16 d’oct. 2011

Indignem-nos contra l'espiral de demagògia dels "indignats". DENUNCIEM-LOS!


En el període 2007-2010 el tripartit va generar a les finances de la Generalitat un "forat" (cràter) de 29.756 milions d'euros. Durant aquests anys, 1 de cada 4 euros que es gastaven, no es tenien, eren dèficit i generaven endeutament. Fins arribar a acumular aquests demencials 30 mil milions d'euros d’endeutament.

El pressupost d'ingressos de la Generalitat per al 2010 va ser 23.921 milions d'euros, mentre “s’assolia” la xifra rècord de 31.325 milions d'euros de despesa. NOMÉS EL 2010 L'ENDEUTAMENT VA SER PER VALOR D'ENTRE 7.404 i 8.400 milions d'euros.

Per al 2011 el pressupost de despesa no financera ha estat de 28.138 milions d'euros. Amb una previsió d'ingressos de 22.515. És a dir, malgrat la rebaixa de pressupost de despesa (les famoses “retallades”), encara es necessitarà cobrir 5.623 milions d'euros del pressupost amb endeutament. 5.623 milions d’euros que caldrà afegir als 30 mil milions d’euros d’endeutament acumulat en el període 2007-2010.

A això cal afegir-hi la burrada de milions d'euros que estem pagant d’interessos pel demencial endeutament generat en aquest període negre del 2007-2010.

A tots aquests espavilats que avui han sortit al carrer, m’agradaria que em diguessin si això els hi sembla normal. Si creuen que els diners surten d’una fàbrica i hom pot gastar ilimitadament diners que no té. COM ES POT SER TAN HIPÒCRITA, TAN NECI?

Perquè és clar, si aquesta mobilització fós perquè els recursos que generem els catalans es gastessin a Catalunya, ho entendria. De fet, el 75% dels catalans pensem que el nostre país necessita un pacte fiscal com el concert econòmic.

Però no, aquesta gentola que avui es manifestava pel centre de Barcelona no defensen això. Fan un exercici de cinisme i d’hipocresia que a qualsevol persona decent l’hauria de sublevar.

No, senyors. Aquí hi va haver un govern fatídic que es va gastar el que no tenia, i ho va fer de manera conscient, acumulant un deute demencial que, irresponsablement, pensava que “endosava” al govern següent, que tothom sabia que seria d’un partit diferent, quan de fet l'única realitat és que l’estava endosant al país.

El nou govern intenta que el país no entri en fallida, que no “quebrem”. La gent s’ho mira displicent, però estem com Grècia. És així de dramàtica, la situació.

I ara com ara només es pot fer el que s’està fent:

1) administrar amb rigor els recursos disponibles, evitar la fallida, és a dir, evitar que el país no pugui fer front als seus compromisos de manera generalitzada (amb funcionaris, amb empreses, amb proveïdors, amb pensionistes, amb primis...)

2) preparar el país, cohesionar el país per a intentar assolir un pacte fiscal just, amb una reivindicació compartida pel 75% dels catalans.

Les coses no es poden fer en un plis plas. Cal fer-les bé, i al ritme que requereixen. Ara ens toca uns anys de sacrifici molt important. Però un sacrifici que EN CAP CAS fa perillar de cap manera les garanties de l’estat del benestar assolit. Menteixen els qui ho diuen. Menteixen com a rates. Tothom i arreu s’haurà d’estrènyer una mica i passar amb menys. Però el poc menys que tot el que depèn dels pressupostos públics poguem fer serà el que permetrà mantenir el bé comú.

I, sobretot, aquest sacrifici, aquest ajustament, que TOT el sector públic està obligat a fer, és el que permetrà mantenir la cohesió social i atendre les creixents necessitats assistencials a què ens aboca l’enorme crisi econòmica que patim.

