Una primera anàlisi de les dades de la 3a onada 2025 de l'enquesta BOP del CEO

Tal i com “corria” pels ambients, àdhuc per les xarxes, avui dilluns dia 24 de novembre s’han fet públiques les dades de la 3a onada del Baròmetre d’Opinió Pública del Centres d’Estudis d’Opinió.

I efectivament, també tal i com “corria”, presenta algunes dades rellevants de canvis en l’escenari polític, que crec val la pena comentar amb una certa urgència, per això aquest article ràpid, que espero poder ampliar en algun posterior article amb altres dades del BOP del CEO que crec rellevants.

El principal titular d’aquesta onada del BOP del CEO és que es confirma el creixement del vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, amb la principal novetat que per primera vegada, tot i que VOX també creix, aquest bloc el passa a liderar Aliança Catalana, que és la formació política que més creix.

L’altra “novetat” d’aquest BOP del CEO seria la confirmació de la tendència clara a la baixa del vot independentista, que en aquesta ocasió l’enquesta projecta en major afectació a Junts. Aquesta tendència de pèrdua de suports a la independència també la trobem a la pregunta “vol que Catalunya sigui un estat independent?”, on la diferència entre el NO i el Sí se situa en màxims contra la independència, amb una diferència de 14 punts a favor dels partidaris del NO (53%) davant del 39% dels favorables a la independència, del SÍ.

El bloc de l’espanyolisme constitucionalista és el que sembla mantenir-se més estable.

L’enquesta presenta alguns biaixos de representació, però no massa grans i semblen adequadament corregits en la projecció electoral. ERC i PSC tenen una lleugera sobrerepresentació, i Junts infrarepresentació.

Anàlisis de les principals dades de la projecció demoscòpica sobre l’escenari polític:

BLOC INDEPENDENTISTA (Junts, ERC i CUP)

El bloc independentista és el que més pateix pèrdua de suports. En termes de projecció d’escons passaria dels actuals 59 escons a una forquilla entre 44/47 escons, per tant una davallada significativa, conseqüència de la pèrdua de suports a Junts que projecta una pèrdua d’entre 15 i 16 diputats, tot i que després, com veurem, calgui mirar amb certa prudència aquesta projecció. ERC en canvi recuperaria una mica de vot, fet que els permetria recuperar algun escó. La CUP si fa o no fa es quedaria igual, tot i que per la franja baixa.

• Junts:

El BOP del CEO fa una estimació d’escons per a Junts de 19/20, mentre que a les darreres eleccions n’havia tingut 35. Aquesta situació vindria donada per la pèrdua d’intenció de vot, que passaria d’un 21,58% a les eleccions del 2024 a un 13,8%.

Al darrere d’aquesta baixada en la intenció de vot el més important que hi trobem és la pèrdua de fidelitat de vot entre els seus antics votants, que passaria del 72,6% (2a onada CEO, juliol 2025) al 55,4% (novembre). Aquesta pèrdua de vot fidelitzat en tan poc temps és una mica estranya. Caldrà estar atents a les properes enquestes per veure si és un efecte demoscòpic localitzat en aquest BOP o es confirma com a tendència. Jo seria prudent al respecte, perquè és un canvi massa intens per a tant poc temps, que es pot veure afectat també per la infrarepresentació mostral, atès que aquest factor no es corregeix com es fa amb altres dades de l’enquesta com la intenció de vot.

La pèrdua de vot fidelitzat que sembla estar patint Junts es complica encara més per a aquesta formació perquè el vot no fidelitzat marxa en direccions molt diferents. La principal, però, és la fuga de vot cap al bloc de l’extrema dreta racista, amb un 19,6% d’antic votant de Junts que ara votaria Aliança Catalana. Al costat d’aquesta pèrdua, també hi ha un significatiu 6,5% cap a ERC, un 3,3% cap a la CUP i fins i tot un 2,2% cap al PSC.

Junts per la seva banda només capta un 3,1% de vot provinent d’antic votant d’ERC.

Aquests dos factors, la baixada en la fidelització de vot, i no impactar en atreure vot nou és el que estaria provocant aquest descens en la intenció de vot a Junts.

