En l'article anterior vaig passar revista a diferents punts crítics de la mobilitat a la ciutat de Barcelona, en relació també a la farsa de les polítiques Colauers al respecte.
Una farsa que esdevenia immoralitat quan entre el seu argumentari invocaven que amb les seves polítiques volien evitar 400 morts anuals a la ciutat que poden ser imputats a patologies derivades de la contaminació urbana. Immoralitat perquè, fins i tot donant per bones les seves dades i intencions, això implicaria incidir sobre un 2,5% de la mortalitat de la ciutat, però seria a costa d'empitjorar les patologies responsables del 25% de la mortalitat de la ciutat.
No hi ha més gran immoralitat que atrinxerar-se argumentalment en l'evitació de morts, quan les teves polítiques el que faran és incrementar les patologies del que és la principal causa de mortalitat a la ciutat.
Però com diu el titular de l'article d'avui, més enllà d'aquest fet, que és el més greu de tots, la immoralitat criminal de la trama dels Comuns, hi ha altres elements de la seva farsa en relació al que representa la mobilitat a la ciutat de Barcelona i els seus discursets, que crec val la pena també hi entrem.
Una altra de les coses que més indecents de la farsa dels Colauers és aquest discurset de "pacifiquem els carrers"
A veure, tarats, quan hem tingut en guerra els carrers de Barcelona? Barcelona és -era- una ciutat extraordinària, l'evolució històrica i urbanística de la qual l'havia fet meravellosa per a viure-hi. L'única guerra que hi ha és la que vosaltres, colauers, heu declarat a la ciutadania, fins a fer-nos la vida impossible.
Edificada a partir d'un centre històric i d'un Eixample que va lligar i vertebrar la ciutat amb tot d'altres centres d'antics municipis perimetrals, com Les Corts, com Sants, com Sarrià...
La pràctica totalitat del centre històric de la ciutat és una àrea peatonal o de preferència peatonal. Uns pocs carrers perimetrals faciliten la mobilitat urbana del transport públic en superfície, de mercaderies i privat, com són la Via Laietana, les rondes de Sant Pere i Universitat, el Passeig Colom, Pelai...
Igualment, en la resta de centres històrics dels municipis que foren agregats a Barcelona, com són Sants, Les Corts, Sarrià... tots són peatonals o de preferència absoluta peatonal.
Lligant tota aquesta xarxa històrica municipal hi tenim l'Eixample. La meravella de l'Eixample, hauríem de dir: un disseny urbà que ha permès combinar vies de circulació essencials per a la ciutat amb voreres amplíssimes per als vianants a tots dos costats de les vies, i amb avingudes singulars, també singularment amplíssimes i amb preferència peatonal, com la Rambla, el Passeig de Gràcia, la Diagonal, el carrer Enric Granados, l'Avinguda Gaudí, etc
El discurset de la "pacificació" de la trama dels Comuns vol dir no fer res pels vianants, però, amb la seva excusa, fer la vida impossible a la mobilitat.
El resultat és que allà on teníem carrers de voreres amples, on era agradable passejar, veure botigues, entrar a bars i restaurants, ara ens trobem un horror de coloraines i una circulació col·lapsada, amb el que comporta d'increment de fums, contaminació, soroll, accelerades, tensió, dificultats enormes per al comerç, per al transport, etc.
No han pacificat res, tot el contrari, on hi havia pau han sembrat el caos, el soroll, el lio.
Però anem encara més enllà del concepte "pacificar". Porto treballant a Ciutat Vella, en diferents espais, des de l'any 1996. Quan hi vaig arribar destinava gairebé tots els meus migdies a patejar-me aquesta meravella que és tot el nostre centre històric. Em passava els migdies, l'hora de dinar que tenia a la feina, descobrint tots els carrers i racons del Gòtic, del Raval, de la Rivera, del Born...
Per no anar més lluny, el passat dimarts, dia 22 de setembre del 2020, gairebé 25 anys després d'estar treballant al centre de la ciutat, gaudint-la, enamorat... vaig fer un trajecte d'aquests de disfrutar la ciutat, evidentment a peu, des de la zona del Born fins la FNAC al Triangle, a Plaça Catalunya. Doncs en aquesta passejada, anada i tornada, m'ha passat el que fins ara no m'havia passat mai: se m'han tirat a sobre dos paios amb patins i una noia amb bici.
O sigui que la "pacificació" d'aquests farsants de la trama dels Comuns és que on abans podies passejar tranquilíssimament a peu per tot el centre de la ciutat, ara vagis patint tota l'estona, evitant patins i bicicletes que se't llencen permanent a sobre.
Jo faig més de metre vuitanta, peso cent kilos, i estic relativament fort. No vull ni saber com se sent la nostra gent gran davant aquesta incessant amenaça de ser atropellats per bicis o patins que implica la "pacificació" que promou la senyora Colau.
Un altre dels "mantres" de la trama dels Comuns en relacio a la mobilitat és aquest de "recuperem la ciutat". Com si mai l'haguéssim perduda. És demencial. És ara quan estem perdent la nostra ciutat.
Fixeu-vos en el que és aquesta farsa sense límits de la trama dels Comuns.
Quan van fer la Superilla del Poblenou anaven dient que es recuperaven els carrers per als veïns. Els veïns mai els havíem perdut. Van començar a tallar carrers sense solta ni volta, i a fer tota mena d'experiments i rucades perquè l'únic que havien originat havia estat una desertització total de l'espai. I s'han gastat més de 10 milions d'euros intentant fer de les cruïlles de carrers, sobre l'asfalt, espai per a la canalla, per poder "justificar-se".
I sí, tants milions d'euros gastats, doncs hi ha un parell de cruïlles en les que de tant en tant us hi podeu trobar algunes famílies i alguns nens jugant. Sempre damunt l'asfalt, per més pinturetes que hi hagin anat posant.
El que evidencia el deliri de la seva farsa és que allà mateix teníem unes experiències d'èxit que no havien requerit ni una mil·lèsima part de la inversió en les rucades de la Superilla, com eren els interiors d'illa. Això sí que era -i és- un espai ben pensat, ben dissenyat, tranquil, amigable, segur, no impostat.
Però encara més, allà mateix teníem un espai enorme, de milers de metres quadrats, que des de fa molts anys s'havia promès. És un espai enorme destinat a ser un magnífic jardí i espai infantil i de lleure. En comptes de treballar per fer espais així, de qualitat, la trama dels Comuns s'ha gastat milions en intentar fer veure que jugar a l'asfalt és super xuli.
A la mateixa zona tenim l'espai de Can Framis, un excepcional parc, d’una singular densitat arbòria, que envolta el magnífic edifici de Can Framis; ambdós projectats per Jordi Badia, arquitecte. La manca de manteniment i de control l’han convertit en una mena de pipi-can “de luxe” i en un cau de drogoaddictes i indigents. Insòlitament, enlloc de recuperar- lo i arranjar-lo, l’acció municipal s'ha limitat a envoltar-lo de ridículs arbrets en testos i bancs, col·locats damunt les calçades circumdants, que no han revertit en cap cas el seu trist destí. Segueix sent un magnífic espai al que els veïns no hi podem posar els peus, de com de descuidat, fet malbé i perillós està. Els milions de la trama dels Comuns han anat a pintar asfalts, amb actuacions tan "icòniques" com pintar una pista d'atletisme damunt l'asfalt.
I el colmo de la farsa de "guanyar els carrers per als veïns" el tenim que totes aquestes actuacions s'han dut a terme al costat del que és la vorera més gran de la ciutat, la de MediaTIC, que fa més de 18 metres d'amplada.
O sigui, tens la vorera més gran de la ciutat, tens centenars de metres quadrat abandonats on estava projectat fer-hi una plaça jardí i tens un espai extraordinari que has deixat degradar fins a límits demencials... i tota la pasta i tot el "recuperem la ciutat" és tallar uns quants carrers i fer coloraines damunt l'asfalt.
