havia millorat.
Si això era així, us podeu preguntar, com és que Trias va perdre les eleccions i les va guanyar Colau, si la majoria de veïns deien la ciutat estava millorant?
Doncs “fàcil”: perquè Colau era la candidat del règim del 78 i va ser qui va liderar tota la guerra bruta, brutíssima, contra Trias, amb tot el suport mediàtic dels mitjans del Règim, que van alimentar les més repugnants difamacions contra Trias. I no només això: Colau també va tenir tot el suport del Règim per desplegar el que és la marca dels Comuns, la seva repugnant immoralitat de plantejaments polítics, la seva repugnant demagògia.
Colau venia de ser l’actriu mediàtica de la PAH en un moment complicat perquè encara es patien les conseqüències de que esclatés la bombolla immobiliària.
Colau es va presentar contra Trias dient que resoldre els problemes dels desnonaments i de l’accés a l’habitatge era simplement una qüestió de voluntat política, i que Trias no tenia aquesta voluntat política, però ella sí.
8 anys després de mandat Colau, la que deia que resoldre els problemes de l’habitatge era només una qüestió de voluntat política, va deixar la ciutat amb uns problemes d’habitatge sense precedents.
2. 2. Els principals problemes que té la ciutat. El problema de l’accés a l’habitatge.
Sí, és evident que ara mateix l’accés a l’habitatge és, per a una majoria de veïns, el principal problema que té la ciutat. Així ho diuen un 28,8% dels barcelonins, només superat per una dècima pel 28,9% que diuen que el principal problema que té la ciutat és el de la inseguretat.
En 8 anys Colau i les seves catastròfiques polítiques van aconseguir que l’accés a l’habitatge passés de ser el principal problema de Barcelona per al 0,6% dels veïns (dades del darrer semestre del mandat Trias) a aquest 28,8%.
Si Colau feia campanya dient que resoldre els problemes d’habitatge era només qüestió de voluntat política, suposo és més que evident que per a Colau i els Comuns aquest tema només ha estat una arma electoral. Han tingut la caradura i, alhora –cal reconèixer-los-hi-, l’habilitat per imposar marcs mentals falsos, acusant als altres falsament, i proposant-se ells com els que ho podien arreglar. Vuit anys després la contundent realitat és que els Comuns i les seves polítiques són els que més han empitjorat tot el que té a veure amb l’accés a l’habitatge.
Ara, com que sembla, com vam veure a les darreres eleccions municipals, i com podem veure en la projecció electoral de l’enquesta del Baròmetre municipal, aquesta estratègia que fins ara havien liderat ells, els Comuns, no els hi funciona, ràpidament han posat en marxa els mecanismes de propaganda de la secta en Comú, amb aquest nou vergonyós invent del Sindicat de llogateres, que té exactament els mateixos objectius que en el seu moment va tenir la PAH i altres eines de la secta en comú: convertir en problema central el que ells diuen i imposar el seu discurs sobre aquesta qüestió.
Aquests nous invents de la secta en Comú, com és aquest Sindicat de Llogateres que és com ara es fan dir, tenen per objectiu fer córrer una cortina de fum sobre la clara responsabilitat que tenen Colau i els Comuns en l’actual situació i fer-ho portant el debat a uns nous objectius de criminalització, un nou discurs a partir del qual poder generar nous “enemics” als que fer responsables d’aquest problema, com per exemple això que s’han inventat dels “rendistes”.
I ho estan aconseguint. En una pregunta que per primera vegada el Baròmetre planteja, un 68,8% dels barcelonins creuen que BCN té un problema molt greu d’accés a l’habitatge, i un 25,5% bastant greu.
Després veiem com per a un 65% dels barcelonins, en les seves vides, no tenen aquest problema. Però aquests instruments de la secta en Comú són molt eficaços en la seva propaganda, i per això aquest Sindicat de llogateres ha celebrat com una gran victòria aquest 94% de veïns per als que la ciutat té un problema amb l’habitatge, ni que ells no el tinguin. I dic això fent evident que no cal que hi hagi un 35% de veïns que a la pregunta de com els afecta diguin és per a ells un problema greu. Ni que només fossin un 0,1% cal que hi hagi polítiques públiques, en col·laboració amb el sector privat, que siguin eficaces i facin possible l’accés a l’habitatge de tothom.
El problema és que la secta imposa un discurs i, com ja hem vist amb els Comuns i els 8 anys de Colau, les polítiques que despleguen només fan que empitjorar-ho tot, pel seu sectarisme atroç. Igual passa amb les noves organitzacions de la secta en comú, com aquest sindicat de llogateres. L’aplicació de qualsevol de les seves polítiques implicaria col·lapsar encara més aquest problema.
