1640, 1714, 1939... RENDA BÀSICA UNIVERSAL

 

1640

1714

1939

RENDA BÀSICA UNIVERSAL

Una de les moltes barbaritats de les que presumia el govern d’ERC presidit pel MHP Pere Aragonès va ser allò del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal. Van crear tot un entramat administratiu, que van voler dotar d’un paraigües acadèmic, i recursos per posar-lo en marxa Aquest pla pilot aplicaria la RBU en unes determinades poblacions, per avaluar com funcionava, amb l’objectiu d’estendre-la, la RBU, a tot el país.

En aquells moments, mentre el govern d’ERC i ERC presumien de deliris com aquest pla pilot de RBU, vaig escriure un relat, a mode d’ucronia/distopia, anticipant la catàstrofe a la que aquest deliri de la RBU ens abocaria.

Per a mi, la RBU, d’implantar-se, se situaria com a quarta data de les nostres derrotes més doloroses i destructives que hem tingut com a país, com havien estat el 1640, el 1714 i el 1939. Però a diferència d’aquestes tres dates, de les que ens vam poder refer, d’aquesta, la RBU, no ens podríem refer, seria la derrota definitiva, la nostra desaparició absoluta, total, sense deixar rastre, del nostre país, de la nostra nació, de la nostra societat.

Sortosament el govern d’ERC no ho va poder executar perquè deliris com aquest pla de la RBU van acabar portant ERC a una derrota total a les eleccions que ells mateixos van provocar. I van portar també el nostre país a que l’independentisme perdés la majoria que havia tingut des del 2012, lliurant el poder al PSC i a la seva política i estratègia de minimització nacional i de “normalització” de la situació a Catalunya, enterrant la reivindicació nacional que ens va portar a l’1-0, implementant una nova època de “sosiego”.

En aquest context, una de les poquíssimes coses bones que no em dol en reconèixer del govern Illa ha estat “aparcar” el deliri aquest de la Renda Bàsica Universal. Ho va fer amb “sosiego”, és a dir, vestint el fet de deixar a banda el projecte amb un “trajo” burocràtic d’oficina per a la RBU. I res més.

Però vet aquí que quan ja ni hi pensava, quan ja donava per oblidat el tema, aquest deliri sense precedents de la RBU, de sobte questa setmana vora 20 persones, la immensa majoria de les quals havien estat a l’oficina del pla pilot de la RBU, o havien estat membres del seu consell assessor, han signat i fet públic un article en el que exigeixen al govern de Salvador Illa que es recuperi el Pla Pilot de Renda Bàsica Universal, amb l’objectiu d’acabar-la implementant a tot el país.

Un dels signants, el sempre respectat, també en la distància i discrepància en la visió de moltes coses és Xavier Godàs, que havia estat membre del consell assessor de l’oficina del pla pilot per a la implementació de la RBU, i que, en un tuit, es referia així a aquest article reivindicant la RBU: “contra la subordinació, l’arbitrarietat i la dominació, i en favor de la prosperitat i la llibertat republicana: Renda Bàsica Universal”.

M’ha semblat increïble, al·lucinant, que encara hi hagi qui reivindiqui aquest deliri sense precedents de la RBU. 

Però aquests dies la cosa ha superat la fase de deliri per entrar directament a la bogeria, quan aquesta setmana el govern de la Generalitat ha aprovat la condonació del deute del pagament indegut de la Renda Garantida Ciutadana generat fins 31 de desembre del 2024 a unes 30 mil persones. És a dir, la generalitat ha estat pagant a més de 30 mil persones una renda a la que no tenien dret, i que ara, en comptes d’exigir-los-hi la seva devolució, els hi condona. No hi ha dades de l’impacte econòmic del que la Generalitat ha pagat indegudament i ara condona, però es projecta una quantitat entre els 150 i els 230 milions d’euros.

