6 d’oct. 2010

Solidaris, reagrupats, enquestes, unitats i finiquitos...


Allà pels gloriosos 80’, hi havia un grup madrileny que es deien “Los Ronaldos”, i que cantaven una cançó que deia alguna cosa així com “la vida es complicada, i tu la quieres complicar más”.

Hi he pensat ara mateix, mentre veia les escasses cròniques d’aquest acte esotèric “per la unitat” de pressumptes reagrupats i de pressumptes solidaris.

Quan, com en el meu cas, hom ja ha pres una decisió en relació a la seva aposta política per a les properes eleccions, que no és ni la dels reagrupats ni la dels solidaris, parlar-ne, parlar de les seves coses, provoca una certa incomoditat. Però com que he viscut molt d’aprop tot el tema de Reagrupament i del naixement de Solidaritat, i com que tots dos bramen per una exclusivitat de l’independentisme en la que ja no m’hi sento inclòs, no puc resistir-me a dir-hi la meva.

Més encara quan a sobre de la taula també tenim aquesta enquesta dels solidaris, que trenca una mica la tònica general de la resta d’enquestes que estan fent públiques els mitjans de comunicació.

Comencem per aquí, potser, per això de l’enquesta dels solidaris. M’hi referiré, sense que serveixi de precedent, perquè entenc que una enquesta d’un partit, per més ben feta que estigui, no deixa de ser un instrument propagandístic quan es fa pública, que és el que han fet els solidaris. Si hi afegim les escasses dades que ens han donat els solidaris (menys dades que qualsevol enquesta de qualsevol mitjà de comunicació), tota prudència és poca. I ja ho dic des d’ara, i perquè molts m’heu enviat comentaris perquè digués la meva sobre l’enquesta de SCI: no entraré a comentar cap altra enquesta de partit que no dongui una informació mínima, i la de Solidaritat no la dona, aquesta informació mínima per a poder-la valorar.

Però bé, com a excepció, podríem dir que l’enquesta dels solidaris planteja un escenari polític que accentua, no sé fins a quin punt coherentment, algunes de les tendències que ens han anat aportant altres enquestes en aquest final de setembre, començaments d’octubre.

Permeteu-me que estableixi, d’entrada, una obvietat que a voltes, segons per a qui, no ho sembla: NOMÉS HI HA 135 ESCONS A REPARTIR! Per tant, els resultats de les diferents forces polítiques, en el repartiment d’escons, és un mapa de vasos comunicants, on sempre que algú en guanya implica que algú n’està perdent.

Aquests fluxes de vots entre forces polítiques són la clau del tot plegat, i ja els hem explicat abastament en el monogràfic “Especial enquestes” de l’ABSOLUT MAS. Si no heu llegit l’exhaustiva anàlisi que hi fem, us recomano que hi aneu ràpidament, perquè és del millor que podreu llegir en relació a aquest tema.

Quines diferències ens aporta l’enquesta solidària en relació a les altres? Bàsicament una: que ells surten molt ben posicionats, amb un percentatge de vot directe i atribuït superior al que fins ara els hi ha donat cap enquesta.

La segona qüestió és que els marges amb els que treballa l’enquesta són superiors als de qualsevol altra que hàgim vist. Donar, p.ex. a Esquerra, una forquilla de 9-12 escons és jugar amb 4 escons de diferencial, que és a la seva vegada un enorme diferencial d’imputació de vot. Aquí es cobreixen molt les esquenes, i alhora això fa que tinguem molts dubtes sobre el panorama que dibuixen.

Una altra qüestió singular de l’enquesta és que per la distibució d’escons (CiU per sota de 60, sociates per sobre de 31 i esquerra entre 9 i 12), dibuixen un panorama on SCI necessàriament està “rascant” vots a CiU. I això, que no descarto pugui passar marginalment, no hi ha cap enquesta que ho hagi reflectit. De fet, l’enquesta de RAC1 en relació a la possible fuga de vots de CiU cap a SCI la situa en el 0.0%...

En relació al PP, ICV-EUA i Ciutadans, l’enquesta es mou en percentatges coherents amb la resta d’enquestes, tenint en compte que sempre hi ha un marge d’error i que estem parlant de forces del grup de les “petites” o microscòpiques en el cas de C’s.