Aquesta setmana la senyora Mònica Terribes escrivia un article sobre el tema del finançament de TV3 i en general la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació. Tots compartim els objectius que expressa la senyora Terribas, però també la Corpo s’haurà d’estrènyer el cinturó (i potser no podrem tenir la F1 ni sous milionaris per a alguns presentadors, vés quina pena). Els sector de la sanitat s’ha revoltat i amenaça amb vagues, fent ús d’una demagògia impròpia de persones responsables; menteixen, ja que l’assistència sanitària queda garantida en tots els seus extrems. És evident que essent la principal despesa que té el nostre país, la sanitària, és inviable un ajustament de la despesa com requereix el país si no es practica, també, en sanitat. I ningú quedarà per ser atès. Potser, com a molt, es generaran alguns inconvenients o no es tindran tantes comoditats, però es garanteix el que és bàsic. També en ensenyament, educació i universitats no es pot mantenir el ritme de despesa que hem tingut, i caldrà que entre tots mirem de garantir la màxima qualitat sense els mateixos recursos. I així podríem dir de tots els àmbits d’actuació pública.

El sector sanitari pensa, egoïstament, que es pot retallar de tot arreu excepte en sanitat. El sector educatiu pensa el mateix en relació a ells mateixos. La sra. Terribas en relació als mitjans de comunicació públics. I així, tothom.

Però el cert és que només reduïnt una mica de tot podem evitar la fallida. Sí, ens hem equivocat molt. Fa pocs dies en Xavier Roig denunciava, en un article imprescindible al Nació Digital que “hem estat uns suïcides”. I ho sento, però és així. Més enllà de la que jo crec és delictiva irresponsabilitat comesa pel govern tripartit (extrem també denunciat valentment pel Miquel Giménez en un article al seu bloc, en el que exigia Responsabilitats públiques), en gastar el que no tenia, tenim la irresponsabilitat en la gestió dels recursos.

La crisi té un element de gran dolor nacional, social i econòmic. Però també és una oportunitat, com a país, d’endreçar-nos. Si hem de fer 4 quilòmetres per ser atesos d’urgències, els fem. No podem tenir urgències per a atendre una o dues persones per nit. Senzillament, no es pot. L’altre dia llegia unes soflames apocalíptiques perquè es tancaven les urgències d’un CAP de barri... quan hi ha un hospital a ple funcionament a menys d’un quilòmetre.

És el moment de la responsabilitat. És el moment de denunciar la farsa indignada, de denunciar la manipulació i demagògia egoïsta. És el moment d’entendre que el país està passant un moment duríssim i que hi ha gent que ho està passant extremadament malament, amb més de 600 mil aturats i cada cop més gent en risc d’exclusió social. Davant aquesta situació, el sector públic, tot el sector públic, està obligat a estrènyer-se el cinturó, a intentar mantenir el màxim nivell amb recursos NOMÉS UNA MICA inferiors, menors.

Només així ens n’ensortirem, aquests dies, evitarem la fallida i el col·lapse de tot el sistema. Perquè si féssim cas d’aquest personal demagògica l’únic que tindríem garantit, i això ho sabem tots del cert, és EL COL·LAPSE, la catàstrofe.

I dit això, i evitat el col·lapse, treballar tots junts, tots plegats, de debò, perquè el govern del nostre país i el nostre Parlament tinguin al darrere tota la força del país, de la societat, en la defensa d’un pacte fiscal que ens permeti administrar-nos els nostres recursos i no patir mai més l’espoli fiscal que ara mateix patim.

Per sort, la majoria del país ho entèn així. Ho hem pogut veure en les enquestes del CEO i del diari ARA. Però no per això, les persones decents i responsables d’aquest país hem de deixar de denunciar la demagògia suïcida dels “indignats”. PROU!

10 comentaris:

joliu ha dit...

Un sacrifici que EN CAP CAS fa perillar les garanties de l’estat del benestar...si no que precisament el salva. I qui no ho vol veure és cec o demagog.

L'home del sac ha dit...

Totalment pràcticament en tot.
És una llàstima que aquesta crisi que podria haver estat una oportunitat per veure com l'estat ens roba realment i fer creixer definitivament l'independentisme, de moment, només serveix per fer créixer moviments populistes i apàtrides que no porten enlloc com el dels indignats.
Em sap greu veure com dia a dia el govern d'en Mas es va cremant per culpa del que van fer els altres...

Anònim ha dit...

TOT ES MOLT SENCILL, D'ALLA ON NO NI JA...NO HAN RAJA,SENCILLAMENT.
PERO ELS XIQUETS DEL TRIPARTIT,LLESTOS D'ORELLES ELLS,VINGA ESGARRIPS¡I L'ALICIA LA PRIMERA, QUE EL BAIX LLOBREGAT ES FACIL DE CONVENCER¡¡¡ VOTS VOTS I VOTS.... I A CATALUNYA QUE LA "BOMBIN". ENCARE N'ENTENC COM EN MAS NO HA SORTIT PER TV3 ENSENYAT "ELS NUMEROS"QUE TOTHOM VEGUI EL "MAGNIFIC ESTAT DEL BENESTAR"QUE VA PARIR EL TRIPARTIT...
JUGANT AMB BARCELONA

Jordi ha dit...

El problema és que mentre abans de la crisi els salaris augmentaven per sota de l'IPC i partides com els transports públics ho feien per sobre. Durant aquest temps els bancs anunciaven beneficis elevadíssims i hi havia nous rics que acumulaven tots els beneficis. Quan la cosa va malament, aquells que tenien salaris reduïts respecte a l'IPC (ja manipulat per a evitar un major increment dels salaris) o no tenen feina o no arriben i ningú fa res per ells mentre els banc continuen amb beneficis, amb ajuts de diners públics i fent fora de casa a la gent que no pot pagar per unes hipoteques valorades pels mateixos bancs. El problema està en la diferència de tracte. Per què no fem fora els bancs si no poden pagar com fan fora la gent de casa seva? Per què si faig res malament a la feina o amb l'administració o acabo aturat o amb una multa mentre que els polítics i els directius de bancs se'n van a casa amb la vida solucionada?

El problema és que el centre de la vida són els beneficis d'uns pocs i no les persones.

Un altre problema és la manca de capacitat de trobar solucions noves o alternatives perque per a retallar tothom sap i no fan falta aquest govern "dels millors" que comencen a fer molta pena moral perque per la resta tenen les butxaques plenes i aprofiten per portat l'aigua al seu molí (a la sanitat privada).

(I no soc un dels que s'anomenen indignats).

Xavier de Valls ha dit...

D’acord amb el que dius, Dies de Fúria. Tens el meu suport.

Ara bé: potser hauries de saber (i fins i tot denunciar des del teu blog) que en diverses administracions governades per CiU hi ha gent col·locada que cobra bons sous sense que quedi clar quina feina fan. No són funcionaris, sinó càrrecs. En sé d’un que es passa el dia mirant partits de futbol per l’ordinador tota la jornada laboral.

Això, no s’hauria de retallar abans que tancar una sala d’operacions? Dic jo...

Doncs sí: hem de retallar, però comencem pels enxufes, no fotem! No ho hem de denunciar, això?

Planteges si no s’han de demanar responsabilitats als qui ens han manat (no tan sols a Barcelona; també a Madrid!). Totalment d’acord. Però que quedi clar que l’enxufisme pagant sous bons a gent que no és clar què fa continua ben viu. I ja sé que el Tripartit ho va fer (i per això se l’havia de fer fora del Govern). Però CiU també ho fa (de fet no ha deixat de fer-ho mai: als anys 80 i 90 era el pa de cada dia en moltes administracions locals).

vallfosca ha dit...

Els tripartits haurien d'estar de genolls demanant perdó, amb tots els seus quadres directius inhabilitats per a càrrec públic de per vida....

Jordi ha dit...

Vallfosca: Els del tripartit, els del governs anteriors (per pràctiques gairebé mafioses), el personal dels bancs des de caps d'oficina cap a munt, els promotors/constructors, els que van aprovar totes les lleis del sol perquè els ajuntaments visquesin de la construcció, els especuladors que cada dia maten de gam a milers de persones, ...

Anònim ha dit...

Jordi , i de que et penses que ha viscut aquests anys l'estat del benestar . Ha viscut de la Construcció i de tot el seu entorn industrial ,transport etc etc etc.Els diners es fan en sectors com la construcció i es gasten en ensenyament , en sanitat , en policia , etc etc.
Menys tonteria i mes realisme . La gent que treballem a la construcció tenim els mateixos drets i deures que els d'altres sectors. El coeficient de pocasoltes i estafadors es el mateix al sector de la construcció , que al sector de l'ensenyament i altres . La gent no es diabolica pel fet de treballar en un sector o un altre .

Anònim ha dit...

Algun dia ho entendràs :D

Anònim ha dit...

Sí que els teníem. El que passa és que ens els roben any rere any. Si un independentista com tu no és capaç d'assimilar això, i disparar contra els qui van actuar amb la certesa que érem més rics del que espanya vol que siguem , ja t'ho faràs.