Aquesta setmana, a més, també hem sabut que la Generalitat via DGAIA ha pagat indegudament, és a dir, ha llençat o ha posat en mans de privats que se n’han aprofitat sense tenir-ne dret, uns 167 milions d’euros.

Davant d’aquesta situació, tant en relació a que hi hagi qui segueixi reivindicant la Renda Bàsica Universal, com de les irregularitats i milionades perdudes en la gestió d’aquest àmbit (sigui en renda garantida o en ajusts de la DGAIA) el que he fet és recuperar, per publicar-lo i compartir-lo amb tots vosaltres, el relat ucrònic/distòpic que vaig escriure a les acaballes del govern Aragonès, quan feia bandera d’aquest deliri.

Aquest relat parteix d’una realitat, la del Pla Pilot de la Renda Bàsica, les seves característiques, condicions, beneficiaris, etc... i a partir d’aquí es construeix aquesta realitat ucrònica/distòpica que ens porta a l’escenari al que ens abocaria l’extensió de la RBU a tota la població.

RELAT UCRÒNIC/DISTÒPIC, PERÒ PROFUNDAMENT REALISTA, DE LA CATALUNYA DE LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL

Fins ara Catalunya ha tingut en la seva història 3 moments crítics, en els que s’ha jugat el seu futur, en els que el seu futur ha estat en joc, en els que el nostre futur ha perillat fins poder-nos portar a la desaparició: la derrota a la Guerra dels Segadors, al 1640, la derrota l’Onze de Setembre del 1714 i la derrota davant el feixisme franquista al 1939.

Només el coratge extrem i compromís dels supervivents va permetre sobreviure la nostra Nació i tornar a lluitar per ser i per la nostra llibertat, pel nostre futur.

Però ara estem amenaçats per una nova situació, un quart moment, que implicaria una derrota catastròfica per al nostre país com varen ser el 1640, el 1714 i el 1939... la RBU, que a més a més i a diferència dels anteriors conflictes que van amenaçar el nostre futur, aquest l’haurem generat íntegrament nosaltres i tindrà, si no el podem aturar, el més devastador potencial destructiu de la història per a Catalunya.

Catalunya no recapta els seus impostos i pateix un espoli fiscal anual salvatge.

Catalunya no té cap mena de control sobre les seves fronteres.

Catalunya només ha pogut sobreviure com a poble i progressar econòmicament per haver pogut acompanyar la voluntat de ser amb la capacitat de treballar i generar riquesa amb aquest treball.

La RBU pretén atorgar al conjunt de la ciutadania de Catalunya, segons els plans pilot que es va executar, de manera totalment universal, individual i incondicional, una assignació econòmica de 800€ per als adults i de 300€ per als menors d’edat.

Per rebre-la només caldrà estar empadronat en algun municipi de Catalunya.

Un dels principals problemes del descontrol del fluxe migratori els darrers anys és que l’empadronament de la immigració il·legal és una pràctica molt estesa, que el mateix sistema propicia. A la resolució del govern espanyol de 29 d’abril del 2020 “por la que se dictan instruccions técnicas a los ayuntamientos sobre la gestión del padrón municipal”, s’estableixen tota una sèrie d’instruccions que fan possible l’empadronament en habitatges okupats i fins i tot sense habitatge.

Al seu article 2.3. sobre la documentació acreditativa del domicili de residència, estableix: “El Padrón es el registro administrativo que pretende reflejar el domicilio donde residen las personas que viven en España. Su objetivo es, por tanto, dejar constancia de un hecho, por lo que, en principio, no debe resultar distorsionado ni por los derechos que puedan o no corresponder al vecino para residir en ese domicilio, ni por los derechos que podrían derivarse de la expedición de una certificación acreditativa de aquel hecho”

És a dir, si pots acreditar que vius en un lloc, l’Ajuntament, per empadronar-te, no entra en temes de propietat, contractes, etc. obrint la porta de bat a bat a empadronar okupes, persones residents en pisos okupats, amb tot el que això implica...

Però encara hi ha més. Aquesta normativa també estableix que es pugui empadronar les persones que visquin en “infravivendes” o que directament no tinguin domicili.

L’article 3.3. de la normativa estatal adreçada als ajuntaments per gestionar l’empadronament regula el “Empadronamiento en infraviviendas y de personas sin domicilio”, i estableix el següent: “ Como se ha indicado anteriormente, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc. e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón”

I encara va més enllà quan estableix, al mateix article, que “La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a un «domicilio ficticio» en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio”

El projecte de RBU estableix com a requisit de percepció estar empadronat, però ja veiem amb total contundència com la regulació de l’empadronament afavoreix les okupacions, els infrahabitatges (des d’una caravana a una xavola de cartrons) i fins i tot que es recorri a un “domicili fictici” per empadronar persones de les que no es tingui cap referència.

 L’últim any amb dades a l’estat espanyol van arribar 1.254.000 persones migrants internacionals. I a nivell mundial, també en l’últim any, hi ha hagut un moviment migratori de més de 100 milions de persones.

La major part dels que emigren ho fan per motius econòmics, fugint de la pobresa, buscant accés al treball, un millor nivell de vida, i en els casos més crítics, per qüestions de supervivència.

Ara situem-nos en un escenari en el que conflueixin totes aquestes dades:

-          un enorme increment dels moviments migratoris arreu del món, que tenen per destí preferent Europa, perquè allò que mou el gruix del moviment migratori és la millora econòmica, que els permeti una vida millor

•          Un país, Catalunya, sense cap competència en matèria d’immigració, de control de fronteres...

•          una regulació totalment oberta de l’empadronament, que permet empadronaments en habitatges okupats, en infrahabitatges i fins i tot en habitatges ficticis

•         Una Renda Bàsica Universal que atorga a tothom que arribi a Catalunya, amb l'únic requisit que estigui empadronada (que ja hem vist no és cap problema) una renda mensual personal per a adults i infants

Si a Catalunya, sense tenir cap eina d’estat, ens posicionem que tothom que arribi aquí, només per empadronar-se, ja tindrà una renda bàsica mensual de 800€, 1.600 si està amb la seva parella, i 2.500€ per a una família migrant amb tres fills, que és la mitjana que tenen segons l’INE... és més que evident que es generarà un efecte crida entre tots aquests milions de persones que cada any emigren a altres països buscant una vida millor.

Algú creu que aquests 1.254.000 migrants que hi va haver a l’estat espanyol el darrer any no tindran tots per objectiu venir a Catalunya, empadronar-se i directament començar a percebre una renda mensual entre els 800 i 2.500€?

I que aquest efecte crida, tan bon punt s’escampi i es conegui, no convertirà també Catalunya en l’objectiu d’arribada de bona part d’aquests 100 milions de persones desplaçades al món el darrer any?

Cap altre país al món atorga, només arribar, una renda bàsica com la que projecta el pla de RBU, al que cal sumar una llarga llista de serveis públics gratuïts només arribant i empadronant-se, com la sanitat, l’educació, etc.

Amb la RBU Catalunya estarà dient a tot el planeta “nosaltres salvarem el món, us acollirem a tots i us donarem una renda a tots. Som així de guais!”.

Som així, els catalans.

O, potser millor dit, són així, alguns catalans.

El problema és que estan sentant les bases de la major destrucció que mai haurem tingut com a país, com a nació, amb això d’impulsar alegrament la RBU. Què passarà?

Al principi l’estat espanyol festejarà el suïcidi al que ens estarem abocant els mateixos catalans. .

Als 12 mesos d’entrar en vigor, de començar-se a aplicar aquest deliri de la RBU, a Catalunya hauran arribat al voltant de 2 milions de persones migrants, que s’aniran empadronant sense cap problema, passant així a percebre automàticament la RBU. Catalunya els hi haurà ofert el que cap altre país del món els podrà mai oferir.

En el moment de la posada en marxa de la RBU només en població estrangera la Generalitat pagarà més de 12 mil milions d’euros en RBU. A l’any d’entrar en funcionament el cost de la RBU se situarà, només per a la població migrant resident al nostre país, en els 29 mil milions d’euros, més del 50% del pressupost de la Generalitat.

Des de l’aprovació de la RBU els ports i aeroports de tot l’estat hauran anat incrementant l’arribada massiva de passatgers, fins fregar el col·lapse en el segon any d’entrada en vigor de la RBU a Catalunya, per ser la via d’arribada a la península de la migració llatinoamericana, com a primer pas per arribar a Catalunya, empadronar-se i cobrar la RBU.

Des del nord d’Àfrica diàriament, cada cop, més embarcacions creuaran el Mediterrani cap a la península amb l’únic objectiu d’arribar a Catalunya i cobrar la RBU.

També milions de persones provinents de la mediterrània occidental (Líban, Síria...) i de tot el continent asiàtic (Xina, Pakistan, Índia...)... intentaran arribar a Catalunya per qualsevol mitjà (creuant Europa, creuant el mediterrani...).

Però també cada cop més gent procedent de països europeus com França, Romania, Ucraïna, Albània, planificarà les seves vides per arribar a Catalunya, empadronar-se i passar a cobrar la RBU, tot i mantenir la residència als seus països origen.

El Govern de Catalunya acabarà veient aquesta irregularitat, i intentarà impulsar un pla per garantir, tal i com preveu la RBU, que per rebre la renda bàsica mensual no només és necessari que la persona estigui empadronada a Catalunya, sinó que també  hi resideixi, que no romangui fora de Catalunya durant un temps superior a 90 dies l’any. En el pla pilot ja s’establia que en cas contrari s’entendria que la persona renunciava a la RBU. Però ni govern ni assessors del pla no veien la manera de poder controlar la residència efectiva dels perceptors de la RBU.

El Govern de Catalunya va seguir fent els mateixos discursos que feia per al pla pilot de la RBU, dient que “Catalunya, amb aquesta RBU, demostra que està determinada a avançar cap a un model d’estat del benestar més garantista i universal, que estigui preparat per als reptes del segle XXI, i que la RBU va molt més enllà d’abordar les desigualtats i la pobresa. El seu principal objectiu és assegurar les necessitats materials bàsiques per a una vida digna i que garanteixin el dret a l’existència i el sosteniment de la vida de les persones. D’aquesta forma, es promou la llibertat real dels individus, i se’n possibilita la participació política i cultural plena a la societat.”

Dos anys després d’estar-se aplicant la RBU la població empadronada a Catalunya va arribar als 12 milions de persones... perquè en el segon any  de vigència de la RBU el fluxe de població migrant fou de tres milions de persones. Només en relació a l’aplicació de la RBU a la població migrant ja es gastava tot el pressupost de la Generalitat.

Tot el sector públic va entrar en fallida, de manera que tot el personal de la Generalitat i del sector públic (funcionaris, metges, mestres, policia, bombers, universitats...) van deixar de cobrar i van abandonar els seus llocs de treball.

El sector privat també va anar patint un creixent impacte de la RBU. Cada cop més hi havia més treballadors que s’acollien a la RBU, perquè no tenia cap sentit treballar per guanyar el mateix que amb la RBU. Això va començar ja el primer any, al sector agrari. Tota la pagesia i la ramaderia va plegar. La RBU els garantia uns ingressos superiors als del seu treball durant tot l’any. I el mateix va passar amb el transport de mercaderies, els mercats, etc.

Als dos anys i mig d’entrada en vigor de la Renda Bàsica Universal el país va entrar en una dramàtica situació de des abastiment alimentari. Ni es produïa aliment ni es comercialitzava. Res. Davant d’aquesta situació crítica l’ONU acabà intervenint, incloent Catalunya en el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i declarant l’emergència alimentària al nostre país.

Molta gent ja havia començat a marxar de Catalunya, fugint del caos i col·lapse en el que estava el país.

