19 de juny 2010

El nou horitzó sobiranista que ens descriu l’Enquesta de El Periódico


Continuen les entregues d’enquestes. Avui dissabte li ha tocat a El Periódico. És una enquesta interessantíssima pel seu plantejament. Ha estat diferent a totes les que hem conegut fins ara i ens proporciona un munt d’informació per a interpretar el que està passant al país, el que pensa la gent.

Com que hi ha molt sectari analfabet suelto (és a dir, sicaris de La Secta, abans Reagrupament), direm d’entrada que és UNA ENQUESTA. Ens proporciona una visió social sobre determinats aspectes electorals i de pensament. I que com a enquesta, té limitacions. Però és una eina científica. No és una cuina, no és un suflé, no és un rostit. És una enquesta, amb una empresa al darrere, amb professionals, amb enquestats. I aquest és el seu valor.

L’enquesta, pel que fa als resultats electorals, apuntala el que d’un temps ençà estan descrivint totes les enquestes: espectaculars resultats per a CiU, ensorrament del tripartit en les potes d’ERC i PSC-PSOE, estabilitat en PP i ICV-EUA… i res més, irrellevància de la resta d’opcions, siguin Reagrupament, siguin Plataforma per Catalunya, siguin Ciutadans, res a pelar, intrascendència.

Més enllà dels resultats electorals que descriu l’enquesta, i que confirmen a CiU com la força política que recull els anhels de canvi de la ciutadania, fins al punt d’acostar aquesta formació a la majoria absoluta, l’enquesta és interessant pel vincle que podem establir entre aquests resultats i altres preguntes que planteja en relació a la independència.

Des d’un punt de vista independentista, l’enquesta és per fer trempar, i molt. Gairebé un 50% dels enquestats pensen que ens cal la independència, concretament hi ha un 48.1% que diuen votarien a favor d’aquesta opció si es plantegés el referèndum. És un dels percentatges més importants que mai ha tingut aquesta opció en una enquesta, i d’això ens n’hem de felicitar tots.

Però l’enquesta ens explica més coses. En relació a si ara és el moment de plantejar aquest referèndum, dos de cada tres catalans consideren que és inoportú, és a dir, que no és el moment. Hi estan en contra? No! Simplement pensen que no és el moment. No és contradictori, és explicatori.

Artur Mas va dir en la doc.sessió de dimarts passat, responent a una pregunta concreta sobre si de guanyar les eleccions plantejaria aquesta legislatura una votació d’aquest tipus, que no. Jo hi era. Em va sobtar la claredat, però el discurs era coherent.

Sí, CiU és, i ho és de fa temps, la força política que recull el major nombre d’adhesions independentistes. Però no tot el votant de CiU és independentista, de fet només un 56.5% del votant convergent es manifesta clarament a favor de la independència. Mentres que un 30% dels seus votants hi està en contra i un 14% no sap què faria.

Què ha de fer CiU? Suicidar-se? Em sembla que no és exigible… Em sembla que CiU interpreta molt adequadament quina és la situació del país, la seva voluntat i, encara més, els seus necessaris equilibris electorals per poder liderar aquesta transició de la Catalunya autonòmica a la Catalunya sobirana.

Aquest és per a mi el principal missatge de la nova CiU, la que Artur Mas explicava a la doc.sessió. Més enllà de si convocaria un referèndum la propera legislatura, el que per a mi és important i rellevant nacionalment, és que el líder de la principal força política catalana, líder a més de la principal força nacionalista, proclamés la fi de l’autonomisme i iniciés el camí a la Catalunya sobirana. Dret a decidir sense límits, va dir en Mas.

Crec que va anar tot l’enllà que pot anar atès el seu electorat, atès que té un electorat que, per ara, es manifesta només en un 56% a favor de la independència. La construcció de la majoria social entronca amb aquesta realitat.

Però el que és més important, entronca amb una realitat molt dura d’assumir per a alguns, i és que la independència no està en mans dels independentistes. Sortosament, afegeixo jo.

Fixem-nos com es genera aquest 48% d’electors favorables a la independència. Es genera, evidentment, a partir del votant d’ERC, del 56% del votant de CiU, però també a partir d’un 35% de votant socialista… i fins i tot un 10% de votant PP. Contradictori? No ho crec pas.

Estem davant el nou paradigma independentista, i és que la independència ha esdevingut una opció pràcticament transversal, assumida, en major o menor grau per votants de tots els partits. I podríem situar en un extrem els votants d’ERC i en l’altre els votants del PP. Però en totes les opcions hi ha votants favorables a la independència.

