El passat dimarts, dia 30 de desembre vam conèixer els resultats del Baròmetre de Barcelona del segon semestre 2025. Es tracta d’una enquesta periòdica de l’Ajuntament, fet que com veurem en l’anàlisi que en faig, és singularment important en l’anàlisi d’aquesta edició.
En aquesta edició, els principals titulars han estat que el PSC guanyaria les eleccions, sense ningú que li fes la competència, que Junts perdria molts suports, que l’extrema dreta racista i xenòfoba d’AC entraria a l’Ajuntament i que el principal problema de la ciutat és l’accés a l’habitatge. I efectivament, aquestes són les dades que projecta l’enquesta municipal, però crec que val molt la pena que les analitzem, amb la voluntat d’aportar una mica de llum a la difusa frontera entre els resultats de l’enquesta, la realitat que projecten i la tergiversació en algunes lectures i en algunes dades...
L'anàlisi de les dades d'aquest Baròmetre municipal, de baròmetres anteriors i de dades complementàries m'han permès treballar en la visualització de tres qüestions amb impactes corelacionats però molt diferents entre ells:
- l'anàlisi de la projecció demoscòpica dels escenaris polítics electorals a la ciutat de Barcelona, explicant els biaixos mostrals que condicionen els resultats fets públics, però també explicant l'escenari que projecten les dades quan les treballem neutralitzant els biaixos
- la realitat que hi ha al darrere de les dades del Baròmetre que situen el problema de l'accés a l'habitatge com el més important per als barcelonins. Com s'hi ha arribat? Us aportaré unes dades que permetran visualitzar clarament la misèria que hi ha al darrere de molts posicionaments i discursets, així com el delirant plantejament de les polítiques en aquest àmbit, que són les que ens han portat on som.
- finalment l'anàlisi detallat d'algunes dades clau del Baròmetre al llarg dels anys m'ha permès visualitzar clarament l'impacte de les estratègies del Règim del 78 per impedir, des del 2015, que a Barcelona hi hagués un alcalde i govern municipal independentista. És molt bèstia...
Sobre la projecció de resultats de l’escenari electoral a la ciutat de Barcelona:
Segons les dades de l’enquesta municipal si ara hi hagués unes eleccions a Barcelona, el PSC guanyaria clarament, ERC se situaria com a segona força, seguida dels Comuns. A distància, amb una forta baixada, se situaria Junts, amb l’agreujant que segons l’enquesta l’extrema dreta racista d’AC fins i tot podria passar pel davant de Junts. Finalment, en uns percentatges força similars d’intenció de vot se situarien PP, VOX i CUP.
És així realment? Bé, aquests són els resultats que projecta l’enquesta, però a criteri meu les dades de l’enquesta tenen alguns problemes de biaixos greus i de tractament de les dades que ens porten directament a que ens hàgim de qüestionar que aquesta sigui la correcta realitat demoscòpica. Anem a veure-ho.
El primer que trobem són biaixos greus de representatitivat mostral que quan els unim al fet que l’enquesta no corregeix en cap moment els biaixos mostrals en relació a la intenció de vot, el resultat, per a mi, tingui massa coses que ens els fan qüestionar, com a mínim en alguna de les seves dimensions.
Comencem pels principals biaixos mostrals:
-Junts, que va guanyar les eleccions del 2023, amb un 13,5% de vot sobre cens electoral, té un record de vot a l’enquesta de 10,6%, és a dir, tres punts per sota, tres punts d’infrarepresentació
-el PSC va ser la segona força electoral, amb un 11,9% de vot, i ara, a mostra de l’enquesta, tenim un 18,7% de votants del PSC, és a dir, una sobrerepresentació de 7 punts!!!!
-després ens trobem una lleugera infrarepresentació de vot dels Comuns (1 punt, per tant gens rellevant) i sobrerepresentació d’ERC, de dos punts.
En resum, tenim una claríssima sobrerepresentació mostral del PSC, una lleugera sobrerepresentació d’ERC i una clara infrarepresentació de Junts.
Així les coses, al no corregir-se en els resultats de l’enquesta la intenció de vot directa de vot, projectant uns resultats que corregeixin els biaixos, ens trobem amb una enquesta que en relació als resultats que projecta té un greu biaix a favor del PSC i en contra de Junts.
Anàlisi de l'escenari electoral i el comportament de vot neutralitzant els biaixos mostrals
Des d’una visió general l’enquesta projecta un escenari complicat a la ciutat de Barcelona, sense cap partit amb un lideratge destacat i amb un gran escenari de vot indecís, atès que el NS/NC arriba al 43%, fet que fa que calgui tenir moooolta prudència amb la situació actual que s’està projectant. En aquest escenari el que ara mateix sembla més clar és que el partit més fort és el PSC, amb diferència sobre els altres. Junts està en una dinàmica clara de pèrdua de suports, fet que l’allunya d’estar en les més mínimes condicions de liderar, com va fer Trias, cap opció per governar la ciutat. De fet des del punt de vista de govern de la ciutat, els resultats només projecten una opció, que és la reedició del tripartit, amb PSC a l’alcaldia gràcies a suport de Comuns i ERC que com a molt podrien repetir resultats, tot i que amb incerteses. L’independentisme no té ara mateix cap opció de tornar a governar la ciutat, amb la pèrdua de suports de Junts, l’estabilitat a la baixa d’on va quedar ERC les darreres eleccions i que la CUP tampoc no està en condicions de tornar a tenir representació a l’Ajuntament. La principal novetat de l’enquesta és el creixement del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba, amb la irrupció d’Aliança Catalana, potser amb més força de la que té ara mateix l’altre partit d’aquest bloc, VOX.
- Bloc independentista:
Junts té una situació complicada. Ara mateix només té un 25,6% de fidelitat de vot entre els votants que va tenir les eleccions del 2023 amb Xavier Trias. De fet després de les eleccions 2023, i en no ser escollit alcalde Trias, malgrat haver guanyat les eleccions, pel pacte entre PSC, PP i Comuns que va portar Collboni a l’alcaldia, Junts va començar a perdre suports, a perdre fidelitat de vot. L’any 2024 la fidelitat de vot de Junts se situava en el 2024. Ara mateix, després de la renúncia de Trias, la fidelitat de vot de Junts està en el seu moment històric més baix, de només un 25,6%. A banda de la baixa fidelitat de vot, Junts afronta dos problemes en el posicionament del seu antic electorat: un altíssim percentatge de vot indecís, del 35,7%, el més alt de totes les formacions, i un 24,40% de vot decidit cap a altres formacions de posicionament molt diversos. El vot indecís, tot que ara sigui un problema per a Junts també representa una oportunitat, si és capaç de recuperar-lo, ni que sigui en part. Pel que fa al vot cap a altres formacions, la dispersió fa molt difícil gestionar una reacció política que ho redueixi. És molt difícil aturar fuga de vot cap a opcions que se situen tant en l’espai independentista (5,8% cap a ERC), opcions de l’espanyolisme constitucionalista (4,5% cap a PSC) i opcions del bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba (14,1% cap a AC). Aquest escenari és molt complicat per a Junts. És molt difícil evitar fuga de votants que decideixen votar altres formacions indepes i simultàniament evitar fuga de votants que decideixen votar per racisme i xenofòbia (AC).
ERC tot i que l’enquesta la posiciona com a segona força, el cert és que no està gens clar. Té una baixa fidelitat de vot, del 50,5%, un vot indecís del 33,5%. Tot i que també evidencia que ja va perdre tot el vot cap a altres opcions a les darreres eleccions, fins al punt que ara mateix la fuga més perceptible de vot, tot i ser molt baixa, seria el 2,4% d’antic votant ERC que ara votaria extremadreta racista i xenòfoba (AC).
