Sobre com la maldat maoista dels Comuns està arrossegant el nostre país al col·lapse més absolut

Sempre m’ha esgarrifat com, els milions i milions de morts que els dictadors que han anat per la vida amb la capa protectora del comunisme, van provocar amb les seves polítiques... perquè sempre ho feien, deien, fent el bé, i com, també sempre, en els seus discursos, emergia algú o alguns als que culpabilitzar de tots els mals.

El cas de Mao Zedong és molt impressionant, i té unes esgarrifoses semblances, conceptuals, amb el que al nostre país estan fent els Comuns.

L'any 1958, amb el pla “El gran salt endavant” a la Xina de  Mao, per una agricultura dels pagesos i no dels terratinents, la propietat privada va ser abolida i totes les llars van ser obligades a entrar en municipis administrats per l'estat.

L'estat va introduir un sistema de compres estatals obligatòries de gra a preus fixos per acumular reserves per alleujar la fam.

També es va introduir el racionament a les ciutats per frenar el "consum malbaratador".

Mao, a més, va ordenar l’aplicació d’una sèrie de noves tècniques agrícoles no provades i considerades “pseudocientífiques”.

El resultat final fou una fam que va matar entre 30 i 50 milions de persones.

I què ens està explicant l’Abad, us podeu estar preguntant... ?

Aquesta setmana bona part dels titulars de la majoria de mitjans de comunicació han estat que els Comuns havien arribat a un acord amb el President Illa per donar suport als pressupostos a canvi d’una llei per prohibir el que han batejat com a compra especulativa, i resoldre així el problema de l’habitatge a Catalunya.

Les polítiques sense fonament de Mao Zedong en política agrícola que van portar a la Xina a la pitjor fam que mai havien tingut, amb desenes de milions de morts, són les mateixes polítiques sense fonament dels Comuns en política d’habitatge, que ja han portat a Barcelona i al nostre país a la més greu crisi d’accés a l’habitatge de la nostra història.

Els Comuns, com a la Xina de Mao, en cap moment ni analitzen ni avaluen l’impacte de les seves polítiques en la situació de l’habitatge. Des que, ara fa un poc més de 8 anys, els Comuns van començar a tocar poder de debò, amb l’elecció, gràcies al suport del Règim del 78, d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, les seves polítiques d’habitatge van abocar Barcelona, i ara de retruc a la resta del país, a un col·lapse sense precedents, amb unes conseqüències catastròfiques, que esgarrifen.

Quan Colau entra com a alcaldessa a l’Ajuntament de Barcelona, a la Barcelona que durant els darrers 4 anys havia governat Xavier Trias, el problema de l’accés a l’habitatge era el problema 24 per als barcelonins. Després de 8 anys de Colau, i de les polítiques de la seva secta en Comú, l’accés a l’habitatge havia esdevingut el primer problema dels barcelonins.

De 2015 a 2022 les denúncies per okupació van créixer un 77%. Colau i els Comuns s’havien dedicat a protegir, per no dir fomentar, l’okupació d’habitatges, i la desprotecció dels propietaris.

A banda de protegir els okupes el primer que van fer Colau i els Comuns va ser assenyalar un primer culpable del problema de l’habitatge a Barcelona: els pisos turístics.

En dos anys Colau va tancar 2.015 pisos turístics il·legals.

Però el problema de l’accés a l’habitatge no parava de créixer.

Llavors la secta dels Colauers en Comú va haver de buscar un nou enemic al que culpar de tots els problemes de l’habitatge, i aquest cop els escollits foren els grans tenidors. Calia combatre’ls, perquè els grans tenidors eren el que impedia a la gent de Barcelona accedir a l’habitatge.

I així van decidir, entre d'altres coses, que qualsevol nova construcció privada d’habitatge hauria de destinar el 30% a pisos socials.

Però novament un petit problema: el 84% dels propietaris de pisos a Barcelona són propietaris d’un únic pis.

Com que la cosa els trontollava, Colau i els seus Comuns ràpidament van haver de buscar un nou enemic al que fer responsable de tots els mals, i aquest cop foren els rendistes.

En Marc Arza, en un article al Nació Digital ho explicava així: “Què és un rendista? Quin és el crim d’algú que compra un habitatge per posar-lo en lloguer? Un “rendista” és un estalviador que, amb allò que no va gastar ahir, ha invertit en un bé que li donarà rendiment per a demà. Fins i tot quan el “rendista” és un hereu serà qualsevol cosa menys un hereu escampa, perquè posa el patrimoni per sobre el gaudi immediat que podria aconseguir amb la venda.”

Doncs això, els que han heredat un pis, els que han estalviat tota la vida i s’han comprat un pis per posar-lo en lloguer i completar els seus ingressos, o per deixar-lo al seus fills... són, per a la secta dels Comuns, el nou enemic al que culpabilitzar de tots els problemes de l’accés a l’habitatge.

I van decidir atacar a aquest terrible enemic, els rendistes, amb una nova política: la limitació del preu dels lloguers.

Tot plegat, ben barrejat, ja ens apropava al que el professor Germà Bel n’ha dit “Manicomi regulador”, per referir-se a totes les regulacions i restriccions en matèria d’habitatge que hi ha a Catalunya, que no hi són a cap altre país.

Quan Colau esdevé alcaldessa de Barcelona, a Barcelona hi havia uns 3.600 pisos buits. 8 anys després, 8 anys després de les demencials polítiques d’habitatge de la secta en Comú, n’hi havia més de 75.000, de pisos buits.

Les okupacions creixien un 77%, la construcció de nous habitatges havia caigut als nivells més baixos de la història de Barcelona, una Barcelona que creixia en més de 200 mil nous veïns, procedents de fluxes migratoris. Hi havia 10 mil pisos turístics, però s’havia provocat que hi hagués més de 75.000 pisos buits que abans no hi eren... i finalment, quan per perseguir als rendistes es van impulsar polítiques de limitació del preu dels lloguers, el nombre de nous lloguers a Barcelona va tocar fons: en 4 anys menys de 25.000 contractes de lloguer. Ni durant el Covid la xifra de nous contractes de lloguer havia estat tan baixa com aquest darrer any...

Però els de la secta en Comú, malgrat la contundència de les dades, que evidencien que ells i les seves polítiques de manicomi regulador, són directament els responsables de la més greu crisi d’habitatge que ha tingut mai el nostre país, segueixen endavant amb la seva única estratègia: buscar nous enemics als que fer-los responsables del problema que ells han creat, i aquest cop ha estat "la compra especulativa".

Aprofitant-se de la feblesa del Govern Illa, els Comuns han imposat aquest nou acord, en el que s’assenyala el nou enemic al que fer responsable de la crisi en l’accés a l’habitatge: la compra especulativa. Aquest concepte de “compra especulativa” sembla directament adaptat del concepte “consum malbaratador” de Mao Zedong, amb el que el dictador xinès va voler amagar la seva responsabilitat en unes polítiques agrícoles que van causar més de 30 milions de morts.

Si estalvies per comprar un pis i posar-lo en lloguer, ets el responsable de la crisi, perquè fas compra especulativa. Si després de tota una vida de treballar i estalviar la teva mare et deixa un pis o una casa al poble o un apartament en herència, t’està criminalitzant, perquè esdevens comprador especulatiu, i seràs perseguit sense pietat, perquè ets un rendista comprador especulatiu, lo pitjor.

Amb totes aquestes demencials regulacions Catalunya ha esdevingut, com diu el professor Germà Bel, un autèntic MANICOMI REGULATORI, que abocarà el nostre país a una crisi sense precedents, sense construcció d’obra nova, sense lloguer, sense res.

Els Comuns i la seva maldat intrínseca com a eina de gestió i posicionament polític han esdevingut el pitjor que li podia passar al nostre país, amb l’agravant que tot i les hòsties electorals que s’han fotut, encara tenen poder suficient per seguir imposant les seves polítiques en aquest àmbit. I amb les mesures ara adoptades seguirà empitjorant, i molt...

Així doncs, no he pogut evitar pensar en quin nou enemic estaran pensant els Comuns per presentar-nos-el, l’any vinent, com el responsable de tots els mals en matèria d’habitatge.

Ja han gastat la carta dels pisos turístics, dels grans tenidors, dels rendistes, de la compra especulativa... què serà el següent?

No voldria donar-los-hi idees, però penso que poden anar cap a escenaris que assenyalin a les nostres mares o pares, fins i tot àvies, que a la vellesa encara visquin al seu pis de tota la vida, acusant-los de rendistes succionadors, per estar cobrant una pensió i seguir al seu pis. La criminalització dels rendistes succionadors tindria per objectiu obligar-los a cedir el seu habitatge a les administracions i ingressar en albergs habilitats en poliesportius si volen seguir cobrant la seva pensió.

Una altra opció que poden estar treballant els Comuns pel nou enemic de l’any que ve és assenyalar a totes les persones propietàries d’un pis amb més habitacions que persones empadronades (p.ex. si vius sol al teu pis i té dues habitacions, o sou una parella amb un fill i teniu tres habitacions), que passaran a ser considerats com a grans tenidors habitacionals, i obligats a oferir lloguer regulat d’habitació a persones vulnerables.

Finalment, una última opció que se m’ha acudit poden estar treballant els Comuns podria ser regular per llei que els notaris, davant qualsevol compravenda d’habitatge que hagin pactat dos particulars, abans d’escripturar la transmissió, hagi de comunicar-ho a l’administració competent perquè pugui exercir  dret de tanteig i retracte, adquirint així l’administració la propietat i deixant amb un pam de nas als particulars que havien arribat a un acord per la compravenda... però.............ai, calla, que això ja ho fan!!!! I si no que li diguin al de la Casa Orsola, que entre tots li estem pagant la seva festa, regada amb Moët Chandon, que no falti de res. I és que no hi ha res com que et patrocinin tots aquests de la secta en Comú, sindicats de llogateres, etc. Mentre la resta de veïns de Barcelona quan se’ns ha acabat un contracte de lloguer ens hem buscat la vida, si et patrocinen els de la secta en Comú, sindicat de llogateres, Moët Chandon... l’Ajuntament t’ho arregla tot i ens passa la factura a la resta de veïns perquè li paguem la festa.