Anàlisi de les enquestes del CEO i del CIS. Resum: tela...

 Aquest dimecres 14 d’octubre hem tingut un fet inèdit: s’han publicat el mateix dia els Baròmetres demoscòpics del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO, Catalunya) i del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS, estat espanyol).

Crec que en que això hagi passat ha estat clau l’escenari polític que s’ha generat amb l’avançament de les eleccions espanyoles per al proper 29 de novembre. 
En aquest article intentaré oferir algunes pinzellades de la meva anàlisi de les dades de totes dues enquestes i dels escenaris polítics que projecten, tant a nivell de Catalunya com de l’estat espanyol. 

El primer que cal dir és que cap de les dues enquestes, ni la del CEO ni la del CIS no les podem considerar enquestes pre-electorals, atès que el treball de camp s’ha fet, en relació a les eleccions del 29N, sense que ni encara estiguin tancades candidatures ni lideratges. 
Tanmateix totes dues enquestes ens poden oferir, adequadament analitzades, una visió interessant no només del moment polític actual a nivell de Catalunya i estatal, sinó també de la projecció de vot i escenaris electorals. Això té especial rellevància a nivell estatal, atès que l’enquesta del CIS, com deia, la podem considerar un moment zero del mapa polític i electoral, abans de l’inici del procés electoral amb les candidatures, lideratges i projectes polítics que hi concorrin definitivament proclamades.

A nivell de Catalunya l’enquesta del CEO també ens permetrà monitoritzar l’evolució de l’escenari polític i les seves projeccions electorals.

Per fer aquest article i aquesta anàlisi el meu enfocament, com ja coneixeu sobradament els lectors habituals, és molt clar: treballar amb dades demoscòpiques que em permetin neutralitzar els biaixos demoscòpics de totes dues enquestes, que hi són.

CIS i CEO: els importants biaixos que jo hi veig i que han condicionat l’impacte mediàtic:

Va, comencem forts i clars: per a mi la projecció política i electoral dels baròmetres del CIS i del CEO que avui hem conegut són poc fiables, perquè tenen importants biaixos mostrals que són els que projecten el resultat que ha estat alimentant tots els titulars mediàtics.

De cara a les eleccions del 29N el titular del baròmetre del CIS és la victòria d’un PSOE a l’alça. Els darrers dies hem tingut moltes enquestes, de gairebé tots els diaris estatals, en les que, en tots els casos, el PP era la força guanyadora. L’enquesta del CIS és l’única excepció. Però a criteri meu això és així pels greus biaixos mostrals del  baròmetre del CIS (petit parèntesi, així ho puc dir del CIS per la transparència de les dades, cosa que no passa amb les enquestes dels diaris, per això gairebé mai les analitzo).

Fixem-nos-hi: Les eleccions generals del 2023 les guanya el PP, amb el 33,1% dels vots. A la mostra del  baròmetre del CIS només hi ha un 19,5% de votants del PP, una infrarepresentació de gairebé 15 punts. Pel que fa al PSOE, el 2023 va tenir un 31,7% dels vots, però al baròmetre del CIS els seus votants són el 38,2%, una sobrerepresentació mostral dels votants del PSOE de 6,5 punts.

Així les coses entre la infrarepresentació del PP i la sobrerepresentació del PSOE al baròmetre del CIS hi ha un biaix mostral a favor del PSOE de 20 punts. És tremendo. I això condiciona absolutament totes les dades de l’enquesta, des de la projecció electoral a la valoració de les polítiques.

Biaixos i valoració de polítiques
Si intentem treballar amb dades que ens permeten neutralitzar aquests biaixos veiem clarament que l’escenari electoral projectat realment és diferent. Ho veurem. Però en altres àmbits de l’enquesta aquesta neutralització dels biaixos és més complicada, i això és el que ha permès al CIS aprofitar aquests biaixos per projectar una opinió social incorrecta sobre determinades polítiques, amb clara intencionalitat d’impacte mediàtic i polític

El plantejament d’aquest Baròmetre del CIS i el treball de camp per fer l’enquesta està totalment condicionat per un fet polític que ha tingut un monumental impacte mediàtic: el cas conegut com de la “Maricarmen” i el seu desnonament i tot el que ha provocat. Doncs bé, el CIS pregunta sobre si es dona suport als decrets sobre habitatge que va aprovar el govern Sánchez arran d’aquest cas, que van ser rebutjats pel Congrés i que van provocar l’avançament electoral. Mediàticament s’ha venut que la majoria d’espanyols, un 47,2% estan a favor d’aquests decrets, davant d’un 42,3% que els valora negativament. Si tenim en compte que un 80,8% dels votants del PP els valora negativament, però que aquests votants del PP estan infrarepresentats en 20 punts davant dels del PSOE podem veure clarament que aquest biaix mostral condiciona totalment el suport a aquests decrets. Sense l’enorme biaix mostral del Baròmetre del CIS es veuria clarament que la majoria d’espanyols valoren negativament els dos decrets sobre habitatge que va aprovar el govern de PSOE i Sumar i que no es van aprovar al Congreso, fet que va comportar l’avançament electoral.