• ERC:

Segons aquesta 3a onada del BOP del CEO, ERC passaria a ser la força més votada del bloc independentista, perquè tindria fins a 2 punts més en intenció de vot del vot que va tenir el 2024 (del 13,65% a l’actual projecció d’un 15,6%). En relació al BOP anterior, la fidelitat de vot seria pràcticament idèntica (69,3% al juliol, 69,8% ara).

L’enfortiment de les opcions d’ERC vindria donat perquè ara mateix capta significatius percentatges d’una gran diàspora d’antics votants d’altres partits (10,6% d’antic vot de la CUP, 6,5% del PSC, 6% dels Comuns, 6,5% de Junts...), mentre que només en perd, de manera significativa, en una direcció, cap a Aliança Catalana, amb un 6,7% d’antic vot indepe que ara votaria extrema dreta racista. Al costat d’aquesta fuga de vot també en té d’altres, menors, cap al PSC (4,3%), CUP (3,5%), Junts (3,1%) o Comuns (2%)

• CUP:

La CUP presenta la més alta fidelitat de vot del bloc independentista, del 74,2%, però té un parell de fugues significatives (10,6% cap a ERC i 4,5% cap als Comuns) que fa que no presenti opcions de millorar els seus resultats malgrat tenir petites captacions de vot d’altres formacions (3,5% d’ERC, 3,6% dels Comuns i 3,3% de Junts)

BLOC DE L’ESPANYOLISME CONSTITUCIONALISTA (PSC, PP I COMUNS)

Aquest bloc presenta una gran estabilitat, tot i que amb una certa tendència a la baixa. Així, dels 63 escons actuals el BOP del CEO projecta una franja entre els 56 i els 59 escons, bàsicament per la petita baixada de vot del PSC

• PSC:

La 3a onada del BOP del CEO projecta un lleuger descens en intenció de vot al PSC, que passaria del 27,96% al 25,7%, és a dir, 2 punts menys. Això sempre està en el marge d’error mostral, però és el que explica la lleugera pèrdua de suports d’aquest bloc. El PSC té una alta fidelitat de vot, del 73,5%, i només perd vot de manera mínimament significativa cap a ERC (6,5%), cap a AC (2,9%) i cap als Comuns (2,1%). Això equilibra en aquesta estabilitat a la baixa el que de no ser així implicaria un lleuger increment de vot, és a dir, que té diferents petites però significatives captacions de vot procedent també d’un ampli ventall d’opcions: un 4,5% del PP, un 4,3% d’ERC, un 6% dels Comuns, un 2,2% de Junts i un 3,2% d’AC.

• PP:

El PP es manté estable en les seves expectatives, que com a molt poden ser una mica a la baixa. Passaria del 10,99% dels vots al 9,3, però aquesta pèrdua pràcticament no afectaria la seva projecció d’escons, de manera que es quedaria igual o com a molt en perdria un.

El PP té una fidelitat de vot del 68,2%, amb unes fugues de vot significatives en diferents direccions, tot i que majoritàriament cap al bloc de l’extrema-dreta racista, amb un 10,1% cap a VOX i un 4,5% cap a AC. També té un 4,5% de vot cap al PSC. I només té un mínimament significatiu 4,3% de vot que captaria d’antics votants de VOX

• Comuns:

Els Comuns també presenten una gran estabilitat de vot. Van tenir un 5,83% el 2024 i ara el CEO els projecta un 6%. En el seu cas, a diferència d’altres enquestes a nivell estat espanyol, no es configura per ara una alternativa “podemita” alternativa, fet que els permet mantenir una alta fidelitat de vot, del 75,9% tot i tenir tres mínimament significatives fugues de vot (6% cap a ERC, 6% cap al PSC i 3,6% cap a les CUP). Aquestes fugues queden compensades una mica amb el 4,55 d’antic vot de la CUP, el 2% d’ERC i el 2% del PSC. Segons el CEO doncs, els Comuns seguirien amb els seus actuals 6 escons

BLOC DE L’EXTREMA DRETA RACISTA I XENÒFOBA

El bloc de l’extrema-dreta racista i xenòfoba és el que presenta una major enfortiment del seu vot, liderat per l’increment de la tendència de vot cap a AC, tot i que també cap a VOX. Aquest bloc passaria de l’11,72% dels vots el 2024 a una projecció en aquesta 3a onada del CEO de 2025 del 22,20% del vot, un increment de més de 10 punts que es transformaria també en un increment d’entre 19 i 21 escons.

• Aliança Catalana:

AC és la formació política que té un més alt increment de vot, fonamentat en un increment de vot procedent de pràcticament tot el mapa polític, que fa que esdevingui el partit que liderarà el bloc d’aquesta extrema dreta racista i xenòfoba, passant pel davant de VOX.

AC va tenir un 3,77% de vot les passades eleccions i ara passaria a tenir un 12,7%, incrementant en una forquilla d’entre 17 i 18 els seus escons (de 2 escons a 19 o 20). Com deia, al darrere d’aquesta pujada important que projecta el CEO per a AC hi trobem que el seu posicionament racista està impactant en votants de tot l’espectre polític, fins al punt de canviar allò que motivava anteriorment el vot d’aquestes persones, per projectar-lo en clau de suport als postulats de l’extrema dreta racista. I AC està guanyant clarament aquesta partida a VOX, liderant aquest bloc, recollint votants d’absolutament tot l’espectre polític. La principal transferència de vot li arribaria d’antic vot independentista, de Junts, amb un 19,6% del vot que va tenir Junts , seguida de la transferència d’un 8,7% d’antics votants de VOX. Al vot provinent d’aquestes formacions també cal afegir un 6,7% de vot provinent d’ERC, un 4,5% del PP i un 2,9% del PSC.

Per contra AC només perd un 3,2% de vot tant cap a ERC com cap al PSC i cap a Junts. I té la més alta fidelitat de vot de totes les formacions polítiques.

• VOX:

El creixement d’Aliança Catalana en aquest bloc de l’extrema dreta racista fa que la formació que fins ara el liderava, VOX, tot i créixer en vot i escons, cedeixi el lideratge a AC. VOX passaria de tenir un 7,95% dels vots a un 9,8%, el que implicaria un creixement entre 2 i 3 escons (passaria dels actuals 11 diputats a tenir-ne 13 o 14).

VOX té també una alta fidelitat de vot, del 81,2%, i només presenta fugues significatives cap a AC (8,7%) i cap al PP (4,3%), mentre que a nivell de transferències al seu favor té la més gran en el 9,1% d’antic vot del PP i el 3,2% d’antic vot a AC.

Algunes conclusions:

Tot i que en termes de projecció electoral calgui ser prudents i esperar a veure si algunes de les dades amb més impacte a l’enquesta es consoliden com a tendència o són conseqüència d’algun biaix mostral en l’actual enquesta, sí podem observar ja algunes tendències de fons que cal tenir en compte:

• La primera i més important és que hi ha un significatiu desplaçament de la motivació del vot de molts electors. Fins ara l’element nacional havia estat vertebrador de la majoria d’alineaments del vot, acompanyat també de posicionaments socials, però ara és del tot perceptible com pel damunt d’aquest posicionament en clau nacional (espanyolisme/independentisme), trobem un posicionament de vot mobilitzat en clau d’assumpció i priorització dels postulats racistes i xenòfobs del discurs d’odi de l’extrema dreta. I les evidències d’això que està passant en aquest canvi en els elements que motiven el vot final de l’elector és molt clar quan veiem que Aliança Catalana capta vot de manera significativa a tots els blocs: capta vot de Junts i d’ERC del bloc independentista, capta vot de VOX del bloc d’extrema dreta racista i capta vot del PP i del PSC del bloc de l’espanyolisme constitucionalista. Que AC rebi vot un 8,7% d’antic votant de VOX no és per cap posicionament nacional, sinó perquè el discurs d’AC sobre la immigració, el racisme i la xenofòbia, és el que motiva el vot a aquesta formació. I això ho podem veure clarament en que la majoria de votants d’AC no volen que Catalunya sigui un estat independent. Només un 44,6% dels votants d’AC volen que Catalunya sigui un estat independent, mentre que la majoria, un 55,4% no ho volen.

• Una segona tendència que podem observar a l’enquesta del CEO és que l’espai de Junts ara mateix té un posicionament complicat, amb una significativa baixa en la fidelització del seu vot. L’enquesta està feta abans dels “girs” de posicionament polític de Junts les darreres setmanes, però crec que també evidencia la confusió associada a aquest gir de les motivacions polítiques de l’electorat, davant la falta d’un projecte en clau nacional amb credibilitat. Tanmateix, i com ja he dit abans, cal ser prudents i veure si l’impacte de les dades d’aquest BOP del CEO és una tendència o bé un tema mostral, puntual. Això afectaria només, tot i que no és poc, al “volum” de l’impacte, no a que és evident que hi ha una certa desconnexió d’una part del seu vot. Factors com la possible tornada del President Puigdemont o canvis en posicionaments estratègics poden influir.

• Una tercera qüestió que em sembla rellevant de comentar és que tot i que el PSC repetiria victòria electoral, no deixa de ser fins a cert punt sorprenent que essent el partit que ho governa tot (Generalitat, Ajuntament de BCN, diputacions, gobierno del estado), amb tot el que això implica de centralitat i visibilitat i, també cal dir-ho, d’influència mediàtica... no aconsegueix capitalitzar-se políticament, fins al punt de presentar una certa tendència a pèrdua de suports. El govern de tothom no sembla arribar a tothom. I ni tan sols l’evidència de l’absència d’una alternativa política, els reforça electoralment.

• Un quart element que voldria destacar és que estranyament, o sorprenentment, ERC, tot i estar encara ficada en gairebé una crisi setmanal, sembla que va tocar fons amb el resultat electoral del 2024 i tot i que no es recupera, i encara està molt lluny del que van ser els seus resultats en els darrers cicles electorals, ha aconseguit estabilitzar el seu votant. Veurem fins a quin punt això és així, però la lectura dels dos últims CEO així ho apunta.

• Els qui no aixequen cap, i que com a lectura més positiva seria que semblen estabilitzar-se en la caiguda que van tenir les darreres eleccions, és la CUP, que pot aspirar a repetir resultats i escons, però que també pot baixar una mica.

• Els Comuns tenen la sort que per ara, així com a les darreres europees van competir amb Podemos i a Catalunya Podemos va superar-los en vot, a nivell eleccions al Parlament no s’ha configurat una candidatura podemita. Això els permet seguir com es van quedar el 2024. Si els podemitas seguissin amb la seva estratègia de fractura electoral, és evident que es veurien afectats.

• I ja per anar acabant el BOP del CEO també projecta un escenari en el que cada cop serà més complicada la governabilitat. El bloc independentista no té ja la més mínima opció de configurar una majoria parlamentària, que pugui configurar una presidència de Catalunya i un govern independentista. Si les darreres eleccions tenia 59 escons, lluny dels 68 de la majoria absoluta, ara es mou en la forquilla dels 44 als 47 escons. Però el tripartit que va permetre l’elecció del President Illa, perquè sumaven 68 escons, ara mateix en la seva franja baixa no hi arriba, es queda amb 66, i només en la franja alta podria repetir l’absoluta, amb 69 escons.

• I finalment, alertar de fins a quin punt tot el que està passant en el que ha seguit a l’1-O està desgastant les opcions de l’independentisme, com ens està allunyant no només de poder tornar a ser majoria electoral i parlamentària, sinó també del suport a la independència. Aquesta diferència màxima de 14 punts dels contraris a la independència sobre els favorables a la independència ens haurien de fer pensar a tots. Ja no és un tema electoral, sinó de posicionament nacional. No és cert que ningú hagi deixat de ser independentista. O, com a mínim des del punt de vista de voler o no la independència, molta gent ha deixat de voler-la. Durant el procés vam ser majoria, però ara estem 14 punts per sota dels que no la volen. I això ens hauria de fer pensar a tots en el que estem fent i, sobretot, en el que cal començar a fer, en com fer-nos-ho per tornar a ser la majoria que vam ser i ara hem deixat de ser.