16 d’oct. 2010

En defensa d'en Joan Laporta, president del FCB, i contra la misèria


Avui és un dia trist. Avui és un dia que he fet una cosa que no havia fet mai: anant cap al Camp Nou, amb el metro, línia groga, a l’arribar a Passeig de Gràcia, enlloc de fer el canvi per anar cap al camp, he girat cua, he canviat de sentit i me n’he entornat cap a casa.

Avui, a més de dia trist, és un dia d’aquests complicats per a circular sense ser atropellat per aquests energúmens de la xarxa que condueixen “tunejats” per la seva misèria i amb el seu pensament i comentaris de sala d’espera de psiquiatra a “alguien voló sobre el nido del cuco”. Ja estem arreglats, amb aquest panorama…

Mireu, el més important de tot, de fet l’únic important, és que el que avui ha fet la Junta Directiva del FCB, i han aprovat els socis per un escassíssim marge és UNA INDIGNITAT TOTAL. El que avui ha passat, amb tota aquesta comèdia de la Due Diligence i la demanda contra en Joan Laporta i la seva junta és UNA VERGONYA TOTAL.

Vist on han portat les coses en Sandro Rosell i la seva junta, no hi pot haver matisos en la qualificació de vergonya del que ha passat. El que ha passat, com ha passat… NO HAURIA D’HAVER PASSAT MAI, MAI.

He seguit pel C33 com han anat desgranant els diferents arguments, i la meva indignació ha anat creixent. No hi ha dret. No hi ha dret que el millor Barça de la història, i el millor president i direcció que mai hem tingut hagin estat exposats i llençats al peu dels cavalls d’aquesta manera tan indigna, tan barroera, per l’actual president i la seva junta directiva.

Al feisbuc he comentat que tot plegat és tan penós i desproporcionat que farà que les coses realment criticables, raonablement criticables, del mandat d’en Jan Laporta, siguin una futesa al costat de la bestiesa que ha fet l’actual junta directiva.

La fractura que han provocat en el barcelonisme serà de les que faran època. Una assemblea com aquesta de compromissaris del FCB, que tots sabem que són un autèntic camelo des del punt de vista de participació, representació, etc, per més estatutàries que siguin. Una assemblea on només hi ha assistit poc més de mil compromissaris dels més de quatre mil que “representen” les desenes i desenes de milers de socis. Una assemblea on només s’ha pogut sentir una veu, la de la directiva i els seus “voceros”, per més maquillatge professional que vulguin donar a l’afer. Una assemblea que només ha conegut allò que la directiva ha volgut que es conegués, i que han filtrat a la premsa prèviament com li ha convingut el que els ha convingut. Una assemblea, en definitiva, amb totes aquestes circumstàncies…

… i que la petició de la directiva de demandar l’anterior president s’hagi pres per poc més de 400 compromissaris, i per una diferència ridícula, de menys de 40 vots, en relació als compromissaris que s’hi oposaven… TOT AIXÒ VOL DIR QUE AQUESTS TIOS ACABEN DE FRACTURAR EL CLUB DE LA MANERA MÉS BARROERA, IMBÈCIL I IMPRESENTABLE POSSIBLE.

Estem parlant del millor Barça de la història i de la millor presidència i junta que mai hem tingut, professional, compromesa amb un model i amb uns valors, els de la catalanitat, que han estat vindicats permanentment i sense complexes.

Que hi ha hagut errades, evident. Que no sempre s’han fet les coses que calia, quan calia i com calia, igualment evident. Estem parlant de LA MILLOR direcció del Barça, no d’una direcció PERFECTA. A veure si ens deixem de tonteries i de fer-nos els plusquamperfectes. De vegades sembla mentida que hàgim de recordar certes coses, de dir-les, però és que a la vista de certs comentaris no hi ha més remei: tots ens equivoquem, tots fem errades, etc. Però el que cal valorar són els principis, les realitats, les rectificacions, els resultats… que és el que acaba definint les coses, els mandats, etc.

Jo he estat laportista des del primer minut, des de l’Elefant Blau. Tan laportista que fins i tot en el moment més crític, el de la moció de censura, després de dos anys en blanc durant els quals les coses no es van fer bé, vaig votar-hi en contra (de la moció), i a favor del Jan i del projecte que defensava, de la rectificació que havia fet i del seu dret a finalitzar el seu mandat.

Després de la inacabable, fosca i depriment nit del nunyisme, el projecte que encapçalava en Joan Laporta va retornar la llum i l’alegria al nostre estimat Club. I els colors, com si hi reconeguessin en els nous dirigents la seva veritable naturalesa, van lluir triomfants com mai abans, fins enlluernar el món.

Ara ens tornen a tancar en la negra nit. En la misèria, en els arguments mesquins, en les mentides, en la manipulació… en aquest aire revantxista de postguerrra en blanc i negre. Avui teníem power-points, però el soroll era el del teclat de les màquines d’escriure inquisidores, del funcionari que pren declaració en la tenebra humida del revantxisme atroç, de la por, d’una societat instal·lada en la misèria a tots els nivells.

I dic això i ho dic també sabent i coneixent d’un munt de coses que s’han fet i no m’agraden, les deploro o les critico. Però és que avui parlar de tot això, d’aquestes coses que m’agradaria poder criticar amb tranquilitat del laportisme, davant del que han fet en Rosell i companyia, seria un exercici de cretinisme en el que no penso caure.

Només una cosa, que no ha sortit a la DD: que avui estiguem així i que en Rosell avui hagi presidit l’Assemblea… sí que li haig de retreure a en Laporta. La seva etapa final com a president, el núvol d’èxit en que estava instal·lat, el va portar a un autisme atroç i a dinamitar qualsevol opció que hi hagués, a les eleccions del juny, per a construir una candidatura forta, potent, de tots els barcelonistes que defensàvem la continuïtat del model. I això avui, malgrat tot, sí que és el dia de recordar-ho i retreure-ho. El que va fer en Jan en aquesta història és terrible, lamentable. I ara no només ho lamenta ell, n'estic segur, sinó tots els qui ja ho lametàvem llavors (i que ja vam fer tot el que bonament vam poder per evitar que guanyés en Sandro) i més que ho lamentarem en els anys que venen…

El que ha passat avui, en definitiva, és dolent, pèssim, per a tots, per al Club, per al país i per a la nostra dimensió moral, autoestima i confiança. No anem bé, gens bé.

I ara, un cop sentada amb total nitidesa la meva postura en relació a aquest tema, permeteu-me que acabi amb una altra reflexió.

En l’evident dimensió política que també té aquest afer, atès el lideratge d’en Laporta d’una opció política com Solidaritat Catalana per la Independència, em sembla que el pitjor favor que li pot fer la seva gent, els solidaris, és reaccionar convertint-se en una nova mena de “Children of the corn” com en el seu moment es van transformar els reagrupats.

Jo he defensat, defenso i defensaré en Jan Laporta com a president del Barça, per tot el que ha fet. Ningú pot dubtar del meu homenatge i reconeixement. Però això no condiciona en absolut cap mena de suport a la seva aventura política. Amb tota tranquilitat també us dic, tot i que ja ho sabeu, que no el votaré, ni a ell, ni a SCI. I no passa absolutament res, crec que és perfectament compatible. I estic segur que aquest sentiment el comparteixen els també més de 400 compromissaris que han votat contra la seva demanda.

Em sembla que els solidaris faran un pèssim favor al Jan si ara es llencen a fer un totum revolutum d’arguments que barregin la gestió al Barça, Solidaritat, política, conspiracions, acusacions paranoïques, etc. Si els solidaris decidiu llençar-vos a aquesta guerra us quedareu sols i el deixareu –al Jan- sol.