Doncs això, que ja hem patit al Poblenou, és el que està passant ara a tota la ciutat. La farsa de la trama dels Comuns no pot ser més gran. I la seva repugnant demagògia discursiva, tampoc.
Ens parlen de fums per justificar-ho tot, però altre cop tot és farsa. Tot forma part del pensament sectari i totalitari de la trama dels Comuns, en aquest cas coptat pel lobby de la bicicleta.
Ningú no qüestiona la bicicleta, i tots estem d'acord en promoure el seu ús. Qui més ho va fer fou, com deia a l'anterior article, en Jordi Portabella, implementant el bicing. Allò sí que va ser una mesura positiva.
La trama dels Comuns és incapaç de pensar res en positiu, de pensar res per a la gent.
Qui usa moto, cotxe, furgoneta o el que sigui per Barcelona és un malparit al que cal fer la vida impossible.
Així, tot el que estan executant la trama dels Comuns sobre mobilitat només és per fer la vida impossible a les persones.
Alguns exemples:
- a Barcelona més de 300.000 persones ens movem diàriament en moto. Per a la ciutat tenir un parc de mobilitat així és una enorme sort. Les motos contaminen poquíssim, ocupen un espai ínfim, paguen impostos, passen revisions ITV, tenen assegurança i garanteixen la mobilitat més ràpida i eficient possible imaginable a la nostra ciutat.
Malgrat el poc que contaminen les motos, sobretot les majoritàries d'ús diari, de format scooter, podríem fer polítiques positives de promoció de les motos elèctriques, per a que la majoria dels que fem servir aquest mitjà diàriament, ens passem a la moto elèctrica. Podrien haver fer polítiques positives, com una xarxa de càrrega elèctrica, o de promoció, com p.ex. exempcionar de l'impost de circulació.
Però no han fet res de res. Jo poso 5€ de benzina cada dos setmanes i no paro (abans pandèmia, s'entén): a la feina, a reunions de feina, a trobades familiars, a trobades d'amics, a reunions socials i polítiques... Al dia jo guanyo entre 45 i 60 minuts per a mi pel fet d'anar en moto en relació a circular amb altres transports. Això implica 1 dia al mes i 12 dies a l'any. És a dir, que tinc per a mi pràcticament mig mes més de vida, d'hores útils, vitals, que no tindria amb qualsevol altre transport.
Tot i tenir una scooter nova, de baixíssim consum, si hi hagués un pla sòlid per passar-me a la moto elèctrica, ho faria. Però no hi és. Per què no hi és? Perquè el sectarisme del lobby de la bici ho impedeix. O bici o transport públic. Porque yo lo digo. Moto caca, ni que sigui elèctrica! Fem la vida impossible a les motos!
Per això s'eliminen sense cap sentit places d'aparcament. Per això es fan més estrets, sense cap sentit, els carrers, perquè les motos no puguin passar, quan estan aturats, entre els cotxes, ni entre els cotxes i la vorera.
- El deliri anti-tot de la trama dels Comuns arriba al seu màxim punt amb la dement persecució que fan de tot el sector del transport de mercaderies. Empastifar de pinturetes tota la ciutat sense haver pensat en les necessitats que té el nostre comerç i sector de transport és d'una gravetat extrema. Només algú que no ha treballat mai pot fer el que està fent la trama dels Comuns: fer la vida impossible a tots els treballadors que mouen i distribueixen mercaderies diàriament a la ciutat.
- Si els fums fossin el gran problema, l'Ajuntament hauria de predicar amb l'exemple, i no ho fa. Directament de l'Ajuntament depenen dues de les flotes més contaminants de la ciutat: la dels autobusos urbans i la dels camions de recollida d'escombreries i residus.
L'electrificació de la xarxa d'autobús és l'opció ecològica més important i impactant que estan impulsant les ciutats més preocupades per aquest tema, entre les que no hi ha la nostra ciutat, Barcelona, governada per la trama dels Comuns.