Al tercer any la realitat era que la Generalitat ni recaptava, ni podia gestionar, ni tenir crèdit, ni res, havia col·lapsat econòmicament, pressupostàriament i havia desaparegut totalment com a administració, sense cap treballador, desertitzada.

I així arribà l’inevitable:  als tres anys de la RBU la Generalitat va deixar de pagar la RBU, no tenia ni un euro. S’havia acabat. Estava en fallida total.

Aquell mes en el que es deixà de percebre la RBU que era l’únic ingrés de 15 milions de catalans, en un país en el que ja no treballava ningú, no hi havia administració ni funcionava cap empresa, ni comerç, ni res... es va generar una situació de caos sense precedents, que va acabar derivant en violentes manifestacions arreu del país.

Per totes les autopistes i carreteres del país eren milions i milions de persones desesperades, famolenques, les que marxaven, fugien, de Catalunya.

En aquesta situació extrema, sense precedents, i empès per la UE, el Gobierno de España va tornar a aplicar el 155. Però a diferència de l’últim cop, després de l’1-O, ara Catalunya ja només era un desert de Working & Walking Dead, en la que una fam dramàtica havia portat la pràctica totalitat de catalans a marxar del país per intentar sobreviure i poder reiniciar les seves vides en altres països, en altres continents.

Columnes de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit espanyol van començar a entrar i creuar el país direcció Barcelona des de les carreteres i autopistes de Terres de l’Ebre i de Lleida, per intentar restablir l’ordre en aquella Catalunya sense govern, sense administració, sense policia, sense sanitat, sense res de res.

Totes les ciutats i pobles pels que passaven les columnes de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit estaven buits, no hi quedava ningú, no hi havia llum, no funcionava res, els polígons industrials havien estat saquejats i cremats, així com tots els comerços. Era la prosperitat i la llibertat republicanes de la RBU

Darrere la GC i l’exèrcit van entrar columnes de la Creu Roja amb menjar de supervivència i atenció sanitària per a la gent que encara no havia marxat.

A l'arribar a Barcelona les columnes de la GC i de l’exèrcit l'únic que es van trobar fou una ciutat pràcticament deserta...

Un dels comandaments de la Guàrdia Civil que estava al capdavant de la primera columna, en veure tot això, va comentar als seus companys de vehicle: “joder, estuve aquí cuando el 1-O, lo pasé mal, però cumplimos con nuestro deber. Pero esto que estamos viendo ahora, este desierto, esta destrucción, que no quede nadie... joder, no lo entiendo, y me rompe el corazón”.

Finalment van arribar a la Plaça Sant Jaume.

A la porta del Palau de la Generalitat tampoc no hi havia ningú. Van aparcar al centre de la plaça tots els jeeps, camions i blindats que venien amb la columna i van entrar a Palau. També semblava estar desèrtic. Van anar caminant lentament, acostant-se a les escales que porten al primer pis... i llavors van sentir un soroll. Bé, no, no era un soroll, era algú que els cridava, des de la barana de les escales del pati cap al que pujaven “benvinguts, benvinguts! Veniu, veniu!!!! Sí, veniu!”

El comandament de la GC que comandava aquell dispositiu d’avançada s’hi va acostar lentament, sense refiar-se’n. Aquell que els cridava era el primer “local” que havien vist des de que havien creuat l’Ebre. “Seguiu-me, seguiu-me! Per aquí, per aquí!Por aquí, por aquí!” els anava cridant.

El van seguir, fins arribar a una sala on hi havia unes 16 persones al voltant d’una taula de reunions, que quan van entrar els de la GC es van posar dempeus a aplaudir. El comandant de la Guàrdia Civil no entenia res. I tampoc els hi va dir res. Enmig dels aplaudiments i crits dels reunits, membres del Govern i de la comissió assessora del Pla de Renda Bàsica Universal, es va encendre la pantalla que hi havia al fons de la sala.