La projecció electoral del CIS
Pel que fa a la projecció electoral de cara al 29N, tot i no ser una enquesta pre-electoral, perquè encara no estan tancades les candidatures, el baròmetre del CIS ens ofereix, neutralitzant biaixos, una valuosa visió d’aquest moment zero pre-pre-electoral.

La meva visió és que l’escenari espanyol no tindrà grans canvis en relació al del 2023, però que seran uns canvis suficients per fer impossible que hi hagi cap majoria alternativa a la suma de PP i de VOX. 

Segons el CIS el PSOE podria pujar una mica i el PP baixar una altra mica. Crec és incorrecte.

Fixem-nos que el 2023 el PP va tenir el 33,1% dels vots, a la mostra de l’enquesta té només un 19,5%, i així projecta un 14,7% de vot directe, és a dir, lleugerament inferior. Però el PSOE va tenir el 31,7% dels vots, a la mostra de l’enquesta té un 38,2% de votants i tindria un 25,3% de vot directe. És a dir, que en aquesta visió flash veiem que PSOE perd més vot que PP.

Tanmateix el que és determinant, a criteri meu, per aquest escenari d’estabilitat dels resultats, però que amb mínims canvis globals es projecta cap a un escenari de majoria absoluta de PP i VOX té tres components bàsics:

•  El PP sembla haver-se estancat en la seva capacitat d’atreure votant, per tant la seva màxima aspiració és repetir resultats

• El PSOE podria estar en un escenari de pèrdua de vot que va tenir, però de capacitat de guanyar vot útil d’altres formacions, que el permeti repetir resultats.

• Sumar i Podemos, o Frente Amplio o Podemos o com es digui que s’acabin presentant han fracturat tant el seu espai que en un estat com l’espanyol, amb la llei d’hondt, això implicarà directament la pèrdua de representació parlamentària d’aquest espai, actuant de catifa vermella cap a la majoria absoluta de PP i VOX.

PP i PSOE tenen una fidelitat de vot molt similar, del 62,7% i 63,6% respectivament. El PP només perd vot significativament cap a VOX, un 13,4%, i només guanya uns minsos 8% d’antics votants de VOX i un 4,7%, gairebé dins del marge d’error mostral, del PSOE. En canvi el PSOE només té dues petites fugues de vot: un 4,7% cap al PP i un 3,2% cap a Sumar. Atès que està en el marge d’error mostral, no hi he ficat el 2% cap a VOX, però en altres enquestes que hem tingut aquesta setmana la fuga de vot de PSOE cap a VOX era superior, caldrà estar-hi atents. Tanmateix, el PSOE presenta, en aquesta enquesta, uns molt diversos guanys de vot procedents d’altres formacions: un 12,5% d’antic vot de Sumar, un 13,6% d’ERC, un 14,1% de Junts, un 10,9% del PNB, un 16,6% de coalició Canària... Aquestes dades a criteri meu assenyalen que el PSOE ha aconseguit situar-se com a receptor d’una petita part de vot molt divers de moltes formacions, com a vot útil contra PP i VOX.

Tanmateix la dada que més m’ha cridat l’atenció és que el PSOE seria el receptor del 41,8% del vot que les darreres eleccions no tenia dret a vot i que en aquest període s’ha nacionalitzat i ara pot votar. Si aquesta dada fos sòlida, que tinc dubtes, explicaria perquè el PSOE s’ha abocat a processos com el de la regularització massiva o l’extensió reglamentària i sense cap garantia de la nacionalització per “nietos”, que ha aturat el Tribunal Suprem.  És un tema que deixo obert, però que caldrà seguir...