Això és una enorme i grandiosa notícia. Però que té conseqüències polítiques.

Si bé l’independentisme arriba a aquesta transversalitat a voltes contra natura, l’altra cara de la moneda és que la gestió d’aquest procés reclama solucions polítiques diferents a les que fins ara ha donat l’independentisme. I aquí, amics, toquem el moll de l’os…

La independència ha deixat de ser patrimoni dels independentistes.

La gent es pregunta, com és que si un 50% vol la independència, CiU està fregant la majoria absoluta? Com és que disminueix el vot a ERC? Com és que cap de les opcions sectàries de l’independentisme, com Reagrupament, no té cap possibilitat?

Perquè el concepte d’independència ha sobrepassat, ha desbordat l’independentisme. Havíem pensat que les opcions independentistes serien les que recollirien aquest increment independentista que tots percebem en la societat. I no és així. S’incrementa el percentatge de catalans favorables a la independència, però això ja no està lligat, de cap manera, a les opcions electorals dels partits o sectes que es proclamen independentistes, que agafen la independència com a element, eix, nuclear de la seva existència.

L’enquesta el que ens està descrivint és un nou escenari, apassionant, en el que la independència ha esdevingut una opció present en tot tipus d’electorat, i que ja no gestionen els indepdentistes. Ho trobo formidable.

Però ens diu més coses. De fet, si no fós perquè és una enquesta de El Periódico, diria que està feta per la plana major convergent, perquè ratifica la seva estratègia del primer a l’últim punt.

Ens podem explicar un 50% a favor de la independència i 2/3 parts dels catalans que no pensin que aquest és el moment? Oh i tant! És clar que sí! En aquesta nova dimensió de la independència això és una conseqüència força raonable.

Perquè de fet ens estan dient una altra cosa: no volem deixar la gestió de la independència en mans dels independentistes. I aquest és un factor demoscòpic radicalment rellevant.

I aquí és on el paper de CiU és més rellevant. El món de l’independentisme xalat exigeix el suïcidi de CiU, és a dir, que se situï en contra del que pensen el 45% dels seus votants. Jo trobo del tot inteligent l’estratègia de CiU de voler retenir aquest 45%, i de voler fer amb ells la transició cap al dret a decidir sense límits. És millor per al país que CiU faci això que no pas que se suïcidi, em sembla que no cal ser un retrassat mental per a entredre-ho.

Sí, crec que podem dir que els catalans volen que CiU gestioni el procés cap a la independència. Sigui pel que sigui, però la majoria social aquesta que CiU dubta existeixi ara, vol la independència, però a més a més, se situa en posicions polítiques que clarament assenyalen CiU com a l’obligada a gestionar aquest procés. Sembla que ens estiguin dient, volem la independència, però que la gestionin aquests (CiU). I tanmateix CiU sap que no pot fer-ho directament perquè prop d’un 45% del seu electorat no la seguiria. I en això, tornem a lligar caps, coincideix amb les 2/3 parts que pensen que no és el moment.

Estem parlant, per tant, de moments? Sí. Crec que sí. En Vendrell també ho deia, que la propera legislatura no seria el moment. Els convergents també ho diuen. Sí, i crec que tenen raó.

Tenim una oportunitat única de construir una majoria política sobiranista i una majoria social i cívica independentista. Però no hem de donar per fet que existeixi. Hem de donar per fet que cal treballar-la i consolidar-la.

Té raó CiU en dubtar quina és la majoria social que s’expressa a les urnes. La que fa que la Chacon tingui 25 diputats o les enquestes que donen majoria pràcticament absoluta a CiU. No donem per fet el que són especulacions.

La independència s’ha convertit en un opció majoritària, però que requereix, reclama, d’una gestió inteligent i assenyada.

I jo, com a independentista, n’estic molt content. Com a patriota, encara més. I com a persona civilitzada, com a demòcrata, estic del tot orgullós que l’opció sectària de reagrupament amb aquest lideratge tarat sigui totalment extraparlamentària, irrellevant, una pura i lamentable anècdota en la història i trajectòria del catalanisme i de l’independentisme. Que no tinguin la més mínima opció d'entrar al Parlament diu molt a favor del nostre poble i de la seva maduresa!

Visca la terra, mori el mal govern i el despotisme! Visca la llibertat!

25 comentaris:

Climent Miró i Tuset ha dit...

A veure, parles molt per no dir res de concret.Comprenc la teva mala llet contra Reagrupament, i en part la puc arribar a compartir, estàs en un procés de dol psicològic, però no estic gens d'acord en què els fenicis de CiU hagin de tenir vots independentistes i acapara aquesta porció de vots. I et dic el perquè: Aquests xoriços (fixa't amb el Prenafeta i l'Alavedra)sempre s'han engreixat gràcies al catalanisme, la bona fe de la gent, i ara ho volen fer amb l'independentisme.

Pensa que la situació d'atzucac actual és gràcies a la gestió pujolera, i al país de Legoland creat per Convergència. L'il·lús del Mas, conegut a l'Alt Urgell i a la Cerdanya com "la reina del Monturull" que no vengui un concert Econòmic, quan realment, des d'un punt de vista constitucional, no pot, perquè és il·legal. Si amb la merda d'Estatut, retallat primer pel Mas, no hem pogut tirar endavant. Com ho farem amb un Concert?

Suposo que en uns mesos encara hi hagi lloc per alguna alternativa independentista, realment transversal i fora del camp d'acció dels fenicis del Maresme de CiU. Una alternativa que ens pugui aplegar a tots de nou, i que realment impedeixi que aquest país torni a caure en mans d'uns altres fenicis.

Una abraçada.

Dies de fúria ha dit...

xato, parlen les enquestes, no jo. Jo només faig una lectura, només les interpreto. Les dades no són meves. Jo no he fet l'enquesta. Només descric la situació.

L'única concessió personal és la de cridar: PUTA SECTA! és el mínim, i no és res personal...

Climent Miró i Tuset ha dit...

Abad, és molt personal el que et passa amb Reagrupament. I saps perfectament que comprenc totalment la teva posició. Jo ara hi estic associat i com bé saps, sóc dels que opinen que hem de sumar esforços i no fer el tonto, que en el procés d'independència tots som vàlids, cadascú des de la seva parcel·la de responsabilitat. I ja saps, que la bugada es renta a casa. Però tots som ben lliures de dir que volem, només faltaria. ;-)

Per mi, l'única secta que hi ha en aquest país és CiU, només cal mirar com els seus militants segueixen el Pujol i el Duran i Lleida (Aquest darrer, fill d'una família de falangistes convençuts. T'ho puc demostrar).

D'altra banda, mira al Periódico el que diuen les enquestes dels diferents líders polítics, i comprendràs que la cosa no acaba de quadrar. Personalment, penso que és una enquesta feta per desmobilitzar l'electorat de CiU (Esperem que així sigui). Les úniques que et recomano són les del Mundo, que per cert, tampoc donen a Reagrupament (o la secta que tu dius), cap bon resultat.

Fins ara company.

Eric ha dit...

És un bon anàlisi si no fos perquè a CiU ja no me la crec, i em sap greu que tu hi caiguis. CiU per enèsima vegada fa un flac favor per avançar cap a l'alliberament, i més ara quan totes les enquestes diuen que l'independentisme és la primera opció de la ciutadania. Saps perfectament fins a quin cert punt és perillosíssim fer públic un coitus interruptus sobre aquest tema. És absolutament desmobilitzador, que és bàsicament el què ha fet CiU tota la vida en aquest tema.
Hi ha una cosa però que estic absolutament d'acord amb tu, el referèndum si es fa és per guanyar-lo, i això sí que tant CiU com ERC ens diferencia de la resta de sectàris i il·luminats.
Una abraçada!

Dies de fúria ha dit...

Quina mania amb els temes personals. Hom fa un enorme esforç per explicar les coses i al final sempre t'acusen de ser un tema personal.

El tema personal, t'ho asseguro, hi és, però no el tractaré ni en el bloc ni al feisbuc, ni en cap anàlisi política. I els "personalment" afectats ho saben, estigues tranquil, i em divertiré molt, que la vida és molt llarga i moltes les ocasions d'aclarir les coses... pregunta a les rates, si no em creus...

Dies de fúria ha dit...

HANG THE DJ!

Dies de fúria ha dit...

Eric, jo només dic el que diuen les enquestes

Andreu ha dit...

Amic Furiós!!

Enhorabona per l'anàlisi escrita i tant ben descrita de l'enquesta.

Es aixi, sí, es aixi. Sempre ha estat aixi. Sempre.

La independencia no es patrimoni de cap partit, ni de cap corrent ideològic. És un objectiu, una aspiració de bona part de la societat catalana, però que no vota a qui mes vegades crida "in-de-pen-dèn-cia", sinò els qui considera més propers als seus plantejaments, en tot, en tot.Es a dir, que siguin competents, que siguin demòcrates, que no siguin xoriços, que hagin demostrat amb fets que saben gestionar el que es de tothom, que treballin només per a Catalunya i per a catalanes i catalans, que no siguin súbdits de ningú, i que no siguin il.luminati.

La independencia no la portaran mai les esquerres o les dretes o el centre o la democracia cristiana, o la socialdemocràcia, o el psocialisme mes endarrerit d'Europa o els il.luminati. No. Podrà aconseguir-se quan hi hagi una gran majoria social que la vulgui, de veritat, i quan l'opció de la sobirana plena sigui un marc mental majoritari, o determinant, a la majoria de corrents polítics significatius. I sempre ha estat aixi, als països occidentals.

A Algèria va ser el FLN, però allò era una altra societat , una altra cultura i una altra història. Res a veure amb la nostra.

Entre els laboristes escocesos hi ha partidaris dela independència d'Scotland, i també, pocs, entre els pocs conservadors escocesos, però també hi ha "unionistes" (aquest nou despectiu -fals- terme, que volen posar de moda els totalitaristes) al sí del SNP.I no pasa res naturalment.

Jo afegiria, benvolgut "Furiós" que el 1999 i el 2003 una part de la societat catalana va creure que el pujolisme s'acabava i que la cantarella nova d'ERC potser seria una bona continuació. Però crec que en 18 mesos se'n van adonar que els dirigents d'ERC eren tot el contrari del que havien predicat, i que feien d'escolanets del Psoe a canvi de càrrecs i xollos personals, i res més, i aleshores el crèdit inicial a ERC es va acabar. Mentre l'Artur Mas ha nat demostrant, després de les putades naonals i personals que li ha volgut anar fent el tripartit a tothora, que té molta més valua i capacitat del que havien presentant artificiosament, i de manera conspirativa real, els mèdia dominats pel tripartit.

El resultat: la situació d'ara, nacionalment. I amb la crisi gestionada pels mes incompetents que haviem tingut mai, a Madrid i a la Plaça Sant Jaume, més fugida de base electorals als tripartits, retorn per totes bandes a l'opcio convergent, i les noves generacions, que pateixen com ningú la crisi, no són gens tontes i també volen, d'una vegada, lideratge de competents i de gent competent.

Cordialment,
Andreu

L'home del sac ha dit...

Pot ser tan encertada com vulguis l'estratègia de CiU davant de les properes eleccions, però ara mateix jo no els votaria...
Continuo pensant que és molt bo que CiU no posi límits al dret a decidir i tot això, però quan estiguin al govern s'acomodaran i no voldran avançar a no ser que hi hagi algú altre que els empenyi. I aquest altre pot ser ERC o en Laporta, o Rcat... És vital que hi hagi un partit declaradament independentista que tingui cert pes, sinó CiU pel seu propi compte no avançarà ni en la pròxima legislatura ni en cap altra.

Dies de fúria ha dit...

mentre no sigui la puta Secta...

Enric I. Canela ha dit...

Com sempre un gran article. Hi estic d'acord amb la teva interpretació.
Per altra banda crec que és imprescindible un força independentista dins del Parlament que tiri del carro. Aquesta és la feina...
Una abraçada

Jaume Claramunt ha dit...

Una argumentació molt interessant. Llàstima del llenguatge que hi gastes...

reflexions en català ha dit...

Boranit,

Demà volia escriure un apunt si fa o no fa com aquest. Comparteixo la teva anàlisi i això que m'estalvio.

Salut.

Salvi Jacomet ha dit...

Jo em quedo amb aquesta frase...

"La independència ha deixat de ser patrimoni dels independentistes."

I m'gradania molt poder afegir-hi aquesta de la meva collita:

"La nació ha deixat de ser patrimoni dels nacionalistes"

Jotes Rossell ha dit...

Bé, és la primera vegada que llegeixo aquest bloc i és prou provocador com per preveure que m'hi enganxi. Pel que fa al post res a dir envers a la vostra professió de fe per les enquestes, com bé dieu, només són enquestes. Les enquestes serveixen per elaborar indicadors i per extrapolar estats d'opinió però també serveixen per fer bullir l'olla i per generar expectatives, és a dir, manipular estats d'opinió.
Pel que fa al cas a mi no em commou gaire que CiU sigui qui segons els indicadors continui essent la primera força política del Parlament de Catalunya, no ho ha deixat de ser mai d'ençà de la restauració d'aquesta institució, el fet que quedi més o menys aprop de la majoria absoluta i no depassi aquest nivell és per tant insuficient per a cantar cap glòria per part del Sr. Mas. La historia de les dues últimes legislatures ho ha deixat ben clar. Per tant continua essent necessària la complementarietat d'una altra força sobiranista o independentista disposada a pactar-hi per fer realitat la majoria sobiranista al nostre Parlament. I aleshores ve la pregunta del segle, es pot confiar en ERC per a fer aquest paper després de no haver-ho fet en la darrera legislatura? El primer tripartit potser va ser oportú, per allò de que calia fer bugada i renovar la imatge d'una Generalitat durant massa anys en mans d'unes mateixes mans i que, com s'ha vist més tard en algún cas, no eren mereixedores de cap honorabilitat. Però personalment crec que la repetició de la jugada tripartita per part de l'ERC puigcercosiana no hauria d'haver-se produit, de fet ERC va ser foragitada de la fòrmula de manera prou galdosa pel gran amo de la triada que sempre ha estat el PSC. Perquè carat doncs es va reproduir la jugada? Perquè es va fer el lleig a Convergència i es va caure en la incoherència de continuar en un govern defensor d'un Estatut en que no es combregava? La resposta veritable potser es tindrà algún dia, malauradament però les veritats en política partidista només es desvetllen quan ja no serveixen per a res...
Continuant amb l'enquesta, certament ens podem alegrar de que la idea de la independència de Catalunya comenci a esdevenir subjecte de transversalitat pel que fa a la ciutadania, estigui adscrita, o no, a cap dels partits parlamentaris i és aquí on a mi m'agradaria recordar que l'actual sistema parlamentari es sosté sobre percentatges molt pobres de participació de la ciutadania en l'emissió de vot a les darreres eleccions de candidatures per al Parlament. Hi ha molts catalans que per ara no es troben representats perquè així ho han volgut, i en aquests sac de ciutadania hi deu haver de tot però jo m'atreviria a dir que hi ha molt de persones que han optat volgudament per no participar d'aquesta dansa dels partits que es belluguen com a tals únicament quan s'acosta l'hora del vot, hi ha mota decepció envers la partitocracia, envers l'actual sistema regulador de les eleccions i que malda de ser reformat per una llei que mai ha arribat a pronunciar-se...

Jotes Rossell ha dit...

Fa relativament poc que soc soci (no militant) de reagrupament, en soc perquè per primera vegada que jo recordi s'ha creat una organització política que no pretén erigir-se en partit i que té el propòsit de constituir una candidatura que opti a l'elecció amb l'unica idea de fer un pronunciament unilateral i definitiu per la independència del meu país i que ho farà si obté prou majoria per dissoldre's si es que aquest propòsit esdevé un fet l'endemà mateix que Catalunya sigui un Estat més reconegut al món per decisió pròpia de la seva ciutadania. A prtir d'aleshores tindran sentit per a mi les batalles electorals. El fet que avui aquesta proposta no interessi a una majoria social no vol dit que no pugui ser-ho d'aqui a la propera enquesta. El que m'omple de tristesa és que tots els qui estem contents de que l'independentisme comenci a identificar-se com un fenòmen transversal no siguem prou grans i responsables per acomboiar el fenòmen i seguim tenint la necessitat de refugiar-nos en l'aixopluc del partit o partidet de tota la vida, fet que al llarg de la nostra història més recent és el que ha impedit realment la llibertat de la nostra nació i la seva acollida al club dels pobles lliures. Si us plau, soc titllat de "putu sectari" per exigir coherència entre el que diuen i el que fan els partits polítics, partits que diuen creure en l'autodeterminació de Catalunya i disposats a defensar-la a tot arreu menys allà on toca de fer-ho veritablement que és en la seu parlamentaria i en el govern de la Generalitat. Mal que dolgui doncs als qui preneu partit per pur oportunisme electoral, Reagrupament existeix i creix una miqueta cada dia, i més que creixerà, mentre continueu fent càbales i interpretant enquestes a favor de les vostres causes partidistes. Hi ha algú que malda per agrupar el fenòmen transversal de l'independentisme. Qui tracta Reagrupament de Puta Secta s'identifica directament amb l'espanyolisme més ranci que identifica el meu poble com un país de malalts, i no us n'escric el nom perquè malgrat els vostres insults, no hi ha ningú que mereixi llegir aquí, entre catalans, el nom d'aquell mala bèstia. Ja ho diu el Sr. Canela és imprescindible una força independentista dins del Parlament que tiri del carro, jo treballo perque qui tiri del carro sigui el president de la meva associació que, ves per on te el cognom que li escau per fer-ho.

Marrameu ha dit...

M'agrada el Sr. Climent Miró, respon perfectament a la gent ressentida, que per sort cada dia són menys.

Dubta el Sr. Climent Miró que "els fenicis de CiU hagin de tenir vots independentistes". Doncs és així, faci una regla de 3. A casa meva, 4 carnets de CDC i 4 independentistes. I així...

Jo, de jove, sentia simpatia per ERC: eren catalanistes i desacomplexats, però jo no sóc "d'esquerres" (tampoc de dretes, no ens refugiem en el sectarisme). Però Esquerra m'ha decebut, com a català: res nacionalment i desig de destrucció de CiU (beneficiant Espanya/PSC).

Ara, veig aquestes opcions com a residuals i nacionalment inútils pel seu sectarisme. Em dol, però és així.

I no, no m'agrada el ritme sobiranista que porta CiU. Però, de llarg, és l'únic que m'hi pot portar. A més, gestionant, estem a anys llum dels governs "d'esquerres"

Indigeta ha dit...

Gràcies Elies pel com sempre encertadissim analisi.

Joan ha dit...

Jo nomes tinc un dubte: els dirigents de CiU creuent que encara es possible "l'encaix" o s'han adonat que l'unic cami es l'estat propi? si han arribat a la segona conclusio i un cop assolit el govern es possen a treballar cap aquest objectiu, crec que es pot assolir l'objectiu abans del que sembla. Vivim temps dificils i tot pot passar en poc temps

Anònim ha dit...

Si el sobiranisme a CIU puja des de l'oposició potser convindria que s'hi quedés una temporada més.

Granollacs ha dit...

Amic Elies. M'encanta la teva capacitat d'anàlisi. Avui, però, discrepo força del teu post i n'he fet un d'alternatiu al meu bloc. El país no pot esperar a que el 30% de votants de CiU que no volen la independència canviï d'opinió!

Xavier de Valls ha dit...

M'agrada la interpretació que fas, tot i que no deixa de ser una mica elucubrativa (tampoc pot ser d'altra manera, val a dir). Sempre he pensat que la independència no vindrà de la mà d'ERC sola (o RCat sol, ara un no-res). En realitat, vindrà de la mà de CiU, ERC i les CUP i d'altres (alguns d'ICV i uns quants socialistes desenganyats del PSOE). Espero que els dirigents polítics sàpiguen interpretar bé els signes del temps...

Anònim ha dit...

TOT UN DIA A PEU D'URNA,PER TERRES DEL PSC,HAN FAN REFLEXIONAR,NO CREC QUE L'INDEPENDENCIA SIGUI A TOCAR.EL CAMI PINTA LLARG.
FELICITATS,UN GRAN POST,COMPANYS CAL REALISME.
JUGANT AMB BCN.

Jordi ha dit...

És més fàcil fótre-li a ERC, que volen però no poden abans que a CIU, que podrien però no volen (o volen una mica, o alguns dies sí i uns altres no, o ara algú diu que sí...). Clar que a CIU gestionen de puta mare (especialment Palaus i Pretòries).

Anònim ha dit...

Gran analisi...de totes maneres, crec que hiperbolitzes el teu desencant amb l'opcio d'RCat.

El que es evidentissim, es que aquells que feren bandera de l'independentisme per arribar a governar aquest pais, per molts motius, no desperten confianca en el poble catala, i es evident, que l'independentisme avancara en quant que transversal i no de la ma d'un partit que lamentablement, no esta capacitat per a portar al pais fins aquesta fita, o aixo es el que pensen els catalans.

Una votacio transversal al Parlament , amb vots favorables a un referendum per la independencia
de quasi totes les opcions politiques, seria la gran noticia del futur. Allo que realment ens podria portar a trencar l'ordenament actual.
Recordem que en la caiguda de la URSS, foren els parlamentaris de moltes de les republiques que el constituien, que votaren a favor de la independencia. I a quin partit pertanyien molts d'aquestos diputats ? Doncs al Partit Comunista i nomes en alguns casos eren membres de fronts nacionals locals sorgits en els ultims anys de la perestroika.

Dificil d'extrapolar, per m'ha semblat que era curios recordar-ho.

Salut,

Akor