CUP és molt difícil projectar dades, tot i que ara mateix sembla clar no està en condicions de tornar a obtenir representació a l’Ajuntament de Barcelona, en quedarà fora.
- Bloc de l'espanyolisme constitucionalista
El PSC es projecta com el partit amb una més alta intenció de vot, per sobre de qualsevol altre, i això malgrat que en general tampoc no està per llençar cap coet ni treure pit per res. De fet la seva fidelitat de vot és relativament baixa, de només un 51,6%, però recull vot molt divers, com un 8,8% dels Comuns i un 4,5% de Junts. Per tant PSC ara mateix només estaria en precàries condicions de repetir resultat, com a molt, i en tot cas la seva força es projecta per la pèrdua de força d’altres, en un escenari de creixent dispersió del vot.
Els Comuns tenen la fidelitat més alta de les diferents formacions, del 59,7% (fidelitat que no és en cap cas alta, però atenent l’escenari global, resulta la més alta), i la més baixa indecisió de vot (12,5%). Però té dues molt importants fugues de vot: 9,5% cap a ERC i 8,6% cap a Comuns. Per tant els Comuns, tenint en compte que no capten vot de cap altra formació política, està en un percentatge de vot inferior al de les darreres eleccions.
El PP segueix instal·lat en una irrellevància mínima, que com ja hem vist altres eleccions només serveix per fer front comú amb la resta de bloc de l’espanyolisme constitucionalista per rebentar qualsevol opció del bloc independentista. Però tenint en compte que ara el bloc independentista no té cap opció, caldrà veure com evoluciona el vot pepero...
- Bloc de l’extrema dreta racista i xenòfoba
Aquest bloc és el que sembla projectar majors novetats en l’escenari polític municipal de Barcelona. Fins ara només VOX tenia representació a l’Ajuntament, que sembla mantindrà sense problemes, tot i que té una important fuga de vot cap a l’altra formació d’aquest bloc, Aliança Catalana, que també projecta la seva entrada al consistori gràcies a la transferència de vot no només des de VOX, sinó també des de formacions d’altres espais, singularment del bloc independentista, amb un important 14,1% d’antic votant indepe de Junts que ara votaria en clau d’extrema dreta racista i xenòfoba, a Aliança Catalana, també un 2,4% d’antic vot indepe d’ERC i un 2,6% de vot de l’espanyolisme constitucionalista.
Radiografia de l'accés a l'habitatge com a principal problema de la ciutat: com s'ha arribat aquí? Podem tenir envidència de les polítiques que ens han portat aquí?
Un dels elements d’aquesta edició segon semestre 2025 del Baròmetre municipal de Barcelona ha estat que el problema de l’accés a l’habitatge s’ha situat clarament com el principal problema per a la majoria de ciutadans de Barcelona. Un 32,8% dels ciutadans de Barcelona situen l’accés a l’habitatge com el problema més greu que té la ciutat de Barcelona, seguit de la inseguretat, que és el problema més greu per a un 25,2%.
Amb aquesta dada ja van sortir els habituals a fer discursets sobre aquest tema, liderats pels Comuns, sindicats habitatge, etc. Però també el govern municipal, dient que resoldre aquest problema era la seva principal preocupació de cara al 2026, i que confiaven en les polítiques que estan impulsant, situant posar fi als pisos turístics, uns 10 mil segons va dir la portantveu municipal, com la principal mesura per solucionar aquest problema d’accés a l’habitatge.
El retrat, amb només unes poques dades, del què i del qui ens ha portat aquí i de tota la farsa que els envolta.
Quan l’alcalde Xavier Trias perd les eleccions (2015) i deixa l’alcaldia, sabeu en la llista de problemes de la nostra ciutat l’accés a l’habitatge?
Doncs era el problema número 24, sí, el 24, dels diferents problemes assenyalats per la ciutadania. Només un 0,5% dels barcelonins deia que l’accés a l’habitatge era el principal problema que tenia Barcelona.
