La setmana passada -cap de setmana inclòs- va ser un nou recital de trets al peu (i ja en van més dels que recordem).
La reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir encara no sap ningú perquè es va convocar. Perquè el resultat va ser trets a dues mans amb retallada als peus. Que no en sortís el reconeixement del caràcter plebiscitari de la convocatòria d'eleccions del 27S va convertir la seva convocatòria en una absurditat estratosfèrica. Encara estem esperant alguna explicació de a què va treure cap tot plegat.
El final de la setmana i el mateix cap de setmana van començar a aparèixer informacions sobre els eixos amb què CDC es plantejava la seva «refundació». Tot semblava anar molt bé fins que es van generar dues notícies delirants sobre com s'apuntava la definició de la «nova» CDC. I va semblar, cosa, que encara no entenc ara, que es volien situar com un partit de tall «socialdemòcrata».
A veure, jo no sóc de CDC, ni hi he militat mai, tot i que les dues últimes eleccions hagi votat Mas i hagi expressat públicament el meu suport. Però sempre he entès que CDC tenia des de la seva fundació una certa vocació de «moviment», i que abraçava una pluralitat ideològica en el seu interior des de posicions conservadores a democratacristianes, liberals i també socialdemòcrates. I una virtut que havia tingut és gestionar aquesta pluralitat de manera convincent, com un partit molt homologable a altres partits fonamentalment liberals tal i com s'entenen a Europa, que admetia diferents accents. De fet CDC s'enquadra en el grup liberal del PE i pertany a la Internacional Liberal.
Era un globus sonda? Era una tergiversació descontextualitzada? Era un mal moment comunicatiu? Era confondre una opinió personal amb els eixos sobre els que es vol edificar aquesta refundació anunciada? No ho sé, a mi no m'ha quedat clar què era. Va ser confús i desconcertant. I tot i que em considero una persona ben informada políticament, no ho vaig entendre. Però, per sort, allà va quedar.
Els fets del cap de setmana van ser encara més absurds, i amb conseqüències més greus. Situem-los: segons van recollir amb picar de mans alguns mitjans, en Josep Rull hauria dit que CDC es definia més com un partit nacionalista que com un partit independentista.
No vull entrar en el literal de la cosa. Ni tan sols m'interessa. Qualsevol aproximació a una expressió d'aquest tipus és d'una patositat incomprensible.
Una patositat, a més, que unida a la xaladura habitual del país, va aconseguir amagar un fet polític que, aquest sí, era de primer nivell: que de manera explícita, amb totes les lletres, CDC assumia com el seu objectiu polític la INDEPENDÈNCIA. Era la primera vegada que això passava.
Em supera que, entre tots, un fet polític tan rellevant i esperat, aconseguíssim que passés desapercebut, com si fos intranscendent.
Situem els elements que expliquen el que ha passat:
La reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir encara no sap ningú perquè es va convocar. Perquè el resultat va ser trets a dues mans amb retallada als peus. Que no en sortís el reconeixement del caràcter plebiscitari de la convocatòria d'eleccions del 27S va convertir la seva convocatòria en una absurditat estratosfèrica. Encara estem esperant alguna explicació de a què va treure cap tot plegat.
El final de la setmana i el mateix cap de setmana van començar a aparèixer informacions sobre els eixos amb què CDC es plantejava la seva «refundació». Tot semblava anar molt bé fins que es van generar dues notícies delirants sobre com s'apuntava la definició de la «nova» CDC. I va semblar, cosa, que encara no entenc ara, que es volien situar com un partit de tall «socialdemòcrata».
A veure, jo no sóc de CDC, ni hi he militat mai, tot i que les dues últimes eleccions hagi votat Mas i hagi expressat públicament el meu suport. Però sempre he entès que CDC tenia des de la seva fundació una certa vocació de «moviment», i que abraçava una pluralitat ideològica en el seu interior des de posicions conservadores a democratacristianes, liberals i també socialdemòcrates. I una virtut que havia tingut és gestionar aquesta pluralitat de manera convincent, com un partit molt homologable a altres partits fonamentalment liberals tal i com s'entenen a Europa, que admetia diferents accents. De fet CDC s'enquadra en el grup liberal del PE i pertany a la Internacional Liberal.
Era un globus sonda? Era una tergiversació descontextualitzada? Era un mal moment comunicatiu? Era confondre una opinió personal amb els eixos sobre els que es vol edificar aquesta refundació anunciada? No ho sé, a mi no m'ha quedat clar què era. Va ser confús i desconcertant. I tot i que em considero una persona ben informada políticament, no ho vaig entendre. Però, per sort, allà va quedar.
Els fets del cap de setmana van ser encara més absurds, i amb conseqüències més greus. Situem-los: segons van recollir amb picar de mans alguns mitjans, en Josep Rull hauria dit que CDC es definia més com un partit nacionalista que com un partit independentista.
No vull entrar en el literal de la cosa. Ni tan sols m'interessa. Qualsevol aproximació a una expressió d'aquest tipus és d'una patositat incomprensible.
Una patositat, a més, que unida a la xaladura habitual del país, va aconseguir amagar un fet polític que, aquest sí, era de primer nivell: que de manera explícita, amb totes les lletres, CDC assumia com el seu objectiu polític la INDEPENDÈNCIA. Era la primera vegada que això passava.
Em supera que, entre tots, un fet polític tan rellevant i esperat, aconseguíssim que passés desapercebut, com si fos intranscendent.
Situem els elements que expliquen el que ha passat:
Quina és una de les coses que han estat, pá lo bueno i pá lo malo, «senyal d'identitat» de CDC des de la seva fundació? L'ambigüitat. Allò de la puta i la ramoneta. Per arribar on feliçment som ara CDC ha fet tants «meandres» (en expressió afortunada de Jordi Graupera) que a ningú li ha d'estranyar que això hagi provocat fatiga i desconfiança en molta gent.
Simultàniament, segon fet rellevant, si una cosa caracteritza el període que ara vivim és que ha obligat tothom a clarificar-se i a posicionar-se: o amb la independència o contra la independència.
CDC, amb el President Mas al capdavant, fa molt temps que va començar el seu viratge independentista. I molts hi hem confiat i hi confiem del tot. Per a mi el President Mas és en aquests moments la peça clau de tot el procés i el viratge del món de CDC el que explica que siguem on som.
Però hom no pot eternitzar la maniobra de viratge. Després del 9N CDC i el President Mas tenien una oportunitat d'or per capitalitzar els 2 milions de vots per una Catalunya estat independent. S'haurien d'haver posat des del minut 1 al capdavant d'aquesta reivindicació i objectiu. M'he cansat de demanar-ho, des d'aquestes pàgines. I calia fer-ho de manera explícita, amb totes les lletres, pronunciant amb claredat emfàtica totes i cadascuna de les lletres que formen la paraula INDEPENDÈNCIA.
Després de tants anys d'ambigüitat, de fer la puta i la Ramoneta, i de tenir com a soci el senyor Duran i Lleida, enemic declarat del procés, assumir aquest objectiu, la independència, no admetia ni una sola metàfora més, ni un sol meandre més, ni una sola construcció imaginativa més. Només admet i requereix claredat.
Si, amb encert, amb tot el que hem conegut, CDC assumeix explícitament la INDEPENDÈNCIA com a objectiu polític, perquè ho ha fet, realment no entenc a què treia cap ficar-se en aquest jardí de que si nacionalista, que si independentista, que si més que independentista...
Podríem parlar de l'efecte «coyote», remetent-nos als mítics dibuixos animats de la nostra infantesa del «Coyote y el Correcaminos», en els quals el coyote invertia tot el seu enginy i recursos per fer alguna cosa, per assolir un objectiu, però, no se sap com, finalment tot el que feia sempre s'acabava girant en contra seu.
I és clar, la simple patositat ha estat tan implacablement com estúpidament aprofitada per aquesta legió d'independentistes de bla bla bla que enlloc d'alegrar-se que CDC hagués assumit programàticament la independència, s'han llençat ferotgement a expulsar de l'independentisme al món convergent, a CDC, al President, etc. Quina gran intel·ligència, xatos!
Aquesta malaltissa vocació que tenen molts de dedicar totes les seves energies a intentar demostrar que CDC no és independentista, a rastrejar tota paraula i gest buscant la prova definitiva que confirmi la seva teoria conspiranoïca per desemmascarar CDC i els pèrfids convergents és de psiquiatra, és terrible. I pot ser letal.
CDC i el President Mas són potser la peça més decisiva en aquest tram del procés. També ho són ERC i Junqueras i la societat civil. Però la clau, la decisiva, la que determinarà l'èxit o el fracàs del procés està amb el que faci el President Mas i CDC. Tinc PLENA confiança en el President i el seu equip, i tinc també plena confiança en algú com en Josep Rull que sé que és independentista de tota la vida. Però han de ser conscients d'on venen per fer el que inequívocament volen fer, i generar els efectes que es volen generar...
I reitero el que, a criteri meu, cal fer ara, i de manera urgent:
- Assumir explícitament, inequívocament, amb totes les lletres, la INDEPENDÈNCIA com a objectiu polític. Sense cap metàfora. Sense cap meandre. Sense cap ocurrència. Sense ni una coma, ni tan sols una cursiva o un entre cometes. CDC i el President Mas s'han de posar al capdavant dels 2 milions de catalans que vàrem votar independència el 9N. Arribar-hi, a la independència, és el gran objectiu polític que tenim com a país i que ha assumit el President Mas i CDC. Doncs, collons, deixem de fer coses estranyes, i que quedi clar per tothom, és absurd anar desgastant tot el crèdit i respecte que s'assoleix simplement per no fer ni dir les coses clares.
- Proposar una candidatura, de cara al 27S, configurada al voltant del President Mas i de tota la gent que s'hi vulgui sumar, assumint amb la mateixa explicitat inequívoca del punt anterior la INDEPENDÈNCIA com a objectiu. I si algú no ho fa, fora! que no hi sigui! Ben lluny! Això ha de quedar clar ja des d'ara. No es pot esperar més. El 27S anem a votar la independència. I el President ha d'encapçalar una candidatura per la independència on tothom que hi vagi comparteixi aquest objectiu inequívocament.
Duran ja ha dit que no el comparteix. Molt bé, em sembla legítim i és coherent amb la seva trajectòria. El que ja no és coherent és que encara estigui enredant com ho està fent. CDC i el President Mas han de dir tan formalment, explícitament i inequívocament com calgui que el seu objectiu és la independència i que amb el President només s'hi anirà si aquest objectiu es comparteix sense matisos de cap mena.
Quan això ho faci CDC i el President Mas a Unió hauran de triar si assumeixen l'objectiu i full de ruta del President Mas i per tant van amb ell, o no l'assumeixen, aproven un full de ruta propi i es presenten en solitari o amb uns nous aliats (PSC, PP, què té previst fer Duran??) amb aquest full de ruta propi per bandera.
I davant d'això el gran haurem de veure si la bona gent d'Unió seguirà a Duran en la seva aventura de "construir" una alternativa al President Mas i a la independència o, com estic segur que passarà, es mantindran, incloses les sigles, fidels al llegat de Carrasco i Formiguera, al costat del President Mas, amb la llista que configuri per la INDEPENDÈNCIA. I ja està. No hi ha més secret, o Unió està amb el President i la independència o hi estan en contra. Això ho ha de decidir la gent d'Unió, però ho han de fer ARA. I el President ha de provocar que ho facin ara, perquè la situació no és sostenible.
En resum, tots plegats portem molts mesos fent-ho molt malament. I ja n'hi ha prou. Si algú es pensa que això no passarà factura, està molt equivocat. Sempre hi ha una relació causa-efecte entre el que fem i el que passa. Quan ho fem bé, sumem. Quan ho fem rematadament malament, perdem empenta, perdem força.
Conjurem-nos d'una vegada i per totes a blindar el procés, a blindar el caràcter plebiscitari del 27S, a projectar un full de ruta inequívoc i engrescador per arribar a la independència i posem-nos-hi a treballar com mai els que el compartim. I els que no, que facin la seva, que presentin quina és la seva alternativa.
Perquè pel que fa al nostre projecte, la INDEPENDÈNCIA, Només si ho fem bé, si generem il·lusió, si se'ns veu forts, cohesionats, guanyadors... aconseguirem arrossegar tothom a votar INDEPENDÈNCIA, tant a les municipals com el 27S.
SOM-HI, COLLONS!!!!
DONEC PERFICIAM
CDC, amb el President Mas al capdavant, fa molt temps que va començar el seu viratge independentista. I molts hi hem confiat i hi confiem del tot. Per a mi el President Mas és en aquests moments la peça clau de tot el procés i el viratge del món de CDC el que explica que siguem on som.
Però hom no pot eternitzar la maniobra de viratge. Després del 9N CDC i el President Mas tenien una oportunitat d'or per capitalitzar els 2 milions de vots per una Catalunya estat independent. S'haurien d'haver posat des del minut 1 al capdavant d'aquesta reivindicació i objectiu. M'he cansat de demanar-ho, des d'aquestes pàgines. I calia fer-ho de manera explícita, amb totes les lletres, pronunciant amb claredat emfàtica totes i cadascuna de les lletres que formen la paraula INDEPENDÈNCIA.
Després de tants anys d'ambigüitat, de fer la puta i la Ramoneta, i de tenir com a soci el senyor Duran i Lleida, enemic declarat del procés, assumir aquest objectiu, la independència, no admetia ni una sola metàfora més, ni un sol meandre més, ni una sola construcció imaginativa més. Només admet i requereix claredat.
Si, amb encert, amb tot el que hem conegut, CDC assumeix explícitament la INDEPENDÈNCIA com a objectiu polític, perquè ho ha fet, realment no entenc a què treia cap ficar-se en aquest jardí de que si nacionalista, que si independentista, que si més que independentista...
Podríem parlar de l'efecte «coyote», remetent-nos als mítics dibuixos animats de la nostra infantesa del «Coyote y el Correcaminos», en els quals el coyote invertia tot el seu enginy i recursos per fer alguna cosa, per assolir un objectiu, però, no se sap com, finalment tot el que feia sempre s'acabava girant en contra seu.
I és clar, la simple patositat ha estat tan implacablement com estúpidament aprofitada per aquesta legió d'independentistes de bla bla bla que enlloc d'alegrar-se que CDC hagués assumit programàticament la independència, s'han llençat ferotgement a expulsar de l'independentisme al món convergent, a CDC, al President, etc. Quina gran intel·ligència, xatos!
Aquesta malaltissa vocació que tenen molts de dedicar totes les seves energies a intentar demostrar que CDC no és independentista, a rastrejar tota paraula i gest buscant la prova definitiva que confirmi la seva teoria conspiranoïca per desemmascarar CDC i els pèrfids convergents és de psiquiatra, és terrible. I pot ser letal.
CDC i el President Mas són potser la peça més decisiva en aquest tram del procés. També ho són ERC i Junqueras i la societat civil. Però la clau, la decisiva, la que determinarà l'èxit o el fracàs del procés està amb el que faci el President Mas i CDC. Tinc PLENA confiança en el President i el seu equip, i tinc també plena confiança en algú com en Josep Rull que sé que és independentista de tota la vida. Però han de ser conscients d'on venen per fer el que inequívocament volen fer, i generar els efectes que es volen generar...
I reitero el que, a criteri meu, cal fer ara, i de manera urgent:
- Assumir explícitament, inequívocament, amb totes les lletres, la INDEPENDÈNCIA com a objectiu polític. Sense cap metàfora. Sense cap meandre. Sense cap ocurrència. Sense ni una coma, ni tan sols una cursiva o un entre cometes. CDC i el President Mas s'han de posar al capdavant dels 2 milions de catalans que vàrem votar independència el 9N. Arribar-hi, a la independència, és el gran objectiu polític que tenim com a país i que ha assumit el President Mas i CDC. Doncs, collons, deixem de fer coses estranyes, i que quedi clar per tothom, és absurd anar desgastant tot el crèdit i respecte que s'assoleix simplement per no fer ni dir les coses clares.
- Proposar una candidatura, de cara al 27S, configurada al voltant del President Mas i de tota la gent que s'hi vulgui sumar, assumint amb la mateixa explicitat inequívoca del punt anterior la INDEPENDÈNCIA com a objectiu. I si algú no ho fa, fora! que no hi sigui! Ben lluny! Això ha de quedar clar ja des d'ara. No es pot esperar més. El 27S anem a votar la independència. I el President ha d'encapçalar una candidatura per la independència on tothom que hi vagi comparteixi aquest objectiu inequívocament.
Duran ja ha dit que no el comparteix. Molt bé, em sembla legítim i és coherent amb la seva trajectòria. El que ja no és coherent és que encara estigui enredant com ho està fent. CDC i el President Mas han de dir tan formalment, explícitament i inequívocament com calgui que el seu objectiu és la independència i que amb el President només s'hi anirà si aquest objectiu es comparteix sense matisos de cap mena.
Quan això ho faci CDC i el President Mas a Unió hauran de triar si assumeixen l'objectiu i full de ruta del President Mas i per tant van amb ell, o no l'assumeixen, aproven un full de ruta propi i es presenten en solitari o amb uns nous aliats (PSC, PP, què té previst fer Duran??) amb aquest full de ruta propi per bandera.
I davant d'això el gran haurem de veure si la bona gent d'Unió seguirà a Duran en la seva aventura de "construir" una alternativa al President Mas i a la independència o, com estic segur que passarà, es mantindran, incloses les sigles, fidels al llegat de Carrasco i Formiguera, al costat del President Mas, amb la llista que configuri per la INDEPENDÈNCIA. I ja està. No hi ha més secret, o Unió està amb el President i la independència o hi estan en contra. Això ho ha de decidir la gent d'Unió, però ho han de fer ARA. I el President ha de provocar que ho facin ara, perquè la situació no és sostenible.
En resum, tots plegats portem molts mesos fent-ho molt malament. I ja n'hi ha prou. Si algú es pensa que això no passarà factura, està molt equivocat. Sempre hi ha una relació causa-efecte entre el que fem i el que passa. Quan ho fem bé, sumem. Quan ho fem rematadament malament, perdem empenta, perdem força.
Conjurem-nos d'una vegada i per totes a blindar el procés, a blindar el caràcter plebiscitari del 27S, a projectar un full de ruta inequívoc i engrescador per arribar a la independència i posem-nos-hi a treballar com mai els que el compartim. I els que no, que facin la seva, que presentin quina és la seva alternativa.
Perquè pel que fa al nostre projecte, la INDEPENDÈNCIA, Només si ho fem bé, si generem il·lusió, si se'ns veu forts, cohesionats, guanyadors... aconseguirem arrossegar tothom a votar INDEPENDÈNCIA, tant a les municipals com el 27S.
SOM-HI, COLLONS!!!!
DONEC PERFICIAM
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada