30 de març 2021

Anàlisi Enquesta Serveis Municipals de Barcelona. Crònica d’una -sense precedents- decadència -ja anunciada- de la ciutat

Ahir vam conèixer les dades de l’Enquesta municipal de Barcelona sobre Serveis Municipals. És una enquesta important que fa molts anys que es fa, i que per tant ens permet tenir una cosa molt important en les enquestes: perspectiva de l’evolució de les dades, que en aquest cas és perspectiva del funcionament de la nostra ciutat, de Barcelona. A més, és una enquesta feta a milers de persones, més de 6 mil en aquesta darrera edició. Per tant, una enquesta amb una gran mostra.

Les dades que sobre Barcelona, el seu funcionament, la valoració de la seva gestió i política són molt concloents. I són, ja ho avanço, la crònica d’una decadència anunciada.

Després de la primera lectura i anàlisi de dades m’ha vingut al cap una mítica cançó cubana que vaig descobrir amb el Buena Vista Social Club: El carretero. Canta el gran Eliades Ochoa:

Por el camino del sitio mío
Un carretero alegre pasó
Con su canción que es muy sentida
Y muy guajira alegre cantó

Me voy al transbordador (Van van)
A descargar la carreta (Van van)
Me voy al transbordador (Van van)

A descargar la carreta (Van van)
Para cumplir con la meta (Van van)
De mi penosa labor

(...)

Yo trabajo sin reposo (Van van)
Para poderme casar (Van van)
Que yo trabajo sin reposo (Van van)
Para poderme casar (Van van)
Y si lo llego a lograr (Van van)
Seré un guajiro dichoso

Però a la vista del discurs sobre l’enquesta dels líders municipals del colauisme que governa Barcelona (Comuns i PSC, amb suports variables de Valls i ERC), també podria haver recordat la cançó popular aquella de “ahora que vamos despacio, vamos a contar mentiras, tralará”.

Segons el regidor de Presidència, Jordi Martí Grau, i així ho han recollit amb grans titulars gairebé tots els mitjans de comunicacióGairebé un de cada tres barcelonins marxaria de la ciutat, descontents pels efectes de la crisi del coronavirus”

Sí, aquesta és la pocavergonya infinita dels colauers. Resulta que gairebé 1 de cada 3 barcelonins, un 30%, si pogués, marxaria de la ciutat, de Barcelona, en el que és una xifra negativíssima mai abans assolida. Però per als colauers la culpa és del coronavirus.

El 2015, quan Colau va accedir a l’alcaldia de Barcelona, l’herència que li va deixar l’alcalde Trias era un 14,8% dels barcelonins que deien anirien a viure fora de Barcelona. 3 anys després, el 2018, quan ja es comencen a notar els impactes del desastre de les polítiques Colau, el % de barcelonins que deien anirien a viure fora de Barcelona ja era el 20,1%, el 2019 va seguir creixent, fins al 21,8%, i el 2020 s’ha enfilat fins al 29,6%.

I van els colauers i diuen que la culpa la té el coronavirus. Doncs no, miri, no menteixi: és l’esclat d’una tendència associada a la pèssima gestió Colau de la ciutat.

Aquest 29,6% de barcelonins que marxarien de Barcelona s’ha de llegir vinculat a una altra dada igualment escandalosa, mai assolida a Barcelona: un 59,2% dels barcelonins diuen, segons l’enquesta municipal que ahir vam conèixer, que Barcelona ha empitjorat aquest darrer any.

L’any 2015, quan hi ha les eleccions que guanya Colau de la manera com ho va fer, gràcies al suport de tota la guerra bruta del Règim del 78 contra el fins llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, només un 28,3% dels barcelonins deien que Barcelona havia empitjorat el darrer any. Trias perd les eleccions contra la candidata del Règim del 78, Colau, però només un 28,3% dels barcelonins deien que la ciutat havia empitjorat el darrer any.

Amb Colau d’alcaldessa el % de barcelonins que consideren que la ciutat ha anat empitjorat, any rere any, no ha deixat de créixer. El 2017 ja era un 30,1% que deien BCN havia empitjorat el darrer any, el 2018 un37,9%, el 2019 un 44,9% i el 2020, amb les dades de l’enquesta d’ahir, un 59,2%.

