4 de jul. 2010

XAVI F.: ESTEM AMB TU, NO HO OBLIDIS.


Setmana duríssima a nivell personal, d’una infinita tristesa. A més, també em sento totalment afligit pel dolor del meu amic Xavi F, amb F de Fènix...

Xavi, m’agradaria haver estat a l’alçada de les circumstàncies i del teu dolor. Ja saps que estem amb tu, tot i que no sempre sabem quina és la millor manera d’expressar aquesta proximitat i suport.

Aprofito per dir-vos, ara que no em pot sentir ni llegir, que en Xavi F. és a tots els efectes un amic meu. Una amistat construïda a partir d’haver compartit militància i afecte personal, que és el normal entre camarades, a Reagrupament, abans que es convertís en una secta. Ens vam conèixer crec recordar el juliol del 2009. L’Emili, que es movia organitzant totes les assemblees de Reagrupament pel territori, em va parlar d’un company que tenia ganes de col·laborar en coses d’Imatge i Comunicació, el grup de treball que jo portava. Vam quedar al Thales, i vam estar xerrant llargament. En la conversa vaig descobrir la seva enorme passió pel tema audiovisual. I el vaig incorporar al grup d’Imatge i Comunicació.

Vam estar parlant de la possibilitat de fer un video-documental de l’homenatge a Moragues que estàvem preparant per l’Onze de Setembre. I en Xavi se’ns va presentar, a la següent reunió, amb una proposta que ens va fer vibrar a tots. I durant tots els preparatius i el mateix Onze va estar filmant, i va produir el documental que es va emetre la primera assemblea de Reagrupament. Un document excepcional, un documental preciós, un testimoni del que estàvem fent i del que volíem i podíem fer, un testimoni que, vist avui, va envermellir de vergonya, quan hom sent les declaracions dels líders sectaris, com Joan Carretero i Rut Carandell. És tremendo, però al tornar a veure el documental m’enerva pensar que mentre alguns estàvem treballant amb tota la inocència i entrega del món en tot plegat, d’altres –com en Carretero o la Rut- ja estaven pensant i maquinant per la nostra liquidació, amb un absolut cinisme i hipocresia.

Perquè després de la primera Assemblea, la primera decisió d’en Joan Carretero i de la Rut Carandell, va ser la de liquidar el grup d’Imatge i Comunicació, i en Xavi, pel simple fet que hi havia la sospita que a més de formar part del grup de treball, havia esdevingut amic meu, també va ser liquidat.

El cert és que ja érem i encara som amics, i m’honoro d’haver-lo conegut i que ens hàgim fet amics. Em sap greu que el seu talent i il·lusió pel projecte i per fer coses es veiessin radicalment dinamitats pel simple fet de ser amic meu, en la cacera de bruixes que va seguir la meva liquidació i la dels altres companys, com a pas indispensable per a la conversió en secta de Reagrupament.

Explico això perquè és l’origen de la nostra amistat. I perquè aquests dies, de dolor intens per a ell, he volgut ser tan aprop seu com he pogut, com ell ho va estar de mi llavors. Perquè m’enorgulleixo de la seva amistat, perquè des de llavors hem estat amics i camarades, i perquè tot això és part del bagatge humà tan impressionant que m’he emportat de la meva militància a Reagrupament, de tota la molta gent que ja no hi som.

I perquè amb en Xavi hem continuat pensant i desenvolupant, amb altres amics i camarades –com la gent de Catalunya 1640 i en Lluís d’UNC-, projectes patriòtics de gran calat, que espero que en un futur proper us poguem presentar. Projectes, idees, il·lusió… que és el que conforma el nostre univers militant i patriòtic. Com per exemple l’entrevista que vàrem fer al patriota Pere Carbonell, amb motiu del sopar de commemoració del Corpus de Sang i d’homenatge a Joan Triadú organitzat per l’Associació Patriòtica Catalunya 1640.

Sé que amb en Xavi continuarem essent amics, i continuarem generant idees i projectes patriòtics, i que jo faré tots els possibles per poder donar sortida al seu increïble talent i creativitat i que tot plegat tingui una expressió innovadora i a l’alçada dels enormes reptes patriòtics que assumim.

I com a amics i camarades demà diumenge serem al tanatori de Les Corts, acompanyant en el dolor el nostre amic i camarada.

Estem amb tu, Xavi F, no ho oblidis mai. F, de Fènix...

1 comentari:

Xavier Fajarnes "Fènix" ha dit...

Amic, company, boss. El teu do per les paraules només és equiparable al teu do per l'amistat. T'agraeixo aquestes paraules com un glop d'aigua fresca quan es puja muntanya amunt, que és el que aquest dies estic fent. Seguirem lluitant, seguirem resistint amb coratge el que ens passi, junts, guanyarem.