Del vot que el 2023 va tenir Sumar ara mateix només un 30,3% seguirien votant Sumar, percentatge al que es podria afegir el 4% que diu votaria una coalició d’esquerres, que entenc és el que volen sigui això de Frente Amplio, però en un context en el que el 16,3% dels antics votants de Sumar votarien ara a Podemos. És a dir, la debacle total d’aquest espai. Sumar i Podemos s’han dedicat tota la legislatura a dinamitar-se, i els efectes són més que evidents, i en aquest context caracteritzat únicament per Egos Amplios, només faltava Rufian i la seva irracionalitat malaltissa i el seu odi egòlatra al catalanisme històric i a qualsevol que no li llepi el cul, per acabar de dinamitar-ho tot, amb el seu pacte, d’esquenes al seu partit, amb els podemitas.

Tal i com estan les coses entre tots han dinamitat l’espai polític i de representació parlamentària que havien tingut, i en aquest context la llei d’hondt que regeix el sistema electoral, és aclaparadora, i liquidarà a la majoria de comunitats i províncies del mapa electoral espanyol qualsevol opció de mantenir representació d’aquest espai. I això és el que realment dinamita qualsevol opció de Pedro Sanchez de repetir en un govern que sumi tot el que no siguin PP i VOX.

I mentrestant, què ens projecta el CEO de la situació a Catalunya?
Doncs bé, en aquest escenari gairebé monogràfic de la Maricarmen i les eleccions espanyoles, avui també hem tingut el segon baròmetre del CEO del 2026, que bàsicament el que ha fet és projectar una visió mediàtica de que el PSC guanyarà, tot i perdre escons, que ERC i AC es disputen segona i tercera plaça i que Junts perd suports i passaria de ser la segona força a la quarta.

Tanmateix, un cop més, crec que aquesta visió no és del tot correcta o que en qualsevol cas seria molt matisable en la projecció que fa, perquè a criteri meu està molt condicionada per baixos.

En el vot sobre cens, el 2024, el PSC va tenir el 15,33% dels vots, mentre que a la mostra del BOP del CEO el PSC té un 18% de votants. No arriba a tres punts, no és com aquells 15 punts de biaix que hem vist al CIS. Però a aquest biaix cal afegir-ne d’altres com el d’ERC, que va tenir el 7,49% dels vots i té el 15,7% dels enquestats a la mostra, una sobrerepresentació de més del doble. En canvi Junts va tenir 11,8% de vot sobre cens i mostralment només té el 9,8% que hagin votat Junts.

ERC i PSC tenen una sobrerepresentació d’11 punts, mentre que Junts una infrarepresentació de 3 punts. Total, un biaix mostral de gairebé 15 punts.

Però si, un cop més, treballem les dades del BOP del CEO, que és l’enquesta més valuosa que tenim al noste país, intentant neutralitzar biaixos, podem visualitzar clarament l’escenari polític, nacional i electoral que es projecta al nostre país.

L’escenari i projecció política i electoral que ens ofereix el CEO és complicat, tant per les incerteses com per la visió d’una estranya realitat amb punts d’estabilitat i alhora, per la també incerta sacsejada que es projecta, d’enfortiment de l’espai de l’extrema dreta racista i xenòfoba al nostre país, liderat per AC.

El PSC, tot i controlar absolutament tots els àmbits de poder a Catalunya, tot i controlar tot l’espai mediàtic (diaris, ràdios, TV...) i tenir una acció de Govern únicament orientada a la foto i el titular... no pot evitar el desgast del desastre de gestió en el que ha instal·lat el país. És molt sorprenent que un partit que ho controla absolutament tot només conservi un 60% de fidelitat del vot que va tenir fa poc més de dos anys. I que no guanyi vot significativament de cap altra formació ni espai polític.

ERC, tot i el caos en el que l’ha sumit Rufian, dinamitant els principals valors polítics i com a partit que tenia ERC, així com el suport incondicional al govern espanyolista del PSC... no presenta, CEO en mà, símptomes de desgast entre el seu electorat. Tot sembla indicar que la gran fuga de vot ERC la va tenir a les eleccions del 2024, i que el votant que llavors els va votar ja combrega amb l’actual direcció, que no veu críticament el que està passant. Només així podem explicar una fidelitat de vot del 65,8%. ERC només presenta dues fugues significatives de vot (cap a PSC i cap a AC), mentre que rep en percentatges significatius vot procedent de formacions molt diverses: un 13,9% del PSC, 12,3% dels Comuns, 6,5% de la CUP i 8,1% de Junts. Per tant ERC es projecta electoralment amb una tendència a recuperar una part del vot que havia perdut.