El meu consell és que eviteu convertir-vos en uns nous “children of the corn”. Es pot defensar amb contundència en Laporta sense emprendre una guerra contra el món, a base d’insults, teories conspiratives, acusacions paranoïques, etc. Es pot defensar en Laporta, la seva gestió i el seu llegat, buscant complicitats, i trobant-les, en tota la gent que us l’estem oferint, els que avui eren a l’assemblea de compromissaris i tots els milers i milers de socis, barcelonistes i catalans que estem orgullosos del seu mandat, de la seva presidència, de la seva figura i lideratge.

Amb aquesta tendència que tinc de vegades a ficar-me on no em demanen, jo veig en tot això que ha passat avui, una enorme oportunitat per al Laporta de reivindicar-se i de recollir molta simpatia. Ja s’ha vist avui a l’assemblea: el resultat és un rotund fracàs del rosellisme, de fet crec que serà la seva tomba; a la gent d’aquest país no li agraden els linxaments, en general els catalans tenen una evident tendència a posar-se al costat de la víctima, del “feble”…

Tot això generarà, crec, una nova corrent de simpatia cap a Laporta. Recordem el cas Carod, p.ex. després de Perpinyà, quan es va presentar a les eleccions espanyoles.

Jo, que m’ho miro sense desitjar el més mínim èxit electoral a Laporta i a SCI, em temo que això d'avui els pot ajudar. De fet només veig una possibilitat perquè això no passi, i és que els mateixos solidaris l’avortin per una reacció desmesurada, de xalats, com uns nous “children of the corn”, i que comencin a escampar merda per tot arreu, teories conspiratives, mentides, acusacions paranoïques, etc.

En Rosell, d’una manera inconcebible, acaba de fer-li la campanya al Laporta i a SCI. Només el mateix Laporta i els solidaris ho poden esgarrar, poden perdre l’oportunitat política que tot plegat els hi representa. Però si la seva reacció és serena, responsable, i en aquesta circumstància tan dura saben gestionar la situació amb fermesa, convicció i moderació estratègica i dialèctica, poden revertir-ho i fer-se una imatge constructiva, positiva… que crec fins ara no han tingut per al conjunt dels electors.

Sensu contrario, les declaracions del Dr. Muerte, comparant en Laporta amb la Belén Esteban, o contribuïnt a escampar el dubte sobre la gestió d’en Laporta al FCB… crec que són la seva tomba definitiva, i en bona mesura pels mateixos arguments que abans explicava poden generar una corrent de simpatia per al Laporta.

La reacció al que ha passat avui dels “Children of the corn” reagrupats confirma totalment la seva malaltia, el seu caràcter purament sectari, i la seva absoluta irrellevància política. No és que estiguin amb rumb a les roques, és que del seu naufragi, a hores d’ara, ja no en queda res, ni la pietat envers ells.

També voldria aprofitar per a fer una altra recomanació a tots plegats. Crec que seria molt positiu per al país que ens deixéssim de tanta tonteria i paranoia conspirativa. És realment trist veure fins a quins nivells tan baixos hem caigut (un plural de país, tot i que només afecta a un segment político-social).

Els reagrupats primer ens van acusar als “Quatre de Gilford” de ser infiltrats de tota mena d’oscures trames. Després, amb SCI, els mateixos children of the corn de Reagrupament van urdir i escampar arreu sense vergonya ni pudor, que el sorgiment de SCI era una maniobra de CiU i ERC (Madí i Puigcercós treballant colze amb colze!!!) per a desactivar-los a ells (cal tenir pebrots per a victimitzar-se d'aquesta manera sense ser absolutament res…). Però ara, com en una mena de dia de la marmota, ja estan sortint solidaris a denunciar que tot plegat és una conspiració convergent contra ells, etc.

Jo diria que sempre, però especialment en aquestes circumstàncies, no fer el ridícul és important. I recomanaria a tots plegats comptar fins a cent abans d’escriure segons quines bestieses, abans de caure en un delirium tremens polític sense retorn.

Aquest consell, evidentment, no va adreçat –a aquests ja els dono per perduts- als qui només saben fer que viure instal·lats en aquestes misèries, rebregant-s’hi i escampant-les. Aquest missatge va dirigit, bàsicament, a la bona gent, perquè no s’hi sumi, i sàpigui actuar políticament amb autoritat personal, que no siguin incauts, que es pensin dues vegades les coses abans d’esdevenir còmplices de tanta xaladura.

Una última cosa també en relació a tot aquest jardí de xaladura que ha florit entre l’independentisme. Quan la crisi del gener a Reagrupament, un dels arguments esgrimits per la direcció sectària i escampat impunement, amb total desvergonyiment, pels “children of the corn”, era que nosaltres ens oposàvem a l’arribada d’en Laporta a Reagrupament. Com tot el que es va dir en aquells dies, era mentida. Tant l’Emili Valdero com jo érem laportistes de primera època, i des del primer moment vam estar treballant per crear les condicions perquè en Laporta hi pogués “aterrar”. Es curiós comprovar com els mateixos que llavors escampaven tota aquesta merda, totes aquestes mentides, i es refugiaven en la figura d’en Laporta per a linxar-nos, des de fa prou setmanes, però amb especial intensitat en aquests dies, s’estan sumant al linxament rosellista d’en Laporta. Les conviccions es demostren en que els falsament acusats llavors de no sé què en relació a Laporta ara, i fins i tot des de diferents posicions polítiques, som els que el continuem defensant. És un exemple paradigmàtic d’aquesta enganxosa misèria humana i política que ha escampat arreu la gent de Reagrupament i que quedarà com a tot llegat seu.


PS: importantíssima victòria del Barça contra el València. Tots plegats hem d'intentar que el que està passant no afecti l'equip, no es traslladi la crisi social a l'àrea esportiva. Visca el Barça i visca Catalunya lliure!



17 comentaris:

indaleci ha dit...

Com sempre quasi be d'acord amb tot el que escrius però estic gairebé segur que (jo, que m'ho miro sense desitjar el més mínim èxit electoral a Laporta i SCI) amb el poquet que et conec crec que ho escrius per imperatiu legal, realment no ho penses de debò Francesc. Be però com tampoc penso ni crec que tregui aigua clara al respecte. salut i llibertat, company ¡¡

Dies de fúria ha dit...

En tot cas, benvolgut amic, la frase que esmentes no és ni de lluny la més important del post...

I, ja ho saps, jo no menteixo mai, ni em preocupa el més mínim el ser "políticament correcte" o previsible...

L'important és que compartim valors, amistat i destruïm aquest mur de misèria que s'ha anat aixecant al nostre (nostre, un cop més, de país, no teu i meu i dels nostres amics i coneguts!) voltant gairebé sense adonar-nos-en.

una abraçada!

Joan ha dit...

Estic molt d'acord amb el teu article. Jo no se si hi ha conspiracions o no, però el que si que es posa de relleu es l'autoodi tant propi dels catalans. Resulta inaudit que s'actuï així contra la Junta que ha fet possible el millor Barça de la història. Es de mal·lats mentals. Que es pretén? M'agradaria saber-ho. Perque en l'hipotetic cas que que al final als directius els toqui respondre d'aquests 40 milions d'euros, que guanyarà el Barça? 40 milions d'euros son molts diners però de deixa de ser el "xocolata del loro" si ho comparem amb les xifres que els clubs com el Barça maneguen. Però el risc de perdre és moltissim més alt. Rosell ha obert la caixa de Pandora. I ni tant sols ha votat a favor. Quins collons! Dir que aquesta era la decisió més important que el barcelonisme havia pres el la seva historia i a continuació votar en blanc. Que el president no te opinió a l'hora de pendre la "decisió més important"? Quin covard! No ha votat a favor perquè en el fons sap que és una decisió equivocada i tenia por que els compromisaris el desautoritzesin com al final ha estat a punt de passar.
Despres del millor president de la història del Barça, anem camí de patir el pitjor i mira que superar al Gaspart es dificil, però vistos els inicis de la Junta del Rosell...

