Nou i monumental escàndol de manipulació perpetrat per l’Ajuntament Colau

L’Ajuntament Colau és l’Ajuntament més mentider i manipulador de la història de Barcelona. I probablement de la  història dels ajuntaments de l’Europa Occidental. L’Ajuntament Colau no ha pres cap decisió basada en dades o evidències científiques, estadístiques... en coneixement. Tot el contrari: amb el suport dels grups que li donen suport (PSC i ERC), no només no han pres cap decisió fonamentada en dades o estudis sòlids, sinó que explícitament s’han negat a fer-los, s’han negat a cap estudi previ, s’han negat a cap avaluació de l’impacte de les seves polítiques.

En aquest breu article vull denunciar l’últim, i per a mi monumental, escàndol de l’Ajuntament Colau manipulant les dades, la realitat de la ciutat. Serà un article breu perquè amb 3 fotografies en tinc prou per fer aquesta denúncia.

L’Ajuntament de Barcelona té diverses eienes demoscòpiques per recollir l’opinió de la ciutadania sobre diferents aspectes de la ciutat, de la seva gestió, de les diferents polítiques, etc. D’entre aquestes eines demoscòpiques, que es venen executant des de fa molts i molts anys, fet que els aporta un gran valor analític, perquè ens permet valorar l’evolució de totes aquestes qüestions de la ciutat i la seva gestió, tenim el Baròmetre semestral de Barcelona, tenim l’Òmnibus de Barcelona i, entre moltes altres, també tenim l’Enquesta de Victimització de Barcelona.

L’Enquesta de Victimització ha estat fins ara el treball de referència per valorar l’evolució de la seguretat a la ciutat, tant des del punt de vista dels fets delictius, les seves tipologies i el seu impacte com, també, sobre elements de la convivència a la ciutat. És aquest apartat de l’Enquesta de Victimització, el de la convivència i les amenaces a la convivència d’acord a la percepció de la ciutadania, el que avui abordarem, perquè és en aquesta part de l’enquesta on l’Ajuntament Colau ha perpetrat aquesta escandalosa manipulació.

Fins l’any 2021 l’Enquesta de Victimització, en l’apartat sobre la convivència a la ciutat, recollia dos tipus d’informació:

-          La principal amenaça a la convivència d’acord als fets viscuts/patits per l’enquestat

-          La principal amenaça a la convivència a la ciutat d’acord a l’enquestat sense necessitat d’haver-los patit.

Així, a la PS10, fins el 2021, s’havia plantejat als enquestats la següent pregunta:

PS10 FINS A QUIN PUNT LES SITUACIONS SEGUENTS SÓN UN PROBLEMA AL SEU BARRI. NO CAL QUE LES HAGI VISCUT PERSONALMENT.

 

Però això ha canviat a l’Enquesta de Victimització del 2022, i a l’apartat de “convivència” només s’hi pregunta:

PS9 (Si ha patit algun conflicte: PS7=01)

CATI/CAPI DIGUI’M QUIN HA ESTAT EL MOTIU D’AQUEST CONFLICTE, QUE VA PATIR PERSONALMENT

(Només una resposta. Si n’ha tingut més d’un, marqui el que hagi estat més molest o important per a vostè)

 

La pregunta sobre quin creu l’enquestat (que ho és en tant que mostra representativa de tota la ciutadania de Barcelona) que és la principal amenaça per a la convivència a la ciutat, ni que ell –l’enquestat- no l’hagi patit directament, ha desaparegut.

Que desaparegui una pregunta així en una enquesta com aquesta de victimització, amb els anys que fa que porta fent-se és molt estrany.

Però quan mirem quins eren els resultats de la ciutadania a aquesta pregunta sobre la convivència desapareix l’estranyesa i emergeix, amb tota la seva contundència, la monumental manipulació de l’Ajuntament Colau.

	2020	2021
Brutícia als carrers i places, escombraries fora de lloc	41,1	41,0
Molèsties per bicicletes i patinets	39,8	38,9

 

Els anys 2020 i 2021 les molèsties ocasionades per bicicletes i patinets havien esdevingut el segon principal problema per a la convivència als barris, a la ciutat. Abans ni existien en termes de rellevància demoscòpica, en aquesta pregunta. Però tot de sobte la barbàrie de l’incivisme atroç que l’ajuntament Colau havia estat promovent per afavorir l’ús de la bicicleta... esdevé el segon problema més greu per a la convivència a la ciutat.

 

La mobilitat en bicicleta és només un 7% de tota la mobilitat dins de Barcelona per motius laborals en dia feiner, situant-se com a sisena modalitat de les vuit modalitats classificades, però tot i ser tan poca cosa, han aconseguit que aquesta mobilitat esdevingui el segon problema més greu de la ciutat des d’un punt de vista de civisme i convivència.

Les bicicletes, que només són el 7% de la mobilitat diària a la ciutat, són les responsables del 20% dels accidents a la ciutat (atropellament de vianants). Si hi afegim altres vehicles de mobilitat personal, com els patinets, la xifra s’eleva fins al 40%.

No és estrany, doncs, amb aquestes dades, que bicicletes i patinets siguin vistos per gairebé el 40% de veïns de la ciutat com el principal problema que amenaça la convivència a la ciutat, fet que l’ha convertit en el segon més greu problema de la ciutat.

Què fer davant d’aquestes dades tan contundents? Doncs no tenir dades.

I és així com l’Ajuntament Colau ha eliminat la pregunta de l’Enquesta de Victimització del 2022 que preguntava sobre la visió veïnal, sense necessitat d’haver-ho patit en termes de victimització, personalment.

Dit i fet. Si no es pregunta per aquest tema no hi ha dades. I si no hi ha dades no hi ha problema.

Aquesta és la política de Colau i els seus socis (PSC i ERC), i aquest és l’últim i monumental escàndol, l’última i monumental manipulació que han perpetrat: si no m’agrada el que els veïns de Barcelona responen a una pregunta de les enquestes municipals, s’elimina la pregunta i tema “sanjat”.