8 anys després de Colau i la secta en Comú al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, l’accés a l’habitatge ja era el segon problema més greu a la ciutat de Barcelona, per a un 11,6%, només superat per la inseguretat, que era el problema més greu, aquell primer semestre del 2023, per a un 26,6% dels barcelonins.
I ara, amb Collboni, l’accés a l’habitatge és, com hem vist, el principal problema, per a un 32,8%.
És evident que Collboni està recollint ara els resultats de les nefastes polítiques d’habitatge dels Comuns, a les que ells sempre va donar suport.
L’accés a l’habitatge no era un problema a la Barcelona Trias, però la propaganda de la secta en Comú així ho va voler i saber vendre. Però han estat ells, Colau i els Comuns, els que amb les seves letals polítiques d’habitatge, han fet, de l’accés a l’habitatge, el principal problema de la ciutat.
Les polítiques d’habitatge generen els seus principals impactes no de manera immediata. Collboni no ha generat el problema en aquests dos anys que porta a l’Ajuntament, de manera directa, sinó que és conseqüència dels 8 anys de polítiques Colau i secta en Comú sobre habitatge. Polítiques, això sí, a les que el PSC va donar suport.
Tot el que han fet Colau i els Comuns, amb el suport de PSC i ERC és el que claríssimament ha generat aquest monumental problema d’accés a l’habitatge. No es passa de que sigui el problema principal número 24 de la ciutat, amb només un 0,5% de la ciutadania que així ho assenyala, a ser el problema número 1 i per al 32,8% de la ciutadania sense unes nefastes polítiques que són les que han provocat aquest problema.
De manera clara quan mirem l’evolució de les dades del Baròmetre amb aquest problema podem veure com és un problema generat per les nefastes polítiques dels Comuns.
I una última dada que així ho evidencia: quan Trias deixa l’Ajuntament a Barcelona hi havia 3.600 pisos buits. 8 anys després, al final dels dos mandats de Colau, a Barcelona hi havia més de 75.000 pisos buits.
Les polítiques Colau havien provocat aquesta estampida de pisos en lloguer. Avui en dia posar en lloguer un pis és un exercici d’alt risc, de màxima perillositat. Els petits propietaris, que són la immensa majoria dels propietaris de pisos a Barcelona, no posen en lloguer el segon pis que puguin tenir en propietat, perquè saben la seva indefensió és absoluta. Les polítiques de Colau només han protegit als okupes i inquiokupes. Avui en dia tot el model és per afavorir l’okupació i la inquiokupació. Per això la gent prefereix vendre el pis o tenir-lo buit a llogar-lo. Per això hem passat de 3.600 pisos buits a més de 75.000.
La responsable municipal del govern Collboni, comentent l'enquesta, no va tenir cap vergonya en vendre que les polítiques contra els pisos turístics podrien implicar, a finals de la dècada, que hi hagi 10.000 pisos més en lloguer a Barcelona, de manera que tema sanjat.
A Barcelona tenim 75.000 pisos buits, per la indefensió dels petits propietaris, però el problema són 10.000 pisos turístics. És demencial.
La pregunta clau que és el principal indicador que ens permet saber com va la ciutat, com evoluciona la ciutat i l'impacte de les polítiques municipals dels diferents governs municipals
Ja hem vist abans com el PSC, que té l’alcaldia de la ciutat tot i no guanyar les eleccions, es projecta ara mateix com la força amb més suport electoral ciutadà, ni que sigui més per absència de rival que per mèrits propis...
Per què dic això de “mèrits propis”?
Perquè hi ha un indicador persistent al Baròmetre que ens permet valorar de manera inequívoca, sense dubtes, com veu la ciutadania de Barcelona, la situació de la ciutat i del seu govern municipal. Es tracta de la pregunta “El darrer any, vostè creu que Barcelona ha millorat o ha empitjorat?”
En qualsevol escenari que projectés un lideratge polític de la ciutadania és obvi que hi hauria d’haver una majoria que cregués la ciutat millora, i que fos una minoria els que creguessin que la ciutat empitjora. És cert que hi ha matisos, perquè pot haver-hi una majoria que cregui que empitjora, però només que hi hagi una minoria molt sectària que cregui millora, davant una dispersió de les opcions dels que creuen que empitjora, pot governar la ciutat, pot tenir prou suports per governar la ciutat, ni que no guanyi les eleccions.
Com està ara aquest indicador i com ha evolucionat ens aporta una molt valuosa informació i obre els ulls a dimensions polítiques que evidencien la complexitat i “brutícia” que envolta el món polític...
Ara mateix, d’acord a les dades del darrer baròmetre municipal de Barcelona, només un 20,4% dels ciutadans de Barcelona creuen que Barcelona ha millorat, que està millorant. Per contra, hi ha un 55% que creuen la ciutat ha empitjorat, està empitjorant.
És obvi, més que evident, que Collboni i el govern municipal del PSC no poden treure pit d’estar gestionant bé la ciutat. Porten governant més de dos anys, i una enorme majoria de la ciutadania creu que la ciutat empitjora, i només 2 de cada 10 barcelonins creuen que millora.
Per tant el posicionament de lideratge electoral del PSC no ve, en cap cas, per la seva gestió.
És cert que tot i que les dades de Collboni i el PSC són pèssimes, en relació a la valoració ciutadana de cap a on estan portant la ciutat, no arriben a les xifres més catastròfiques que mai hi ha hagut a Barcelona, les de la Barcelona Colau. Amb només 4 anys de govern municipal de Colau i la seva secta en Comú, només un 15% de la ciutadania Barcelona creia que la ciutat estava millorant, mentre que per a un 67,7% la ciutat estava empitjorant.
I així arribem a les dades que ens permeten visualitzar, de manera més que evident, l'impacte de les estratègies del Règim del 78 per controlar Barcelona, amb l'objectiu bàsic, central, d'impedir a Barcelona un alcalde i un govern municipal independentista.
Per començar a veure amb claredat l'impacte del R78 a l'escenari polític de la ciutat només cal que anem seguint les dades que en l'anterior punt hem vist sobre la satisfacció de la ciutadania amb la ciutat... fins a la Barcelona de Trias.
Després de 4 anys de mandat Trias la majoria de la ciutadania, un 42% deia que Barcelona estava millorant, i només un 30,9% que estava empitjorant...Són dades absolutament demolidores que per si soles posen damunt la taula les implicacions polítiques que des del 2015 està tenint a Barcelona el Règim del 78 i tots els seus instruments de poder i de manipulació social.
- Com és possible que el 2015, amb una ciutadania que majoritàriament deia que la ciutat estava millorant, i una minoria que deia que estava empitjorant, Colau guanyés les eleccions i esdevingués alcaldessa de Barcelona?
- Com és possible que després de 4 anys de govern Colau, amb una ciutadania que gairebé el 70% deien que la ciutat estava empitjorant i només un 15% que estava millorant, Colau, tot i no guanyar les eleccions, tingués prous suports com per ser reescollida alcaldessa de Barcelona?
- Com és possible que, ara, aquest 2025, amb només un 20% de la ciutadania que creu la ciutat està millorant, i amb un 55% que creu està empitjorant, Collboni i el PSC liderin sense competència la intenció de vot a la ciutat?
Doncs a criteri meu, no tinc cap dubte, només s’explica, com he dit abans, per l’impacte de les estratègies del Règim del 78 i la mobilització del seu enorme poder i capacitat de manipulació social, amb un únic objectiu: evitar que a Barcelona hi hagi un govern municipal independentista.
2015 i R78: Aquell 2015, després de 4 anys de govern Trias, amb una clara majoria ciutadana per a la qual la ciutat estava millorant, i davant del que s’evidenciava que teníem pel davant, els anys clau del procés independentista, el Règim del 78 intervé directament per dinamitar la candidatura de Trias, per evitar tornés a guanyar.