Fa uns dies coneixíem el que està fent la ciutat de Tel-Aviv, electrificant tota la seva flota d'autobusos i "asfaltant" tots els carrils bus amb una xarxa que els permet recarregar elèctricament mentre estan funcionant. És una tecnologia, a més, no agressiva, com ho és desplegar xarxes de ferrocarril dins la ciutat com el tramvia, de manera que permet usos múltiples i funcionals, flexibilitat i màxima connectivitat. A països com Suècia aquesta tecnologia fins i tot s'ha instalat a les vies que uneixen ciutats, per al transport interurbà en busos elèctrics.
Per a la trama dels Comuns tot això és una mena d'heretgia, impensable, implantejable. Per això no han fet res. Fer-ho voldria dir no anar contra ningú, i això se'ls fa insuportable. Pensar que puguin fer una cosa que beneficiï a tothom i no empitjori la vida de ningú els resulta inacceptable.
Finalment, per acabar avui, aquesta setmana la trama dels Comuns ha fet un tuit molt i molt descriptiu:
Por mucho que le pese a las élites, Barcelona avanza imparable hacia una movilidad para las personas, libre de humos. Donde la salud sea una prioridad. "Es una batalla entre el capital y la vida. Así pues, ¡recuperemos la ciudad!"
Que us quedi clar, tots els que anem en moto, en cotxe o tenim furgoneta o camió com a vehicle de treball: NO SOM PERSONES! Per a la trama dels Comuns no som persones. Aquest tuit ratifica tot el que he anat explicant en aquest article i en l'anterior. No som persones, i per tant se'ns ha de fer la vida impossible. I això és el que fan.
Però encara més coses: "es una batalla entre el capital y la vida". O sigui que tu, amic que tens una furgo i fas reparto, ets el puto capital. I van a per tu, perquè és una batalla. O sigui, que us quedi clar a tots: si tens un cotxe o una moto i el fas servir ets el puto capital. I van a per tu.
Perquè ells són "la vida". Que després tinguin furgonetes de l'any de la picor o autocaravanes amb les que col·lapsen tots els espais naturals del nostre país no té res a veure amb el tema. Que amb el que estan fent incrementin, com va passar al Poblenou i passarà a Barcelona, la contaminació, això només és propaganda capitalista. Si ells diuen que són la vida, ni que incrementin la contaminació, com s'ha demostrat dades en mà que fan, la resta som uns putos capitalistes.
Quines coses. Estan manant a Barcelona, malgrat haver perdut les eleccions, perquè el representant del capital, Manuel Valls, els va votar. I penses, quina barra que tenen. Però no. La trama dels Comuns ho té clar. No molestarà a l'amo. Totes les mesures que estan prenent només perjudiquen directament a la classe treballadora, a les famílies amb menys renda de la ciutat, aquests són els grans perjudicats.
De tot el que està fent la trama dels Comuns els grans beneficiats és la gent amb pasta, la gent que es pot pagar pàrkings, la gent que agraeix Colau hagi pujat la zona blava, perquè així n'ha expulsat "als pobres" i ells aparquen més fàcilment.
Per a la trama dels Comuns, l'objectiu és que cap "pobre" pugui tenir cotxe ni moto. Això és un luxe reservat per als que els han permès seguir manant a la ciutat malgrat perdre les eleccions, els del Círculo Ecuestre, els de l'alta burgesia que van finançar Valls, el salvador dels Comuns. Per això la trama dels Comuns no farà mai res que els pugui perjudicar. Els respecten. Per això la trama dels Comuns ha convertit tots els treballadors que necessiten usar cotxe, moto, furgoneta o camió, en uns putos capitalistes que estan contra la vida
El #Barnicidi que està perpetrant la trama dels Comuns té, en la gent treballadora, les seves principals víctimes.
Una farsa que esdevenia immoralitat quan entre el seu argumentari invocaven que amb les seves polítiques volien evitar 400 morts anuals a la ciutat que poden ser imputats a patologies derivades de la contaminació urbana. Immoralitat perquè, fins i tot donant per bones les seves dades i intencions, això implicaria incidir sobre un 2,5% de la mortalitat de la ciutat, però seria a costa d'empitjorar les patologies responsables del 25% de la mortalitat de la ciutat.
No hi ha més gran immoralitat que atrinxerar-se argumentalment en l'evitació de morts, quan les teves polítiques el que faran és incrementar les patologies del que és la principal causa de mortalitat a la ciutat.
Però com diu el titular de l'article d'avui, més enllà d'aquest fet, que és el més greu de tots, la immoralitat criminal de la trama dels Comuns, hi ha altres elements de la seva farsa en relació al que representa la mobilitat a la ciutat de Barcelona i els seus discursets, que crec val la pena també hi entrem.
Una altra de les coses que més indecents de la farsa dels Colauers és aquest discurset de "pacifiquem els carrers"
A veure, tarats, quan hem tingut en guerra els carrers de Barcelona? Barcelona és -era- una ciutat extraordinària, l'evolució històrica i urbanística de la qual l'havia fet meravellosa per a viure-hi. L'única guerra que hi ha és la que vosaltres, colauers, heu declarat a la ciutadania, fins a fer-nos la vida impossible.
Edificada a partir d'un centre històric i d'un Eixample que va lligar i vertebrar la ciutat amb tot d'altres centres d'antics municipis perimetrals, com Les Corts, com Sants, com Sarrià...
La pràctica totalitat del centre històric de la ciutat és una àrea peatonal o de preferència peatonal. Uns pocs carrers perimetrals faciliten la mobilitat urbana del transport públic en superfície, de mercaderies i privat, com són la Via Laietana, les rondes de Sant Pere i Universitat, el Passeig Colom, Pelai...
Igualment, en la resta de centres històrics dels municipis que foren agregats a Barcelona, com són Sants, Les Corts, Sarrià... tots són peatonals o de preferència absoluta peatonal.
Lligant tota aquesta xarxa històrica municipal hi tenim l'Eixample. La meravella de l'Eixample, hauríem de dir: un disseny urbà que ha permès combinar vies de circulació essencials per a la ciutat amb voreres amplíssimes per als vianants a tots dos costats de les vies, i amb avingudes singulars, també singularment amplíssimes i amb preferència peatonal, com la Rambla, el Passeig de Gràcia, la Diagonal, el carrer Enric Granados, l'Avinguda Gaudí, etc
El discurset de la "pacificació" de la trama dels Comuns vol dir no fer res pels vianants, però, amb la seva excusa, fer la vida impossible a la mobilitat.
El resultat és que allà on teníem carrers de voreres amples, on era agradable passejar, veure botigues, entrar a bars i restaurants, ara ens trobem un horror de coloraines i una circulació col·lapsada, amb el que comporta d'increment de fums, contaminació, soroll, accelerades, tensió, dificultats enormes per al comerç, per al transport, etc.
No han pacificat res, tot el contrari, on hi havia pau han sembrat el caos, el soroll, el lio.
Però anem encara més enllà del concepte "pacificar". Porto treballant a Ciutat Vella, en diferents espais, des de l'any 1996. Quan hi vaig arribar destinava gairebé tots els meus migdies a patejar-me aquesta meravella que és tot el nostre centre històric. Em passava els migdies, l'hora de dinar que tenia a la feina, descobrint tots els carrers i racons del Gòtic, del Raval, de la Rivera, del Born...
Per no anar més lluny, el passat dimarts, dia 22 de setembre del 2020, gairebé 25 anys després d'estar treballant al centre de la ciutat, gaudint-la, enamorat... vaig fer un trajecte d'aquests de disfrutar la ciutat, evidentment a peu, des de la zona del Born fins la FNAC al Triangle, a Plaça Catalunya. Doncs en aquesta passejada, anada i tornada, m'ha passat el que fins ara no m'havia passat mai: se m'han tirat a sobre dos paios amb patins i una noia amb bici.
O sigui que la "pacificació" d'aquests farsants de la trama dels Comuns és que on abans podies passejar tranquilíssimament a peu per tot el centre de la ciutat, ara vagis patint tota l'estona, evitant patins i bicicletes que se't llencen permanent a sobre.
Jo faig més de metre vuitanta, peso cent kilos, i estic relativament fort. No vull ni saber com se sent la nostra gent gran davant aquesta incessant amenaça de ser atropellats per bicis o patins que implica la "pacificació" que promou la senyora Colau.
Un altre dels "mantres" de la trama dels Comuns en relacio a la mobilitat és aquest de "recuperem la ciutat". Com si mai l'haguéssim perduda. És demencial. És ara quan estem perdent la nostra ciutat.
Fixeu-vos en el que és aquesta farsa sense límits de la trama dels Comuns.
Quan van fer la Superilla del Poblenou anaven dient que es recuperaven els carrers per als veïns. Els veïns mai els havíem perdut. Van començar a tallar carrers sense solta ni volta, i a fer tota mena d'experiments i rucades perquè l'únic que havien originat havia estat una desertització total de l'espai. I s'han gastat més de 10 milions d'euros intentant fer de les cruïlles de carrers, sobre l'asfalt, espai per a la canalla, per poder "justificar-se".
I sí, tants milions d'euros gastats, doncs hi ha un parell de cruïlles en les que de tant en tant us hi podeu trobar algunes famílies i alguns nens jugant. Sempre damunt l'asfalt, per més pinturetes que hi hagin anat posant.
El que evidencia el deliri de la seva farsa és que allà mateix teníem unes experiències d'èxit que no havien requerit ni una mil·lèsima part de la inversió en les rucades de la Superilla, com eren els interiors d'illa. Això sí que era -i és- un espai ben pensat, ben dissenyat, tranquil, amigable, segur, no impostat.
Però encara més, allà mateix teníem un espai enorme, de milers de metres quadrats, que des de fa molts anys s'havia promès. És un espai enorme destinat a ser un magnífic jardí i espai infantil i de lleure. En comptes de treballar per fer espais així, de qualitat, la trama dels Comuns s'ha gastat milions en intentar fer veure que jugar a l'asfalt és super xuli.
A la mateixa zona tenim l'espai de Can Framis, un excepcional parc, d’una singular densitat arbòria, que envolta el magnífic edifici de Can Framis; ambdós projectats per Jordi Badia, arquitecte. La manca de manteniment i de control l’han convertit en una mena de pipi-can “de luxe” i en un cau de drogoaddictes i indigents. Insòlitament, enlloc de recuperar- lo i arranjar-lo, l’acció municipal s'ha limitat a envoltar-lo de ridículs arbrets en testos i bancs, col·locats damunt les calçades circumdants, que no han revertit en cap cas el seu trist destí. Segueix sent un magnífic espai al que els veïns no hi podem posar els peus, de com de descuidat, fet malbé i perillós està. Els milions de la trama dels Comuns han anat a pintar asfalts, amb actuacions tan "icòniques" com pintar una pista d'atletisme damunt l'asfalt.
I el colmo de la farsa de "guanyar els carrers per als veïns" el tenim que totes aquestes actuacions s'han dut a terme al costat del que és la vorera més gran de la ciutat, la de MediaTIC, que fa més de 18 metres d'amplada.
O sigui, tens la vorera més gran de la ciutat, tens centenars de metres quadrat abandonats on estava projectat fer-hi una plaça jardí i tens un espai extraordinari que has deixat degradar fins a límits demencials... i tota la pasta i tot el "recuperem la ciutat" és tallar uns quants carrers i fer coloraines damunt l'asfalt.
Doncs això, que ja hem patit al Poblenou, és el que està passant ara a tota la ciutat. La farsa de la trama dels Comuns no pot ser més gran. I la seva repugnant demagògia discursiva, tampoc.
Ens parlen de fums per justificar-ho tot, però altre cop tot és farsa. Tot forma part del pensament sectari i totalitari de la trama dels Comuns, en aquest cas coptat pel lobby de la bicicleta.
Ningú no qüestiona la bicicleta, i tots estem d'acord en promoure el seu ús. Qui més ho va fer fou, com deia a l'anterior article, en Jordi Portabella, implementant el bicing. Allò sí que va ser una mesura positiva.
La trama dels Comuns és incapaç de pensar res en positiu, de pensar res per a la gent.
Qui usa moto, cotxe, furgoneta o el que sigui per Barcelona és un malparit al que cal fer la vida impossible.
Així, tot el que estan executant la trama dels Comuns sobre mobilitat només és per fer la vida impossible a les persones.
Alguns exemples:
- a Barcelona més de 300.000 persones ens movem diàriament en moto. Per a la ciutat tenir un parc de mobilitat així és una enorme sort. Les motos contaminen poquíssim, ocupen un espai ínfim, paguen impostos, passen revisions ITV, tenen assegurança i garanteixen la mobilitat més ràpida i eficient possible imaginable a la nostra ciutat.
Malgrat el poc que contaminen les motos, sobretot les majoritàries d'ús diari, de format scooter, podríem fer polítiques positives de promoció de les motos elèctriques, per a que la majoria dels que fem servir aquest mitjà diàriament, ens passem a la moto elèctrica. Podrien haver fer polítiques positives, com una xarxa de càrrega elèctrica, o de promoció, com p.ex. exempcionar de l'impost de circulació.
Però no han fet res de res. Jo poso 5€ de benzina cada dos setmanes i no paro (abans pandèmia, s'entén): a la feina, a reunions de feina, a trobades familiars, a trobades d'amics, a reunions socials i polítiques... Al dia jo guanyo entre 45 i 60 minuts per a mi pel fet d'anar en moto en relació a circular amb altres transports. Això implica 1 dia al mes i 12 dies a l'any. És a dir, que tinc per a mi pràcticament mig mes més de vida, d'hores útils, vitals, que no tindria amb qualsevol altre transport.
Tot i tenir una scooter nova, de baixíssim consum, si hi hagués un pla sòlid per passar-me a la moto elèctrica, ho faria. Però no hi és. Per què no hi és? Perquè el sectarisme del lobby de la bici ho impedeix. O bici o transport públic. Porque yo lo digo. Moto caca, ni que sigui elèctrica! Fem la vida impossible a les motos!
Per això s'eliminen sense cap sentit places d'aparcament. Per això es fan més estrets, sense cap sentit, els carrers, perquè les motos no puguin passar, quan estan aturats, entre els cotxes, ni entre els cotxes i la vorera.
- El deliri anti-tot de la trama dels Comuns arriba al seu màxim punt amb la dement persecució que fan de tot el sector del transport de mercaderies. Empastifar de pinturetes tota la ciutat sense haver pensat en les necessitats que té el nostre comerç i sector de transport és d'una gravetat extrema. Només algú que no ha treballat mai pot fer el que està fent la trama dels Comuns: fer la vida impossible a tots els treballadors que mouen i distribueixen mercaderies diàriament a la ciutat.
- Si els fums fossin el gran problema, l'Ajuntament hauria de predicar amb l'exemple, i no ho fa. Directament de l'Ajuntament depenen dues de les flotes més contaminants de la ciutat: la dels autobusos urbans i la dels camions de recollida d'escombreries i residus.
L'electrificació de la xarxa d'autobús és l'opció ecològica més important i impactant que estan impulsant les ciutats més preocupades per aquest tema, entre les que no hi ha la nostra ciutat, Barcelona, governada per la trama dels Comuns.
Fa uns dies coneixíem el que està fent la ciutat de Tel-Aviv, electrificant tota la seva flota d'autobusos i "asfaltant" tots els carrils bus amb una xarxa que els permet recarregar elèctricament mentre estan funcionant. És una tecnologia, a més, no agressiva, com ho és desplegar xarxes de ferrocarril dins la ciutat com el tramvia, de manera que permet usos múltiples i funcionals, flexibilitat i màxima connectivitat. A països com Suècia aquesta tecnologia fins i tot s'ha instalat a les vies que uneixen ciutats, per al transport interurbà en busos elèctrics.
Per a la trama dels Comuns tot això és una mena d'heretgia, impensable, implantejable. Per això no han fet res. Fer-ho voldria dir no anar contra ningú, i això se'ls fa insuportable. Pensar que puguin fer una cosa que beneficiï a tothom i no empitjori la vida de ningú els resulta inacceptable.
Finalment, per acabar avui, aquesta setmana la trama dels Comuns ha fet un tuit molt i molt descriptiu:
Por mucho que le pese a las élites, Barcelona avanza imparable hacia una movilidad para las personas, libre de humos. Donde la salud sea una prioridad. "Es una batalla entre el capital y la vida. Así pues, ¡recuperemos la ciudad!"
Que us quedi clar, tots els que anem en moto, en cotxe o tenim furgoneta o camió com a vehicle de treball: NO SOM PERSONES! Per a la trama dels Comuns no som persones. Aquest tuit ratifica tot el que he anat explicant en aquest article i en l'anterior. No som persones, i per tant se'ns ha de fer la vida impossible. I això és el que fan.
Però encara més coses: "es una batalla entre el capital y la vida". O sigui que tu, amic que tens una furgo i fas reparto, ets el puto capital. I van a per tu, perquè és una batalla. O sigui, que us quedi clar a tots: si tens un cotxe o una moto i el fas servir ets el puto capital. I van a per tu.
Perquè ells són "la vida". Que després tinguin furgonetes de l'any de la picor o autocaravanes amb les que col·lapsen tots els espais naturals del nostre país no té res a veure amb el tema. Que amb el que estan fent incrementin, com va passar al Poblenou i passarà a Barcelona, la contaminació, això només és propaganda capitalista. Si ells diuen que són la vida, ni que incrementin la contaminació, com s'ha demostrat dades en mà que fan, la resta som uns putos capitalistes.
Quines coses. Estan manant a Barcelona, malgrat haver perdut les eleccions, perquè el representant del capital, Manuel Valls, els va votar. I penses, quina barra que tenen. Però no. La trama dels Comuns ho té clar. No molestarà a l'amo. Totes les mesures que estan prenent només perjudiquen directament a la classe treballadora, a les famílies amb menys renda de la ciutat, aquests són els grans perjudicats.
De tot el que està fent la trama dels Comuns els grans beneficiats és la gent amb pasta, la gent que es pot pagar pàrkings, la gent que agraeix Colau hagi pujat la zona blava, perquè així n'ha expulsat "als pobres" i ells aparquen més fàcilment.
Per a la trama dels Comuns, l'objectiu és que cap "pobre" pugui tenir cotxe ni moto. Això és un luxe reservat per als que els han permès seguir manant a la ciutat malgrat perdre les eleccions, els del Círculo Ecuestre, els de l'alta burgesia que van finançar Valls, el salvador dels Comuns. Per això la trama dels Comuns no farà mai res que els pugui perjudicar. Els respecten. Per això la trama dels Comuns ha convertit tots els treballadors que necessiten usar cotxe, moto, furgoneta o camió, en uns putos capitalistes que estan contra la vida
El #Barnicidi que està perpetrant la trama dels Comuns té, en la gent treballadora, les seves principals víctimes.
Entrades
3 comentaris:
En canvi, les motos elèctriques de lloguer...... per a tot arreu sense limitació!!!! Aparcades i prioritzant els pocs espais que queden disponibles.
Qui ho decideix? I l, excés de punts de bicicletes del bicing ? Cuántes furgonetes de suport logístic tenen que tindre en servei per a cuatre usuaris?
Boníssims, Senyor Abad, aquests articles dedicatas a la farsa colauera.
Per aixó vaig marxar de BCN. i vaig retornar al meu poble natal, i la Colau encara no hi era, hi havia els seus cosins germans PSOE ostres comandats pel "team" Maragall
Publica un comentari a l'entrada