Sobre l’informe PISA: la importància de contextualitzar (vaig "contra-corrent", tirant una mica d’aigua al vi del catastrofisme)

Aquesta setmana el gran daltabaix nacional l’hem tingut a partir de la publicació de les dades de l’informe PISA, sobre els assoliments dels models educatius arreu del món, inclòs l’estat espanyol i amb desagregació per “comunitats autònomes”.

Les dades han estat negatives a tot el món, però el descens de les dades a Catalunya en relació a informes anteriors ha estat dels més importants de l’estat. I això va aixecar ràpidament una nova onada, aquest cop absolutament generalitzada, a la que s’hi ha sumat tothom: els sindicats (tot culpa de pèrdua poder adquisitiu professorat), un estol sorprenentment massiu d’experts pedagogs –professionals i aficionats- (que sorprenentment també tots ho teníem claríssim tot, ni que cap coincidís en res amb els altres), un també massiu de conciutadans alineats en un jo ja ho deia (ni que també en aquest cas cap d’ells digués el mateix, tot i que tots s’adjudicaven la certesa en el diagnòstic) i, com a grans novetats en aquesta reacció, la dels illuminati plusquamperfectistes, per als quals tot era culpa dels processistes i dels paguetes i la dels ja dissortadament inevitables propagandistes racistes i xenòfobs, per als quals, òbviament, tot és culpa de la immigració.

També hi va col·laborar una erràtica reacció del departament d’educació, primer situant elements d’errors mostrals, amb sobrerepresentació dels estudiants migrants, que hauria arrossegat els resultats a la baixa, per després desdir-se’n, tot situant-se en una altra zona de comfort molt clàssica per explicar-ho tot, la de les desigualtats socials i la criminalització de l’escola concertada.

Amb aquest article d'avui i la reflexió que m'ha motivat a escriure'l no vull entrar al fons de la cosa. És evident que les dades no són bones, i que cal veure què ha causat aquest descens i què es pot fer per millorar. No es tracta tampoc de fer l’estruç i amagar el cap, amagant elements de la nostra realitat social i nacional que poden estar tenint impacte en aquests resultats.

Amb aquest article l’únic que voldria és intentar compartir amb tots vosaltres la importància que té, en qualsevol anàlisi, una adequada contextualització. Llençar-se sense més damunt les dades d’aquest informe PISA, generant tota mena de discursos catastrofistes, absolutament apocalíptics, no té, per a mi, cap sentit. De la mateixa manera que no tindria sentit no analitzar, amb calma i coneixement, la situació del nostre model educatiu, i de les febleses que pugui tenir.

D’entrada crec que cal tenir en compte dues dades de l’informe PISA que poden ser molt rellevants en aquestes dades negatives que a gairebé tots els nivells (CAT, ESP, EU...) s’han tingut:

•           La primera dada, només per contextualitzar, no per desacreditar l’informe, sinó simplement per situar-lo en el seu adequat marc, en el que representa, és recordar que es fa a partir de les dades avaluatives obtingudes a una “mostra” del total d’estudiants que es vol analitzar. A nivell de l’estat espanyol (no he trobat les dades de Catalunya), per a aproximadament un milió d’estudiants en l’interval que el treball analitza, hi han participat gairebé 30.800 estudiants. És a dir, no és un treball censal, i si es vol, com vol el treball, representatiu a nivell gènere, per comunitats autònomes, origen, classe social, etc... és important ser prudents. No qüestiono la validesa de les dades, simplement dic que no són un treball censal, i que per tant tampoc el tractem com a tal i busquem altres dades que ens ajudin a situar i analitzar millor la situació del nostre model educatiu.

•           La segona dada que d’entrada em sembla pot haver tingut un impacte en aquest empitjorament global de les dades és que l’informe recull l’impacte de la pandèmica Covid, el tancament de centres escolars, etc. Això podria haver comportat uns pitjors resultats en el model avaluatiu clàssic, basat en el model educatiu clàssic, que pot revertir, per superació, en el proper informe.

Sobre l’impacte dels moviments migratoris, però també sobre l’impacte de la seva gestió:

Sí, Catalunya és una de les “comunitats autònomes”, que ha tingut un major impacte migratori sobre la seva població. I també sobre la seva població escolar. Però no ha estat l’única. En aquest gràfic del Ministeri es pot veure el % d’estudiants estrangers sobre el total d’estudiants en ensenyaments no universitaris:

Es pot veure clarament com Catalunya és una de les comunitats del grup amb major percentatge, en el que també hi estan, amb molt poca diferència entre elles, Aragó, Múrcia, La Rioja i les Illes Balears.

