22 d’ag. 2020

Evidències de qüestions de fons, des d'un punt de vista independentista, que trobem al BOP del CEO del juliol

A finals de juliol vam tenir les dades del Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió, de la Generalitat de Catalunya). Com sempre recordo, la millor enquesta política que es fa a Catalunya, la més completa, la més transparent i la més periòdica. Per tant, una enquesta de gran valor per fer el seguiment de la percepció ciutadana de l'evolució política.

Gràcies als amics de Racó Català, tot i estar de vacances, vaig poder publicar una primera anàlisi de la dimensió més estrictament política i electoral de l'enquesta.

En els propers dies m'agradaria poder publicar un article amb la meva visió de com estan les coses a l'inici d'aquest nou curs polític, que promet ser d'allò més intens i complicat. Abans, però, m'agradaria, amb aquest article d'avui, acabar de desenvolupar alguns elements del BOP del CEO que aporten una visió més de fons del nostre escenari polític.

1. Per ser prou forts per poder fer la independència, cal fer independentisme.

Això, que pot semblar una perogrullada, s'evidencia, en un sentit negatiu, a les dades d'aquest BOP del CEO: si no es fa independentisme, si no es fa política independentista, ni l'independentisme creix ni la independència és el projecte polític.

En l'anterior article vèiem com el titular més mediàtic de l'enquesta havia estat el màxim diferencial que s'havia donat entre els contraris a la independència i els favorables, amb un 50,5% de contraris (de No a la indy) i un 42% de favorables, de Sí.

Aquesta dada, amb l'anàlisi que efectuava, evidenciava dues coses:

- que l'independentisme no creix, i que això fa temps que està així.
- que l'indrement de la diferència a favor del No es devia molt probablement a la sobrerepresentació mostral dels votants d'ERC en un moment en el que per a un significatiu % dels votants d'ERC la independència no és l'objectiu: només un 63,9% dels votants ERC tenen que CAT esdevingui un EStat Propi com a objectiu.

És a dir, l'independentisme no creix.

I per a mi és "normal" que no creixi perquè l'independentisme ha deixat de fer independentisme i s'ha submergit en una interminable política de disputa fratricida.

El que per a mi ja no és "normal" és que hi hagi partits independentistes que com a tals hagin deixat de fer independentisme, hagin tapat tot el tema de la independència. I sí, m'estic referint, amb tristesa, a ERC.

El BOP del CEO ens fa evident com mai fins a quin punt l'estratègia política d'ERC ja gairebé no té res a veure amb fer la independència i els seus discursos estan trinxant el moviment independentista.

Pregunta el BOP del CEO quin dels problemes que els enquestats han dit són els més importants que té el nostre país, són els 3 primers.

Per als votants de JxCAT les Relacions CAT-ESP són el primer problema seguit de la Sanitat com a 2n problema i en 3r lloc la insatisfacció amb la política

Per als votants de la CUP el primer problema és la Sanitat, el segon Millorar les polítiques socials i el 3r les Relacions CAT-ESP

Per als votants d'ERC el primer problema és la Sanitat, el 2n l'Atur i la precarietat laboral i el 3r la insatisfacció amb la política.

Els dirigents d'ERC han deixat de fer independentisme, i lògicament aquest tema ha caigut de l'agenda dels votants. No fas independentisme, no només no creix l'independentisme, sinó que es dilueix.

Que amb tot el que està passant les relacions CAT-ESP no siguin un dels 3 primers problemes dels votants d'ERC és del tot significatiu de l'èxit de l'estratègia de la direcció d'ERC d'aparcar la independència. Un èxit que s'evidencia també amb les dades que ja hem vist de només un 63,9% de votants d'ERC que volen CAT sigui un estat propi.

També es veu aquest nou marc no-independentista que la direcció d'ERC està aconseguint "colocar" entre el seu electorat en altres preguntes, com la que demana als enquestats valorin de 0 (molt dolenta) a 10 (molt bona) l'actuació del Govern espanyol en els darrers temps: un 74,3% dels votants de Junts per Catalunya i un 73,9% dels de la CUP suspenen al Gobierno de ESP (valoracions de 0 a 4), però entre els d'ERC només un 56,3% el suspenen.

Si us hi fixeu, són aquests 20 punts entre els votants d'ERC que en cap cas han fet crèixer l'independentisme ni millorat expectatives electorals de bloc indepe, però que sí evidencien com han interioritzat l'impacte de la política i estratègia de la direcció d'ERC de deixar de fer independentisme, d'aparcar el tema, generant un nou marc político-mental entre els votants.

2. Un electorat, l'independentista, que sovint s'expressa amb més maduresa i responsabilitat que molts dirigents polítics i opinadors

En aquest punt voldria comentar unes dades que m'han semblat molt significatives, pel contrast que ofereixen entre el soroll i el tremendisme en el que estem instal·lats a les xarxes socials, en aquesta opinió política sermonejadora que patim i en aquesta tan irresponsable actitud política divisiva en la que està instal·lat el nostre escenari polític.

Si haguéssim de valorar el Govern de la Generalitat per tot el que sentim, per tot el maltracte que rep de manera sistemàtica arreu, diríem que pitjor valorat no pot estar, i que els principals detractors som els mateixos indepes.

Doncs no: un 48,7% dels enquestats aprova la gestió del govern de la Generalitat en els darrers mesos, i un 49,6% el suspèn. Però és que en relació a l'anterior BOP el Govern millora en 8 punts la seva valoració (passa de l'anterior 40,2% que l'aprovaven a l'actual 48,7%).

Des d'un punt de vista independentista és ben significatiu, tenint en compte que el nostre esport nacional és tirar-nos merda a sobre, que l'aproven els votants de tots els partits polítics indepes: l'aproven un 86,2% dels votants de JxCAT, un 71,2% dels d'ERC i un 55,1% dels de la CUP.

Aquesta mateixa pregunta ens permet observar la unanimitat del bloc unionista que formen Cs, PSC, Comuns i PP, atès que, en contra dels votants indepes, la majoria de votants d'aquests partits suspèn el Govern de la Generalitat: un 72,8% dels de Cs, un 63,2 dels del PSC, un 57,7% dels Comuns i un 80,1% dels del PP

Dit tot això, també cal dir que aquesta valoració del votant indepe del Govern Generalitat no és per tirar coets: la valoració majoritària dels votants de JxCAT, ERC i CUP, en l'escala 0 a 10 és el 5, amb un 25,2%, 26% i 25% respectivament.

3. No totes les direccions polítics ni tots els partits polítics de l'independentisme estan actuant igual. No tothom actua sectàriament, i la millor evidència de que això és així la tenim en l'impacte sobre els respectius electorats.

Aquest tema és delicat, ho sé, però crec important l'abordem, a la vista de les evidències que ens proporciona el BOP del CEO. Abans, però, permeteu-me que, sobre la mateixa qüestió, també en faci un enfocament positiu.

El CEO demana als enquestats que valorin els diferents líders polítics. Quan creuem la valoració dels diferents líders amb el vot dels enquestats obtenim coses molt interessant.

La primera que volia destacar és que, altre cop, com en el punt anterior, la majoria dels independentistes s'expressen amb molta més maduresa i responsabilitat del que veiem a diari a les xarxes socials, opinions publicades i declaracions de polítics.

No hi ha cap polític independentista, sigui del partit que sigui, que sigui valorat negativament, per sota de 5, pels votants independentistes, de cap dels tres partits, ni dels seus, ni dels altres dos. La majoria dels votants de JxCAT valoren positivament als líders d'ERC i de la CUP. La majoria dels votants d'ERC valoren positivament els líders de JxCAT i de la CUP. I la majoria de votants de CUP valoren positivament els líders de JxCAT i ERC.

Consignada aquesta dada positiva, la mateixa pregunta de l'enquesta del CEO ens permet veure com no totes les direccions polítiques estan actuant amb el mateix nivell de discurs sectari contra els altres independentistes.

Els votants de Junts per Catalunya i de la CUP només valoren positivament, aproven, els lideratges propis (de la formació a la que voten) i els de la resta de forces polítiques indepes (ERC i CUP pels d JxCAT, JxCAT i ERC pels de la CUP).

Els votants de JxCAT i de la CUP no valoren positivament, no aproven, cap dels lideratges del bloc unionista, i així, cap dels líders ni de Cs ni de PSC ni de Comuns ni de PP aproven, tots suspenen, en la valoració dels votants de JxCAT i de la CUP.

Altre cop veiem aquí com ERC és l'excepció en el moviment independentista, i el discurs de la direcció d'aparcar l'independentisme i de situar altres referents, està impactant en el seu electorat, fins al punt que els votants d'ERC aproven líders del PSC com el ministre Illa i líders dels Comuns com Asens o Albiach.

I és quan arribem a aquest punt, i mirem les valoracions concretes, que emergeix amb tota la seva intensitat l'impacte del comportament i discurs sectari de la direcció d'ERC i dels seus voceros, que no el trobem, per a res, entre els votants de Junts per CAT, perquè la seva direcció no actua així.

Els votants de Junts per CAT valoren amb un 8,28 al MHP Carles Puigdemont i amb un 7,45 al MHP Quim Torra, però també valoren molt positivament a Oriol Junqueras, amb un 7 i a Marta Rovira, amb un 6,53. Carles Riera, que en termes d'ideologia estaria molt distant del votant mig de JxCAT és valorat amb un 5,47.

Els votants de JxCAT suspenen la resta de liders de la resta de partits, els del bloc unionista, tot i que amb diferències, amb un interval que va de l'1,03 a Carlos Carrizosa com a valoració més baixa al 4,75 de Jaume Asens com a més alta.

Els votants d'ERC a qui millor valoren és a Oriol Junqueras, evidentment, amb un 8,15 i a Marta Rovira, amb un 6,65. A Puigdemont el valoren amb un 6 a Torra amb un 5,86 i a Riera amb un 5,65.

Fixeu-vos com mentre els votants de JxCAT valoren amb un 7 a Oriol Junqueras i un 6,53 a Marta Rovira els d'ERC valoren amb un 6 a Puigdemont i un 5,86 a Torra.

Mentre el President Puigdemont té com a tuit fixat una foto seva amb Toni Comín a l'eurocambra, sostenint una imatge de Junqueras, des de la direcció d'ERC no s'ha parat, dia i nit de criminalitzar i atacar el president Puigdemont, el seu lideratge i, el que és pitjor, l'exili. Aquesta demencial actitud de la direcció d'ERC contra l'exili la veiem cruament reflexada, el seu impacte, en la valoració de només un 6,65 a Marta Rovira. Mentre valoren amb 8,15 Junqueras, la valoració dels votants d'ERC de la seva secretària general, reflexa l'impacte del sectarisme que des de la direcció d'ERC s'ha alimentat contra l'exili.

Que aquesta estratègia de la direcció d'ERC hagi portat a que entre el seu electorat es valori pràcticament igual una dona com és la Marta Rovira, que ho ha donat tot, que està patint la crueltat de la repressió des del seu exili a Suïssa, que a personatges com Salvador Illa, ministre del Govern espanyol i còmplice de totes les repressions o que a Jaume Asens, que en aquesta etapa només se li coneixen algunes bones paraules i ni una sola bona acció, o encara pitjor, la Jèssica Albiach, que es va fer còmplice necessari de la repressió, amb aquell NO que exhibia abans de votar al Parlament... que això estigui passant crec que hauria de fer reflexionar a la bona gent d'ERC

Sí, tots ens equivoquem, tots ens hem equivocat, tots ens podríem haver estalviat coses, tots podríem haver fet moltes coses millor de com les hem fet. Tots.

Però, amics d'ERC, hauríeu de despertar d'aquest malson sectari en el que qui exerceix la direcció a ERC i controla tot el que s'opina des d'ERC, us ha ficat. Perquè sí, aquest sectarisme només el trobem en aquesta direcció d'ERC. No hi és a la resta de forces indepes, ni als votants majoritaris dels partits indepes, però sí ja tenim suficient dades com per veure que està impactant en una part significativa del votant d'ERC. Sento molta vergonya que gairebé posin al mateix calaix valoratiu a l'estimada Marta Rovira i aquests elements responsables i còmplices de la repressió com Illa o Albiach o aquest només bones paraules d'Asens.

Els votants de la resta de partits independentistes no valoren positivament a cap líder unionista. Els votants d'ERC sí. Amics d'ERC, jo crec que això mereix reflexió urgent.

A manera de conclusions:

- les enquestes ben fetes i que ens permeten fer un seguiment en el temps, com és el BOP del CEO, ens aporten una informació molt valuosa. Sobretot si la sabem llegir i no ens quedem amb els titulars periodístics, que normalment són el menys interessant

- l'evidència que l'independentisme no creix, perquè hem deixat de fer independentisme, és indiscutible

- l'impacte sobre una significativa part de l'electorat d'ERC de l'estratègia divisiva i de canvi d'agenda política de la direcció d'ERC també és una altra evidència

Fer-ho millor i fer-ho possible ens interpel·la a tots, però necessita, sobretot, d'alguns canvis d'actitud que en aquest BOP del CEO també s'evidencien amb claredat.

DONEC PERFICIAM


3 comentaris:

Dr. Cat ha dit...

Idea: Mentre l'independentisme no creix què tal si l'enfortim internament? Fem-lo més sòlid i coherent. El netegem de contradiccions com ara l'internacionalisme fraternal amb Espanya d'una direcció, la poca solidesa cívica, cultural i econòmica (fer més consum estratègic, reforçar el marc nacional complet) o deixar el sectarisme polític pels sectaris (enlloc de rakhar del sectari essent a l'ensems, sectaris).

Lord Nelson ha dit...

Molt bo, Senyor Abad, vostè sempre en forma.

La resistència a constituir la candidatura unitària de JxSí, la connivència a forçar el pas al costat del President Mas, la tolerància amb la CUP quan aquests diuen que els pactes "muten" i s'hi neguen a aprovar els pressupostos de la Generalitat, les negatives a presentar candidatures unitàries al parlament espanyol i al Parlament europeu que reforçaren la visualització -a Espanya i al món- de la voluntat catalana de llibertat nacional i independència, la no investidura del President Puigdemont, el canvi radical d'estratègia -d'assolir la independència aviat a deixar-ho per altra generació- sense cap debat amb els teus aliats.

Ve de lluny, que el primer objectiu estratègic d'ERC és ser el primer partit català, assolir la posició que tenia Convergència. Ni durant el bienni 2016-2017, la independència no va ser l'objectiu principal d'ERC. Ara menys. Tant de bo la seva militància forci la rectificació d'uns dirigents que s'apropen massa al costat de l'adversari.

Nosaltres hem d'enfortir el lideratge del President Puigdemont i fer més independentisme per a suplir la baixa d'ERC, esperem que provisional.

Unknown ha dit...

Mlt d'acord Sr.Nelson