Anàlisi del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, 1a. Onada 2025

Aquest dijous s’han fet públiques les dades de la primera onada 2025 del Baròmetre d’Opinió Política del CEO, l’enquesta política més important que es fa a Catalunya. És la més important per moltes raons, entre les que en destaco tres:

•      és una enquesta temporalment sostinguda en el temps, de manera que aporta una informació molt valuosa d’evolució de les dades al llarg dels anys

•      és una enquesta que planteja totes les principals qüestions a nivell nacional, social i polític del nostre país, amb especial menció a tot el que té a veure amb les relacions entre Catalunya i Espanya i el posicionament davant la independència

•      és una enquesta amb una mostra molt important, de 2.000 enquestes

Tanmateix, tot i aquestes fortaleses que té el BOP del CEO, el cert és que també té febleses, entre les que destaca, per la manera com condiciona els resultats, els biaixos representatius, la sobrerpresentació d’algunes opcions polítiques i la infrarepresentació d’altres.

Abans de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya el CEO va projectar un “empat tècnic” entre ERC i Junts. Jo vaig dir que aquell empat no el veia per enlloc i que en tot cas, de ser-hi, era pels biaixos de sobrerepresentació mostral d’ERC i infrarepresentació de Junts. Des dels mateixos responsables del CEO d’aleshores es va qualificar de “xamams” als qui, com jo, havíem criticat la projecció electoral que feia el CEO, als qui havíem dit que no veiem per enlloc aquell empat tècnic que projectava el CEO. I el dia de les eleccions Junts va treure 15 diputats més que ERC. Era evident que no hi havia empat tècnic per enlloc, i que aquells “xammams” com se’ns va voler desqualificar als que criticàvem la projecció del CEO, n’havíem fet una anàlisi molt més encertada, a partir de les dades no subjectes o afectades pels biaixos mostrals de l’enquesta.

Doncs bé, en aquesta primera onada 2025 del BOP del CEO els biaixos persisteixen, i afecten la projecció mediàtica de resultats que s’ha inferit dels resultats de l’enquesta.

ERC va quedar a les darreres eleccions 8 punts per sota en percentatge de vot que Junts, però a la mostra del BOP del CEO ERC està sobrerepresentada amb dos punts per sobre que Junts, o sigui, un biaix de 10 punts. Sense la intensitat d’aquest biaix, també el PSC està sobrerepresentat en relació a Junts.

Dit tot això, i com sempre, si analitzem el CEO intentant neutralitzar els biaixos, hi trobem dades molt interessants, hi trobem un retrat força clar de com està el país i de com es projecta política i nacionalment.

En termes de projecció d’escenari electoral la principal conclusió que podem treure de les dades d’aquesta primera onada 2025 del BOP del CEO és que estem davant un escenari d'estabilitat en tots els blocs que configuren l’actual parlament.

•       El bloc independentista que configuren Junts, ERC i CUP presenta una gran estabilitat des del punt de vista d’una alta fidelitat de vot entre els votants que varen tenir el 2024 (77,1% de fidelitat a ERC, 79,1% entre els votants de la CUP i 70,5% entre els de Junts). Les principals fugues de vot es produeixen, d’una manera o una altra, entre aquestes formacions (3% i 2,1% d’ERC cap a la CUP i Junts, 9% de la CUP cap a ERC o 5,5% de Junts cap a ERC). Tanmateix, també hi ha, en cadascuna de les tres formacions del bloc independentista, fugues cap a fora d’aquest bloc independentista, que no es compensen amb entrades de fora del bloc indepe cap a formacions independentistes. En aquest sentit tenim una apreciable fuga de vot indepe cap al bloc constitucionalista, com podem veure amb aquest 6,8% de vot d’ERC cap al PSC o amb el 4,5% de vot de la CUP cap als Comuns. Però també tenim un 8,5% d’antic vot independentista de Junts cap al bloc de la ultradreta xenòfoba i racista d’AC. Aquest antic vot independentista que varen tenir ERC, CUP i Junts que es perd cap als blocs de l’unionisme constitucionalista o del neofeixisme no es compensa amb l’arribada de vot d’altres àmbits cap a formacions independentistes, de manera que es projecta una petita, però en cap cas ignorable pèrdua de suports electorals a les posicions independentistes.

 

•       El bloc de l’unionisme constitucionalista que representen PSC, Comuns i PP és l’espai on hi pot haver una major, tot i que en cap cas trasbalsadora, afectació per canvis de projeccions electorals. Els dos principals partits d’aquest bloc, el PSC i el PP estan sòlids, amb fidelitats de vot 82,1% i del 83,8% respectivament. Però la tercera pota d’aquest espai, els Comuns, evidencia un impacte important per la seva fractura amb Podemos. Del vot dels Comuns el 2024 només un 50,5% es mantindria ara amb els Comuns, mentre que un 30,8% se n’aniria amb Podemos. Aquesta clara fractura pot tenir conseqüències importants en la representativitat d’aquesta formació del bloc de l’unionisme constitucionalista, perquè el sistema electoral els pot castigar severament perdent encara més diputats dels que ja varen perdre el 2024.

 

•      Finalment el bloc de la ultradreta racista i xenòfoba que configuren VOX i Aliança Catalana es manté estable amb una també molt alta fidelitat de vot (80,4% VOX i 85,7% AC), sense fugues significatives en cap direcció, però amb opcions de créixer una mica en funció de com evolucioni la no negligible fuga d’antic vot independentista cap a formacions neofeixistes com AC, com podria ser la fuga d’aquest 8,5% d’antic vot independentista que tenia Junts i que podria desplaçar-se cap a les opcions de l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC.

El BOP del CEO també evidencia la greu crisi de projecte nacional del nostre país

Com hem vist en les dades de projecció electoral que acabo d’analitzar, l’independentisme ha deixat de ser l’expressió democràtica d’una majoria social i nacional que volia la independència.

Ja hem vist amb tristesa i frustració que ser la majoria democràtica de la nostra societat i nació no ens ha portat directament a la independència, però el que és evident és que sense ser la majoria social i nacional l’independentisme no té cap opció. Per poder aspirar a la independència l’independentisme ha de ser clarament la majoria democràtica, i això només s’evidencia essent majoria parlamentària. I les darreres eleccions al Parlament, l’any 2024, vam deixar de ser-ho.

I ara com ara podem veure amb claredat a les dades demoscòpiques del CEO que l’independentisme no tan sols no està en les més mínimes condicions de tornar a ser la majoria social democràticament expressada electoralment, sinó que pot seguir perdent suports.

Aquest afebliment de la causa independentista en el que és el seu eix tractor, la projecció electoral del vot independentista, també la podem veure en altres dades de l’enquesta del CEO.

I és quan mirem l’evolució del posicionament social al llarg dels anys que ens expressa el BOP del CEO en relació a la dimensió nacional i sobre la independència, que podem veure encara amb més claredat la crisi en la que la causa independentista està sumida.

Aquesta primera onada del BOP 2025 del BOP del CEO situa la màxima diferència històrica en el posicionament davant la independència, i ho fa en contra de la independència.

Per primera vegada el No a la independència està 16 punts per sobre del Sí a la independència. Un 54% s’expressa en contra de la independència, i només un 38% a favor de la independència.

Històricament els contraris a la independència gairebé sempre han estat lleugerament per sobre dels favorables a la independència, és a dir d’1 a 7 punts per sobre el No del Sí. Això gairebé sempre ha estat així... fins que ho vam revertir en aquell període al voltant de l’1-O del 2017.

Al voltant de l’1-O va ser quan l’independentisme va arribar més lluny, ho va saber fer millor, i va recollir suports com mai abans havia tingut, fent-ho des d’una dimensió i visió de país, de societat, i amb una determinació cap a la independència que, a més a més de sumar suports, va desmobilitzar una part important de la nostra societat, que potser no volia la independència, però que no s’hi manifestava en contra. Així és com aquell octubre els favorables a la independència arriben a ser el 49% mentre els que hi estaven en contra només eren el 43%.

Com deia en un article anterior fer això possible, provocar aquest canvi en el posicionament social davant la independència només va ser possible per la intel·ligència, visió de país, estratègica, social... del que va configurar el nucli dur de l’estratègia del que en vam dir “el procés”.

Ser majoria democràtica, haver pogut fer la independència, només va ser possible gràcies al procés. Sense tot això que ara tan demencialment n’hi ha que criminalitzen qualificant de “processisme”, mai no hauríem estat en condicions de fer la independència. Sí, d’acord, no la vam fer, però sense estar en condicions de fer-la, és a dir, sense ser majoria democràtica, sí que està clar que les opcions de fer-la són zero.

No es pot fer la independència sense estar en condicions de fer-la. I el procés, el processisme, fou clau, per estar en condicions de fer-la, per passar de ser residuals a ser majoria social i democràtica. Només uns pocs anys abans del 2017 els contraris a la independència eren el 50% i els favorables el 43%. L’estratègia del procés va permetre arribar al 2017 amb un 49% de favorables a la independència i un 43% de contraris. D’estar 7 punts per sota a estar 6 punts per sobre.

I ara veiem clarament que el que està passant és que tot el que envolta l’independentisme sembla que treballa per destruir els pilars que van permetre estar en condicions de fer la independència.