Ho va fer amb dues clares estratègies confluents:
- Per una banda dinamitant la candidatura de Trias amb una guerra bruta sense precedents, bombardeig de falses acusacions escampades per tot el poder mediàtic, gairebé absolutista, que té el Règim del 78 en els mitjans de Comunicació.
- Però per una altra banda també posicionant una candidatura contra Trias. És així com Colau es converteix en la candidat del Règim del 78, que la promou fins extrems mai vistos. Així és com, abans de les eleccions, en una ciutat en la qual, com hem vist abans, l’accés a l’habitatge era el problema 24 de la ciutadania, perquè només un 0,5% així ho creia, el R78 situa aquest tema com a central mediàticament, al mateix temps que situa Ada Colau en la lideressa contra aquest problema.
I l’eficàcia de l’estratègia del R78 fou demolidora. En una ciutat que majoritàriament la ciutadania creia estava millorant, i on només un 0,5% creia el principal problema era l’accés a l’habitatge, tot passa a girar sobre aquest tema, amb una demagògia i manipulacions sense precedents, que sumat a la guerra bruta de l’altra pota de la intervenció del R78, va fer perdre les eleccions a Trias.
2019 i R78 Amb només 4 anys de mandat Colau, la seva gestió era tan catastròfica, que 7 de cada 10 barcelonins creien que la ciutat no deixava d’empitjorar. I Colau perd les eleccions municipals a Barcelona, que les guanya ERC, amb Ernest Maragall al capdavant. La suma del bloc indepe, amb ERC i Junts, els únics amb representació, no arribava a la majoria absoluta, i en aquest context, quan tot semblava que tampoc els fins llavors socis (Comuns i PSC) no hi arribaven, entra en joc el que havia estat l’estratègia del R78, que havia promogut la candidatura de Manuel Valls. Valls va fracassar electoralment, però va tenir prou regidors com per sumar-los als dels Comuns i el PSC i tornar a fer alcaldessa Ada Colau. Havia estat derrotada a les urnes, la seva gestió batia rècords de desaprovació, però com a bona serventa del R78 fou recompensada i reelegida amb els vots del racista de Valls que es presentava en una candidatura amb Ciutadans. El R78 tornava a guanyar.
2023 i R78: Després de 8 anys de Colau, a les eleccions del 2023 la Barcelona de Colau i de la seva secta en Comú s’enfonsava per tot arreu: una ciutat bruta, insegura com mai, on l’accés a l’habitatge havia passat de ser el problema 24 de la ciutat a ser el 2n problema més greu, etc etc etc. En aquest context les enquestes no projectaven una candidatura alternativa clarament guanyadora. Fins que Xavier Trias va tornar a ser el candidat de Junts. Llavors es va generar un “efecte Trias”, que va fer aplegar a la seva candidatura vot útil per poder acabar amb el malson Colauer. I Trias va guanyar les eleccions, pel davant del PSC i dels Comuns. ERC, que durant tot el mandat Colauer li havia donat un incondicional i incomprensible suport, fins a extrems delirants (com negar consultes veïnals o estudis previs d’impacte de polítiques), va tenir un important vot de càstig, perdent la meitat dels regidors que havia tingut la legislatura anterior. En aquest context, Trias i Maragall van arribar a un acord d’unitat independentista i de gestió municipal... Però llavors, per evitar-ho, el Règim del 78 va tornar a entrar en acció, per impedir un alcalde i govern municipal del bloc independentista, i va impulsar un acord entre PSC, Barcelona en Comú i PP per fer alcalde Jaume Collboni, que havia quedat segon a les eleccions. Per tercera vegada el Règim del 78 s’imposava a Barcelona en contra de la voluntat popular i amb un únic objectiu: impedir un alcalde i ajuntament independentista a Barcelona.