Però el principal impacte en l’escenari electoral i polític i nacional de les dades del CEO és la consolidació de les dades que projecten un creixement de l’extrema dreta racista i xenòfoba, liderat per un dels dos partits que formen part d’aquest bloc, Aliança Catalana, que es podria situar com a segona o tercera força política al Parlament. 

Aliança Catalana, que ja fa desacomplexadament propaganda neofeixista i exhibeix públicament la seva amistat amb els neonazis alemanys ha experimentat en les enquestes del darrer any un molt important salt endavant en intenció de vot i per tant en la representació electoral que aquest escenari els projecta. 

Les dades del BOP del CEO evidencien amb total claredat on rau la fortalesa d’aquest posicionament d’AC i la seva capacitat de captar nous votants i créixer com ho ha fet. Al nostre país un 68% de la població creu que la població migrant fa una important i positiva aportació al nostre país i la seva economia. Però, alhora, un 68% creuen que s’ha perdut totalment el control dels fluxes migratoris, és a dir que la immensa majoria de catalans creuen que hi ha un descontrol absolut en el tema migratori. Es valora positivament l’aportació de la migració, però també es valora negativament l’absolut descontrol en aquest tema migratori, de qui entra i qui surt. I el PSOE i les seves demencials polítiques ho han alimentat. La regulació massiva de migrants en situació irregular és una bestiesa amb unes conseqüències tremendes. El sistema espanyol, d’ajuts sense control, de fraus, de l’imperi de la vulnerabilitat descontrolada com a escut protector de tot (situació, lloguer, ajuts...) i els discursos absolutament irresponsables de polítics i governants com Salvador Illa, defensant la Catalunya dels 10 milions, sense atendre al col·lapse nacional que ha implicat passar sense cap control ni capacitat de fer-hi res, de decidir res, dels 6 als 8 milions en poquíssims anys... han acabat visualitzant socialment aquest tema com un dels principals problemes de la nostra societat.
En aquest context Aliança Catalana ha estat molt hàbil per manipular la situació i projectar un discurs clarament racista i xenòfob. I és així com, davant un Govern que tan irresponsablement reivindica la CAT dels 10 milions, mentre silencia absolutament tots els impactes que ha tingut passar dels 6 als 8 sense cap control, un partit com AC ha aconseguit arribar amb les seves mentides, manipulacions i discursos d’odi racista i xenòfob, a tanta gent, gent molt diversa, fent-los transitar, en la majoria de casos, cap a aquest espai en el que abans mai s’havien situat, de l’extrema dreta més radical.

I les dades són molt clares. El principal percentatge de transvasament de vot que té AC d’altres formacions és aquest 23,1% d’antics votants de VOX. Què porta un votant neofranquista de l’extrema dreta de VOX a votar a AC? Doncs que, a ulls d’aquests votants, AC és la que millor lidera aquest espai de l’extrema dreta racista, la que més opcions té de tenir impacte.

Al costat d’aquest 23,1% d’antics votants de VOX també trobem un 18,8% de Junts i un 8% d’ERC que estan transitant d’un vot en clau independentista a un vot en clau exclusivament racista i xenòfoba. Vol dir que aquests antics votants d’ERC o de Junts ja no siguin independentistes? No, en cap cas. Però el que sí que vol dir, inequívocament, és que ho han aparcat tot i ara només es mouen i només voten en la clau que els hi marquen les consignes dels discursos de l’odi de l’extrema-dreta. Però encara més, també capten a antics votants del PP (un 15,4%) i del PSC (un 6,7%).

Malgrat això, quan mirem els dos darrers CEO també podem veure que aquest clar creixement que ha tingut AC el darrer any, ara sembla s’hagi frenat, en el que podria ser un primer impacte del desacomplexament que els darrers mesos ha tingut AC evidenciat els seus clars posicionaments neofeixistes (fer servir el franquista “ja hem passat” contra l’històric cartell Aixafem el Feixisme de Pere Català, durant la guerra civil) i de suport als neonazis alemanys que fan apologia de Hitler. 

Però encara podem veure una última cosa que m’agradaria comentar, analitzant les dades d’aquest BOP del CEO, i és que també es visualitza una significativa recuperació de suport electoral en l’espai de Junts. Fa uns mesos, en el primer BOP del CEO d’aquest 2026 Junts només tenia una fidelitat de vot del 44%, mentre que en aquest segon BOP la fidelitat de vot de Junts és del 56,3%. És una fidelitat encara en la franja baixa, però 12 punts superior a la de fa uns mesos. 

Menestra final d’enquestes i dades
El CIS i la resta d’enquestes sobre les eleccions generals del 29N fins ara no aclareixen gaires coses. De les enquestes dels diaris que projecten una majoria aclaparadora de PP i VOX la veritat és que jo, analitzant la situació amb les dades del CIS, que ens permeten neutralitzar biaixos mostrals, no ho veig. 

Pels 3 grans (PP, PSOE i VOX) tot sembla apuntar una certa estabilitat, tot i que sotmesa a moltes incerteses que caldrà anar seguint. I tampoc veig això del CIS que el PSOE guanyi les eleccions i tregui més vots que el PP. No ho veig.

Com ja he dit abans, al marge de com fins ara s’està projectant el suport electoral a PP PSOE i VOX, el que crec serà clau per al desenllaç final d’aquestes eleccions serà com acabi la batalla d’egos de l’espai Sumar/Podemos/Rufian. A nivell estatal pot decapitar la representació política (diputats) que fins ara havia tingut aquest espai. 

També seguirem atentament quin sigui l’impacte d’aquest pacte en l’altre super-ego d’aquest espai, Ada Colau, la pitjor alcaldessa que mai ha tingut Barcelona, i responsable de la gravíssima crisi de l’habitatge que ara hi ha. Cal recordar que quan Colau, de la mà del Règim del 78, esdevé alcaldessa de Barcelona, l’accés a l’habitatge era el problema 24 per als ciutadans de Barcelona. Només 8 anys després, quan Colau perd les eleccions i deixa de ser alcaldessa de Barcelona, la seva gestió i les seves polítiques en matèria d’habitatge havien provocat que l’accés a l’habitatge fos el primer problema per als barcelonins. I ara va i es presenta en plan salvadora, per defensar l’accés a l’habitage. És tan vergonyant i immoral tota aquesta farsa egòlatra de la Colau... 

Doncs bé, en aquest context, Colau es catapulta com la lideressa a Catalunya i Espanya d’això del Front Ampli. Però en aquesta batalla d’egos Rufian i Irene Montero la ignoren i van a la seva, consolidant, ja veurem com acaba, la fractura d’aquest espai Per tenir una perspectiva més ampla del tema, és bo recordar que a les darreres eleccions europees, 2024, Podemos i Sumar ja es van presentar separadament, i a Catalunya Podemos va treure més vots que els Comuns (que estaven a la candidatura de Sumar). No descartem que en aquesta batalla d’egos, Rufian i Montero es carreguin a Colau. Ho veig, ho veig. Quin riure!!!

I anem acabant ficant, ara sí, totes juntes, dades del CIS i del CEO, per cuinar adequadament aquesta menestra d’enquestes a la que ens han abocat: a les passades eleccions generals, any 2023, a Catalunya ERC i Junts van empatar en nombre de diputats (7) i gairebé en percentatge de vot (ERC mica per sobre). Ara el CIS projecta ERC 2 punts estatals per sobre de Junts, que perdria diputats i quedaria pel darrere d’ERC. Doncs jo això no ho veig tan clar. Deixant per un moment al marge la incògnita de l’impacte que pot tenir en el vot d’ERC el pacte d’egos entre Rufian i Montero, si mirem les dades del CIS a la llum de les dades del CEO veiem que les opcions de Junts de repetir resultat, fins i tot millorar, el proper 29N, tenen fonament.
L’enquesta del CIS a Catalunya és una mostra inferior a la del CEO. Segons el CIS Junts només té un 37,8% de fidelitat de vot en relació a les darreres eleccions, mentre que ERC en té un 59%. Però si mirem el CEO, i el creuament entre record de vot a les darreres eleccions catalanes i la intenció de vot a les eleccions generals del 29N, amb una mostra més gran que el CIS, veiem que la fidelitat de vot de Junts seria del 56,9%, gairebé 20 punts superior a la fidelitat que projecta el CIS. 

Si a més a més tenim en compte que a les eleccions al Parlament Junts va tenir gairebé 200 mil vots més que a les generals, l’impacte d’aquest 56,9% de vot fidelitzat de Junts a les generals implicaria clarament que Junts milloraria els seus resultats, tindria un percentatge de vot clarament superior al que projecta el CIS. 

Pel que fa a ERC el CEO projecta un 64,5% de fidelitat de vot a les generals, en una enquesta feta abans pacte egos Rufian/Montero. Caldrà estar atents a veure quin impacte té entre els votants d’ERC que Rufian hagi imposat el seu ego carregat d’odi a l’històric partit, que fins ara ha acatat sumís.