Mai els contraris a la independència havien estat 16 punts per sobre dels favorables a la independència com ara ho estan. Tots aquests que han convertit en un insult el “processisme” l’únic que estan fent és carregar-se els pilars que van permetre a l’independentisme ser majoria social i democràtica.

La situació de l’independentisme és molt complicada. Seguim instal·lats en el caïnisme que està a l’arrel de tot el que no va funcionar, de tot el que no vam fer bé. Seguim sense cap mínim diagnòstic compartit de tot el que vam fer bé i del que no vam fer bé. Seguim sense la més mínima estratègia compartida. I a tot aquest drama en el que “seguim”, al 2024 s’hi va afegir perdre la majoria democràtica social i nacional que érem, i el fet, que crec encara no en som prou conscients, del que implica haver donat pràcticament tot el poder, des de tots els punts de vista, als líders de l’unionisme constitucionalista, el PSC: manen a la Generalitat, als principals Ajuntaments, Diputacions, govern espanyol, mitjans de comunicació, etc etc etc.

A Catalunya el PSC té assegurat seguir al Govern sense problema fins 2028 i si molt no canvien les coses al final d’aquest mandat, a les noves eleccions, no tindran cap alternativa, cap altre partit o pacte entre partits que els impedeixi seguir governant. Tot apunta que hi ha PSC, si no en passa alguna de molt grossa, per molts i molts anys, a la Generalitat, als principals Ajuntaments, inclòs el de Barcelona, Diputacions... en definitiva, al poder més important a Catalunya, i amb aliances i complicitats amb pràcticament tots els sectors socials, econòmics, comunicatius... del nostre país.

Les dades del BOP del CEO també ens evidencien que el país i la visió que té la gent de les coses està canviant. Més de 7 anys després de l’1-O i a sobre amb una pandèmia i confinament mai vistos pel mig, les coses ara no són com eren. El Govern de la Generalitat té, en aquest BOP del CEO primera onada 2025, el percentatge més alt d’aprovació des de fa més d’una dècada, amb un 62%. Essent això cert, també ho és que les coses no estan per tirar coets, perquè tot i obtenir també la valoració més alta de la seva gestió el govern de la Generalitat, la mitjana de la valoració és de 4,8.

En aquest context assistim de manera permanent a tota mena de soflames i discursos dels que es diuen antiprocessistes criminalitzant qualsevol acord o diàleg dels partits independentistes amb partits del bloc de l’unionisme constitucionalista, perquè no s’ha de parlar ni negociar res, excepte la independència, i perquè PSOE i PP són exactament el mateix.

Really? Un 78% de la població està molt/bastant d’acord que els partits catalans han de prioritzar la negociació i el diàleg per defensar els interessos de Catalunya.

Un 70% de la població també creu que l’actitud dels partits quan no hi ha majoria al Parlament hauria de ser negociar per aconseguir acords per aprovar els pressupostos.

Però la dada més contundent és que entre els qui es posicionen a favor de la independència en la pregunta dicotòmica independència sí/no, un 67% també ho creuen així, que cal negociar per aprovar pressupostos. Al costat d’aquest 67% tenim que només un 26% dels “Sí” a la independència estan en contra de negociar pressupostos.

Una altra dada molt clara i important del BOP del CEO la tenim en la clara majoria social a favor d’aplicar “cordó sanitari” per excloure partits o moviments extremistes, contraris als valors democràtics i humans: un 52% hi està a favor i un 22% en contra. Els votants dels partits del bloc independentista són els més partidaris d’aplicar aquest “cordó”: un 90% dels de la CUP, un 70% dels d’ERC i un 60% dels de Junts.

A l’altra banda, els votants del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba són els que hi estan, òbviament, en contra: un 55% dels votants d’AC i un 49% dels de VOX.

Sobre aquesta qüestió una altra dada del tot reveladora és que les persones amb major nivell educatiu són les que estan més a favor de l’aplicació del cordó sanitari als partits de l’odi racista i xenòfob de l’extremadreta: un 63% dels qui tenen estudis superiors estan a favor, mentre que entre els qui tenen estudis primaris només un 44%.

Bé, doncs això és una mica tot, en aquesta anàlisi ràpida del BOP del CEO. Jo el que veig és molta estabilitat.  

El bloc independentista seguirà tenint com a força més votada Junts, que també seguirà sent la segona força política del Parlament, tot i que pot perdre una mica de vot i potser algun diputat. ERC i CUP ara mateix estan igual que a les darreres eleccions, pocs canvis, tot i que també totes dues forces podrien perdre una miqueta de vot. Cap de les tres formacions independentistes guanya vot, de manera que el bloc independentista ara mateix tindria una mica menys de força, de representació.

El bloc de l’unionisme constitucionalista seguirà liderat amb claredat pel PSC, que es manté fort, amb opcions de pujar una miqueta en vot i diputats, però ara mateix poca cosa. En aquest bloc els que més febles estan, i també a nivell de tot l’escenari polític, són els Comuns. La fractura amb Podemos els passa una factura clara, els afebleix en vots, percentatge de vots i diputats. PP si fa o no fa també igual.

El bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba pot créixer una mica via AC, que capitalitza el creixement i l’impacte dels discursos i les polítiques de l’odi, mentre que VOX si fa o no fa es mantindria igual que ara mateix està al Parlament, perquè sembla haver taponat les fugues de vot que tenia cap a AC i altres formacions ultres com SALF.

En resum, pocs moviments, força estabilitat, que situen l’independentisme en una situació complicada, perquè s’evidencia la pèrdua de la majoria social i nacional que havia assolit democràticament la darrera dècada, parlamentàriament bloquejat perquè no té cap marge de maniobra, ni per fer ni per desfer, davant un PSC que es consolida com a primer partit de Catalunya i l’únic que pot governar, tot i que el desgast dels Comuns els pot complicar les coses. El PP seguirà irrellevant, excepte que opti per jugar les cartes com ha fet a l’Ajuntament de BCN, blindant el bloc de l’unionisme constitucionalista amb suports com els que va donar a Colau i a Collboni per contribuir a bloquejar l’independentisme. El bloc de l’extremadreta racista i xenòfoba també seguirà irrellevant, unit en els seus discursos de l’odi i suport als lideratges mundials de la nova extremadreta capitanejada i impulsada per Trump i Musk.

I ja per anar acabant, torno amb unes dades que crec haurien de fer reflexionar a més d’un, a més d’un d’aquests que des d’un pressumpte independentisme del que s’autoproclamen líders únics, perquè els que no pensen com ells no ho són, es criminalitza constantment qualsevol moviment que facin les forces independentistes a Madrid. Tot sempre estarà malament, tot sempre serà una traïció. No s’hi hauria de fer res. Per a aquests apòstols antiprocessistes el pecat més gran és que partits independentistes amb els seus vots, intentessin pactar coses, aprofitar la seva força decisiva per investir Pedro Sánchez. No van anar al cole el dia que s’explicava que som responsables tant del que fem com del que no fem, perquè totes dues coses tenen conseqüències. I no votar Sanchez automàticament, aquest no fer de les formacions independistes, generava conseqüències: la investidura de Feijoo i un govern PP i VOX.

Per als nostres apòstols i arcàngels antiprocessistes, un govern PSOE i Sumar és igual, no té cap diferència, amb un de PP i VOX. Així, investint a Pedro Sanchez després de dures negociacions fou una presa de pèl més processista, una traïció més als votants. Curiosament una gran majoria dels votants d’ERC i de Junts al Congreso el 2023, seguiran votant-los, amb una fidelitat de vot del 79% i del 71% respectivament. I gairebé el 50% dels votants d’aquestes formacions independentistes prefereixen que Pedro Sánchez sigui el president, mentre que només un 0,5% dels seus votants voldrien Feijoo, que és qui hauria estat president si s’haguessin abstingut.

I ara sí, per acabar, una altra dada contundent a més no poder: un 80% dels votants d’ERC i Junts creuen, estan del tot d’acord. en prioritzar la negociació i el diàleg amb el govern espanyol. La fúria dels apòstols antiprocessistes caurà sobre aquests votants, perquè si defensen això, prioritzar la negociació i el diàleg amb el gobierno despaña és que no són independentistes. Però, ai làs, resulta que a la pregunta de si volen que CAT esdevingui un estat independent el 80,75% i el 90,29% dels votants d’ERC i Junts a Madrid responen afirmativament, la volen, volen la independència.

La situació del país i de l’independentisme és complexa. Molt complexa. Sabem que només si som la majoria social i democràtica que vam ser abans de l’1-O podrem estar en condicions de tornar-hi. No som el país, la societat, la nació, que érem el 2017. Hem de tenir clar que per tornar-hi hem d’entendre i assumir aquesta nova realitat del que som i com som, perquè és sobre la que hem de treballar per refer confiances i suports que ens permetin tornar a ser la majoria social i nacional que gràcies al procés vam arribar a ser. Som hereus d’una llarga lluita de tots els patriotes que ens han precedit. 

Sabem que per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. I hi hem anat, hi anem i hi anirem, orgullosos del llegat de lluita i valors dels qui generació rere generació, van mantenir viva la Nació i l’ideal de llibertat i independència, l’ideal d’un país lliure, democràtic i per a tots.

“... I l’home acaba estimant la terra on viu, sobretot –fixem-nos-hi bé, perquè això és molt important-, si aquesta terra no li és hostil; i és aquesta generositat la que, al capdavall, el venç i se’l fa seu.”

Paco Candel, Els altres catalans (1964)