Llavors el comandant de la GC els hi va dir: “de donde estais sacando la luz? Si està todo el país a oscuras?” Els reunits es van mirar entre ells, quasi somrient, i van assenyalar un cable que portava a un generador.

Finalment el qui semblava presidir aquella reunió de govern i comitè assessor de la RBU s’aixecà i, amb un posat formal, s’adreçà als comandaments de la GC i de l’exèrcit que llavors ja havien arribat a la sala: “Permítanme que me presente, a mi y a mi equipo. Soy, somos, el gobierno republicano d’ERC y sus asesores, los responsables de la implantación del programa de Renda Básica Universal.. Hemos hecho lo que nadie hasta ahora se había atrevido a hacer. Sé que las cosas pueden parecer un poco extrañas, però eso es solo por la ignorància y resistència al cambio de algunos”

Llavors es va girar cap a un dels reunits, que tenia al davant un portàtil, i li va dir “endavant presentació!”.

I es van projectar dues diapo a la pantalla:

ABANS DE LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL:

“Les desigualtats socials i econòmiques a Catalunya eren profundes, i afectaven la immensa majoria de la població i, especialment, infants, dones, joves, gent gran, immigrants, LGBTI, persones afectades per problemes de salut mental i, fins i tot, certs territoris, comunitats o barris. I aquestes situacions impactaven en altres àmbits  de la vida de la gent, com són el benestar emocional, la salut física i mental, l’educació o la carrera professional”

DESPRÉS DE LA RENDA BÁSICA UNIVERSAL DE LA CATALUNYA REPUBLICANA:

“S’ha reduït la pobresa. S’ha observat com els individus surten de la trampa de la pobresa. Ha millorat l’estat de salut dels individus, la seva satisfacció amb la vida, la seva autonomia  personal o la seva satisfacció en el lloc de feina. Dins la llar hem observat una redistribució del treball domèstic i de cures i les relacions personals han canviat, ja que l’RBU ha reduït la dependència econòmica dels diferents membres de les unitats familiars, augmentant el poder de decisió de les dones. En l’àmbit laboral la RBU ha generat que les persones tinguin més poder de negociació, podent així rebutjar feines precàries o decidir reduir el temps de treball. La seguretat que ha aportat l’RBU també ha conduit a canvis en els usos del temps de les persones, augmentant el temps dedicat a activitats que aporten més benestar personal.”

(parèntesis: aquestes dues afirmacions, valoracions, són de l’avaluació del pla pilot, no me les he inventat, la meva fantasia no arriba per tant! Seguim amb el relat)

Després d’explicar això el líder del govern republicà de la RBU i d’aquell equip d’assessors va aixecar els braços en senyal de victòria, cridant “estic molt emocionat! Hem fet història” i tots els membres del govern i responsables del programa de RBU que estaven al voltant de la taula van esclatar en aplaudiments, aixecant-se per abraçar-se els uns als altres.

El comandament de la Guàrdia Civil s’ho mirava sense donar crèdit, flipant. Fins que no va poder més i es va acostar a la pantalla, se’ls va quedar mirant, i els hi va dir: “Son conscientes que pràcticament no queda nadie en su país al que aplicar todo esto? Tiene tela que tenga que ser un picoleto, un piolín como nos llamaban el 1-O, quien les tenga que decir que se han cargado su país, su gente, todo, que no queda nada ni nadie, que su RBU ha convertido Catalunya en un desierto de zombies, de Working Walking Dead. Salgan a la calle. No queda nada de su país ni de su gente. Y sí, pasarán a la historia, pero lo harán por haberselo cargado todo desde este patetismo de creerse los salvadores del mundo, de la humanidad, mejores que el resto, con ese discurso de que venga todo el mundo, porque aquí somos tan estupendos y únicos que daremos a todo el mundo una renta. Pues sepan que ya no queda nada de su país ni de su gente, los han echado a todos,, porque los han dejado sin presente y sin futuro”