2025/2027 i R78: Ara, en aquest Baròmetre del 2025 podem començar a veure com s’està posicionant el Règim del 78 per evitar, el 2023, que hi hagi cap opció que una candidatura independentista pugui liderar la ciutat, tenir alcalde i govern municipal independentistes. Hem pogut veure com la gestió Collboni PSC està fracassant, fins al punt que un 55% dels barcelonins creuen que la ciutat empitjora any a any. No és una desaprovació que arribi als percentatges d’empitjorament de la ciutat de la gestió Colau, que van batre tots els records de la ciutat, però són molt alts. I que només 2 de cada 10 barcelonins creuen que la ciutat està millorant. I també hem vist com les catastròfiques polítiques de Colau i la seva secta en Comú en relació a l’habitatge han convertit l’accés a l’habitatge en el principal problema de la ciutat. I Collboni i el PSC en comptes de rectificar aquestes polítiques, les segueixen impulsant i segueixen manipulant la població, enganyant sobre les causes que han provocat aquest desastre. En comptes de preguntar-se per què al final mandat Trias només un 0,5% dels barcelonins pensava que l’accés a l’habitatge era el principal problema de Barcelona, fet que situava aquest problema en el número 24 de la ciutat, amb 23 problemes més importants i greus pel davant, i ara, després de les polítiques Colau és el problema número 1 i ho és per al 32,8% de barcelonins... Collboni i el PSC segueixen impulsant les polítiques que ens han dut a aquesta catàstrofe.
En aquest context el Règim del 78 segueix sent una màquina, imposant mediàticament un únic discurs, d’una ciutat que millora, d’una bona gestió, etc... quan ja hem vist que això no és cert.
I simultàniament, el Règim del 78 és evident segueix sent una màquina impulsant formacions polítiques que li assegurin en qualsevol possible escenari electoral, un posicionament guiat únicament per impedir que hi hagi un alcalde i govern municipal independentista. Ja hem vist com al 2015 van impulsar Ada Colau, convertint-la en la candidata del Règim amb l’únic objectiu d’impedir Trias pogués tornar a ser alcalde, i els va funcionar. Ja hem vist com al 2019 el Règim del 78 va impulsar la candidatura de Manuel Valls, per garantir que, arribat un moment que fos necessari, el vot més de dretes i més espanyolista que Valls i la seva candidatura amb Ciutadans representava, no dubtaria en fer el que calgués per impedir un alcalde independentista. I així va ser. L’ERC de Maragall va guanyar les eleccions, però el R78 va sumar les forces dels Comuns, del PSC i de Valls/C’s, per reelegir alcaldessa Ada Colau, impedint ho fos qui havia guanyat les eleccions, Ernest Maragall. El 2023, amb C’s liquidat el R78 en va tenir prou cridant a files al PP i sumant els seus vots als del PSC i dels Comuns per impedir un alcalde indepe.
A la meitat del mandat Collboni-PSC, i sense resultats visibles en relació a la ciutat, que segueix empitjorant per a la gran majoria de barcelonins, la nova estratègia del R78 és promoure el vot cap a l’extrema dreta racista i xenòfoba. En aquest espai les limitacions de VOX són evidents, de manera que el R78 està concentrant els seus esforços en promoure l’altra formació de l’extrema dreta racista i xenòfoba, Aliança Catalana. Aquesta aposta suma vot d’antics votants de PP i VOX, perquè es visualitza amb la màxima intensitat dels discursos racistes i xenòfobs que hi ha, però, sobretot, perquè saben és el vot més útil contra la independència. I, alhora, aquesta aposta del R78 també és capaç de captar un gens menyspreable vot que abans havien tingut formacions independentistes, bàsicament Junts, però també ERC. És més que evident que hi ha un segment de votants que abans havien votat en clau independentista, i que ara ho fan únicament per posicionaments racistes i xenòfobs.
A tall de conclusions:
Tela com està el pati... però seguirem lluitant, pel nostre país i per la nostra ciutat, fidels al llegat de lluita, valors i compromís dels qui ens han precedit... i seguirem explicant amb la màxima claredat possible totes les dades que vagin sortint i que ens ajudin a saber com estan les coses.
Bon any 2026!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada