26 d’abr. 2024

Anàlisi enquesta pre-electoral 12M del CEO i amb una comparativa amb la del CIS... molt interessant

Avui divendres finalment hem tingut accés a l’enquesta pre-electoral del 12M del CEO. Com sempre dic, de les més fiables que es fan a Catalunya.

Tanmateix ahir teníem, i vaig analitzar-ne els resultats, l’enquesta pre-electoral del CIS, l’òrgan estatal.

I, en tenir aquesta perspectiva comparativa de totes dues enquestes, estic molt sorprès, àdhuc desconcertat, per l’enquesta del CEO. És molt estrany i estranya, tot plegat.

Anem a veure unes quantes coses:

La primera dada sorprenent és que l’enquesta del CIS té una mostra de 8.905 enquestes, persones enquestades, i en canvi el CEO té una mostra de 1.500 enquestes. La diferència del volum mostral de totes dues enquestes és brutal, abismal. El CIS, per generar les seves dades, té una mostra amb 7.500 enquestes més que el CEO. I evidentment, la grandària de la mostra incrementa sempre la seva representativitat i fiabilitat. Des d’aquest punt de vista no hi ha comparació possible, juguen en dues lligues diferents, amb aquest diferencial de 7.500 enquestes més a la mostra del CIS, un diferencial que, com he dit, fa molt més sòlida l’enquesta del CIS, molt més potent.

Si anem a veure els resultats projectats, el CEO, com el CIS, situa el PSC al capdavant, però després hi situa ERC, i pel darrere Junts. Ja he explicat, en l’anterior anàlisi, el del CIS, que atenent a les dades la projecció de Junts al CIS hauria de ser una mica més alta que la que li atorga, perquè tenia una infrarepresentació de -7 punts. El problema el tenim en que els biaxos del record de vot a l’enquesta del CEO són brutals. ERC va tenir el 14F 2021 un 21,3% dels vots, i Junts un 20,07%. Al CEO ERC està sobrerepresentada, amb un 25,73% de record de vot dels enquestats, i Junts infrarepresentats, amb només un 10,70% de record de vot entre els enquestats. El resultat electoral del 14F va deixar ERC 1,3 punts per sobre Junts, pràcticament empatats, però en aquesta enquesta del CEO els biaixos per record de vot, amb la sobrerepresentació d’ERC i la infrarepresentació de Junts els situa amb 15 punts de diferència. Molt i molt difícil de corregir. De fet, a criteri meu, aquest biaix no està suficientment corregit a l’enquesta, per això ofereix els resultats que ofereix.

Fixem-nos, quan traslladem resultats 14F 2021 al record i la intenció de vot tenim un xoc difícil de digerir:

  •           ERC tingué 21,3% dels vots, té un record de vot a l’enquesta del 25,73% (+4,4 punts), el CEO li projecta una intenció directa de vot del 29,9% i una forquilla d’estimació percentual entre el 20% i 24% dels vots. És evident que hi ha una correcció de la sobrerepresentació mostral d’ERC. Així, d’acord a la metodologia d’estimació del CEO ERC pràcticament repetiria resultats del 14F 2021
  •  Junts tingué el 20,07% dels vots, té un record de vot a l’enquesta del 10,70% (- 7 punts), un vot directe del 18,9% i un vot estimat entre el 18% i el 22%, és a dir, el mètode estimatiu del CEO ja corregeix una mica el biaix de la infrarepresentació de Junts. Però no entenc que havent-hi un biaix d’infrarepresentació de 7 punts, i tenint una intenció de vot directe del 18,9%, l’estimació del CEO en la forquilla inferior sigui del 18%, inferior al vot directe declarat.

Són coses estranyes d’aquesta enquesta del CEO... Però n’hi ha més. En el creuament de dades de record de vot i d’intenció de vot, l’enquesta del CEO ofereix un sorprenent i discrepant escenari de moviment del vot en relació a la del CIS, amb una massiva menor fidelització del vot per part dels partits i un increment dels indecisos.

Fixem-nos-hi: 

  • Al CIS Junts té una fidelitat de vot del 67,3%, però al CEO la fidelitat de vot de Junts és tan sols del 53,1%, un diferencial de gairebé 15 punts, en una enquesta feta pràcticament en les mateixes dates. És molt estrany.
  • En el cas d’ERC la fidelitat de vot és del 46,3% al CEO, mentre que al CIS era del 49,6%. En aquest cas les dades sí són coherents, sí estan dins d’un mateix marge.
  • També és força coherent la fidelitat de vot de la CUP al CEO, 45,6%, amb la del CIS, del 47%.

És a dir, clarament el comportament electoral que retrata el CEO dels votants de Junts és el que més s’allunya, negativament, de totes les formacions polítiques, en relació a les dades que projectava el CIS, són els més “penalitzats” demoscòpicament pel CEO en aquesta dimensió tan important de la fidelització del vot.

Un altre element desconcertant de les diferències entre CEO i CIS, que recordem són dues enquestes fetes els mateixos dies, és la relativa als indecisos, als votants que encara no saben què votaran. És molt flipant:

  •          Al CIS ERC entre els seus antics votants de 14F 2021 té un 15,7% d’indecisos, mentre que al CEO els indecisos entre els votants d’ERC pugen fins al 31,8%, més del doble.
  •           Al CIS Junts té un 12% d’indecisos, al CEO un 27,6%
  •           Al CIS la CUP té un 17,3% d’indecisos, al CEO un 36,5%

-         I així en totes les opcions (PSC, PP, Comuns...), al CEO dupliquen el seu percentatge de votants indecisos en relació al CIS.

És molt estrany, i no ho sé explicar. En una enquesta feta els mateixos dies, aquesta brutal variació no l’entenc.

Davant una situació així, i tenint una enquesta amb una mostra de 8.500 persones enquestades (CIS) i una altra amb 1.500 persones enquestades (CEO), crec que el CIS afina més en dades com aquesta dels indecisos, que els percentatges del CIS són més precisos que els del CEO, perquè la grandària de la mostra rebaixa la incertesa, situa millor, amb més precisió, en quina situació estan els votants de cada partit.

Les projeccions de vot i escenaris de representativitat i força electoral:

Així les coses, integrant rotllo cocktelera les diferents dades i coses que he anat comentant sobre la projecció que fa el CEO, la meva visió és que, corregint biaixos clars de representativitat, l’escenari polític que projecta el CEO és molt similar al del CIS: un PSC pel davant de la resta de formacions polítiques, un Junts en segona posició, pel davant d’ERC, però sense grans distàncies entre totes dues formacions i una CUP en lleuger, però perceptible, retrocés.

El PP, com el PSC, també creix en vot i diputats, arrossegant vot d’uns C’s en extinció.

El vot de l’extrema-dreta racista i xenòfoba, a l’igual que projectava el CIS, es mantidrà majoritari en els que van embolicats amb la bandera espanyola, VOX, tot i que amb un cert retrocés. La irrupció dels que van embolicats amb la senyera, AC, es projecta en un mateix llindar de resultats, de quedar fora o a tenir 1-2 o 3 diputats, depèn quina sigui la participació.

Els Comuns, a l’igual que en el cas del CIS, també patiran una mica de retrocés, perdran representació.

I pel que fa a l’Alhora del sr. Graupera i la sra. Ponsatí, si en el cas del CIS, tot i no tenir la més mínima opció, cap, d’entrar al Parlament, encara es visibilitzaven en la projecció de vot, en el cas del CEO ni surten, el seu percentatge de vot és tan baix que estan en els “altres”. I que això passi, sigui així, no és un problema ni mostral ni metodològic del CEO, ja que hem pogut veure amb claredat com sí recull la nova opció política de l’espai de la ultradreta xenòfoba, com és AC. Alhora simplement no surt al CEO perquè la seva intenció de vot és absolutament baixíssima.

A tall de conclusions polítiques:

El panorama polític i nacional que dibuixen CIS i CEO s’assemblen molt i són igual d’incerts. Sí, és possible que l’independentisme segueixi sent majoritari i mantinguem la legitimitat democràtica de la nostra lluita i causa, però també és possible que la perdem. L’independentisme no guanya nous suports i cada cop es presenta més dividit, de manera que això pot derivar en un escenari en el que el 12M deixi en mans del PSC el nostre país, ja sigui amb un nou Collboni o amb un nou tripartit. En qualsevol cas les conseqüències seran molt dures, em sembla que no les estem visualitzant prou, el que implicarà.

En fi, seguirem analitzant dades, enquestes, etc. en aquestes dues setmanes que queden fins les eleccions.

I, evidentment, seguirem lluitant, perquè per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.