Com estan les coses a Barcelona? Anàlisis del Baròmetre municipal de BCN i als biaixos que han alimentat els titulars mediàtics

Després de mesos sense cap enquesta “oficial” dijous vàrem tenir el BOP del CEO i divendres el Baròmetre de Barcelona.

El Baròmetre de Barcelona és una enquesta municipal que té gran valor per una cosa que sempre us dic: la possibilitat de seguir l’opinió ciutadana al llarg dels anys, de traçar evolutius. I com que disposa de dades obertes, podem consultar coses més enllà del que mediàticament “es ven”.

I què és el que mediàticament s’ha venut d’aquest Baròmetre de Barcelona?

• TV3: Baròmetre de Barcelona: el PSC guanyaria, ERC pujaria al segon lloc i Junts s'enfonsaria
• El País: Collboni ganaría las elecciones en Barcelona y Junts se desplomaría hasta la séptima posición, según el barómetro municipal
• El Periódico: Collboni ganaría unas elecciones municipales hoy en Barcelona, ERC repuntaría y Aliança y VOX superarían a Junts
• I que l’accés a l’habitatge i la inseguretat es “mantenen” com els principals problemes de la ciutat

Doncs tinc algunes coses a dir:

És evident que ara mateix les dades assenyalen que l’alcaldia de Barcelona només estan en condicions de disputar-se-la el PSC i ERC, Collboni i Elisenda Alemany. I també és força evident que Junts té un problema no menor, i s’està desconectant d’una bona part del seu electorat.

Però les dades de l’enquesta realment projecten, sense més, el que han recollit tots els titulars de premsa? Doncs no.

L’enquesta té uns biaixos representatius importants, que en no corregir-se, han alimentat (casualment?) aquests titulars mediàtics. Anem a veure-ho.

Collboni i el PSC segons l’enquesta guanyarien les eleccions, amb un 13% dels vots. En segona posició quedaria ERC, amb un 11,1%, i Junts patiria una forta sotragada i es quedaria amb un 2,6% dels vots.

Però, ai làs! Quan mirem com arriben a aquest resultat ens trobem amb unes “sorpreses” molt importants:

•     El PSC, que a les darreres eleccions va tenir un 11,9% dels vots, a la mostra de l’enquesta té un 19,9% d’enquestats, és a dir, una sobrerpresentació de 8 punts

•     ERC a les darreres eleccions va tenir un 6,8% dels vots, i a la mostra de l’enquesta té un 12,6% de record de vot, gairebé el doble de sobrerpresentació mostral

•     I, quines coses, Junts a les darreres eleccions municipals a BCN va tenir un 13,5% dels vots, i a la mostra només hi trobem un 7,8% d’enquestats que varen votar Junts, és a dir, una infrareprsentació de 6 punts, gairebé una infrarepresentació de la meitat.

Així les coses, amb aquesta sobrerepresentació de 8 punts del PSC i del doble del vot que va tenir ERC, no m’estranya que els titulars hagin estat que PSC guanyaria i ERC estaria en condicions de disputar l’alcaldia a Collboni i el PSC.

La meva visió, a la vista de les dades i dels biaixos, és que la cosa ara mateix està molt incerta.

Evidentment els resultats de Junts no serien els que projecten l’enquesta mediàticament, perquè la seva infrarepresentació és molt alta. Però el cert és que les dades evidencien amb claredat que Junts, que va guanyar les darreres eleccions a Barcelona, ara mateix té un problema i un repte. Té un problema perquè només un 25,5% dels qui els van votar les darreres eleccions ara ho farien, el que és un percentatge molt baix, una molt i molt baixa fidelització dels seus votants. És una dada molt impactant. Però, al mateix temps, també s’evidencia el repte que té, perquè la major part del seu antic vot ara mateix està indecís. Un 42,3% dels antics votants de Junts ara mateix no saben què votaran l’any vinent. I per a aquest repte que té pel davant Junts també és important tenir en compte que ara com ara, tot i tenir fugues de vot cap a altres formacions, no són decisives. Si al BOP del CEO Junts podia tenir a nivell nacional una fuita de vot del 24% cap a l’extrema-dreta racista d’AC, a Barcelona el votant de Junts que ara votaria a l’extremadreta d’AC seria un 8%.. I només el 3,7% de fuga de vot cap a ERC té una dimensió mínimament representativa. Insisteixo, el repte de Junts és aquest enorme volum de votants indecisos que té. I la molt baixa fidelització de vot que té. A aquesta situació suposo no és aliena la manera com Junts ha gestionat la retirada de Xavier Trias.

ERC a les darreres eleccions va tenir un resultat molt fluix. Després que les anteriors les hagués guanyat, amb Maragall candidat, i de que es gestionés un pacte de tot el Règim del 78 per impedir que fos alcalde, les municipals del 2023 ERC va quedar en quarta posició, ara sembla tenir unes opcions d’estar recuperant espais gens menyspreables.

Tot i que la projecció del resultat d’ERC a l’enquesta en la seva difusió mediàtica està totalment condicionada per la sobrerepresentació mostral d’ERC, del doble del vot que va tenir, el cert és que les seves dades presenten opcions interessants. D’entrada és la formació amb major fidelitat de vot, del 61,7% (no és estrany, tot sigui dit, perquè a les darreres eleccions ja va perdre molt vot). Però, i aquesta és la part més positiva per a ERC, rep votants de molt diferents espais: 3,7% de Junts, 6,1% del PSC i 6,5% dels Comuns. I només presenta una fuita de vot mínimament significativa, amb aquest 4,3% cap al PSC.

Pel que fa al PSC, tot i governar molt còmodament la ciutat, només té un 54,6% de fidelitat de vot, amb una transferència del 6,1% cap a ERC, i sense cap recepció de cap altra força política mínimament representativa.

Els Comuns segueixen navegant cap a la irrellevància, amb només un 52% de fidelitat de vot i sense que cap votant de cap espai polític tingui intenció de votar-los.

Finalment tenim que la propaganda mediàtica clarament ha volgut promocionar les opcions de l’extremadreta racista que representa AC, fins al punt de posicionar-los-hi un resultat millor que el de Junts. Però jo això no ho veig. L’única transferència de vot mínimament significativa és aquest 8% de Junts. Després té un 2,3% i un 2,2% d’antic votant de PSC i ERC. I aquí s’acaba, excepte que, i són dades que no estan a l’informe municipal, tingui una transferència important de vot de VOX i del PP, com algunes enquestes han assenyalat.

Pel que fa a la CUP ara mateix, segons dades enquesta, les seves opcions per tornar a entrar a l’Ajuntament de BCN són molt baixes.

El Baròmetre municipal també ha tingut un impacte mediàtic molt uniforme, molt generalitzat, amb això que l’accés a l’habitatge i la inseguretat es “mantenen” com els principals problemes de la ciutat.

Crec que seria interessant veure això del “es mantenen”

L’accés a l’habitatge és al Baròmetre municipal el primer problema que els barcelonins diuen té la ciutat. Així ho assenyalen un 31% dels enquestats.

La pregunta és des de quan “es manté” l’accés a l’habitatge com a primer problema. Quan Collboni pacta amb tot el Règim del 78 per evitar que Trias, que havia guanyat les eleccions, fos l’alcalde, i després de 8 anys de govern Colau, l’accés a l’habitatge era el principal problema per a un 11,6% dels barcelonins. Però ai làs, quan Colau i el R78 roben a Trias l’alcaldia que va tenir durant 4 anys, l’accés a l’habitatge només era el principal problema per a un 0,4% dels barcelonins.

És més que evident que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en el principal problema com a conseqüència de les polítiques d’habitatge de Colau i els Comuns, amb el suport sempre del PSC. I que ara li ha esclatat a la cara al PSC. Quan Trias deixa l’alcaldia no era un problema, i Colau i Collboni i les seves demencials polítiques l’han convertit en el principal problema.

Pel que fa a la inseguretat, doncs “otro tanto”. Quan Collboni esdevé alcalde, després de 8 anys de colauisme, la inseegruretat era el principal problema de la ciutt, per a un 26,6%. Ara ho és per a un 26,3%. Però el que és impactant és que després de Trias alcalde la inseguretat només era un problema per al 3,9% dels barcelonins. Un altre exemple de que Colau i Collboni són els responsables d’haver generat aquest problema, la inseguretat.

A favor de Collboni només trobem que després de 8 anys de colauisme en Comú la neteja s’havia situat també entre els principals problemes de la ciutat, amb un 9,9%. Després d’aquests 3 anys de Collboni només un 3,7% ho assenyalen com a problema

Per acabar, també crida molt l’atenció la falta de lideratge a la ciutat, a Barcelona, que percep la ciutadania. Un 61% diu que no sap qui li agradaria fos alcalde, que sumat al 9% que diuen que cap, que no li agrada cap, situa en un 70% dels barcelonins que no veuen lideratge a la ciutt.

Però aquesta dada és encara més impactant quan veiem que només un 39,5% dels votants del PSC les darreres municipals, voldrien que després de les properes eleccions Collboni segueixi sent l’alcalde de Barcelona.

Conclusions:

•     Estem davant un escenari molt i molt obert, sobretot perquè les dades que projecta l’enquesta no són gens sòlides, pels biaxos mostrals. La sobrerepresentació de PSC i ERC és la que ha projectat els titulars mediàtics sobre les opcions electorals a Barcelona. La infrarepresentació de Junts és una de les raons per les que només surt a la foto perquè pateix una davallada. Però no l’única. Junts té un evident problema de desconnexió amb el seu electorat, amb una de les fidelitats de vot més baixes que he vist en relació a un partit que és qui va guanyar les darreres eleccions

•     És fals que els principals problemes “es mantenen”: els principals problemes, que són l’accés a l’habitatge i la inseguretat, els han creat els mandats i les polítiques de Colau i Collboni, perquè quan Trias va deixar l’alcaldia no eren ni de lluny un problema per a la ciutadania

•     Les dades també evidencien una molts sorprenent falta de lideratge a Barcelona per al gruix de la ciutadania