Per a aquesta secta en comú que a BCN hi hagi un 3,9% de barcelonins que viuen en un habitatge heretat i un 3,6% que viuen en un habitatge cedit per pares o familiars els converteix en rendistes, i els causants de tots els mals d’accés a l’habitatge.
Per a aquesta secta que les polítiques que va impulsar la seva lideressa Colau en els 8 anys que va estar manant a l’Ajuntament de BCN provoquessin que es passés, a Barcelona, de 3.600 pisos buits als 75.000 pisos buits de la BCN Colau... això no té cap importància ni incidència. La culpa és dels rendistes.
Per a aquesta secta, que en una dècada a Barcelona hi hagi arribat un flux migratori de més de 400.000 persones, això no té cap importància ni incidència, la culpa és dels rendistes.
I en tot cas, sempre, per a aquestes organitzacions i discursos de la trama sectària dels Comuns, sempre, també, els grans tenidors i els pisos turístics com a co-responsables de tots els mals. Que dels 75.000 pisos buits a BCN només 1.900 estiguin en mans de grans tenidors i la resta, més del 97%, en mans de particulars, això no té cap importància. Culpables!
De la mateixa manera que per a aquesta secta no té cap importància la desprotecció dels petits propietaris, la indefensió davant l’imparable increment de les inquiocupacions, que és el que hi ha al darrere d’aquest brutal increment en els 8 anys de Colau dels pisos buits. Si el llogater no paga, que es foti el propietari, que li donguin pel cul al propietari, i per posar-se de perfil, sempre fer responsables de tot als pisos turístics. Els entre 10 i 11 mil pisos turístics que hi ha a BCN també són els responsables de tot, i els 73.100 pisos de petits propietaris que en aquests 8 anys s’han vist obligats a mantenir-los buits, per evitar caiguessin en mans d’inquiocupes als que a sobre han de pagar els rebuts d’aigua i llum... per a la secta en Comú no té cap importància.
3. La gestió municipal i l’escenari polític a la ciutat de Barcelona (global i dels principals partits que van tenir el suport majoritari dels veïns de Barcelona)
a) La gestió municipal i la seva valoració:
És evident que al darrere de tot això que hem estat veient, de com els veïns veuen l’evolució de la ciutat i dels seus principals problemes, sempre hi ha un responsable, uns responsables.
Collboni és alcalde, com ja hem dit abans, pel pacte dels partits del Règim del 78, pels partits del bloc del 155: PSC, Comuns i PP. Aquest bloc del 155 no té cap problema en pactar sistemàticament per impedir que el guanyador de les eleccions a Barcelona, si no és dels seus, si no és del R78, si no és del bloc del 155, esdevingui alcalde. El 2019 Ernest Maragall (ERC) va guanyar les eleccions, però els del bloc del 155 van pactar per impedir-ho, i van fer alcaldessa, tot i no haver guanyat les eleccions, a Ada Colau.
El 2023 Xavier Trias (Junts) va guanyar les eleccions, en nombre de vots i en regidors, però un cop més el bloc del 155 (comuns, PSC i PP) van impedir que algú que no era del bloc de fidelitat al Règim del 78, esdevingués alcalde. Ho van impedir pactant i fent alcalde el candidat de la segona força més votada, Jaume Collboni del PSC.
Hi ha una dada d’una altra enquesta municipal, després de les darreres eleccions municipals (2023), que evidencia la total falta d’escrúpols del bloc del 155:
- Trias havia guanyat les eleccions municipals a Barcelona amb el 13,5% dels vots sobre el total del cens electoral
- Collboni havia tingut l’11,9% del vot sobre el total d’electors.
- L’enquesta municipal postelectoral preguntava: “tenint en compte els resultats de les eleccions, vostè quin creu que hauria de ser el proper alcalde o alcaldessa de Barcelona?”
- Un 44,5% dels veïns van defensar que el proper alcalde havia de ser Trias. Només un 18,3% van dir que havia de ser Collboni. Però al Règim del 78 els hi és tot igual, i fins i tot en un context de clara victòria de Trias i amb un 50% dels veïns de Barcelona que, amb independència del que havien votat, creien que l’alcalde havia de ser Trias.... PSC, PP i Comuns van pactar, com sempre fan, defensant els interessos del Règim del 78
Tanmateix, i un cop dit tot això, si una cosa estan evidenciant les dades del Baròmetre municipal és que malgrat ser tots (PSC, Comuns i PP) integrants del mateix bloc, del bloc del 155... Collboni i Colau no són el mateix. Més enllà de l’encert o desencert de Collboni amb les seves polítiques, no actua amb aquell atroç i destructiu sectarisme de l’Ajuntament Colau.
En un any i mig de mandat Collboni hem vist com la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona és valorada com a bona o molt bona per un 41,7% dels barcelonins, mentre que un 36,9% la valora com a dolenta o molt dolenta.
Quan Colau va plegar, en aquell últim semestre del seu mandat, un 50,4% dels barcelonins valoraven com a dolenta o molt dolenta la seva gestió, i només un 35% la valoraven com a bona o molt bona.
En un any i mig Collboni ha passat del 35% de Colau al 41,7% entre la ciutadania en valoració bona o molt bona de la gestió. Només són 6,7 punts més, però és l’evidència d’un canvi d’estil, que, ara com ara, ja comença a ser valorat positivament per la ciutadania. On més es visualitza aquest canvi del sectarisme destructiu colauer a la gestió Collboni és que en un any i mig s’ha passat del 50,4% de barcelonins que valoraven com a dolenta o molt dolenta la gestió colauer al 36,9% que valoren com a dolenta o molt dolenta la gestió Collboni:
Però encara hi ha més: el darrer semestre del mandat de Trias alcalde, el 52% de la ciutadania de Barcelona valorava com a bona o molt bona la seva gestió, i només un 21,9% la valorava com a dolenta o molt dolenta.
Trias ha estat dels alcaldes amb una millor valoració de la seva gestió, i Colau, clarament, l’alcalde amb la pitjor valoració de la seva gestió.
Però Colau i els Comuns van ser els escollits pel Règim del 78 per liderar políticament la guerra bruta, les seves mentides, calúmnies i vileses contra Trias, perquè el Règim del 78 no es podia permetre de cap manera que Barcelona fos governada per persones i formacions polítiques que no formaven part del bloc del Règim del 78.
b) b) L’escenari polític a Barcelona: anàlisi de les projeccions electorals i de la situació de les diferents formacions polítiques
La projecció de resultats electorals que fa el Baròmetre municipal de Barcelona també ha tingut el seu espai mediàtic, promogut interessadament pel PSC, amb el discurs que segons el Baròmetre de manera clara el PSC guanyaria unes eleccions a Barcelona, amb el 14,4% dels vots, i a distància de la resta de formacions.
Bé, és molt atrevit valorar projeccions electorals d’aquesta enquesta atès que només treballa amb intenció de vot directa, sense correccions de possibles biaixos, com pot ser el de la sobrerepresentació i infrarepresentació mostral a l’enquesta.
Ara ho mirarem. Però mirarem també altres coses altament sorprenents, i no condicionades per possibles biaixos, i que conviden a molta reflexió.
El PSC guanyaria les eleccions?
Podria ser. Però no de la manera que s’ha llegit de l’enquesta.
El PSC està clarament sobrerepresentat a l’enquesta: van tenir l’11,9% dels vots a les eleccions municipals, però a la mostra de l’enquesta un 18,4% diuen van votar PSC, en el que és la major sobrerepresentació mostral.
ERC també està sobre-representada, atès que va tenir un 6,8% dels vots i té un 9,9% de record de vot.
La formació clarament més infrarepresentada és Junts, que va tenir un 13,5% dels vots i només té un 10,4% de record de vot a Junts a la mostra.
Deixant al marge, neutralitzant, això dels biaixos mostrals, el cert és que també podem veure que el PSC és la formació política que està en les millors condicions per projectar-se electoralment:
- té una fidelitat de vot que tot i no ser molt alta és de les més altes que es poden veure ara mateix a Barcelona, del 57,4%.
- No perd vot de manera significativa en cap direcció, només un 3,1% cap als comuns, però que és un percentatge dins el marge d’error mostral.
- Se situa com a clar receptor de vot procedent de diferents formacions i espais polítics, amb un 6,9% del vot que van tenir els Comuns a BCN les darreres eleccions i un 4,4% d’ERC com a transferències més destacades.
I la situació de Junts a Barcelona sense Trias?
Junts va ser la formació guanyadora les darreres eleccions municipals a BCN, però ara mateix es visualitza en un moment complicat de posicionament polític i lideratges. La fidelitat de vot de Junts és baixeta, del 44%. No té fugues de vot significatives, malgrat tenir-ne, en percentatges dins marge d’error mostral, cap a ERC i PSC.
En aquesta situació de Junts hi ha dues dades que criden l’atenció i que són les que poden ajudar a entendre el que està passant:
- Junts és ara mateix la formació amb un major percentatge de votants indecisos, que no saben què faran, entre els seus antics votants, del 33,5%. Això té dues cares: la visió més positiva és que és un votant que per ara no han perdut, no ha decidit anar-se’n a cap altra opció política. I la negativa és l’evidència d’una crisi de confiança entre una part significativa dels votants que van tenir el 2023.
- L’altra dada a tenir en compte és l’impacte que entre l’electorat de Junts ha tingut que Trias hagi plegat. Qui d’alguna manera ha quedat ara mateix al capdavant de Junts a Barcelona, a l’Ajuntament, és l’infatigable Jordi Martí, a qui conec des de l’època de la Universitat, i que és d’aquestes persones que sempre hi és, i en dono fe des de la meva implicació en moviments veïnals al Poblenou. Sempre hi és, sempre està disposat a escoltar, a participar, a informar als veïns, etc. Ha fet i fa molta feina, a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que com mai no n’ha estat líder visible. Això, el fet que mai no n’hagi estat el líder visible potser explicaria la dada que m’ha cridat l’atenció i motivat aquest petit comentari: només és conegut per un 28,9% dels votants de Junts el 2023.
ERC de Barcelona es va afanyar a treure múscul i reivindicar-se a partir d’una dada del Baròmetre amb la que van encapçalar el seu tuit sobre el tema: “ 🚀@Elisendalamany, LA LÍDER BARCELONINA MÉS BEN VALORADA”. Aquest esclat d’eufòria a partir de la valoració sobre el lideratge d’Elisenda Alemany el van acompanyar de la imatge d’un coet enlairant-se.
Em sembla una mica atrevit tot plegat.
Sí, és cert, l’ex dels Comuns ara a ERC és la més ben valorada de tots els líders municipals, amb un 4,9 sobre 10, és a dir, suspenent la seva valoració.
És la més ben valorada, però la suspenen.
No sé si això és per tirar coets, com ha volgut visualitzar ERC Barcelona.
L’electorat la suspèn en la seva valoració, tot i que efectivament el seu 4,9 la permeti ser considerada la més ben valorada, però ...quines coses... Collboni i Jordi Martí tenen un 4,8 de valoració, és a dir, que només estan separats per 0,1 puntets de diferència.
Tampoc veig clar que la projecció electoral d’ERC a Barcelona sigui per tirar els coets que han tirat al seu tuit, per les xarxes:
- ERC té la més baixa fidelitat de vot de totes les formacions (només un 43,5% dels votants del 2023 ara els votarien)
- ERC perd vot de manera petita però significativa en diferents direccions (5,2% cap a Junts, 4,4% cap al PSC o 3,2% cap a la CUP)
- ERC té el segon major percentatge de vot indecís.
Després de guanyar les eleccions a Barcelona el 2019, ERC va perdre més de la meitat dels seus vots a les següents eleccions, el 2023. I ara les enquestes projecten que ERC a Barcelona segueixi perdent votants, més de la meitat dels vots que encara van retenir el 2023...
I en aquest context des de la direcció d’ERC Barcelona encara fan tuits llençant coets. No ho acabo de veure ni d’entendre.
Els Comuns l’enquesta també els projecta en la franja alta dels resultats electorals, però jo tampoc no ho veig.
Tot i que conserven un 57,7% de fidelitat de vot, perden vot de manera significativa cap a opcions com PSC (6,9%) i no en guanyen de cap.
Està clar que la secta dels Comuns s’ho juguen tot a que la seva nova estratègia liderada pel Sindicat de llogateres pugui invisibilitzar que els 8 anys de gestió Colau a Barcelona són els pitjors de la història de la ciutat i els causants, amb les seves polítiques, de l’actual crisi de l’habitatge a la ciutat.
PP i VOX
No hi ha dades suficients per veure quin serà el seu comportament, tot i que apunta seguir més o menys com ara.
La CUP
Tot i tenir una alta fidelitat de vot, seguirà clarament fora de l’Ajuntament, no està en les més mínimes condicions d’obtenir representació. Ni la CUP ni cap altra formació que ara mateix no tingui representació a l’Ajuntament de Barcelona no està en les més mínimes condicions d’obtenir-ne.
Valoració personal final:
Crec que s’està visualitzant clarament una ciutat i un escenari polítics en el que hi ha un alcalde, Collboni, amb el seu equip de gestió i govern municipal que ningú sap quines són ni seran les seves polítiques, quin és el seu model de ciutat, què volen.... però que sí tenen claríssima una cosa: gestionar sense fer soroll, absolutament allunyats de l’atroç sectarisme de la secta en Comú que ha caracteritzat els 8 anys de mandat de Colau i els seus Comuns.
S’ha revertit aquell camí infernal del sectarisme colauer que ens va portar com a ciutat i com a veïns als pitjors anys d’una ciutat que veiem empitjorar any rere any, que ens condemnava a l’horror d’una decadència de la ciutat mai vista i a un empitjorament permanent de les nostres vides, com a veïns i com a treballadors.
I això ja és molt.
El Baròmetre evidencia que encara no tenim cap lideratge polític i de ciutat fort, que aixequi passions, que generi il·lusió, que ens faci recuperar i compartir l’orgull per la ciutat que som i pel model de ciutat que volem ser...
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada