Una primera anàlisi del resultat electoral del 28A a nivell espanyol i a nivell català no ens permet predir com aniran les coses, però sí veure com som i com sembla són les coses.
Les 10 qüestions claus al meu entendre de la situació i l'escenari polític a Catalunya del resultat electoral del 28A són les següents:
- La primera cosa que voldria remarcar, perquè em sap enormement greu, és que Front Republicà no hagi obtingut representació. Crec que és una de les pitjors notícies de la nit. Hi havia qui deia que en treurien 4, això no entrava a cap possibilitat, però sí la d'obtenir un diputat per Barcelona. L'altíssima participació ho ha fet impossible. A mi em sap molt i molt de greu.
Crec que FR és un independentisme necessari. Exigent, però compromès. Crític, però responsable. Per a l'independentisme, en general, és una pèssima notícia que no hagin entrat al congrés.
Dit això, el que ha passat, que més endavant podrem tractar amb més intensitat, és una mostra fefaent de que el "soroll" de les xarxes té molt poc a veure amb la realitat del país, la realitat social. Si per les xarxes hagués estat FR hauria quedat primera fora pel damunt, a distància sideral, de la resta d'opcions independentistes. Tots aquests estupendistes que no paren de sentenciar des de les xarxes, n'haurien de prendre nota.
- El segon element clau del resultat 28A és per a mi absolutament crític: l'independentisme aposta pel partit més que pel país. El gran resultat d'ERC, que d'entrada hauríem de tenir com una bona notícia per a l'independentisme, i pel que hem de felicitar a tota la gent d'ERC, en termes de país potser no ho és tant. Perquè sabem és el triomf del partit per damunt del país. De les dinàmiques de divisió damunt de les de cohesió. És el triomf del FreeJunqueras damunt el FreeTothom. És el triomf del que decideixi el partit damunt el que vam decidir l'1 d'octubre.
Ara ja ho podem dir, tot el que sembla proposar ERC és una rendició pactada (?) amb l'estat espanyol. I el resultat d'aquest 28A ho avalaria.
Sí, ERC va esdevenir en el seu moment pal de paller de l'independentisme, però ara ja tot això és història. Ho ha deixat de ser. Ara només és pal de paller del partidisme. Tot el que fa ERC és en clau de partit. Tot el que proposa ERC és per afavorir la seva hegemonia com a partit polític. Han aconseguit legitimar el partidisme pel damunt del país.
I això a mi em sap molt de greu. Però és una realitat a la que haurem de fer front. Amb aquesta ERC ha desaparegut el "nosaltres" independentista i de país, i ha emergit i s'ha imposat el "nosaltres" de partit, de l'hegemonia del partit. L'únic que trenca, que fa trontollar aquest escenari, és el President Puigdemont, per això tothom el vol liquidar.
- el tercer element clau és el fluix resultat de Junts per Catalunya. Tot i haver desafiat les enquestes, tot i la invocació de la legitimitat de l'1 d'Octubre i del President Puigdemont, el suport electoral ha estat la meitat del suport obtingut per l'independentisme de partit i de la sepultura de l'1 d'Octubre d'ERC.
Em sap greu. Però és el que hi ha. Hi hem de pensar. Un independentisme on és més important el partit que l'1 d'Octubre, el partit que la unitat... és un independentisme sobre el que hem de reflexionar.També sobre les dificultats per articular la proposta política, etc.
- el quart element és que, malgrat millorar resultats en relació a anteriors eleccions generals, l'independentisme no ha aconseguit imposar-se a Catalunya. El pes del vot útil contra l'amenaça del trifachito ha estat decisiu en el resultat global, malgrat l'increment de vot dels partits fins ara considerats independentistes.
- el cinquè element és les mans lliures de Pedro Sànchez: pot fer el que vulgui, pot governar en solitari, pot governar amb Podemos, pot governar amb Cs, pot fer-ho com li roti. Amb la desaparició de l'independentisme èticament i políticament vinculat a l'1 d'Octubre que representen els 15 diputats d'ERC, desapareix tota possible resistència o exigència en l'escenari polític espanyol.
La rendició d'ERC en relació a l'1-O pot no tenir cap retorn dels que s'intueixen pactats, perquè, malgrat el seu resultat, és irrellevant en termes de governabilitat espanyola. Així les coses haver sacrificat l'independentisme pel partidisme d'acord a una estratègia de nova hegemonia política a Espanya i a Catalunya pot no ser respectat per la part espanyola, és a dir, el PSOE, per prescindible.
- el sisè element és la fallida del #noatot L'independentisme ha de saber viure al marge del soroll de les xarxes. Aquesta exigència absolutament descontextualitzada, irresponsable i irracional en relació a l'escenari global independentista ens ha dut a que qui fa d'una rendició independentista en relació a l'1-O el seu projecte polític, és a dir, ERC, hagi esdevingut majoritari. I amb aquesta victòria de l'hegemonia partidista damunt de l'hegemonia del país, no només s'enterra la irracionalitat irresponsable del #noatot, sinó també bona part de les aspiracions de l'independentisme i del que fins ara havíem assolit amb l'1 d'Octubre.
- el setè element, primer en termes humans, és que tots els presos polítics han estat escollits diputats. Són diputats electes n'Oriol Junqueras, en Jordi Sànchez, en Jordi Turull i en Josep Rull, i és senador electe en Raül Romeva. Sens dubte, la millor notícia de la nit! Hauria volgut votar tots els presos. Alguns així ho volien. Uns altres, que són els que han guanyat, no. Malgrat tot, content d'haver pogut votar en Raül Romeva!
- el vuitè element d'aquests resultats és l'entrada en vigor de la submissió des de demà mateix de l'escenari polític a Catalunya a l'escenari polític espanyol. Això ens pot dur a eleccions anticipades a la tardor. Des d'aquest punt de vista les eleccions municipals i europees del 26M seran claus. Si l'independentisme de la no rendició en relació a l'1-O recupera suports, tots els escenaris estaran oberts. Si pel contrari es consolida el suport a ERC, les eleccions seran inevitables.
- el novè element que emergeix amb tota la seva contundència a la vista del resultat electoral a Catalunya d'aquest 28A és la distància entre les xarxes socials i la realitat social. I també aquesta crua realitat que el desgast i la toxicitat atòmiques que alguns propaguen des de les xarxes sortosament té un molt curt recorregut. El microcosmos de les xarxes socials ha quedat ben retrat. Molt soroll i poc més. Mirem d'aïllar els elements de toxicitat d'aquest soroll.
- 10 i últim: l'única lluita que es perd és la que s'abandona. No vam abandonar quan ERC va lliurar l'independentisme al tripartit, no abandonarem ara. Seguim. No ens deixarem arrossegar cap al partidisme, cap a convertir en el gran objectiu polític l'hegemonia partidista. No permetrem ni enterrar ni oblidar l'1 d'Octubre i tot el que va representar. Ens mantindrem per sempre més fidels a aquest poble, i al servei d'aquest poble.
DONEC PERFICIAM
Les 10 qüestions claus al meu entendre de la situació i l'escenari polític a Catalunya del resultat electoral del 28A són les següents:
- La primera cosa que voldria remarcar, perquè em sap enormement greu, és que Front Republicà no hagi obtingut representació. Crec que és una de les pitjors notícies de la nit. Hi havia qui deia que en treurien 4, això no entrava a cap possibilitat, però sí la d'obtenir un diputat per Barcelona. L'altíssima participació ho ha fet impossible. A mi em sap molt i molt de greu.
Crec que FR és un independentisme necessari. Exigent, però compromès. Crític, però responsable. Per a l'independentisme, en general, és una pèssima notícia que no hagin entrat al congrés.
Dit això, el que ha passat, que més endavant podrem tractar amb més intensitat, és una mostra fefaent de que el "soroll" de les xarxes té molt poc a veure amb la realitat del país, la realitat social. Si per les xarxes hagués estat FR hauria quedat primera fora pel damunt, a distància sideral, de la resta d'opcions independentistes. Tots aquests estupendistes que no paren de sentenciar des de les xarxes, n'haurien de prendre nota.
- El segon element clau del resultat 28A és per a mi absolutament crític: l'independentisme aposta pel partit més que pel país. El gran resultat d'ERC, que d'entrada hauríem de tenir com una bona notícia per a l'independentisme, i pel que hem de felicitar a tota la gent d'ERC, en termes de país potser no ho és tant. Perquè sabem és el triomf del partit per damunt del país. De les dinàmiques de divisió damunt de les de cohesió. És el triomf del FreeJunqueras damunt el FreeTothom. És el triomf del que decideixi el partit damunt el que vam decidir l'1 d'octubre.
Ara ja ho podem dir, tot el que sembla proposar ERC és una rendició pactada (?) amb l'estat espanyol. I el resultat d'aquest 28A ho avalaria.
Sí, ERC va esdevenir en el seu moment pal de paller de l'independentisme, però ara ja tot això és història. Ho ha deixat de ser. Ara només és pal de paller del partidisme. Tot el que fa ERC és en clau de partit. Tot el que proposa ERC és per afavorir la seva hegemonia com a partit polític. Han aconseguit legitimar el partidisme pel damunt del país.
I això a mi em sap molt de greu. Però és una realitat a la que haurem de fer front. Amb aquesta ERC ha desaparegut el "nosaltres" independentista i de país, i ha emergit i s'ha imposat el "nosaltres" de partit, de l'hegemonia del partit. L'únic que trenca, que fa trontollar aquest escenari, és el President Puigdemont, per això tothom el vol liquidar.
- el tercer element clau és el fluix resultat de Junts per Catalunya. Tot i haver desafiat les enquestes, tot i la invocació de la legitimitat de l'1 d'Octubre i del President Puigdemont, el suport electoral ha estat la meitat del suport obtingut per l'independentisme de partit i de la sepultura de l'1 d'Octubre d'ERC.
Em sap greu. Però és el que hi ha. Hi hem de pensar. Un independentisme on és més important el partit que l'1 d'Octubre, el partit que la unitat... és un independentisme sobre el que hem de reflexionar.També sobre les dificultats per articular la proposta política, etc.
- el quart element és que, malgrat millorar resultats en relació a anteriors eleccions generals, l'independentisme no ha aconseguit imposar-se a Catalunya. El pes del vot útil contra l'amenaça del trifachito ha estat decisiu en el resultat global, malgrat l'increment de vot dels partits fins ara considerats independentistes.
- el cinquè element és les mans lliures de Pedro Sànchez: pot fer el que vulgui, pot governar en solitari, pot governar amb Podemos, pot governar amb Cs, pot fer-ho com li roti. Amb la desaparició de l'independentisme èticament i políticament vinculat a l'1 d'Octubre que representen els 15 diputats d'ERC, desapareix tota possible resistència o exigència en l'escenari polític espanyol.
La rendició d'ERC en relació a l'1-O pot no tenir cap retorn dels que s'intueixen pactats, perquè, malgrat el seu resultat, és irrellevant en termes de governabilitat espanyola. Així les coses haver sacrificat l'independentisme pel partidisme d'acord a una estratègia de nova hegemonia política a Espanya i a Catalunya pot no ser respectat per la part espanyola, és a dir, el PSOE, per prescindible.
- el sisè element és la fallida del #noatot L'independentisme ha de saber viure al marge del soroll de les xarxes. Aquesta exigència absolutament descontextualitzada, irresponsable i irracional en relació a l'escenari global independentista ens ha dut a que qui fa d'una rendició independentista en relació a l'1-O el seu projecte polític, és a dir, ERC, hagi esdevingut majoritari. I amb aquesta victòria de l'hegemonia partidista damunt de l'hegemonia del país, no només s'enterra la irracionalitat irresponsable del #noatot, sinó també bona part de les aspiracions de l'independentisme i del que fins ara havíem assolit amb l'1 d'Octubre.
- el setè element, primer en termes humans, és que tots els presos polítics han estat escollits diputats. Són diputats electes n'Oriol Junqueras, en Jordi Sànchez, en Jordi Turull i en Josep Rull, i és senador electe en Raül Romeva. Sens dubte, la millor notícia de la nit! Hauria volgut votar tots els presos. Alguns així ho volien. Uns altres, que són els que han guanyat, no. Malgrat tot, content d'haver pogut votar en Raül Romeva!
- el vuitè element d'aquests resultats és l'entrada en vigor de la submissió des de demà mateix de l'escenari polític a Catalunya a l'escenari polític espanyol. Això ens pot dur a eleccions anticipades a la tardor. Des d'aquest punt de vista les eleccions municipals i europees del 26M seran claus. Si l'independentisme de la no rendició en relació a l'1-O recupera suports, tots els escenaris estaran oberts. Si pel contrari es consolida el suport a ERC, les eleccions seran inevitables.
- el novè element que emergeix amb tota la seva contundència a la vista del resultat electoral a Catalunya d'aquest 28A és la distància entre les xarxes socials i la realitat social. I també aquesta crua realitat que el desgast i la toxicitat atòmiques que alguns propaguen des de les xarxes sortosament té un molt curt recorregut. El microcosmos de les xarxes socials ha quedat ben retrat. Molt soroll i poc més. Mirem d'aïllar els elements de toxicitat d'aquest soroll.
- 10 i últim: l'única lluita que es perd és la que s'abandona. No vam abandonar quan ERC va lliurar l'independentisme al tripartit, no abandonarem ara. Seguim. No ens deixarem arrossegar cap al partidisme, cap a convertir en el gran objectiu polític l'hegemonia partidista. No permetrem ni enterrar ni oblidar l'1 d'Octubre i tot el que va representar. Ens mantindrem per sempre més fidels a aquest poble, i al servei d'aquest poble.
DONEC PERFICIAM
Entrades
2 comentaris:
Moltes gràcies!
Quatre afegitons...
1. Una cosa és el que ERC vol fer i una cosa diferent la que podrà fer.
2. Encara ahir, Laura Borràs - que ho fa molt bé - es va reconèixer hereva no sé si del PdCat o de Convergència. No ha aparegut com una opció transversal, malgrat alguns esforços. L'opció de Puigdemont per JxC, marca propietat del PdCat té conseqüències. Potser més greus del previst. Les eleccions ens van agafar amb els pixats al ventre, que diem al poble.
3. Tard o d'hora, crec que ERC ens obligarà a una baixada als inferns que allargarà el suplici 4 anys més, si Ñ no ens ajuda, que fins ara ho ha fet casi sempre.
4.Encara ningú ha marcat una estratègia per arribar a la República, que és el que donaria lideratge.
Decebut estic, Senyor Abad.
Me n'alegro pels ja diputats i senador ostatges reials. Però el gran èxit d'ERC no el sento compartit, propi. Sí, hi ha 22 diputats independentistes catalans al Congreso español i... ja veurem.
En pensava que JxCat no creixeria gaire, un o dos diputats a tot estirar. Així que el resultat obtingut el trobo bastant dolent. Per mi són dues les causes principals que han determinat aquest resultat. La causa bàsica, fonamental i primera d'aquest mal resultat és que el President Puigdemont, com abans el President Mas, no n'ha tingut al darrere una organització sòlida, amb una direcció cohesionada i lleial, amb la independència nacional com a objectiu primordial al servei del qual s'ha establert estratègia, tàctica, programes, discursos... La segona causa, segurament conseqüència de la primera, ha estat insistir reiteradament en la unitat de l'independentisme (necessària) malgrat els menyspreus i les jugades brutes dels receptors de les crides a la unitat quan, a més, no tens endreçat el teu propi pati.
La feblesa organitzativa queda provada en la manca de resposta als trencaments dels pactes que representen les no investidures dels Presidents Mas i Puigdemont, així com en l'excés de, diguem-ne, renúncies de persones que eren on eren per la confiança rebuda dels Presidents.
És cert que hem aconseguit arribar molt lluny, com va palesar, sobretot, la mobilització popular d'octubre del 2017. Però també hauríem arribat a les mateixes metes, o més enllà, anant millor equipats.
Ara, els qui s'hi avingueren a la unitat després d'obstaculitzar el 9N (recordem que el van fer possible el President Mas i David Fernández), i només quan no tingueren més remei, ara per fi, en solitari, han fet un pas important per assolir el seu objectiu: aconseguir l'hegemonia, que encara no ens han explicat com utilitzaran.
Si no n'hi havia prou amb Llarena, Torrent, El Pais i la JEC, els creadors de llençar el President Mas a la paperera de la història ens presenten ara la proposta que més mal pot fer al President Puigdemont: un boicot a les eleccions europees. No sé si la proposta és perquè els de la CUP no es presenten a aquestes eleccions, perquè s'han begut l'enteniment o perquè estan molt infiltrats. Perdona'ls Pare.
Després del 26 de maig toca reflexionar, rectificar, recuperar les persones recuperables, cohesionar, reforçar l'alt comandament i fixar el rumb. Una de les etapes cabdals seran les següents eleccions al Parlament a les que s'ha d'arribar des d'ara mateix amb una trajectòria impecable, amb la gent cohesionada i amb candidatures potents.
Estic decebut, Senyor Abad, però no abatut.
Publica un comentari a l'entrada