Anònim ha dit...

"Jo diria que sempre, però especialment en aquestes circumstàncies, no fer el ridícul és important. I recomanaria a tots plegats comptar fins a cent abans d’escriure segons quines bestieses, abans de caure en un delirium tremens polític sense retorn"

Jo també et recomane que deixes de dir bestieses. Hi han metges que poden curar lo teu.

au fenix ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
au fenix ha dit...

Potser 30 vots de diferència et semblin pocs, però bé us va semblar legítim el resultat de la Moció de Censura... Quant a les Assemblees de Compromissaris, aquesta no haurà estat ni més ni menys representativa que les celebrades en els mandats de Laporta. Sigui com sigui, els escàndols de tota mena i abusos comptables comesos per Laporta i els seus, pensant que el Club era de la eva propietat (aquí no estem parlant de resultats esportius ni de fer pais) han acabat passant factura, com era d'esperar. Res a dir, només acceptar el resultat. Veurem com l'esquitxa aquest fet, políticament parlant. Al meu entendre ha quedat molt tocat, però el temps dirà.

Andreu ha dit...

Be, ja saps que jo també li he tingut il.lusió, i el vaig votar el 2003, però a mesura que passava el temps massa coses van passar a ser fosques, quan no ho tenien que ser.

La dd del 2003 es va enterrar, i no sabem per que. Per honor a Joan Gaspart? I l'honor als socis paganos?
Allò , aquell incompliment flagrant d'un compromís electoral, va acabar ja amb la il.lusió.

Si ha estat, globalment considerat, un bon president, un president positiu, de l'etapa esportiva mes fabulosa de la història del Barça.

Però el populisme i la demagògia sempre està a 'aguait. El millor? Que te a veure l'etapa d'en Agusti Montal amb aquesta? O la de Joan Gamper, o la d'Enric LLaudet, o la de Miró i Sans.

Quines ganes de treure-li la feina al Màgic Andreu, absurdament.!!

Per a mí, d'entre les errades, el més greu que ha passat és utilitzar recursos/diners del club per a espiar a consocis i a codirectius. Això ha estat molt greu. I no ha estat una sola vegada.

I crec que en Jan s'ha equivcat molt, els darrers anys, però sobretot es va aïllar de la realitat, duent al límit una mea d'"episme" descontrol.lat, que no era més que personalisme.

No va saber o voler captar el sentit de la fallida moció de censura, amb uns resultats que Deu n'hi dó.

I estic amb tu, això sí, en que s'equivocaran novament si ara volen barrejar política, solidaritat, futbol i el sumsum corda. S'equivocaran, si ho fan, com es van equivoar quan van donar per superada la moció de censura i no solament no va rectificr ni canviar sinò que encara es van aguditzar uns tics, i uns números que no s'aguanten per en lloc. I per a això, mes ellà de relats pseudoepic,s es per al que son elegits els presidents i les juntes directives: per a gestionar bé.

Perque els ídols, les icones populars, son, nomes, jugadors i en tot cas entrenador, i res mes.
Son els qui ens fan disfrutar al camp o perla tele, els artistes de la pilota, els qui guanyen, els qui guanyen molt i molt i molt son jugadors i entrenador i tècnics i prou.

Són classes separades. Com a tots els esports. Com al cinema, com al teatre, com a la industria de l'entreteniment.

La gent pot idolatrar un presentador de la Fox, o de la CBS, o de la PBS.

EL que no ha fet mai es idolatrar al president de la companyia, que ha de fer de president, sense voler ser una icona de res per al public.President i directius, de qualsevol club i qualsevol esport i qualsevol epoca. Això va aixi.

Passaran uns dies, 2 mesos, i encara en quedaran altres 2 per presentar l'acció.

Temps mes que suficient, si es vol aprofitar, per a tancar coses. Però seguir amb aquests barbarisme d'el millor, dels bons o els dolents, de nosaltres i ells, això si que si que es divionari realment.