És, per a mi, la dada més concloent i representativa de totes. En 5 anys la gestió Colau ha anat empitjorant, de manera evident, inqüestionable, la ciutat. En aquests 5 anys de Colau Barcelona cada any ha empitjorat en relació a l’any anterior. És un autèntic escàndol.

No, miri, senyor regidor coaluer, la gent vol marxar de Barcelona com mai perquè mai com ara, des que vostès manen, la ciutat no havia anat empitjorant com ho està fent, any rere any.

L’única pandèmia que pateix la ciutat és la del govern Colau, la de la seva catastròfica gestió. Amb Colau, any rere any, Barcelona ha anat empitjorant. Aquesta és la realitat, aquest és el llegat Colau. Aquesta és la crònica d’una decadència anunciada.

La gestió colauer se situa, aquest 2020 en el pòdium de les pitjors valorades de la història de Barcelona, amb un 23,4% de supesos, només superat pel 24,9% de suspesos de la Barcelona Hereu del 2010. L’any 2015, només un 11,9% suspenia la gestió municipal. Ara ja estem en aquest 23,4% que la suspèn.

El motiu principal per suspendre la gestió colauer és clarament la seva gestió política. Així ho assenyala un 46,8. Després ve aquest 10,5% que suspèn colauers per la gestió de la circulació.

La ciutat empitjora any rere any, fins arribar a aquest 59,2% dels barcelonins que així ho afirmen, perquè empitjoren gairebé tots els serveis i polítiques municipals dels colauers.

Els anys posteriors de la Barcelona olímpica, segona meitat dels 90s, que són les primeres dades que tenim, gairebé un 70% dels barcelonins creia que l’evolució de la gestió municipal en URBANISME havia millorat. Ara només ho diuen un 36,3%. I Colau ha batut tots els registres històrics en relació als que creuen que la gestió urbanística de Barcelona està empitjorant: el 23,9% de barcelonins que així ho afirmen són un % al que mai s’havia arribat.

Hem passat d’una Barcelona referent mundial en urbanisme, en bona gestió de l’urbanisme, a la pitjor gestió de l’urbanisme en la història de la ciutat.

El 2015, en plena recuperació econòmica de la ciutat, un 35,1% dels barcelonins opinaven que la gestió de la circulació a la ciutat havia empitjorat. Aquest 2020, tot i l’excepcionalitat de l’any, pel confinament obligatori de la pandèmia i l’extraordinària reducció de la mobilitat, un 43,1% dels barcelonins creuen que la gestió de la circulació ha empitjorat. El 2019, últim pre-covid, era un 48,4% que deien això estava empitjorant.

Quan recuperem la més mínima normalitat i mobilitat, les mesures delirants en relació a la mobilitat que estan prenent els colauers ens portaran a un segur col·lapse. I ja veure fins on s’enfilarà aquesta valoració negativa de les polítiques Colau sobre circulació.

Un 57,7% dels barcelonins també diuen que hem empitjorat en la gestió municipal de l’aparcament. Un 58,1%, també rècord històric, creuen que la gestió Colau ha empitjorat la seguretat ciutadana al conjunt de la ciutat. 

Però també tenim un rècord negatiu quan es pregunta sobre els nostres barris: mai tanta gent havia respost que en l’últim any el seu barri havia empitjorat, un 33,3%, mai vist. Aquest percentatge de l'enquesta coincideix amb la percepció que tots els que ens movem pels nostres barris tenim. Ara, quan apareix algun cartell conforme s'iniciarà una actuació municipal, la reacció veïnal és de por "què ens faran?". Cap confiança en que res del que faci aquest Ajuntament millori les nostres vides. L'enquesta reflexa l'evidència que les polítiques Colau el que fan és complicar-nos la vida, empitjorar-ho tot.

Empitjora la ciutat, empitjora la gestió, la mobilitat, la seguretat, els barris... però per als colauers la culpa és del coronavirus. S’ha de ser pocavergonya, s’ha de tenir una cara dura com poques n’hem vist, de ciment armat.

Quan he vist tot això és quan m’ha vingut al cap El Carretero, aquell tema del Buena Vista Social Club, quan diu: “Me voy al transbordador/A descargar la carreta/Para cumplir con la meta/De mi penosa labor”

Els colauers sabran molt d’himnes de la retòrica revolucionària, que deuen cantar amb entusiasme. Però no tenen ni idea del que és l'esforç de la gent en la seva quotidianitat, això de “complir con la meta de mi penosa labor”. Només cal mirar els currículums dels colauers. Cap d’ells no ha treballat mai. No saben el que costa treballar, no saben les implicacions que té treballar, complir amb les nostres metes. I així és com la seva gestió, en comptes de facilitar la vida de les persones, la complica. Així és com en comptes de fer menys penós l’assoliment de les “metes”, ho complica. I quan ens compliquen tant la vida és quan la gent se’n farta. I és quan la gent s’expressa amb la contundència que ho ha fet en aquesta enquesta, és quan gairebé el 60% dels barcelonins creuen que BCN empitjora any rere any i quan un de cada tres pensa que potser millor fotre el camp d’aquesta ciutat, i buscar refugi en algun altre lloc on l’Ajuntament de la ciutat l’únic que faci és fer-nos impossible les nostres vides, complicar-nos la vida.

Per exemplificar això acabaré l’article amb un parell de dades que crec expliquen molt bé perquè l’Ajuntament Colau i les seves demencials polítiques només generen problemes als barcelonins, i empitjoren any a any la ciutat.

Primer exemple: L’ajuntament Colau està executant una sèrie de delirants actuacions urbanes als nostres carrers, omplint-los de pinturetes, blocs de formigó, carregant-se xamfrans, etc. I tot ho està fent sense encomanar-se a ningú, sense cap estudi previ de cap impacte. Un autèntic deliri contra el que els més reputats arquitectes i urbanistes ja estan alertant de les gravíssimes conseqüències que tindrà per a la ciutat.

Un dels sectors més afectats per totes aquestes demencials polítiques colau de les pinturetes és el de la Càrrega i Distribució de Mercaderies. Segons alguns estudis, el 40% de la mobilitat que es produeix a les ciutats està associat aquest sector econòmic, absolutament clau per al funcionament de la ciutat.

En un recent estudi de l’Autoritat del Transport Municipal de Barcelona, sobre aquest tema de la Càrrega i Descàrrega a la ciutat es diu: “El disseny i els horaris de les zones de CiD aspira a buscar un equilibri no sempre fàcil entre quatre variables:

•Mobilitat: Intentar que les zones i l’operativa de CiD interfereixi el mínim possible en la mobilitat de les vies afectades.

•Eficiència: La CiD és una activitat emmarcada en uns requeriments operatius específics per diferents tipus de vehicles, productes i establiments. Les zones de CiD han de tenir en compte que l’operativa es pugui realitzar d’una manera raonablement eficient.

•Seguretat: Les operacions de CiD comporten diversos riscos per a la seguretat dels altres vehicles, dels vianants, dels propis operaris que realitzen l’activitat i també possibles danys en el mobiliari i l’espai urbà.

•Impacte: Es tracta de reduir els impactes en termes de contaminació, soroll, ocupació de l’espai públic, impacte visual, entre altres

Per assolir aquest equilibri és recomanable establir processos de consulta entre els diferents agents implicats previs a la implementació de mesures".

Doncs bé, totes les polítiques Colau han ignorat aquest sector, aquesta vital activitat que permet mantenir en funcionament la ciutat. No s’ha pensat res i se’ls hi ha complicat la vida absolutament en totes les dimensions, començant perquè cap mesura de les que s’han pres no ha seguit la recomanació de “establir processos de consulta amb els diferents agents implicats”. El resultat és que l’activitat cada cop interfereix més a la mobilitat, incrementa col·lapse, contaminació, fa més i més penosa l’activitat dels treballadors i el compliment d’objectius.

El deliri de la cosa arriba al seu zenit quan observem les pròpies consideracions de l’informe d’aquesta administració a la que l’Ajuntament de BCN és majoritari. Parlant de les zones de CiD i de diferents espais urbans, i en referència concreta a Barcelona, l’estudi diu: “A l’Eixample de Barcelona i a moltes altres zones urbanes denses és habitual la instal·lació de zones de CiD en els xamfrans:

  • No s’ocupa espai en carrils de circulació
  • Permeten donar servei a dos trams de carrer sense haver de travessar la calçada.
  • Laparcament en bateria és més ràpid i redueix maniobres segons don es vingui”

O sigui, posa en valor aquesta benedicció que per a la ciutat de Barcelona és l’Eixample de Cerdà i els seus xamfrans. En comptes d’ordenar l’espai adequadament Colau se’ls està carregant sense cap sentit, amb blocs de formigó i pinturetes. Queden com a espais abandonats, i impedeixen un ús extraordinàriament beneficiós per a la ciutat i tota la seva activitat. Resultat? Ha complicat la vida a tothom. No ha ofert cap solució ni cap alternativa. Aquest 40% de la circulació urbana que podem associar a l’activitat de CiD inverteix ara hores i hores voltant per la ciutat buscant un espai des d’on poder fer aquesta CiD. I així és com Colau contribueix decisivament a fer la vida impossible a molts barcelonins, i a carregar-se l’activitat econòmica i comercial de la ciutat.

Segon exemple: Un altre exemple d’aquest deliri de les polítiques Colau el tenim amb la demencial persecució de la moto i els motoristes a la ciutat de Barcelona, que assoleix el zenit del deliri quan mirem què vol fer amb el tramvia.

Segons la mateixa enquesta municipal de Barcelona, un 8,6% dels barcelonins realitzem els nostres desplaçaments diaris en moto. Això, que és una benedicció per a la nostra ciutat, per als colauers s’ha convertit en una obsessió per fer tot tipus de polítiques anti-moto, per fer-nos la vida impossible. En comptes de valorar que és un mitjà de gran eficàcia en mobilitat, de molt baix impacte ambiental, fàcilment reconduible cap a un parc elèctric, i que permet desplaçar-se a centenars de milers de persones diàriament amb una ocupació vial mínima (en una plaça d’aparcament de cotxe aparquen un mínim de 6 motos), les polítiques Colau són fer la vida impossible a aquests centenars de milers de barcelonins. Mai cap solució, cap millora. Colau=fer la vida impossible als barcelonins.

I com deia, la cosa ja arriba al deliri quan veiem  que Colau i els seus compintxes (Comuns, PSC i ERC) ara han aprovat pixar-se en el que vam decidir els veïns en l’única consulta ciutadana que s’ha fet a la ciutat, la consulta sobre la Diagonal. De manera aclaparadora els veïns vam dir NO al tramvia per la Diagonal. En comptes de respectar la decisió veïnal, Colau, Comuns, PSC i ERC menyspreen els veïns, ignoren la nostra decisió i aproven carregar-se la Diagonal, fent-hi passar pel mig el tramvia. És una obra faraònica, que no té cap sentit tècnic, que té infinites alternatives molt més eficients per millorar la mobilitat pública a la ciutat. Però com que tot el que es pugui fer per complicar la vida dels barcelonins, Colau ho fa, doncs es gastarà centenars de milions en una obra absurda que, a més, col·lapsarà l’Eixample. Sabeu quanta gent fa servir el tramvia a BCN per a la seva mobilitat? Doncs segons l’enquesta municipal un 0,7%

Es fa la vida impossible al 8,6% de barcelonins que ens movem en moto i s’aprova un projecte demencial per un mitjà que només usen el 0,7% dels barcelonins. “És que així l’usaran més persones” diran ràpidament els de la secta colauer. La millora de la mobilitat que pot aportar el tramvia per la Diagonal es pot assolir molt millor i millorant infinitament les prestacions i potencialitats, i molt més econòmicament, amb les alternatives que ja estan triomfant a mig planeta. Però aquí no. La política Colau és fer la vida impossible al màxim de barcelonins. I així ens van les coses.

Com us deia, una enquesta que és la crònica d’una decadència anunciada de la nostra estimada Barcelona. Des que Colau està a l’Ajuntament la ciutat ha empitjorat any a any. I això no té res a veure amb el Covid. Com ens fan la vida impossible als barcelonins les polítiques de Colau i els seus amiguetes és el que ha provocat que pràcticament 1 de cada 3 barcelonins pensin en fotre el camp. I la pandèmia no hi té res a veure, excepte que considerem a Colau i els seus amiguetes i a tots els que donen suport o li permeten seguir executant aquestes demencials polítiques que ens porten a una decadència i ruina mai vistes com una pandèmia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari: