Sobre l’informe PISA: la importància de contextualitzar (vaig "contra-corrent", tirant una mica d’aigua al vi del catastrofisme)

Aquesta setmana el gran daltabaix nacional l’hem tingut a partir de la publicació de les dades de l’informe PISA, sobre els assoliments dels models educatius arreu del món, inclòs l’estat espanyol i amb desagregació per “comunitats autònomes”.

Les dades han estat negatives a tot el món, però el descens de les dades a Catalunya en relació a informes anteriors ha estat dels més importants de l’estat. I això va aixecar ràpidament una nova onada, aquest cop absolutament generalitzada, a la que s’hi ha sumat tothom: els sindicats (tot culpa de pèrdua poder adquisitiu professorat), un estol sorprenentment massiu d’experts pedagogs –professionals i aficionats- (que sorprenentment també tots ho teníem claríssim tot, ni que cap coincidís en res amb els altres), un també massiu de conciutadans alineats en un jo ja ho deia (ni que també en aquest cas cap d’ells digués el mateix, tot i que tots s’adjudicaven la certesa en el diagnòstic) i, com a grans novetats en aquesta reacció, la dels illuminati plusquamperfectistes, per als quals tot era culpa dels processistes i dels paguetes i la dels ja dissortadament inevitables propagandistes racistes i xenòfobs, per als quals, òbviament, tot és culpa de la immigració.

També hi va col·laborar una erràtica reacció del departament d’educació, primer situant elements d’errors mostrals, amb sobrerepresentació dels estudiants migrants, que hauria arrossegat els resultats a la baixa, per després desdir-se’n, tot situant-se en una altra zona de comfort molt clàssica per explicar-ho tot, la de les desigualtats socials i la criminalització de l’escola concertada.

Amb aquest article d'avui i la reflexió que m'ha motivat a escriure'l no vull entrar al fons de la cosa. És evident que les dades no són bones, i que cal veure què ha causat aquest descens i què es pot fer per millorar. No es tracta tampoc de fer l’estruç i amagar el cap, amagant elements de la nostra realitat social i nacional que poden estar tenint impacte en aquests resultats.

Amb aquest article l’únic que voldria és intentar compartir amb tots vosaltres la importància que té, en qualsevol anàlisi, una adequada contextualització. Llençar-se sense més damunt les dades d’aquest informe PISA, generant tota mena de discursos catastrofistes, absolutament apocalíptics, no té, per a mi, cap sentit. De la mateixa manera que no tindria sentit no analitzar, amb calma i coneixement, la situació del nostre model educatiu, i de les febleses que pugui tenir.

D’entrada crec que cal tenir en compte dues dades de l’informe PISA que poden ser molt rellevants en aquestes dades negatives que a gairebé tots els nivells (CAT, ESP, EU...) s’han tingut:

•           La primera dada, només per contextualitzar, no per desacreditar l’informe, sinó simplement per situar-lo en el seu adequat marc, en el que representa, és recordar que es fa a partir de les dades avaluatives obtingudes a una “mostra” del total d’estudiants que es vol analitzar. A nivell de l’estat espanyol (no he trobat les dades de Catalunya), per a aproximadament un milió d’estudiants en l’interval que el treball analitza, hi han participat gairebé 30.800 estudiants. És a dir, no és un treball censal, i si es vol, com vol el treball, representatiu a nivell gènere, per comunitats autònomes, origen, classe social, etc... és important ser prudents. No qüestiono la validesa de les dades, simplement dic que no són un treball censal, i que per tant tampoc el tractem com a tal i busquem altres dades que ens ajudin a situar i analitzar millor la situació del nostre model educatiu.

•           La segona dada que d’entrada em sembla pot haver tingut un impacte en aquest empitjorament global de les dades és que l’informe recull l’impacte de la pandèmica Covid, el tancament de centres escolars, etc. Això podria haver comportat uns pitjors resultats en el model avaluatiu clàssic, basat en el model educatiu clàssic, que pot revertir, per superació, en el proper informe.

Sobre l’impacte dels moviments migratoris, però també sobre l’impacte de la seva gestió:

Sí, Catalunya és una de les “comunitats autònomes”, que ha tingut un major impacte migratori sobre la seva població. I també sobre la seva població escolar. Però no ha estat l’única. En aquest gràfic del Ministeri es pot veure el % d’estudiants estrangers sobre el total d’estudiants en ensenyaments no universitaris:

Es pot veure clarament com Catalunya és una de les comunitats del grup amb major percentatge, en el que també hi estan, amb molt poca diferència entre elles, Aragó, Múrcia, La Rioja i les Illes Balears.

Catalunya se situa 4,7 punts pel damunt de la mitjana de l’estat, 3,2 de la comunitat de Madrid i 6 punts pel damunt del País Basc.

Fins aquí els fets. És evident que aquesta realitat té implicacions per al model educatiu, i potser també per als resultats.

Però potser també val la pena ens fixem, per contextualitzar, en altres dades que també podem trobar a l’informe PISA, i que són conseqüència directa de la gestió d’aquests fluxes migratoris, més enllà de l’impacte que té el seu volum.

Així, podem veure p.ex. quina és la diferència entre els assoliments en l’àmbit de Matemàtiques, de Lectura i de Ciències, entre els alumnes de cada sistema, segons siguin “naturals” o “immigrants”. Abans hem vist el volum. Ara anem a veure com s’ha gestionat. I la “sorpresa” la tenim quan veiem que la diferència entre naturals i immigrants a Catalunya és menor de la que tenen comunitats amb menys percentatge d’estudiants immigrants, com poden ser Madrid i, sobretot, el País Basc.

Així, en mates, els estudiants “immigrants” a Catalunya tenen una mitjana de -43 en relació als “naturals”, mentre que a Madrid és de -46 i al País Basc de -70, en lectura a CAT també de -43, a Madrid de -38 i al País Basc de -51, i a Ciències a Catalunya de -47, a Madrid de -43 i al País Basc de -54.

A Catalunya s’ha fet, malgrat les dificultats, una molt bona feina d’integració de l’alumnat procedent d’onades de les recents onades migratòries. Les dades són clares. I ens n’hem de sentir orgullosos. Sí, crec és una dada rellevant que ajuda a contextualitzar.

Sobre la visió global del model de formació i els seus resultats (contundents)

Com ja he “criticat” abans, el resultat de PISA ha estat aprofitat per gairebé tothom per llençar soflames catastrofistes, apocalíptiques, en relació al nostre model educatiu, a la gestió que se n’ha fet i al desastre al que ens aboca.

Però per contextualitzar les dades PISA i així situar-les en un context d’un zoom més ampli, que integri tots els resultats del conjunt del model, i ens permeti la seva comparació a nivell estatal i internacional, tenim un indicador valuosíssim: el percentatge de població 30-34 anys amb estudis superiors (és un indicador de l’estadística oficial i de comparabilitat internacional bàsica). I les dades, amb la seva evolució al llarg dels anys, i comparades CAT-ESP-UE ens les proporciona l’IDESCAT:

Fixem-nos en tres anys per explicar bé i entendre millor la importància del que hi ha al darrere d’aquestes dades:

-          L’any 2012 a Catalunya hi havia un 40,6% de la població entre 30-34 anys. La mitjana de l’estat espanyol era del 40,2% i la mitjana de la UE del 34,1%. És a dir, l’any 2012 el percentatge de població amb estudis superiors a CAT i ESP era pràcticament igual, només un 0,4 superior CAT. I en relació a la UE, CAT estava 6,5 punts per sobre.

-          L’any 2015 el % de població 30-34 amb estudis superiors a CAT era del 43,15%, el de ESP del 41% i el de la UE del 36,5%. És a dir CAT havia incrementat la seva distància en relació a ESP (de 0,4 a 2,15) i pràcticament s’havia mantingut igual en relació a la UE (de 6,5 a 6,65)

-          L’any 2022, últim amb dades disponibles, que també és l’any del treball PISA, el percentatge de població 30-34 anys amb estudis superiors a CAT havia pujat fins al 55,6%. Al conjunt de l’estat fins al 50,5% i a la UE fins al 42%. És a dir, que malgrat el % havia crescut arreu, a Catalunya el model educatiu havia disparat, en relació a la mitjana de l’estat i de la UE, la població amb estudis superiors. En relació a ESP la diferència a favor de CAT havia passat de 2,15 punts a 5,1 punts, i en relació a la UE de 6,65 punts a 13,6 punts.

I segueix creixent el nombre d’estudiants que arriben a la Universitat (les dades més recents!)

Del curs 2019-20 al curs 2021-22 (últim amb dades disponibles) el nombre d’estudiants cursant estudis a la universitat es va incrementar, a Catalunya, en 5.647.

I aquest 2023 ha batut tots els rècords d’alumnes matriculats per fer les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) per a l’actual curs, el curs 2023-24, un 15,3% més que els alumnes que es van matricular per fer les PAU l’any 2019 per accedir a la universitat el curs 2019-20.

2023: les dades d’inserció laboral més positives dels graduats universitaris:

Com hem vist el model educatiu català està portant cada cop més joves a tenir estudis superiors, en uns percentatges que evolucionen a l’alça en relació als del conjunt de l’estat i a la mitjana de la UE. Sí, el model educatiu català segur té moltes coses a millorar, però està oferint resultats molt positius cada cop per a més joves.

S’incrementa el nombre d’estudiants a la  universitat i que accedeixen a la universitat... i en contra del que prediquen els catastrofistes, també s’incrementa la inserció laboral dels nostres graduat universitaris.

Segons les dades de l’últim estudi al respecte, d’aquest 2023, que són les dades de referència estadística, el treball i seguiment dels graduats que fa AQU Catalunya, un 91% dels graduats universitaris treballa. A més a més la immensa majoria (el 86,2%) ho fa desenvolupant tasques pròpies de titulació universitària (el 72,5% tasques pròpies de la titulació i el 13,7% tasques universitàries, però no pròpies de la titulació)

En definitiva:

L’informe PISA és un informe que sempre cal tenir present. Però no és l’únic informe ni les úniques dades per tenir una avaluació completa del nostre sistema, d’allò estem fent bé i d’allò que necessita millorar.

Una pinzellada de dades mostrals i aïllades del context del sistema és absurd generin tots aquests discursos catastrofistes, apocalíptics, en relació al nostre sistema educatiu, en tot el seu conjunt. Com he demostrat només amb unes poques dades de context, el nostre model, entès com un conjunt d’etapes formatives que ofereixen una formació als nostres estudiants que cada cop obre més portes a més d’aquests estudiants, funciona. I ho fa millor que els sistemes del nostre entorn.

Segur hi ha moltes coses a millorar. Segur que hem de fer front a noves realitats. Però això ha estat ara i sempre. I les dades globals demostren que ho estem fent prou bé, i que malgrat sempre hem de tenir present gestionar des de la millora contínua, també hem d’estar orgullosos del que fins ara hem fet. Perquè ho hem fet i estem fent força bé.