La pregunta que tothom es fa és si l’enquesta solidària, en relació als seus propis resultats, és creïble.

La meva opinió és que és més creïble que no pas no creïble. Per les dates en que està feta l’enquesta, i pels resultats que estan aportant les darreres enquestes dels mitjans de comunicació, està clar que SCI té una tendència a l’alça en les seves expectatives electorals. És una tendència força clara, i amb indicadors sòlids que fa que no poguem parlar només d'un miratge demoscòpic.

L’única pregunta, per tant, és si la imputació de resultats és “excessiva”, és a dir, si se’ls hi ha anat la mà amb la cuina. Això podria haver passat. Però crec que tenien pocs interessos en sobredimensionar SCI a la cuina, no hagués estat intel·ligent fer-ho a aquestes alçades.

Per tant, l’enquesta de SCI accentua la tendència que s’està expressant en altres enquestes, d’establiment d’un sòlid sòl electoral que els situa amb clares opcions d’entrar al Parlament. I l’únic dubte està en saber amb quina “força” hi entraran.

Fixem-nos en una cosa. SCI té en aquests moments un repte polític clau, i és el de convertir-se en la força electoral de referència per a tot l’espai dels “sense nom”. I ho fa en competència directa amb Reagrupament. Per a aquest objectiu, en termes d’enquesta SCI, n'haurien tingut prou amb continuar assegurant, com ja donen la resta d’enquestes, que de totes dues forces és l’única que entrarà al Parlament. Situar-se en aquest llindar dels 6-8 escons és un salt qualitatiu, que jo no m’hagués atrevit a plantejar-me si no l’hagués vist molt clar, perquè la incoherència amb la resta d’enquestes podria fer entrar en descrèdit la pròpia.

Per això penso que potser la “cuina”, en el que és normal fer, l’assignació d’indecisos, ha estat excessiva, però que té fonament, té un fonament demoscòpic sòlid en la intenció de vot directa que s’ha expressat en l’enquesta.

Hi ha una cosa que a totes les enquestes deu estar jugant a la contra en relació a les opcions electorals que es presenten a les eleccions per primera vegada: no tenen record de vot. El record de vot és un element bàsic a l’hora de “cuinar” amb sabiduria una enquesta, d’ajustar-la, a partir de la mostra, a la realitat, amb l’objectiu d’oferir una fotografia el màxim d’ajustada possible a la realitat. Un altre element és la “simpatia” que en preguntes subsidiàries hagin pogut manifestar els enquestats.

I SCI , a les darreres enquestes, ja manifesta una intenció de vot directe molt superior (en els percentatges de què estem parlant), a Reagrupament. A més a més, presenta indicadors de fortalesa que no té la secta reagrupada, com p.ex. que els solidaris siguin ja el primer destí del vot no fidelitzat d’Esquerra (per sobre de CiU), o bé per la fortalesa de la intenció de vot a Barcelona, que no admet comparatives (gairebé dos punts!) entre SCI i Rcat. I tots sabem que això és una traducció en nombre de vots brutal…

Finalment, el factor Laporta és una de les claus de tot el que estem parlant, perquè un personatge de la seva dimensió mediàtica i del seu nivell de coneixement és evident que acaba impactant en l’electorat.

Per tant, l’enquesta de SCI és coherent en el “despegue” demoscòpic que ofereix en relació a SCI, situant-los per sobre de la barrera del 3%. Això ja és el que apuntaven totes les enquestes. I és coherent amb l’ensorrada dels reagrupats, que amb prou feines arriben a l’1%, i que, com abans del sorgiment de l’opció de SCI, no tenen la més mínima oportunitat o possibilitat d’entrar al Parlament. Les opcions per a Reagrupament són zero, i el seu percentatge de vot demoscòpic se situarà, amb tota certesa, per sota de l’1% en menys de quinze dies, en les enquestes de la segona quinzena d'octubre.

En l’anàlisi del monogràfic ABSOLUT, ja s’explicava el que havia passat amb aquell estranyíssim “repunt” de Reagrupament en l’enquesta de LV de l’1 de setembre.

L’explicació és molt evident en termes demoscòpics: Reagrupament, des de gener del 2010, no havia tingut una intenció de vot, en cap cas, que els permetés entrar al Parlament. De fet, s’havien instal·lat en una intenció de vot marginal, testimonial, que oscil·lava entre l’1.5% i el 0.7%. Res.

A l’estiu, amb el pas endavant d’en Joan Laporta i el sorgiment de Solidaritat Catalana per la Independència, es va generar, entre el votant mig (no entre els militants de les opcions, no entre la gent més militant, però sí entre el votant mig), una certa confusió de marques. Per a l’enquestat, preguntat per sigles, podia ser confús imputar el vot pro Laporta a unes sigles o unes altres, sobretot tenint en compte que les que més li podien sonar eren les de Reagrupament.

A mesura que s’ha anat clarificant, aquest vot que arrossega en Laporta, s’ha anat situant, també demoscòpicament, alineat amb SCI, sobretot si les enquestes plantegen les sigles del partit i el seu líder.

L’explicació és aquesta, i no cap altra. I ho ratifica el fet que abans d’aquest moment estival del llençament del laportisme, Reagrupament no hagués tingut cap opció d’entrar al parlament, i que les enquestes post-estivals, ja de finals de setembre, un cop més aclarit el panorama, els tornen a situar, als reagrupats, en aquells percentatges dels que no s’havien mogut, mentre SCI despega.

Crec que ningú no trobarà cap analista que qüestioni aquesta explicació. I menys algú que conegui una mica el pati d’aquest espai dels “sense nom”.

Posaré només dos exemples de perquè aquesta lectura encaixa amb el que està passant en el dia a dia: la mateixa setmana, a Figueres, hi va haver un acte de SCI i un de Reagrupament; al de Solidaritat hi varen assistir gairebé 800 persones, i al de Rcat unes 50. Fa un parell de setmanes hi va haver un acte de Reagrupament al Poblenou, i hi van assitir, comptades, 34 persones; aquest dissabte dia 2 d'octubre els solidaris en van fer un altre, al mateix espai, al que hi varen assitir 201 persones. En tots dos casos sense els “líders”.

És a dir, les proporcions demoscòpiques i les proporcions de les activitats desplegades per totes dues formacions són, també, coherents. Hi ha poc marge d’error.

Així les coses, i a l’espera de les enquestes de la segona quinzena d’octubre, que per a mi seran les que començaran a apuntar amb més precisió l’escenari electoral del 28-N, l’evolució que tindran SCI i Reagrupament em sembla força clara.

Jo crec que SCI anirà despegant, fins a situar-se en aquest 4% d’intenció de vot. Ja hi és aprop, i la fortalesa mediàtica del seu lideratge i la seva expansió contrastable em porten a pensar que això serà així. En canvi, Reagrupament anirà retrocedint de manera clara en la seva intenció de vot, fins a situar-se entre un 0.2 i un 0.4 per cent d’intenció de vot. Una absoluta irrellevància electoral.

En la mesura que els solidaris vagin consolidant el seu projecte territorialment i la seva marca sigui identificada amb en Laporta, el votant “sense nom” que encara quedi maximitzarà el seu vot, mentre que la debacle reagrupada, que han pogut camuflar fins ara amb mil i un enganys i estafes als seus associats i potencials votants, tindrà també impacte demoscòpic, jibaritzant clarament els seus percentatges, situant-los per sota dels percentatges de la primavera 2010 (0.7%), en aquest interval que he avançat d’entre el 0.2 i el 0.4.

Arribats a aquest punt, tornem a allò de Los Ronaldos de “la vida es complicada y tu la quieres complicar más”.

La comèdia aquesta d’avui al Fossar de les Moreres, les hilarants i paves campanyes de “unitat” són avui en dia simples ganes de complicar les coses, o d’un adolescent sentit de la política. Tot això no porta enlloc. Tot això no és res. La unitat en si mateixa no és cap valor. L’important és allò que s’uneix i les perspectives que ofereix. De tota aquesta comèdia només em sap greu veure-hi veterans il·lustres i venerables tan desorientats.

Perquè la “unitat” a què s'apel·la, ni és tal, ja que no compta amb tothom, amb totes les forces explícitament independentistes, ni és rellevant electoralment. La “unitat”, ja l’estan construïnt els electors, i no el facebook. La “unitat”, des del punt de vista que apunten els benintencionats que la proclamen, que no són ni de lluny tots els qui la defensen, ja s’ha generat, i s’ha generat electoralment al voltant de SCI. I més que ho farà.

Això ho saben perfectament a Reagrupament. Encara hi queda algú amb alguna neurona funcionant. No molts, però algú si que hi queda. I no s’enganyen, per més que encara mirin d’enganyar. Després d’haver ficat tota la seva pobra oferta a la graella, ara els reagrupats es comencen a trobar davant per davant, amb la realitat. I la realitat és que són una força política sectària que sí que va tenir un projecte original interessant, però a hores d’ara són una irrellevància abocada a competir amb el partit del cannabis, el partit pirata o els animalistes. És a dir, res.

Mentres tant, veuen com despega SCI, veuen, no ho ignoren, la força amb la que ja s’han implantat territorialment, veuen que omplen a tots i cadascun dels actes que programen, mentre els seus són un autèntic solar, i veuen que les enquestes, després d’aquells estrambòtics resultats de començaments de setembre, els tornen a situar per sota fins i tot de Plataforma per Catalunya en intenció de vot.

I saben que en la mesura que això vagi prenent cos, els possibles votants optaran per maximitzar el valor del seu vot, atorgant-lo a SCI.

Ho sento, reagrupats, per a vosaltres, game is over. El que feu ja és del tot irrellevant des de tots els punts de vista. Ara podeu alçar les pancartes que volgueu per la unitat, però això ja és pura comèdia, intrascendència, perquè la unitat d’aquest microespai, com era previsible, ja s’ha generat espontàniament, i ho fa al voltant d’un projecte que és més sòlid i amb un lideratge més convincent que el vostre, ho fa al voltant de SCI.

Així ho veig jo i així ho expliquen les enquestes i la realitat que tots coneixem, el dia a dia del que tots en som conscients.

I dit tot això, perquè no me’n podia estar, perquè les coses són així i algú ho havia d’explicar (tota l’anàlisi és 100% objectiva, fonamentada en dades i la realitat –només m’he permès algun excés dialèctic en referència als reagrupats perquè és de justícia fer-lo-), a partir d’ara ja només parlarem de coses serioses, és a dir, del veritable vot útil de l’independentisme del s.XXI, que no és cap altre que el vot a l’Artur Mas. Ja no tornaré a entrar a aquesta sala d’espera de psiquiatra rotllo “Alguien voló sobre el nido del cuco”, que tan encertadament va descriure en Sostres, en la que s’ha acabat convertint l’espai inicialment definit com “els sense nom”.

Visca la terra, mori el mal govern!
PS: reagrupats, podeu estalviar-vos tota la sarta d'insults, mentides i calúmnies amb que actueu, analitzeu i comenteu les coses. Passo de vosaltres.

26 comentaris:

Andreu ha dit...

Bàsicament d'acord, en tot.
El que no sé, fins a les enquestes de final d'octubre, on pot arribar o limitar-se l'espai electoral dels nounats solidaris, i si es redueix o no a l'espai de les comarques barcelonines. Però les tendències dificilment canviaran gaire.

Bona nit i enhorabona.
Andreu

Anònim ha dit...

Si, molt maco però al fianal que tenim: un de CIU que que es "cuina" una petita Solidaritat per carregar-se un Reagrupament (tenia a la Universitat un profe de matematiques que ens va demostrar amb lógica que 2 + 2 eren 5!!). Perdona però fa una mica de tuf. Ei !! i jo no soc Reagrupat ni de cap partit.
Veig que en la magoria de "blogs" amb quatre ratlles ja es veu per on aniràn els trets.
Salut

Dies de fúria ha dit...

A veure, anònim, Clauseau, denuncia la teva universitat, perquè ni matemàtiques, ni llegir, ni escriure. Un autèntic desastre.

Per no parlar de les teves ridícules gadgetoconspiracions.

A veure, crack. Quin partit podria ser tan subnormal per muntar una cosa per a carregar-se no sé què que és electoralment irrellevant (0.7 d'intenció de vot), per muntar-ne un que ja està en el 3%, amb perspectives de crèixer, i que aquest creixement li pot acabar costant la possibilitat de governar en solitari??

Quin imbècil muntaria una gadgetoconspiració com la que ens expliques per donar peu a una història que li faci perdre vots directes???

Et recordo que fins a SCI, el destí primer dels antics votants no fidelitzats d'Esquerra era CiU. Ara ho és SCI. I que RCat només havia estat la quarta opció de destí d'aquests vots, per tant, una irrellevància.

No diguem ximpleries, per favor.

Super ha dit...

Quina pena aixo de ReCat, entre la majoria sectaria, els 4 bona fe que queden i tots ells dirigits per un boig, la combinacio es el que la realitat demostra, no trauran res. Ara els que ho veuen venir corren a fer-se fotos en pro de la unitat, va home va, a bones hores!! El que haurien de fer es deixar de perdre el temps i ingressar a Solidaritat, al menys allà hi ha democracia, les coses es fan amb sentit comu i no "per que ho dic jo".

Joan ha dit...

Estic d'acord amb tu. De fet en el meu bloc ja vaig penjar un article en el que deia que podia haver una confusió de marques i posava un exemple concret d'algú que confonia Reagrupament amb "els de Laporta".

I a l'anonim aquest que insisteix en que CiU s'ha carregat Reagrupament. A veure maco, Reagrupament se'l va carregar un metge de Puigcerdà el dissabte 30 de gener al matí. Que et quedi clar.

Kefes ha dit...

Millor muntar un xiringuitu que et tregui el 3% que perdre el 3.7%, pel cap baix. Evidenment que ben muntat i sense interferencies Ciu en podria perdre molt mes del que perdrà finalment.
La partida està guanyada.

Una cosa si que es certa, els de Reagrupament son uns inocents i uns candits.

Antoni ha dit...

Sóc de Rcat i el que puc veure és que molts associats estan desconcertats. Alguns no saben què votar, altres ja passen de tot, i n'hi ha que de bona fe encara tiren del carro.
Per altra banda veig SCI llançada i a per totes. Amb coses que no agraden (polítics professinols cercant la seu nou modus vivendi). Però de coses "xungues" també n'hi ha a rcat, per suposat.

Per dignitat i patriotisme considero que rcat hauria de deixar el camí lliure a SCI. Fins i tot ajudar-los. I fins i tot preparar-se millor per a les properes eleccions.

Anònim ha dit...

Bon dia,
Soc l'anonim Crack Clauseau.
Perdoneu però pot ser que no m'hagi explicat bé. A certa edat hi ha coses que fan mandra.
1.No he dit que Solidaritat sigui un invent de CIU (no ho se ni m'importa) però que va fantastic com a arma i argument en contra de Reagrupament, es el que hi ha i el teu article es una prova (sort que no t'agrada parlar d'enquestes però suposo la tentació era massa forta)
....

Anònim ha dit...

2.La meva universitat era la UB. No se si es bona o dolenta pero cada país te el que es mereix i els catalans no som una exepció. L'important es la subtilesa que veig no has captat. En la meva modesta opinió ets com el meu vell professor, tens clara la teva argumentació final en contra de Reagrupament, agafes unes gotes de veritat incontestable per donar un aire de credibilitat a l'article, una retòrica pseudoscientífica i molta palla disfressada de l'ogica filosófica. I ja ho tením! et crees un argument per justificar el lloc on volies anar a parar.

Anònim ha dit...

3. Que aconsegueixes amb això? res mes que autojustificar-te en les idees que ja tenies i com a "argument" dels convergents ja convençuts. Això sí, feu dubtar a gent com l'Antoni, a veure si torna al bon camí.
Sapigues que he sigut votant de CIU de tota la vida pero arriva un moment que tanta tonteria cansa. Segúr que Mas será un bon president pero em cansen els politics Grouxo Marx (tinc aquets ideals però si no t'agraden tinc aquests altres). Ja m'ho diràs d'aquí a 4 anys. Jo personalment i aquestes alçades de la película, ja em cansa la gent que pensa el que diu i prefereixo algú que diu el que pensa. De moment per Carretero es el meu vot.
Res personal i gràcies per fer-me reflexionar.
Salut

Dies de fúria ha dit...

Anònim, jo diria que és ben a l'inrevés. Pressuposes que tinc clar el desenllaç i llavors construeixo l'argumentari amb les dades.

L'anàlisi que porto fent de les enquestes al llarg d'aquest any (no he dit que no m'agradi analitzar les enquestes, he parlat exclusivament de les de partit), m'aporta dades. Posades unes al costat de les altres, dibuixen un escenari. I llavors es tracta de descriure'l, d'interpretar-lo, però sempre d'acord a les dades. I dades, a més a més, que no són meves, no me les invento.

L'únic que cal és fer-les parlar i aventurar-se, en tot cas, a interpretar-les, a treure-hi el suc que contenen.

I com que queda per escrit, sotmès ràpidament a contrast de la realitat, en l'encert o el desencert.

Dies de fúria ha dit...

ah! això sí, el que no negaré és la meva satisfacció quan veig que les dades, tossudament, ens posen de manifest l'hòstia descomunal que es fotrà la secta reagrupada. Excel·lent notícia per a tots els qui creiem en un país millor, lliure i democràtic, ben allunyat del chavisme sectari en què s'ha convertit aquesta la paranoia reagrupada.

indaleci ha dit...

D'acord gairebé amb tot menys com pots entendre en la part final, però be ¡¡ Que hi farem ¡¡ La unitat només és una clara invenció de Rcat perquè es veuen immersos en la marginalitat i no els hi queda res més on agafar-se, es curiós que els que volen tan la unitat són els mateixos que van assentir amb total vehemència l'atac de bogeria convulsiva del seu gran guru / lider / messies ... i que van permetre fer fora molts patriotes que tenien forces esperances dintre Rcat. Bon vent i barca nova. La unitat és fictícia l'autentica unitat serà la del dia 28, tots hem de manifesta-la donant suport a una opció. Per mi aquesta és i serà SI. salut i llibertat, company¡¡¡

Anònim ha dit...

Hola, soc en crack anónim.
Veig que nos ens ficarem d'acord.
De totes maneres crec que l'objectiu de tots es el mateix. Esperem que algú l'encerti perque a tots en conve.
No puc deixar d'escriure un últim cop per comentar un detall.
Parlar de llivertat, democrácia, un país millor, etc... està mot bé però despres tractar a la gent de "chavistes" (forma de dir dictadorets) i fer-ho amb el nom de "dies de fúria" i tenir al encapçalament de la pàgina una pistola, signe inequivoc de violéncia i recurs dels que no tenen idees, no fa per vosaltres. Jo potser ho modificaria.
Salut i pau,

Antoni ha dit...

@Crack anònim
És normal que aquí es parli de "chavistes" en relació a Rcat. Pensa que l'autor del bloc va ser qualificat com a "gra de pus que calia extirpar" pel mateix Dr Carretero. Poca broma.
Pel que fa a la meva sortida del camí, ja he dit que considero un acte de dignitat que rcat abandoni. Però si finalment es presenten, els votaré (només pensant que amb el meu vot l'Uriel pot seguir vivint del cuento em venen arcades).

Albert B. i R. ha dit...

Sembla que RCat es vol apropiar dle concepte d'"unitat" per a fer creure a la gent que si aquesta no existeix és exclusivament per culpa de SI. Així creuen que arreplegaran alguns vots. ´D'aquesta manera s'entén la pre`sencia de la Rut Carandell i el Roger Granados a l'acte d'ahir. Crec que ni els mateixos que ho van proposar es creien això de la unitat. Ara cadascú a treballar allà on li convingui i els resultats el dia de les eleccions, crec, seran prou clars.

Anònim ha dit...

El que no m'ha quedat tant clar de l'article, analisis, explicació o digueu-li com vulgueu, és que CiU és la opció politica que ens portarà cap a la Independència.
Suposo que és referia, al fet que si SI, treu un resultat electoral prou bo com per incidir amb força dins el parlament, pot arribar a convèncer(al llarg de la legislatura)a CiU, que la unica opció per els catalans i catalanes,es una declaració unilateral de la Independència de Catalunya.

Si no és aixì, no veig als de CiU fent cap pas en aquest sentit.

L'home del sac ha dit...

No veig pas que el vot útil independentista sigui a un partit que ara mateix diu que té com a objectiu una cosa que és impossible d'aconseguir i que no diu que farà quan li diguin que no. I que a més no donarà veu al Parlament a tots els independentistes que els voteu. Que CiU tingui un bon resultat és important, però hi ha d'haver la veu dels independentistes al Parlament.

Per altra banda, coincideixi amb el teu anàlisi, que el trobo molt ben explicat. Tan de bo tinguis raó, i l'enquesta de Solidaritat estigui ben feta i es tradueixi en la realitat o fins i tot es quedi curta.

Super ha dit...

Pel be del futur del Pais hauriem de deixar de parlar de Recat, no els hem de donar mes importancia de la que pugui tenir Estat Catala com a partit tambe independentista o l'UCE com a secta politica. Si per alguna cosa, i Deu no ho vulgui, el Dr. Muerte entres al Parlament, crec que la vergonya que ens faria sentir als indepes amb les seves paranoies seria terrible. Dit aixo, jo tambe espero que l'enquesta vagi pel bon cami i que Solidaritat tregui un bon resultat.Confio plenament amb l'efecte Laporta, malgrat tota la merda que li tiraran a sobre d'aquí al 28 de novembre.

Super ha dit...

Pel be del futur del Pais hauriem de deixar de parlar de Recat, no els hem de donar mes importancia de la que pugui tenir Estat Catala com a partit tambe independentista o l'UCE com a secta politica. Si per alguna cosa, i Deu no ho vulgui, el Dr. Muerte entres al Parlament, crec que la vergonya que ens faria sentir als indepes amb les seves paranoies seria terrible. Dit aixo, jo tambe espero que l'enquesta vagi pel bon cami i que Solidaritat tregui un bon resultat.Confio plenament amb l'efecte Laporta, malgrat tota la merda que li tiraran a sobre d'aquí al 28 de novembre.

esteve ha dit...

D'acord amb casi tot. I dic casi perquè lo de que en Mas ens portarà a la independència no m'ho crec. Si mes no, el que farà Mas es intentar potenciar l'esperit catalanista dins CDC i fins i tot fagocitar Unió.
Jo hi veig un problema en la 'venda' del producte SOBIRANISME , doncs no se pas que vol dir ser sobiranista i no ser independentista o considerar la independència com un afegitó al programa electoral i no com un objectiu prioritari. Sobiranistes i sobirans , ho son els espanyols, els andorrans, els italians, els grecs, els francesos, en fi tots els ciutadans que tenen un estat al darrera. Ser sobiranista sense estat es no ser res.
Salut i Independència

Ramofo ha dit...

Esteve,
Ser sobiranista sense estat, perquè ho entenguis, és aspirar a que la teva nació esdevingui sobirana, esdevingui estat. Això no vol dir, però, que es vulgui per a demà mateix, sinó per quan ho vulgui la majoria del país.
Els que són sobirans, però, no són sobiranistes, perquè ja no necessiten reivindicar la sobirania.

esteve ha dit...

Ramofo,

Es que jo soc tontet, saps? Jo penso que ser sobiranista i aspirar a tenir un estat propi es ser INDEPENDENTISTA , per que ho entenguis. El 'timing' , las formes i la biblia en vers no tenen res a veure.
El teu argument es el del conegut 'ara no toca'. No ho se , però crec que he llegit la normalitzada resposta/excusa de qualsevol convergent, so sigui , allò del 'Si però no...'. Si CDC no dona el pas endavant a la propera legislatura des de la Generalitat, doncs no hi ha cap dubte que CiU governarà i amb comoditat, lliurança del pes mort d'Unió , deixant de banda els sil·logismes com soberanisme i adoptant la independència com objectiu PRIORITARI , s'haurà acabat el carbó. Peix al cove per sempre mes, colonització pels segles dels segles i a misa de 6 al matí i als "toros" a la tarda.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Laporta a la presó! no al Parlament, hahahhaaaaaaaaaaaaaaaa

Blogger ha dit...

VaporFi is the best electronic cigarettes provider.