Catalunya se situa 4,7 punts pel damunt de la mitjana de l’estat, 3,2 de la comunitat de Madrid i 6 punts pel damunt del País Basc.

Fins aquí els fets. És evident que aquesta realitat té implicacions per al model educatiu, i potser també per als resultats.

Però potser també val la pena ens fixem, per contextualitzar, en altres dades que també podem trobar a l’informe PISA, i que són conseqüència directa de la gestió d’aquests fluxes migratoris, més enllà de l’impacte que té el seu volum.

Així, podem veure p.ex. quina és la diferència entre els assoliments en l’àmbit de Matemàtiques, de Lectura i de Ciències, entre els alumnes de cada sistema, segons siguin “naturals” o “immigrants”. Abans hem vist el volum. Ara anem a veure com s’ha gestionat. I la “sorpresa” la tenim quan veiem que la diferència entre naturals i immigrants a Catalunya és menor de la que tenen comunitats amb menys percentatge d’estudiants immigrants, com poden ser Madrid i, sobretot, el País Basc.

Així, en mates, els estudiants “immigrants” a Catalunya tenen una mitjana de -43 en relació als “naturals”, mentre que a Madrid és de -46 i al País Basc de -70, en lectura a CAT també de -43, a Madrid de -38 i al País Basc de -51, i a Ciències a Catalunya de -47, a Madrid de -43 i al País Basc de -54.

A Catalunya s’ha fet, malgrat les dificultats, una molt bona feina d’integració de l’alumnat procedent d’onades de les recents onades migratòries. Les dades són clares. I ens n’hem de sentir orgullosos. Sí, crec és una dada rellevant que ajuda a contextualitzar.

Sobre la visió global del model de formació i els seus resultats (contundents)

Com ja he “criticat” abans, el resultat de PISA ha estat aprofitat per gairebé tothom per llençar soflames catastrofistes, apocalíptiques, en relació al nostre model educatiu, a la gestió que se n’ha fet i al desastre al que ens aboca.

Però per contextualitzar les dades PISA i així situar-les en un context d’un zoom més ampli, que integri tots els resultats del conjunt del model, i ens permeti la seva comparació a nivell estatal i internacional, tenim un indicador valuosíssim: el percentatge de població 30-34 anys amb estudis superiors (és un indicador de l’estadística oficial i de comparabilitat internacional bàsica). I les dades, amb la seva evolució al llarg dels anys, i comparades CAT-ESP-UE ens les proporciona l’IDESCAT:

Fixem-nos en tres anys per explicar bé i entendre millor la importància del que hi ha al darrere d’aquestes dades:

-          L’any 2012 a Catalunya hi havia un 40,6% de la població entre 30-34 anys. La mitjana de l’estat espanyol era del 40,2% i la mitjana de la UE del 34,1%. És a dir, l’any 2012 el percentatge de població amb estudis superiors a CAT i ESP era pràcticament igual, només un 0,4 superior CAT. I en relació a la UE, CAT estava 6,5 punts per sobre.

-          L’any 2015 el % de població 30-34 amb estudis superiors a CAT era del 43,15%, el de ESP del 41% i el de la UE del 36,5%. És a dir CAT havia incrementat la seva distància en relació a ESP (de 0,4 a 2,15) i pràcticament s’havia mantingut igual en relació a la UE (de 6,5 a 6,65)

-          L’any 2022, últim amb dades disponibles, que també és l’any del treball PISA, el percentatge de població 30-34 anys amb estudis superiors a CAT havia pujat fins al 55,6%. Al conjunt de l’estat fins al 50,5% i a la UE fins al 42%. És a dir, que malgrat el % havia crescut arreu, a Catalunya el model educatiu havia disparat, en relació a la mitjana de l’estat i de la UE, la població amb estudis superiors. En relació a ESP la diferència a favor de CAT havia passat de 2,15 punts a 5,1 punts, i en relació a la UE de 6,65 punts a 13,6 punts.

I segueix creixent el nombre d’estudiants que arriben a la Universitat (les dades més recents!)

Del curs 2019-20 al curs 2021-22 (últim amb dades disponibles) el nombre d’estudiants cursant estudis a la universitat es va incrementar, a Catalunya, en 5.647.

I aquest 2023 ha batut tots els rècords d’alumnes matriculats per fer les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) per a l’actual curs, el curs 2023-24, un 15,3% més que els alumnes que es van matricular per fer les PAU l’any 2019 per accedir a la universitat el curs 2019-20.

2023: les dades d’inserció laboral més positives dels graduats universitaris:

Com hem vist el model educatiu català està portant cada cop més joves a tenir estudis superiors, en uns percentatges que evolucionen a l’alça en relació als del conjunt de l’estat i a la mitjana de la UE. Sí, el model educatiu català segur té moltes coses a millorar, però està oferint resultats molt positius cada cop per a més joves.

S’incrementa el nombre d’estudiants a la  universitat i que accedeixen a la universitat... i en contra del que prediquen els catastrofistes, també s’incrementa la inserció laboral dels nostres graduat universitaris.

Segons les dades de l’últim estudi al respecte, d’aquest 2023, que són les dades de referència estadística, el treball i seguiment dels graduats que fa AQU Catalunya, un 91% dels graduats universitaris treballa. A més a més la immensa majoria (el 86,2%) ho fa desenvolupant tasques pròpies de titulació universitària (el 72,5% tasques pròpies de la titulació i el 13,7% tasques universitàries, però no pròpies de la titulació)

En definitiva:

L’informe PISA és un informe que sempre cal tenir present. Però no és l’únic informe ni les úniques dades per tenir una avaluació completa del nostre sistema, d’allò estem fent bé i d’allò que necessita millorar.

Una pinzellada de dades mostrals i aïllades del context del sistema és absurd generin tots aquests discursos catastrofistes, apocalíptics, en relació al nostre sistema educatiu, en tot el seu conjunt. Com he demostrat només amb unes poques dades de context, el nostre model, entès com un conjunt d’etapes formatives que ofereixen una formació als nostres estudiants que cada cop obre més portes a més d’aquests estudiants, funciona. I ho fa millor que els sistemes del nostre entorn.

Segur hi ha moltes coses a millorar. Segur que hem de fer front a noves realitats. Però això ha estat ara i sempre. I les dades globals demostren que ho estem fent prou bé, i que malgrat sempre hem de tenir present gestionar des de la millora contínua, també hem d’estar orgullosos del que fins ara hem fet. Perquè ho hem fet i estem fent força bé.

La direcció de l'ANC promovent una llista cívica, en format agrupació d'electors, dinamitant objectius i estatuts fundacionals ANC

La direcció de l’ANC ja fa dies ha assumit el lideratge del plusquamperfectisme indepe. La direcció illuminati de l’ANC ja fa temps que ha abandonat totalment el sentit de moviment cívic amb el que es va fundar, per estar treballant única i exclusivament per generar una quarta o cinquena llista en l’espai electoral. 

Abans de les eleccions generals del juliol l’ANC va voler fer campanya per l’abstenció o el vot nul, contra els partits indepes que es presentaven a les eleccions (ERC, Junts i CUP). La pregunta de la consulta entre els associats de l’ANC feia així: “¿Estàs d'acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l'Assemblea promogui l'abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del «Sí a la independència» del Primer d'Octubre?””. Doncs bé, per a frustració de la direcció illuminati de l’ANC, el 59,71% dels socis de l’ANC no hi va estar d’acord, vam rebutjar aquest plantejament. Només un 38,67% dels socis ANC que van votar hi van estar a favor.

Però malgrat la desautorització de les bases de l’ANC, la direcció illuminati no va desistir de gestionar l’ANC com a eina d’atac als altres indepes que no són ells, com a eix central de la seva estratègia per desgastar-los i així obrir pas a la seva llista electoral.

Per això ara, després dels acords de Junts i ERC que han fet possible la investidura de Pedro Sánchez, la direcció illuminati de l’ANC ha promogut un manifest en el que bàsicament diuen que rebutgen radicalment els pactes signats per ERC i Junts, perquè segons ells comporten la normalització de Catalunya, sense assolir la independència, i exigeixen a ERC i Junts que reverteixin aquests acords signats...excepte que el govern espanyol es comprometi a fer efectiva la independència i que el Parlament aprovi un pacte per aixecar la DUI.

Aprofitar les circumstàncies i escenari generat per les eleccions del 23J per intentar assolir coses molt importants com l’aministia o la mediació internacional i reconeixement del conflicte polític de caràcter nacional és, per a la direcció illuminati, pitjor que res, perquè no hem assolit la independència. Encara més, que els resultats hagin portat a que amb el que fas (pactar) facis president a algú amb qui has pactat assoliments molt importants, normalitza la situació, però que amb aquests mateixos resultats, l’estratègia ANC sigui no fer res, i així fer possible un govern de PP i de VOX, això no normalitza res.

En fi.

Doncs bé, fa uns quants dies, el 22 de novembre, jo i tots els socis de l’ANC rebíem un e-mail de l’ANC amb aquest manifest rebutjant els pactes d’ERC i de Junts, i demanant a tothom que ens hi adheríssim, que signéssim donant-hi suport, per expressar així el rebuig massiu a aquests pactes.12 dies després aquest manifest només té 849 adhesions. 

L’ANC té uns 45.000 socis amb dret a vot, i uns 50.000 adherits com a simpatitzants. Doncs adreçant-te a unes 90 mil persones de l’ANC (socis i simpatitzants), només 849 signatures de suport a aquest manifest.

Aquesta nova desautorització de la direcció illuminati de l’ANC és MONUMENTAL. Qualsevol persona amb un mínim de dignitat o hauria plegat o hauria corregit el rumb.

Però a l’actual direcció de l’ANC els hi és igual que les seves propostes siguin massivament rebutjades pels associats. Ells tenen molt clar quin és el seu objectiu: provocar el màxim desgast i destrucció possible en les organitzacions polítiques i cíviques de l’independentisme, que afavoreixi així la sortida a escena de la seva llista cívica, o sigui, d’una quarta o cinquena llista electoral independentista, ni que al fer-ho estiguin dinamitant l’ANC.

En el comunicat que avui ha fet pública la direcció de l’ANC han dit:

“El Secretariat Nacional de l’Assemblea ha aprovat, per una àmplia majoria, la creació d’un grup de treball per desenvolupar el projecte de llista cívica.

Aclarim alguns dubtes al voltant d'aquesta decisió. Fil:

Tal com expliciten els dos últims fulls de ruta de l’entitat, “que l’Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció”. Proposem impulsar una agrupació d'electors per a les pròximes eleccions al Parlament, en cap cas convertir-nos en un partit polític.”

La presa de pèl als associats d’aquesta direcció illuminati de l’ANC és absolutament vergonyosa.

L’article 2.4 dels estatuts de l’ANC, en el que s’estableixen les finalitats que té l’ANC, diu:

“2.4. L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.”

A veure, direcció de l’ANC: què no s’entén dels objectius i estatuts fundacionals de l’ANC?

“L’ANC ES MANTINDRÀ TOTALMENT INDEPENDENT DE QUALSEVOL PARTIT POLÍTIC COALICIÓ ELECTORAL.... O GRUP D’ELECTORS”

El que està fent la direcció illuminati de l’ANC és gravíssim: no només és que no es mantingui l’ANC totalment independent de qualsevol grup d’electors, com diuen els estatuts, és que la direcció illuminati de l’ANC, diu obertament que volen treballar PER IMPULSAR una agrupació d’electors.

És flipant.

I en el que ja és “es colmo” diuen, com si amb això tot arreglat, que en cap cas volen convertir l’ANC en un partit polític. Acabáramos!!!!

O sigui, posen tots els recursos de l’ANC a treballar per fer una llista cívica, en format agrupació d’electors, que va totalment en contra dels objectius i estatuts de l’ANC, i tenen la cara de dir que com que no faran un partit polític, ni presentaran l’ANC com a tal a les eleccions, doncs que tot bé.

La direcció illuminati de l’ANC l’està apartant totalment dels seus objectius fundacionals i de l’activisme cívic que fins ara havia liderat. Carregar-se així l’ANC és dramàtic, perquè el seu espai quedarà orfe per molt de temps.

Aquesta obsessió de l’actual direcció illuminati de reeditar una mena de nova Solidaritat és, a més a més, posar l’ANC a liderar la divisió i la confrontació independentista, la lluita caïnita entre indepes, de la que tothom en sortirà perdent, i, sobretot, en sortirà perdent el moviment independentista, allunyant-nos de la majoria social i de treballar dur per poder tornar a bastir una estratègia que ens torni a situar en una situació d’estar en condicions de poder fer la independència.

A la vista de tot aquest escandalós despropòsit l’altre dia vaig dir per tuiter que potser ja havia arribat el moment de donar-me de baixa de l’ANC. Però en el comunicat d’avui la direcció illuminati diu que sotmetrà a consulta als socis de l’ANC el resultat dels treballs per impulsar la llista cívica, i que ho farà dins el primer trimestre del 2024. Així les coses, m’agafo a aquesta consulta (veurem si compleixen!), com a última oportunitat d’evitar la destrucció de l’ANC i de dinamitar el seu paper clau en el lideratge del moviment cívic independentista.

Evidentment faré campanya i votaré en contra de que l’ANC impulsi cap llista electoral.

Com he explicat abans, aquest 2023 les propostes de la direcció illuminati ja han estat ampliament rebutjades per la massa social i militant de l’ANC, amb gairebé el 60% dels vots contra la direcció. I ara amb aquest descomunal fracàs en la recollida de signatures contra els pactes, havent-ne recollit només 849, d’un total de 45.000 socis i 90.000 socis i simpatitzants.

És també una dada molt reveladora les poquíssimes entitats que han signat aquest manifest. N’he comptat 4. I entre aquestes 4... què hi trobem? Doncs Solidaritat Independentista, el partit indepe més efímer de la història, només va tenir representació al Parlament una legislatura, i l’associació Donec Perficiam, el moment de més glòria de la qual fou la convocatòria que feu l’Onze del 2021 per fer una manifestació “en paral·lel” a la convocada per l’ANC, que acabà amb uns 30 convocats de Donec Perficiam intentant barrar el pas a Via Laietana als 400.000 manifestants de la convocatòria de l’ANC al crit de “PROU TRAÏDORS i BOTIFLERS”.

Permeteu-me, per acabar, també unes poques dades sobre aquests models polítics de la direcció illuminati de l’ANC, allò de les Primàries: a les municipals del 2019 les candidatures de Primàries van tenir al voltant de 40.000 vots, i uns 25 regidors (sobre 9.000 regidors que hi ha al nostre país), mentre que a les municipals del 2023 no han passat de 5.000 vots i un parell o tres de regidors. És significatiu el “descalabro” a Barcelona, que havia estat la gran aposta del 2019: a les municipals del 2019 van tenir 28.000 vots, no van obtenir cap regidor, però van aconseguir que no hi hagués govern independentista a l’Ajuntament de BCN. Aquest 2023 els de les Primàries, a Barcelona, han tret 1.415 vots i, evidentment, cap regidor.

Aquests són els models d’èxit en els que s’estan inspirant els de la direcció illuminati de l’ANC per a això de la llista cívica: un model que només es basa en situar la resta d’independentistes que no són ells com el seu principal, de fet gairebé únic, enemic, amb l’únic objectiu de desgastar-los tant com sigui possible per rascar uns vots que els permetin entrar al Parlament. Un cop dins, tres o quatre diputats serien celebrats com un grandíssim èxit, tota la seva actuació política consistirà en seguir l’atac implacable contra tots els altres independentistes que no són ells, agafant-se a la profunditat del discurs dels Donec: prou traïdors i tots sou uns botiflers. Amb aquest missatge des de la tribuna del Parlament, repetit cada dia, sense importar el que s’hi estigui debatent, confien no els passi com a Solidaritat, confien no desaparèixer en una legislatura, i així poder seguir amb la seva estratègia de que tots els que no som ells som traïdors i botiflers.

6 anys després de l’1-O l’independentisme i el nostre país estem en una situació molt complicada. Sortir-ne no serà fàcil. En aquest escenari, en aquest context, jo només tinc clares dues coses: 

• que per poder-hi tornar hem de ser capaços de llegir adequadament el país que som avui, per poder-hi tornar a connectar, i 

• que ens necessitem a tots, perquè si no hi som tots no hi ha cap possibilitat d’estar en condicions de fer la independència. I només hi podrem ser-hi tots si tots treballem per enterrar les destrals de la divisió. 

Hem de treballar i militar per fer-ho possible, per enterrar la fractura divisiva que bloqueja les nostres aspriacions nacionals, no per fer aquesta divisió cada dia més fonda i destructiva, que és el que està proposant aquesta direcció illuminati de l’ANC.