Dimarts 17 de febrer del 2015, dimarts vinent quan escric l'article, farà 80 anys d'un combat de boxa extraordinari, entre Josep Gironès, català, catalanista, «el crack de Gràcia», campió d'Espanya, campió d'Europa, contra Miller, pel campionat del Món.
El combat tingué lloc a la Monumental, convertida en singular ring, amb una espectacular multitud fent costat el campió i ídol local, Josep Gironès. Els milers de persones que omplien el recinte no pogueren veure Gironès coronar-se campió del món. Caigué per KO. El seu primer KO en la seva carrera. Després d'aquest combat, es retirà.
La boxa, en aquells temps, tenia un prestigi i una popularitats enormes. Gironès era un ídol de masses equiparable als actuals futbolistes. Barcelona tenia molts llocs on es programaven regularment combats de boxa, que eren seguits per una multitud apassionada.
Però encara una altra cosa molt més important: era un esport molt practicat pel jovent.
El 1930 Batista i Roca, acompanyat d'altres insignes personalitats del catalanismes havien format «Palestra», una entitat que perseguia formar un jovent amb «INTELIGÈNCIA I CARÀCTER», a través de l'esport i de la formació política i cultural.
Els Germans Badia i el que fou Estat Català també tingueren la pràctica de l'esport, singularment la boxa, com un dels elements de formació de la seva militància. El mateix Miquel Badia la practicava.
Josep Gironès i Miquel Badia formen part d'una joventut marcada pel seu compromís amb el país, per una voluntat de servei, i per, de dues maneres molt diferents, deixar-hi la vida.
Miquel Badia, amb el seu germà Josep, foren assassinats per un escamot failangista un 28 d'abril del 1936. Feia poc més d'un any que Josep Gironès havia deixat la boxa professional. Però també va ser objecte de persecució pels anarquistes, ell i el seu entorn. Els consideraven massa propers als Germans Badia, els veien com a part d'una mateixa trama patriòtica. Gironès va entrar al servei del President de la Generalitat, Lluís Companys, com a guardaespatlles.
Gironès patirà i viurà, com la resta del poble de Catalunya, la guerra. Acabà exiliat a Mèxic, on morí, enmig l'anonimat, el 1982. Abans, però, havia estat víctima també, com els Germans Badia, d'una campanya d'infàmia, acusant-lo de torturar a les comissaries. Amb el temps es va poder demostrar la total falsedat de les acusacions de l'entorn failangista.
Dimarts farà 80 anys d'aquell combat memorable, històric per a la boxa catalana. Gironès i aquella multitud que emplenava fins dalt de tot la Monumental són el testimoni d'una època i d'una cultura esportiva i compromís que cal recuperar.
Cal recuperar l'esperit de Palestra, d'una militància amb «INTEL·LIGÈNCIA I CARÀCTER», un esperit que avui trobem dissortadament molt a faltar en l'actual militància o en la manera de comprometre's que té molta gent, ja sigui perquè evidencien cada cop que poden la seva poca intel·ligència, ja sigui perquè amb tot el que fan evidencien absència de caràcter, entès com fortalesa física i interior, entès, sobretot, com el contrari al pensament feble.
Palestra tenia en l'excursionisme el seu eix central esportiu, que combinava amb altres esports i amb la formació política i cultural. L'Estat Català dels Germans Badia incidia en modalitats esportives que proporcionaven disciplina personal, com a fonament de la capacitat de disciplina col·lectiva.
La joventut d'avui en dia ja té en l'esport un dels seus grans eixos de formació, potser com mai. L'explosió de la pràctica d'esports d'equip (futbol, bàsquet, hoquei...) i també individuals, fins i tot d'arts marcials (judo, tae-kwon-do, karate...) és un fet.
De tot aquest esclat lamentablement la boxa és un esport que n'ha quedat força al marge.
Tot i que en els últims anys s'han obert alguns gimnasos de boxa estem molt lluny del que havia estat la boxa a Catalunya. Estem molt lluny del que havia permès, ara fa 80 anys, fer un campionat del món omplint la Monumental. D'una manera inconscient i/o absurda, hem deixat perdre una tradició esportiva tan important a Catalunya com la boxa.
I ara que fa 80 anys d'aquest combat mític, crec que tenim l'oportunitat de recuperar amb lletres d'or figures llegendàries del nostre esport i de la nostra realitat nacional com en Josep Gironès, però també de recuperar l'amor per la boxa i la seva pràctica i, molt especialment, per donar un sentit de formació personal al servei d'un bé comú en la nostra formació, intel·lectual i física. INTEL·LIGÈNCIA I CARÀCTER.
M'agradaria que aquest dimarts 17 de febrer del 2015, quan farà 80 anys del combat Gironès-Miller pel campionat mundial de boxa a la Monumental, ho recordéssim, ho valoréssim i, entre tots, retéssim el millor homenatge a qui, no ho dubto, va ser un autèntic referent, Josep Gironès, ajudant a tornar la boxa al lloc que es mereix com a modalitat esportiva, com a part de la més genuïna tradició esportiva catalana.
El combat tingué lloc a la Monumental, convertida en singular ring, amb una espectacular multitud fent costat el campió i ídol local, Josep Gironès. Els milers de persones que omplien el recinte no pogueren veure Gironès coronar-se campió del món. Caigué per KO. El seu primer KO en la seva carrera. Després d'aquest combat, es retirà.
La boxa, en aquells temps, tenia un prestigi i una popularitats enormes. Gironès era un ídol de masses equiparable als actuals futbolistes. Barcelona tenia molts llocs on es programaven regularment combats de boxa, que eren seguits per una multitud apassionada.
Però encara una altra cosa molt més important: era un esport molt practicat pel jovent.
El 1930 Batista i Roca, acompanyat d'altres insignes personalitats del catalanismes havien format «Palestra», una entitat que perseguia formar un jovent amb «INTELIGÈNCIA I CARÀCTER», a través de l'esport i de la formació política i cultural.
Els Germans Badia i el que fou Estat Català també tingueren la pràctica de l'esport, singularment la boxa, com un dels elements de formació de la seva militància. El mateix Miquel Badia la practicava.
Josep Gironès i Miquel Badia formen part d'una joventut marcada pel seu compromís amb el país, per una voluntat de servei, i per, de dues maneres molt diferents, deixar-hi la vida.
Miquel Badia, amb el seu germà Josep, foren assassinats per un escamot failangista un 28 d'abril del 1936. Feia poc més d'un any que Josep Gironès havia deixat la boxa professional. Però també va ser objecte de persecució pels anarquistes, ell i el seu entorn. Els consideraven massa propers als Germans Badia, els veien com a part d'una mateixa trama patriòtica. Gironès va entrar al servei del President de la Generalitat, Lluís Companys, com a guardaespatlles.
Gironès patirà i viurà, com la resta del poble de Catalunya, la guerra. Acabà exiliat a Mèxic, on morí, enmig l'anonimat, el 1982. Abans, però, havia estat víctima també, com els Germans Badia, d'una campanya d'infàmia, acusant-lo de torturar a les comissaries. Amb el temps es va poder demostrar la total falsedat de les acusacions de l'entorn failangista.
Dimarts farà 80 anys d'aquell combat memorable, històric per a la boxa catalana. Gironès i aquella multitud que emplenava fins dalt de tot la Monumental són el testimoni d'una època i d'una cultura esportiva i compromís que cal recuperar.
Cal recuperar l'esperit de Palestra, d'una militància amb «INTEL·LIGÈNCIA I CARÀCTER», un esperit que avui trobem dissortadament molt a faltar en l'actual militància o en la manera de comprometre's que té molta gent, ja sigui perquè evidencien cada cop que poden la seva poca intel·ligència, ja sigui perquè amb tot el que fan evidencien absència de caràcter, entès com fortalesa física i interior, entès, sobretot, com el contrari al pensament feble.
Palestra tenia en l'excursionisme el seu eix central esportiu, que combinava amb altres esports i amb la formació política i cultural. L'Estat Català dels Germans Badia incidia en modalitats esportives que proporcionaven disciplina personal, com a fonament de la capacitat de disciplina col·lectiva.
La joventut d'avui en dia ja té en l'esport un dels seus grans eixos de formació, potser com mai. L'explosió de la pràctica d'esports d'equip (futbol, bàsquet, hoquei...) i també individuals, fins i tot d'arts marcials (judo, tae-kwon-do, karate...) és un fet.
De tot aquest esclat lamentablement la boxa és un esport que n'ha quedat força al marge.
Tot i que en els últims anys s'han obert alguns gimnasos de boxa estem molt lluny del que havia estat la boxa a Catalunya. Estem molt lluny del que havia permès, ara fa 80 anys, fer un campionat del món omplint la Monumental. D'una manera inconscient i/o absurda, hem deixat perdre una tradició esportiva tan important a Catalunya com la boxa.
I ara que fa 80 anys d'aquest combat mític, crec que tenim l'oportunitat de recuperar amb lletres d'or figures llegendàries del nostre esport i de la nostra realitat nacional com en Josep Gironès, però també de recuperar l'amor per la boxa i la seva pràctica i, molt especialment, per donar un sentit de formació personal al servei d'un bé comú en la nostra formació, intel·lectual i física. INTEL·LIGÈNCIA I CARÀCTER.
M'agradaria que aquest dimarts 17 de febrer del 2015, quan farà 80 anys del combat Gironès-Miller pel campionat mundial de boxa a la Monumental, ho recordéssim, ho valoréssim i, entre tots, retéssim el millor homenatge a qui, no ho dubto, va ser un autèntic referent, Josep Gironès, ajudant a tornar la boxa al lloc que es mereix com a modalitat esportiva, com a part de la més genuïna tradició esportiva catalana.
PS: de la intel·ligència i la formació del caràcter per evitar el jovent quedi presoner del "pensament feble" en parlarem, i molt, els propers mesos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada