21 de nov. 2020

BOP del CEO novembre 2020: UNDER PRESSURE

3 enquestes de les més importants que habitualment es publiquen, totes la mateixa setmana. Dimarts ICPS, dimecres CIS i ahir divendres el BOP del CEO.


Després d'analitzar els principals elements de rellevància demoscòpica i política de les enquestes de l'ICPS i del CIS, avui toca analitzar el BOP del CEO.

Fa cosa d'un mes vam tenir una altra enquesta del CEO, que ja vam analitzar. En relació als BOPs periòdics del CEO hi havia una diferència metodològica important: s'havia fet telefònicament. Aquest nou BOP reprèn la metodologia d'enquestes presencials, al domicili de l'enquestat. Per tant en l'anàlisi de la sèrie, de l'evolució de les dades, és una cosa sempre a tenir en compte.

Aquest BOP del CEO és singularment important pel moment en el que està feta l'enquesta, i perquè situa amb claredat l'estabilitat del panorama i de l'escenari polítics al nostre país. També perquè situa amb claredat els punts de màxima tensió d'aquest escenari.

D'ara al 14F les coses poden canviar, evidentment, perquè, sense anar més lluny, l'actual segona força política del país, en vots i representació, Junts, és encara una força política en procés constituent, de manera que és esperable que quan comenci a operar com a moviment polític i plenament definida com a opció electoral, el seu posicionament pugui evolucionar.

Però podem dir que en aquest BOP del CEO ja se situen de manera inequívoca els elements clau que definiran el nostre futur polític i com a país.

Aquest cop, per a la meva anàlisi, em centraré sobretot en la projecció electoral. Tot i que sempre dic és la part potser menys interessant de les enquestes, aquest cop és potser la més rellevant des d'un punt de vista d'anàlisi polític, i permet, a més, situar la resta d'elements clau de l'escenari polític.

I val la pena fer-ho amb aquesta enquesta del CEO perquè té una mostra que és la més alta de totes les enquestes que es fan a Catalunya, amb 2.000 enquestats, i perquè el CEO no només ens proporciona la intenció de vot directa, sinó també molta altra informació per valorar les projeccions de vot que es poden efectuar, inclosa la que fa el mateix CEO, sempre demoscòpicament sòlida.

1. Visió general:

El BOP del CEO projecta electoralment un escenari polític molt estable pel que fa a nivell de país entre la corelació de forces independentistes i unionistes que s'està donant a les darreres eleccions. És un escenari dominat per l'independentisme, amb majoria absoluta si sumem totes les forces que poden obtenir representació política i amb un unionisme que no pot oferir alternativa.

Tanmateix, darrere aquesta estabilitat amb el zoom més alt, el BOP del CEO posa de manifest dues possibles novetats importants:

- per una banda, els possibles canvis interns en el lideratge dels dos blocs. Així, en aquest BOP CEO podem veure com sembla que Junts hagi perdut una miqueta de l'empenta electoral que va seguir al seu neixement com a moviment polític, mentre que ERC manté sòlides opcions electorals. Això fa que si en les darreres enquestes es podia projectar un empat tècnic entre ERC i Junts, ara sembla que ERC agafa mica d'avantatge. Tot és molt prim, però ara mateix el CEO apunta això. I a una possible recuperació de vot de la CUP.

Pel que fa a l'unionisme, el canvi en el lideratge és més que evident. L'enfonsada de C's, que va guanyar les eleccions del 21D, és creixent. I això fa que el PSC recuperi el lideratge del bloc unionista, en el que el PP sortiria reforçat, els Comuns es quedarien més o menys igual i VOX entraria al Parlament.

- La segona novetat important deriva justament d'aquest canvi en el lideratge intern dels blocs. Si el 21D la victòria de Junts va fer impossible cap govern que no fos un govern independentista, amb l'acord de les tres forces independentistes (Junts, ERC i CUP), l'escenari que projecta el BOP del CEO, amb aquest eventual triomf d'ERC, habilitaria, de manera clara un govern no independentista, com ja estan defensant en diferents articles, alguns dels intel·lectuals de referència de l'entorn d'ERC. Els resultats d'aquest CEO habiliten aquest eufemisme que fan servir aquests intel·lectuals d'un govern "de confluència republicana", amb els Comuns i suport extern de PSC i la incògnita de la CUP, com a alternativa política d'ERC a un govern independentista amb Junts.

2. Anàlisi de la projecció electoral de les diferents opcions polítiques:

OPCIONS INDEPENDENTISTES:

- ERC: El BOP del CEO situa ERC com la força més votada i amb més escons. Ara mateix ERC és el partit que sembla estar més sòlidament falcat en relació al seu electorat. És el partit que apunta una major fidelitat de vot (71,4%), i només presenta dues petites fugues de vot, transferència de vot declarada, cap a altres opcions: un 4,6% cap a Junts i un 3,2% cap a CUP. La solidesa electoral d'ERC, a banda d'aquesta fidelitat de vot entre el seu electorat la veiem quan, analitzant les transferències de vot entre partits, veiem que ERC cedeix un 4,6% cap a Junts, però és que ERC segons CEO rebria un 12,1% del vot de Junts del 21D, i que cedeix un 3,2% cap a la CUP, però rep un 9,6% de vot de la CUP del 21D. Finalment, un possible 7% dels Comun's del 21D també sembla que ara podria anar a ERC.

A aquests dos factors (fidelitat i balanç positiu de transferències), hem d'afegir que també se situa en la banda més baixa de tot l'escenari polític en tres altres opcions amb les que l'enquesta acaba de recollir el posicionament dels enquestats en relació al 14F d'acord al que fou el seu vot el 21D: un 3,2% d'aquests votants diuen que ara votarien "altres opcions" polítiques, sense representació parlamentària, l'abstenció declarada (2,3%, la més baixa de tots els partits) i també la indecisió (NS/NC) més baixa de tots, amb un 12,4% dels votants 21D. Sobre la indecisió, ho dic ara i serveix per a tothom, són uns percentatges de votants que mai es mouen tots en la mateixa direcció. És a dir, en termes demoscòpics i de comportament electoral, aquest 12,4% ara mateix indecís es mourà en direccions diferents: cap a la mateixa ERC, cap a Junts i cap a CUP.

Per tant la projecció electoral que fa CEO ara mateix d'ERC és sòlida: major fidelitat de vot, balanç positiu de transferències entre forces i baixíssim % de vot a "resta", de vot cap a l'abstenció i d'indecisos.

- JUNTS se situa com la segona força política en percentatge de vot i en nombre d'escons, perdent un petit percentatge del vot que va tenir el 21D, i perdent també així alguns escons. Millora en relació al passat post 21D, però sembla haver perdut l'empenta de sortida que portava a projectar un nou empat tècnic, com el 21D, amb ERC.

Si ens situem en perspectiva, i tenint en compte que Junts, des del seu llançament, que segueix en fase "constitutiva", amb tot el que implica això, les opcions electorals que recull l'enquesta CEO d'aquest novembre poden millorar. Que ho faci o no (la millora) està clar que dependrà de la configuració final dels seus lideratges, de qui sigui el seu cap de llista electoral i de com plantegin la seva proposta política de cara al 14F.

La situació actual de Junts presenta una no satisfactòria fidelitat de vot en relació als seus votants del 21D, del 55,6%, amb una transferència de vot significativa cap a ERC, del 12,1%. Les bones notícies per a Junts són que la trencadissa que va provocar la direcció de PDECAT pràcticament no passa factura entre l'electorat de Junts. Només un 6,8 % dels vots Junts 21D ara votaran Pdecat. I això, ara que ja estan totes les cartes damunt la taula, de fa mesos, és res. Altres bones notícies per a Junts és que té el % de vot més baix de tot l'escenari cap a "altres": només un 1,9% antics votants 21D. Això és res. També és res el vot que poden perdre cap a l'abstenció: un 2,4%, amb el 2,3% d'ERC els percentatges més baixos de totes les forces polítiques.

Finalment, assenyalar que entre els antics votants de Junts 21D hi ha un 18,4% d'indecisos, fet que situa Junts a la franja alta d'indecisió entre els seus votants, però que, atenent a l'explicació abans feta en el cas d'ERC, per a mi és més una oportunitat i bossa de vot per a Junts que una amenaça. El vot que podia perdre Junts és el que és, i no en perdrà més. Aquesta indecisió bàsicament és projectarà en vot cap a Junts i potser també, en menor mesura però possible, cap a ERC. I ja està.

- la CUP en aquesta edició del BOP del CEO sembla recuperar presència electoral, fins al punt de projectar un petit increment de % de vot, que podria implicar créixer un parell d'escons en relació als 4 actuals. Aquesta projecció es fonamenta en conservar una acceptable fidelitat de vot (del 64,9%) i en captar un 3,2% de vot d'ERC i un 3,1% de vot dels Comuns. La projecció de la CUP, com les projeccions de totes les forces polítiques amb menys vot del Parlament, és més complicada. I de fet la CUP té un parell d'amenaces importants: la fuga de vot cap a ERC (del 9,6%, gairebé 1 de cada 10 votants CUP 21D) i l'abstenció declarada d'antics votants seus, que se situa en el 5%, la més alta entre les opcions indepes. També té un 14,9% d'indecisos.

OPCIONS UNIONISTES:

- El PSC recupera el lideratge de l'unionisme, amb aquest 16,8% de vot i 22-23 escons que li projecta el CEO (entre 5 i 6 escons més que el 21D). Per recuperar aquest "liderat" la fórmula PSC és molt senzilla: tenir la segona més alta fidelitat de vot, del 66,2%, no perdre pràcticament cap vot en cap direcció i arrossegar un 4,8% del vot que perd C's. La principal amenaça que té, ara mateix, és aquest 21,2% d'antics votants ara indecisos, que converteix el PSC en el partit amb més indecisos entre el seu electorat.

- La debacle de C's ja apunta maneres èpiques, però jo crec que encara serà més gran del que ara detecten les enquestes. Segons el CEO C's passarien del 25,4% de vot el 21D al 10% i de 36 escons a 13-14. Insisteixo, l'hòstia de C's crec serà més gran. Ara mateix nomé té un 36,1% de fidelitat de vot, o sigui, res. I ja té un 15.7% de vot que se n'ha anat a VOX, en el que és la principal transferència de tot el mapa polític català. La descomposició de C's és el que fa possible l'entrada de VOX al Parlament. També té C's fuga del 8,4% cap al PP, i la segona major indecisió de tot el panorama, amb un 19,3%. I amb la major abstenció declarada, del 7,2%

- Comuns i PP es disputen la tercera plaça entre l'unionisme, però amb dues tendències diferents. Els Comuns màxim aspiren a quedar-se com estan, perquè podrien perdre una mica, i el PP sembla recuperar una mica de vot i d'escons després de la patacada del 21D. La cosa dels Comuns està complicada, perquè perden vot en direccions tan oposades com pot ser perdre vot cap a la CUP i perdre vot cap a VOX

- Finalment, en el bloc unionista, la segura entrada dels neofeixistes de VOX al Parlament, gràcies a les transferències de vot del 21D de C's i del PP majoritàriament, però també dels Comuns.

ALGÚ MÉS TÉ LA MÉS MÍNIMA OPCIÓ D'OBTENIR REPRESENTACIÓ?

Doncs mireu, no puc ser més clar ni més contundent: NO

No hi ha cap altra opció política, ni de les que s'han ja postulat ni de les que poden postular-se, que tingui la més mínima opció d'obtenir representació parlamentària.

Tot i que el CEO projecta un 27,3% de vot indecís, el gruix d'aquesta indecisió la trobem a l'unionisme: el 21,2% del PSC, el 19,3% de C's, el 18,6% dels Comuns i l'11,6% del PP. La indecisió bàsicament se situa en el bloc unionista, i sempre es resol en diferents direccions, amb % similars al vot decidit de cada formació. Així ja posem saber que el major % de vot ara indecís de C's anirà a VOX, que el major % de vot indecís del PSC s'acabarà quedant al PSC, i que el vot indecís dels Comuns també bàsicament es quedarà als Comuns, amb petits percentatges cap a moltes altres forces, des de la CUP fins a VOX.

A l'independentisme també hi ha indecisió, però globalment molt menor. Qui més indecisos té és Junts, amb un 18,4%, però que siguin els que menor vot perden cap a l'abstenció o "altres", és prou concloent com perquè poguem projectar amb seguretat que la major part d'aquest vot es quedarà a Junts, tot i que un % no menyspreable també pot acabar a ERC. I pel que fa a ERC, doncs igual, o es queda a ERC o va a Junts.

Tot i que el CEO projecta que Pdecat podria arribar a obtenir representació, 1 diputat, jo crec que aquesta projecció no té cap fonament. La cosa està molt clara: ja fa molts mesos de la trencadissa, ja tothom té el seu propi projecte polític i la seva pròpia oferta. Per tant, entre l'electorat, ja no hi ha dubtes sobre qui es presenta i qui no. Així, en aquest context ja d'opcions electorals clarament diferenciades entre Junts i Pdecat, només un 6,8% dels votants de Junts el 21D ara diuen que votaran Pdecat. I Pdecat no rep vot de cap altra banda, no té cap altre vot que aquest 6,8% de vot que el 21D havia votat Junts.

Aquest 6,8% en termes de vot implica 64.479 vots. I, perquè us feu una idea, el 21D l'última força política que va obtenir representació parlamentària a la circumscripció de Barcelona va necessitar 142.934 vots. O sigui, que és un acudit pensar que Pdecat pugui obtenir representació a BCN. Res de res. I ho dic amb total seguretat.

Què és el que ha passat perquè malgrat la contundència de les dades de no-vot de Pdecat a nivell general el CEO projecti 0-1? Molt fàcil, la projecció que fa a la circumscripció de Tarragona. El 21D l'últim en obtenir representació a TGN ho va fer amb 20.188 vots, i com que en aquesta circumscripció Pdecat ha retingut Reus i Tortosa, això, atesa la baixa mostra demoscòpica (206 enquestes a tot TGN) ha pogut generar efecte miratge de que potser Pdecat en treu un a Tarragona. Jo crec que és una projecció totalment equivocada del CEO, en aquest punt

Tot el vot possible de Pdecat queda del tot clar amb aquesta enquesta del CEO: 64.479 vots. Ni un més, perquè no els pot treure d'enlloc més, i això els deixa a menys de la meitat dels vots que calen per entrar al Parlament.

En relació a tot aquest soroll que hi ha d'altres possibles candidatures indepes, com Força Catalunya, Demòcrates, Primàries, PNC, FNC, etc, o de crides a l'abstenció, us informo com estan les coses:

Si ens fixem en l'abstenció declarada, la provinent del vot indepe 21D és la més baixa de tot el panorama, amb aquest 2,3 i 2,4 de Junts i ERC, davant el 7,2% o el 7% de C's i PP.

I pel que fa a "altres" opcions electorals, també són les més baixes, només un 1,9% de Junts i un 3,2% d'ERC, davant el 6% C's, el 5,4% Comuns o el 7% PP.

Fixeu-vos que si el Pdecat, arrossegant un 6,8% del vot de Junts del 21D es queda a menys de la meitat dels vots que necessita per obtenir representació, les opcions que puguin estar en aquest 1,9 o 3,2 de Junts o ERC a "altres" d'obtenir cap mínim vot significatiu i tenir la més mínima opció d'obtenir representació són menys que zero, estan, totes aquestes opcions, a anys llum de tenir la més mínima opció.

I com he explicat abans que ningú es flipi pensant que en el vot ara indecís hi ha cap "bossa de vot possible o ocult": la indecisió sempre és entre les opcions majoritàries d'aquell segment de votant. Sempre.

3. Under Pressure

A la vista de totes les dades que hem pogut treballar de l'enquesta del BOP del CEO, a criteri meu s'evidencia el que sens dubte és l'element decisiu més transcendent d'aquestes eleccions del 14F i, m'atreveixo a dir, de la possibilitat generacional d'assolir la independència.

Tota la pressió política de les eleccions del 14F es resumeix en dues úniques opcions:

- que en surti una majoria que lideri un govern independentista que mantingui oberta la porta i la lluita per assolir la independència, per poder fer la independència

- que en surti una majoria que sota aquest eufemisme de construir noves majories republicanes, aparquin l'objectiu de la independència per moltes generacions

I ja no hi ha cartes amagades, ara ja les cartes estan totes damunt la taula, al descobert. ERC ha blindat un pacte i una estratègia d'hegemonia política amb els Comuns, amb suports variables externs en una primera fase del PSC i si poden de la CUP. L'aliança d'ERC amb Comuns, si els resultats electorals els ho permeten, implicarà per a ERC aparcar la independència (sota el camuflatge de tot això de constituir noves majories republicanes, eixamplar la base, no ser prous...) a canvi de poder aillar, fins col·lapsar fins residualitzar, tot aquest espai polític, al President Puigdemont i a Junts. És la gran obsessió junquerista i de la secta del Sol, que estan executant implacablement.

Davant d'això, només hi ha una única opció per tal de mantenir viva l'opció de fer la independència: que el resultat de Junts sigui prou fort per tal que només hi hagi l'opció de configurar un govern independentista, que ERC no tingui cap altra opció que sumar-se a la majoria independentista, i abandonar d'una vegada i per totes aquesta estratègia de "noves majories republicanes" sota la que només s'amaga un pacte blindat amb els Comuns que implica aparcar la independència i residualitzar fins fer desaparèixer al President Puigdemont i l'espai de Junts.

Ens necessitem tots. I no hi ha independència possible si no hi som tots. L'única possibilitat de poder treballar, a partir del 14F, per la independència, recuperant la unitat estratègica, passa per un triomf de Junts que impedeixi l'accés al poder de l'aliança ERC-Comuns.

Ara mateix l'enquesta del CEO fa possible les dues opcions. D'ara fins el 14F l'independentisme hauria de treballar i mobilitzar-se electoralment perquè només sigui possible fer un govern independentista. UNDER PRESSURE. Sí, la pressió serà enorme. La sentirem i viurem tots i cadascun de nosaltres, i hem de fer que la sentin tots els partits polítics i entitats civils que fins ara s'han agrupat en l'espai independentista.

D'ara i fins el 14F, màxima pressió. Ens hi juguem estar en condicions de seguir lluitant per fer possible la independència, o que la nostra generació ja no tingui cap opció. I a partir del 14F, a treballar plegats com mai, restablir confiances, blindar el nosaltres i acordar una estratègia compartida per fer la independència!

DONEC PERFICIAM

12 comentaris:

Lord Nelson ha dit...

Gran feinada aquesta setmana, Senyor Abad, i de qualitat, com sempre.
Discrepo lleugerament. ERC no aparcarà la independència segons quins resultats electorals, no. ERC la té aparcada fa temps. Tenen pactes amb Comuns i PSOE. Rufián ja apunta maneres de Toni Cantó i Toni Soler va camí de fer un Boadella-2. Empat tècnic o petit avantatge de JUNTS no serà respectat per Junqueras i la seva gent, és el que fan de fa anys. No hi ha més remei que seguir picant pedra, JUNTS ha de bastir uns lideratges sòlids que permeti'n reagrupar forces avui disperses i aconseguir una força parlamentària contundent. 50 diputats, per exemple.

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb en Nelson.
Gràcies per l'anàlisi de.Abad.
M'ha agradat això de Toni Soler fent de Boadella 2, ja és ben bé així.
Esperem el poble indepe vegi la trampa autonomista d'Erc.

Anònim ha dit...

O es reedita JxSi com un SNP, o tothom perd el temps, més ben dit 4 anys més amb tripartit i a les següents eleccions tsunami indepe amb ERC marginal.

mercè la cast ha dit...

Molt bon anàlisi. Francament ho veig igual... Nelson, també com tú. Desitjo que Junts triï ja candidat, Laura Borrell, i comenci a fer. Hem de guanyar, tenen el meu vot, no hi ha cap altre opció si volem independència

Anònim ha dit...

Molt bon anàlisi de les dades👏👏👏

Roraima ha dit...

Molt bon anàlisi, moltes gràcies. Tant de bó Laura Borràs surti candidata de les primàries de JxCat, és la millor opció. Si no guanya JxCat, el president Puigdemont i els consellers a l'exili perdran opcions a nivell internacional. I la seva lluita pel reconeixement del problema català perdrà molta força.

Cal convèncer els indecisos i cal evitar les fugues de JxCat cap a ER.I cal posar èmfasi amb la ineptitud de les conselleries d'ER en la gestió de la pandèmia.

Anònim ha dit...

No es pot explicar millor. Felicitats.

Roger Bdn ha dit...

Una bona anàlisi Francesc.

Els comentaris de que en T Soler és un nou Boadella si que són una autèntica flipada.
En Toni Soler és indepe, un respecte si us plau.

Anònim ha dit...

Jo vaig votar el President legítim Carles Puigdemont a les anteriors eleccions, però aquest cop em decantaré per Esquerra. No ho tinc decidit al 100%, però gairebé. Tot i així, el més important és que seguim remant junts i aconseguim la independència. Visca Catalunya LLIURE!!

Roraima ha dit...

Està clar que votar ER és una bona opció pels que no volen la independència. El que no acabo d'entendre és per què s'entesten a dir-se independentistes a si mateixos, quan el seu principal líder a Madrid ja ha dit que ell no ho és.

Roraima ha dit...

El Toni Soler és tant indepe com la majoria dels d'ER que viuen de la política. És a dir, mentre tot sigui de boquilla i no hagin d'arriscar gaire i pugui seguir xuclant de la mamella de TV3 O mantenint la poltrona que sigui i el 3% de Ferrovial.

Anònim ha dit...

Bona anàl.lisi demoscòpica Mira, t'he llegit amb atenció fins que has començat a parlar de la secta d'en Sol. Una llàstima veure com i com és habitual, la legítima discrepància política acaba en falta de respecte i insults.