Per que al final, siguem una mica freds, tothom sabia quines regles, quina llei hi ha, quines coses podien passar, ....i resulta que es va conertar una polissa d'assegurança front reclmacions de responsabilitat el darrer dia..i això de creure's estar per sobre de tot i de tothom no es mai bon camí.

Cordialment,
Andreu

L'home del sac ha dit...

Per mi, va ser un dia molt trist. Vaig veure al matí tota l'assemblea per Barça TV i em vaig anar indignant i indignant profundament. He vist una mala fe i unes ganes de venjança terribles en aquesta nova junta. Va ser vergonyós. Dubto que mai en la seva història el Barça hagués caigut tan baix ni en mans de gent tan lamentable. He sentit a gent dir que es penedien profundament d'haver votat en Rossell i he sentit gent que ara ja tenen clar a qui votaran a les pròximes eleccions. Sigui com sigui, el que ha passat és indigne totalment, i més quan han utilitzat totes les trampes possibles per fer que el seu mandat sortís amb pèrdues... Veurem que passa. Desitjo que aquesta gentussa que hi ha al capdavant del Barça hagin de marxar aviat amb la cua entre cames, la llàstima és que legalment tenen set anys que poden esgotar si volen. Espero que en Laporta ho sàpiga aprofitar i l'ajudi encara més a treure un bon resultat.
A mi també m'ha sorprès la teva frase de que no li desitges èxit. Entenc que ara mateix la teva opció és una altra, però jo crec que per vosaltres també és positiu que hi hagi altres opcions clarament independentistes al Parlament.

Albert B. i R. ha dit...

Vaig veure tota l'Assemblea fins a la votació del punt 3 i la manera com la van portar estava del tot traçada perquè acabés succeint el que va passar. Especialment reprobable em van semblar les diverses intervencions del Javier Fuas, que a l'hora de parlar se li notava com un punt d'odi i tot contra la junta anterior. A més, estem parlant d'una decisió que no va votar favorablement la majoria de l'Assemblea, ja que el "no" i els vots en blanc van superar el 50%.
Tot plegat sembla prou evident que és un intent de frenar el salt a la política del Joan Laporta. Són massa "casualitats" les que es donen, tant en dates com en personatges que hi participen, com per pensar el contrari. I, pel que hem anat veient, diria que en política res succeeix per casualitat, sinó que té una finalitat molt concreta. Potser no és així, és clar, però això sembla.
Sobre la reacció a tot això, la marcarà sobretot la roda de premsa de demà del propi Laporta, que és el que sortirà als grans mitjans de masses.

Anònim ha dit...

DE FOOT-BOL,JO RES DE RES,PERO ES EVIDENT QUE AQUI TENIM UN MERDER POLITIC,QUINA RAO JA PERQUE EL CARRER NICARAGUA I EL GRUP GODO VAGIN A LA METEIXA HORA?.....PERSONALMENT AN SANDRO ROSELL HEM SEMBLAR UN APROFITAT VENGATIU I DESPRES DEL VOT EN BLANC COBARD.
JUGANT AMB BCN.

Sant Celoni ha dit...

Precisament per ser el President del millor Barça de la historia, per haver patit una toc d'atenció amb una moció de censura on milers de socis (compte! no 400 compromissaris)ja n'estaven tips, per representar quelcom més que un club, ÉS INADMISSIBLE EL SEU COMPORTAMENT i mereix que s'hi demanin responsabilitats.
Agraïts per fer el club més catalanista, agraïts pels anys de triomfs i encerts deteminants en l'apartat esportiu, però avergonyits de l'expoliació patrimonial, del tràfic d'influènices i del lucre personal a càrrec del club, dels nostres diners (dels socis: això no es pot deixar passar.

Súper ha dit...

Al de Sant Celoni: Tu realment creus que si l'anterior junta hagués estat com totes les altres, és a dir, messells dels espanyols, obedients als poder fàctics de l'establishment català, tot això hauria passat igual? Va home va, que ja som grandets. Aquesta moralina barata de la transparància que gasta el Rossell per defensar l'atac al millor President de la història del Barça només se la pot creure un sòmines.

Dies de fúria ha dit...

A veure, jo crec que cometem un error si no situem les coses en els termes que cal.

La mateixa actual junta reconeix que no hi ha cap irregularitat en els comptes. Es tracta, per tant, d'una acció sobre com s'han gastat uns determinats diners.

Del gruix del que aporten, em sembla una barbaritat que ho plantegin: el fitxatge de l'Ibra no va sortir bé -però podia haver sortit bé!- (i al cap i a la fi és aquesta junta qui el ven. En temes esportius, tots sabem que les coses poden sortir bé i fer el gran negoci, o malament. El tema de les comissions dels intermediaris, va no fem riure, que això ha estat així tota la puta vida, per desgràcia. El tema de l'operació de Viladecans, igual que la resta, podia haver sortit bé o no, i ens ha pillat la fallida econòmica aquesta.

La desproporció de l'acció empresa és tal que eclipsa qualsevol altre debat, com crec que sí hauria d'haver succeit, sobre la lleugeresa amb que s'han pogut gastar certs diners, aquests excessos. Però això, que és criticable, no té cap sentit dur-lo per la via judicial.

Sobre la legalitat de l'acord, ja ho diran els tribunals, en el seu cas, jo no he parlat d'això. He parlat de les conseqüències de prendre una acció d'aquest tipus, que fractura el club, i tots ho sabem, només pel vot de quatre cents i pocs socis compromissaris, i per només 29 vots de diferència. Em sembla que això no és correcte, que no vol dir que no pugui ser legal.

Anònim ha dit...

Que hagi estat el millor president del Barça pels títols que s'han guanyat mentre ho era no li dóna dret a malbaratar els diners dels socis, amb festes, menjars, jets, investigacions privades, ... Els Srs. Millet i Montull segur que per molts també eren unes bones persones, però quan hi ha aquest malbaratament de diners de socis als que representes, jo crec que s'ha d'investigar. Si no fos així, i fos una costum com aniria el club ? Com aniria un país com Catalunya ?

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sant Celoni ha dit...

D'acord Super, estem davant un judici sumaríssim amb connotacions polítiques...però això eximeix de culpa als que llencen els diners del soci? Entenc que els partidaris/votants d'en Laporta s'ho prenguim com quelcom personal, com un atac...però per un moment intenteu ser objectius, mireu els fets amb perspectiva, penseu en el president del vostre partit, de la vostra escala que tant be ha governat, que tant be ha fet per la comunitat i un dia es descobreix que gasta diners dels afil.liats o dels veïns en festes privades, en avions, col.loca l'amant a sou i se'n desfà quan troba una altre, que paga elevades quantitats en detectius per espiar encara no sabem ben be què, etc...en definitiva, que fa el que vol amb els vostres diners (inversions a banda, que ja sabem tenen un risc). També hauriem d'absoldre'l???? Perquè és el més català de tots?
I si això ho haguès fet el President d'un altre equip? Pensarieu el mateix??
Crec que cal arribar fins el final i que això no produirà cap fractura, la fractura social al nostre club ja fa anys que la tenim. Ves per on jo també hagués volgut que en Laporta anés a l'Assamblea per defensar-se i que hagués contestat preguntes dels assitents per saber d'una vegada per totes perque no van aixecar catifes quan van entrar com havia promés...tot i que molts sabem que la resposta la te el, llavors sogre, Sr. Echevarria, amíguissim i company numerari de secta d'en Gaspart.

Xavier de Valls ha dit...

Jo penso com el Dies de Fúria: si des de Solidaritat no es fa una lectura conspiratòria de l'afer i es porta bé i amb calma pot anar bé per Solidaritat (l'esment del Carod el 2004 és un bon paral·lelisme). Per tant, paciència i continuar treballant per la independència sense fer-ne escarafalls.